blocdenit |
diumenge, 9 de juliol de 2006 | 13:39h
El famós pacte PSOE-CiU, fa i farà sentir res el PSC a
Catalunya. Són un buit, semblen ningú, un pes zero i a l’esquerra, clar. A l’ordre de
qui els mana, envien a l’asil el millor candidat i proposen un xarnego a
President. Volen perdre, no? Escoltin, tot això els va demanar Mas?. La
conseqüència serà un govern en minoria de CiU els propers quatre anys, recolzat
al debat d’investidura amb una vergonyosa i contra natura abstenció. Aquell dia
senyors socialistes, el de votar al plè, se’ls veurà el llepet i fins i tot els
pels del cul, els que no s’hagin hagut d’estirar per fer penitència i els que
el Sr. Mas no els hagi arrancat, que vergonya no en tenen, ni poca.
Ambdós partits, donant com a sabut el pactat, deixant anar
el rumor, dient "qui tregui un parlamentari més governarà en minoria",
tindran la cara dura d’utilitzar el vot útil en contra d’ERC, i vostès,
alertant d’un possible pacte CiU-PP faran por els votants d’esquerres i sumaran,
sumaran, sumaran... però que rucs que som!! No? I el que fa més ràbia, els surt
bé!! I sinó al temps (i 2)
Ja ho va dir Joan Puigcercós ara fa dos anys al debat d'investidura del President Zapatero "El més semblant a la dreta espanyola, és l'esquerra espanyola"
Ambues
opcions polítiques hi milíten cucs amb mentalitat feixista, sers
repugnants que utilitzen la seva bandera fins i tot de calçotet. No
se'l treuen ni per anar a cagar, i així no és d'estranyar que atufin.
Fan pudor, molta pudor a ranci, a oli refregit de fireta de festa major
Però
Puigcercós va oblidar els botiflers, els qui es donen més importància
que el país, els qui prioritzen l' interés personal, el del capital i
el del seu partit, que sembla el mateix.
Un
parell de díes abans de l'acord Mas-Zapatero, recordo haver llegit un
article de no se quin Diari, que explicava un soparet de l'empresariat
organitzat pel President de "La Caixa", i que contava amb començals
famelencs d'influir i porucs de perdre res, acollonits perque tot
seguís igual, inclós el seu caler, influint Mas, el convidat d'honor.
Em
pregunto quin és el preu polític que hi ha darrera el pacte amb el PSOE
i quin pes hi va tenir aquell sopar. Ja ho va dir el dia després de
l'acord, treient pit i orgullós, el cap convergent: "el nostre primer objectiu és governar Catalunya". S'intueix doncs per on ha perdut oli l'Estatut. Moltes
gràcies Sr. Mas, però sàpiguen que ara ja no enganyen ningú. Els costa
ben poc passar de ser el partit que garanteix l'Estatut més
nacionalista, fins i tot amenaçant en no votarlo al Parlament, a ser el
primer que s'abaixa els pantalons per propi interés. Els va costar ben
poc demanar apujar el llistó de l'Autogovern quan l'únic que preteníen
era 1- enfrontar PSC i PSOE i 2- desgastar el Govern català. Sembla que
a vostès Catalunya tant se'ls enfot. Solament volen manar. Ja em diràn
de qui ho han après això. Ténen a qui assemblar-se
Srs.
de CiU, el meu vot ja l'han perdut per sempre, o gairebé, perque no
votar-los a l'Ajuntament de Barcelona, és votar l'impresentable del Sr.
Clos, i jo, la veritat no em tinc ni per cívic ni per sostenible ni per
gilipolles (clar que aquest és un altre tema i l'Alcalde solet ja es
mereix un Post sencer...) Qui sap, potser hauré d'engegar els meus
principis a rodar i votar el PP. Al menys aquests no enganyen ningú. Es
creuen que son la polla i pensen que per guanyar vots el millor és fer
de Catalunya el cul d'Espanya. S'han de tenir pebrots per dir que els
colpistes del 23F son "personas de buena voluntad" (Manuel Fraga) o per
dir que "España no resistirá el Estatuto Catalán" (J.María Aznar) entre
tantes i tantes d'altres.
Però, és que ningú pot denunciar-los i enviar-los, d'una punyetera vegada, a la garjola?.