Conste en acta que no sóc massa partidari d'escriure apunts caducifolis (potser per això no escric massa sovint), però com ací al costat posa que l'agenda som tots, sí que serà menester recomanar-vos un parell de xous ara que podeu apuntar-vos-els i no en acabant, quan ja serà massa tard potser inclús per a fer-vos-en recompte. Dit això, febrer es presenta interessantet quant a esdeveniments musicals, especialment per a historiadors i cantãores d'albães en l'exili català: la quarta edició del Tastautors de Cardedeu del Baix Montseny inclou els Arthur Caravan d'Alcoi junt amb el palmallorquí Joan Miquel Oliver en la sessió de cloenda, ambdós els únics noms de fora del Principat (el rossellonés Pere Figueres i la lleidatana Meritxell Gener inclosos, per tant) d'un programa variejadet sense eixir-se'n del cant d'autor (!) que, de més a més, incloïa saraus tan prometedors com el de Miquel Pujador i l'esmentat Figueres (encara que, al remat, pareix que no va poder ser)... i un cartell que fa ús d'una gama de colors càlids que els resultaran familiars als lectors d'esta casa de putes sens ama.
L'altre dia vaig tindre l'honor (i el gust!) de telonejar el Pau Abãejos i la seua Laura furtiva al Casino de Torrent, amb la qual cosa ja els he tornat un dels dos teloneigs que els devia després de sengles actuacions conjuntes l'any passat a Canals i a Castelló de Fabra... i això sense comptar un parell d'aparicions marianes, amb les quals jo no tinguí res a vore (quede clar, per tant, a efectes de ressenya)! El Casino susdit, malgrat el seu nom no és tal, sinó un «ateneu cultural»; o siga, una espècie de Casal J@ume Faller local i no afiliat (no, almenys, oficialment) a l'Acció Catòlica del Pasqual Valerià, encara que la festege o combregue amb alguna de les seues col·lectes parroquials, com era el cas: la captació d'almoina revolucionària destinada a pagar la recepta que els (ens) ha impost la Generalíssima per allò dels repetidors. Com podíeu vore en el cartell que va alçar l'Àngel Canet (beat de Benicolet), l'acte l'organitzava l'esmentat Casino junt amb tots els del Safranar (els dos!), el Casal Catarrogí, els Maulets de l'Horta... i els Botiflers del Vedat?
Xe, no, que açò no és cap innocentada! Encara que, com el Pau Alabajos se m'ha avançat (gràcies, col·lega!) i a hora horada s'han caigut un parell de noms del cartell, ara vos pareixerà això, però bé: qui vulga, que vinga; i qui no, que se'n vaja a l'Infern! I ara, l'explicació de la falla: esta nit, cap allà les 10 en punt, celebrarem el dia dels Sants Innocents amb allò que es deia (...es diu i es dirà, com dirien els Quicos) un «cau d'artistes». Enguany és el tercer any que ho celebrem, ací a l'Alcúdia, amb la complicitat dels del Teatre La Clau i la participació de (redoble de tabals): Amanida Peiot, Carles Enguix, Dani Miquel, Doctor Dropo, Domingo Chinchilla, Francesc Bononad, Garri, Hugo Mas, Ix, Jacint, Lluís Vicent, Pau Alabajos, Pep Gimeno Botifarra, Pepe Moreno, Pequeño Mulo, Quamlibet, Rapsodes, Sénior, Toni l'Aiguãer i un segur servidor com a conductor de l'acte. I res més: només dir-vos que és debades (debães, debaaãeees!) i, com dirien els alemanys: vingau-se'n! I jo me'n vaig ja, que faig curt igual que Xili (com deia aquell de la Vall d'Uixó)...
...i amb esta entrada la Rosca amb all arriba a les 10.000 vesites per una quëstió pura i tristament casual: resulta que, arran del traspàs del sant bellreguardí (la seua canonització és imminent), la gent s'ha fet d'entrar a l'article número 4 d'esta bitàcola: un escrit de fa un any i poc on explicàvem la vida, obra i milacres de l'home Pellicer, amb especial atenció a la seua breu etapa dins el difícil ofici del cant d'autor. Curiosament, la gent no s'ha privat de deixar emotius comentaris en aquella entrada en compte de l'anterior a esta, on ens féiem ressò de la inesperada notícia que enllaçava amb aquell post antic i propiciava que el número de llegides superara les milanta, doblant en dos setmanes a Clara Andrés, que fins llavors ocupava el primer lloc del podi...
Ara acabe de llegir que ahir va faltarson pare d'Anna i Julieta, el meu amic el Pelli', quan no fa ni un mes que el vam vore a Barxeta junt amb Cucarella, Vicent Company o Pepe Botifarra; o fa mig any, durant aquell sopar a Ca les Senyoretes (en la foto, amb La Cabota en la mà, flanquejat en l'ombra per Olivares i mossén Grenya); o quan li férem l'homenatge en vida i es va espolsar una de les seues xarrades magistrals!
No vos queixareu, que enguany ausades que hem tingut saons amunt i avall del P.A.I, començant amb el Recital pels Sants Innocents de l'any passat i acabant amb el Sants & Innocents de dijous passat; entremig hem tingut el Mãemeua!, la 1a Intercomarcal Cabotista, la trilogia festera alcoiana, el final apoteòsic del Tourbolet, el sopar del 'Nàstic, el (sic) Vuit i Mig aniversari de la VilaWeb d'Ontinyent, la Magdalena de l'Olleria, un Moniàtic de Phil de Vient, el V Congrés de Figures Mundials, el sant Sopar de la Música de Transmissió Oral, el Motí de Jordi Xu Albinyana i una dotzena llarga d'aparicions mãedeueres; ara, la present és per dir-vos que ja que està en boga això de retirar-se a temps jo també abandone la meua carrera de blocaire irregular...
Tenint en compte que hui diumenge, per ser la nit de Nadal, no soparem rosca amb all (encara que ja voldrien a l'Àfrica tirar-se, mas que fóra una volta a l'any, un tros de pà a la gola), aprofite per a anunciar l'última gran moguda d'enguany: el segon recital nadalenc que, amb el nom de Sants & Innocents, tindrà lloc este dijous 28 de desembre de 2006, dia dels Sants Innocents, al Teatre La Clau del número 14 del carrer Sant Pere de l'Alcúdia (la de Crespins, no; la bona).
Este viatge compareixeran -en estricte orde alfabètic- Amanida Peiot, Dani Miquel, Hug del Mas i jo, Inòpia, Ix, Jacint amb la Pujoleta del Forn, JoanSa amb el Ball de Sant Vito; Josep i Lýdia, Màrius Asensi amb 21 Grams, Ton' l'Aiguãer, els VerdCel i -last but not least- Xelo i Mondu. El xou començarà a les 9 de la nit amb un sopar feixista de germanofília... perdó; amb un sopar faixat de germanor, remullat amb begudes espirituoses i seguit pel recital. No cal dir que, si voleu vindre, esteu tots convidadíssims. Preu? Va, per als lectors d'este block, debães (i no és cap innocentâ!)...
El 3 és el meu número: ho és des que anava a l'escola -on quasi sempre he sigut el tercer de la llista- i per moltes altres raons. El passat dissabte 3 de juny em va deixar de funcionar el disc dur (el del meu ordinador, vull dir): això va ser per la vesprada, abans del segon sopar intercomarcalista, a Otos; la prosopoètica entrada anterior la vaig postejar de matinada, abans de gitar-me. A migdia el disc ja no arrancava.
Al remat, tot un mes -juny- sens el meu joguet preferit, i encara gràcies que n'he tingut un altre durant tres mesos! A mi, les joguines estes em duren d'un número de La Cabota a un altre: una estació, vaja. I parlant d'estacions, allò del 3 de juliol estava cantat: el metro sempre ha fet olor a goma cremada.
Ni el Festinfern, ni el Turboulet, ni la Xira: si els valencians realment tenim el sentit de l'humor que se'ns suposa (mesinfotisme a banda), el nostre festival per antonomàsia deuria ser la Intercomarcal Cabotista, que enguany celebra la seua primera convocatòria: este dissabte 1 d'abril a les 8 de la vesprada, els noms més destacats de la sàtira sarcàstica i surrealista es donaran cita al Teatre del Raval de Gandia com a representants del «cabotisme modern», capitanejats a l'alcoiana pel celebèrrim Xavi Castillo (diu, «núm. 1 d'Alacant, Bocairent i Xàtiva»): la resta de varietats -musicals- programades vindran de la mà dels Ovidi Twins (el popular duo binòmic d'ideologia moixamista), Les Mãedéus (les fadrines més cobejades del terreny), Arthur Caravan (poetes del rock, boxejadors del vers), Lilit i Dionís (una parella folklòrica predestinada a unir-se) i el Xic de Corea (figura local de la trompeta i la flauta d'un forat). El misteriós Mr. Cabota, com és natural, oficiarà d'amfitrió des de l'ombra: est home és, segons la Viquipèdia,
l'artífex de l'homònima «revista satírica de la Safor» de distribució
gratuïta que tant de revol ha armat dins i fora dels límits comarcals,
i que ara explicita la seua voluntat d'expansió natural a l'àmbit
nacional per mig d'este fastuós event....
Esta nit ha tingut lloc el sopar a Otos que tanta expectació havia creat entre el lobby blocaire de la Vall d'Albaida: tot va sorgir a propòsit d'un comentari d'Àngel Canet Català a Josep Albinyana que no va tardar en concretar-se ací, aquí i allí (per utilitzar els tres graus de proximitat). I jo, quan només ens coneixíem de dos o trespostejades, em vaig autoconvidar amb la caradura que em caracteritza: l'autor de Gàlim ho corroborava en una entrada feta a posta per a coordinar la cita de Ca les Senyoretes. Estaven convocats també dos olleruts, una alfarrasinera, la meua «cosina» Llúcia, Mr. Cabota, la del Benicadell i no-sé-qui més: en la foto els teniu a tots, amb Pep al centre...
Esta nit farem cau d'artistes al Teatre La Clau, ací a l'Alcúdia, amb motiu del dia dels sants innocents (i en desgreuge a Ovidi Montllor): l'any passat ja vam estar a punt de celebrar l'efemèride, però al final el Vetero es va tirar arrere i no va gosar obrir-nos les portes de sa casa, i això que alguns, com les Mãedéus i Marc Capel (del grup barceloní de rock progressiu Planeta Imaginario) venien a posta de fora!
En
fi, la bona qüestió és que este viatge no s'ha escapat, i com de més a
més enguany la data queia en dimecres, que és el dia de la setmana
habitual en les funcions del teatret, la història ens ha eixit
redona... perquè ens quadrava a tots. Així, al remat encara ens
ajuntarem una bona quadrilla, tant de públic com de tocadors; si
pertanyeu a algun d'estos dos grups i esteu interessats en vindre,
encara esteu a temps: carrer de Sant Pere número 14 de l'Alcúdia
(Ribera del Xúquer), entrada lliure i gratuïta. Ja escoltareu l'ambientet...
L'altre dia vaig vore, per fi, el fals documental de Tim Robbins sobre un corrupte cantautor folk nord-americà de dretes (Vicent Pardal en diria neocon): Bob Roberts (1992). Estedocumenfals me'l van recomanar al 4rt Congrés de Figures Mundials amb el seu títol castellà, Ciudadano Bob Roberts:
un altre dia parlarem de les infames traduccions dels títols de les
obres al castellà; tot s'ha de dir, l'evident referència a l'opera
prima d'Orson Welles no està de sobra. A banda del rerefons polític, hi apareix el seu successor pel que fa al paregut: un joveneu Jack Black
interpreta el paper de seguidor fanàtic de Roberts, i fins i tot fa
cors a la banda sonora de la pel que, per cert, no s'ha publicat mai,
per prohibició expressa del seu autor.
Tim Robbins, autor de la
lletra i la música de les cançons junt amb el seu germà David, no volia
que les peces foren reproduïdes fora del context de la pel·lícula...
Dissabte vaig assistir al I Aplec de Muixerangues, celebrat ací a l'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer, cal que ho diga?) en esta primera edició, però amb voluntat intercomarcal: la idea és ajuntar, una volta a l'any, totes les muixarangues
-dit en roscà- valencianes a un dels diversos pobles que compten amb
esta classe de manifestació cultural en el seu patrimoni local. La
llista completa? Algemesí, Forcall, Gandia, l'Olleria, Peníscola, Sueca, Titaigües i el nostre poble, representat pel grup Els Negrets...
