En aquestes eleccions ha augmentat la participació en onze punts respecte a les eleccions de fa un parell d'anys. Els independentistes hem anat a votar, però el unionistes han percebut també aquestes eleccions com a seves. A més aquella forquilla d'entre 20 i 30% de vot indecís s'ha traduït en escons. I no precisament pel bloc sobiranista. Amb tot, i malgrat la devallada de CiU, l'eix favorable a convocar el referèndum suma 87 escons -1 més que fa 2 anys- respecte als 48 del bloc unionista.
CiU ha pagat les retallades en els seus resultats, i segurament també l'ambiguïtat del seu discurs descafeinat per les declaracions d'en Duran. O potser és que molts votants de la coalició no han estat mai independentistes i han castigat el seu salt qualititu cap a les tesis sobiranistes.
I important és que el cap de l'oposició sigui Esquerra portant la dreta nacional i l'esquerra nacional als primers llocs. El fet que el PP no sigui la 3a força fa que qui vingui després ja no sigui l'unionisme més clar sinó el federalisme del PSC que incorpora també el dret a decidir al seu programa, malgrat posi la legalitat per sobre la legitimitat del propi procés.
Ara cal treballar per convocar un referèndum, el més aviat possible i abans d'un any i mig, ben delicada és la situació d'ERC per formar govern amb CiU per a fer-ho possible caminant entre les polítiques del dia a dia d'entretant i les del propi procés independentista. Esperem que la societat civil també entri en joc i ajudi a acabar de crear consciència independentista, i ampliar la majoria del sí al referèndum.
La Sobirania Alimentària aborda des de la pagesia la desaparició del ruralisme, el problema de la pobresa i els danys ambientals. Des de tres àmbits:
· Considerar l’alimentació com un dret humà bàsic
· Reclamar per a tots els pobles i estats el dret a definir polítiques agrícoles pròpies
· Col·locar al centre d’aquestes polítiques els productors: pagesos, ramaders i pescadors.
Consumim:
Productes locals Arriben frescos i amb totes les qualitats nutricionals sense necessitat de processos artificials de maduració, ni malbaratament en transport contaminant. Sense intermediaris, el consumidor paga menys i el productor reb un preu just pel seu producte.
De temporadaImplica també consum local del que creix a l’entorn proper en una determinada època afavorint l’economia de l’agricultura local, fet que ajuda a l’equilibri territorial. Essent de temporada i locals, ens assegurem que als productes no s’hi apliquen tractaments artificials per a la maduració, la conservació o el transport.
Comerç justPels productes que no es poden produir a prop, com la xocolata, el tè o el cafè, l’alternativa és el comerç just. Els productes que hi estan certificats garantitzen que han estat produïts en condicions dignes, amb retribucions justes, el respecte dels drets dels treballadors amb una majoria d’edat per a treballar i fins i tot la producció ecològica.
EcològicL’agricultura ecològica consisteix en el cultiu d’aliments fent servir les llavors tradicionals, productes ecològics pel seu tractament i el que se’n diu la rotació de cultius. La producció ecològica respecta l’entorn natural, evita la contaminació del sòl i dels aquífers, redueix les plagues, garantitza la biodiversitat i ajuda a mantenir l’entorn rural viu, fent-lo més sostenible des del punt de vista econòmic i més equilibrat geogràficament.
Canals curts de distribucióEliminant intermediaris entre productors i consumidors garantim preus competitius per ambdós i uns productes de qualitat. I cada vegada hi ha més petites botigues que ens ofereixen productes propers com a alternativa a les grans cadenes de distribució. Una altra alternativa són els grups de consum, de gent que s’associa per fer comandes de diferents productes -fruita, verdura, conserves, carn, llet...- directament als productors.
CríticamentEl nostre model de consum afecta a l’entorn i cal ser crítics per saber si això afavoreix un model insostenible o pot ajudar a modificar els mètodes de producció i distribució actualment majoritaris. Amb el benentès que és difícil canviar d’hàbits d’un dia per altre, és recomanable començar per només alguns productes i un cop en tinguem el costum, acabar d’omplir el rebost i la nevera d’una manera responsable. Per ajudar-nos a prendre’n consciència, formar part dels grups de consum ens ajuda a tenir i a compartir més informació al respecte, aprendre dels hàbits de consum dels altres i reforçar el nostre esperit crític consumidor.
LliurementEs calcula que els catalans veiem uns 100 anuncis diaris que en molts casos ens creen unes necessitats sobrevingudes. Moltes vegades se’ns informa de productes que no són gens beneficiosos per al nostre organisme i que ens poden crear problemes de salut. Per això cal estar alerta perquè la publicitat no ens influeixi cap al consum impulsiu. La serenitat ens ha d’ajudar a prendre decisions pròpies més enllà del missatge publicitari.
Sense transgènicsEls transgènics són llavors a les que s’hi ha afegit un gen que no és de la seva espècie. Amb això s’aconsegueixen conreus resistents a plagues i pesticides, però amb una sèrie d’inconvenients socials i ecològics clars. Excepte als EUA, no consumim directament productes transgènics, però ho fem a través de la carn, doncs el 90% del pinso que engreixa el nostre bestiar, n’és. La normativa europea no exigeix que aquests productes estiguin certificats, per la qual cosa els consumidors ens sentim desemparats a l’hora de fer la tria. L’altre inconvenient dels transgènics és el mediambiental. Moltes d’aquestes llavors són estèrils, perquè no es puguin guardar pels anys següents i es pugui fer negoci amb la venda de llavors. Aquesta esterilitat es pot transmetre als camps tradicionals fet que pot comportar la desaparició d’espècies locals i l’homogeneïtzació dels conreus i el conseqüent desastre per a l’equilibri de l’ecosistema. La uniformització, alhora, fa les plantes paradoxalment -malgrat la intenció inicial- una altra vegada vulnerables a les plagues i les malalties. Una altra vegada l’alternativa passa pel consum ecològic i de proximitat.
El valor Cal tenir en compte la diferència del significat entre preu i valor. Siguem conscients del que pot comportar que els productes tinguin un preu baix. Sovint això vol dir que tenen un alt cost social o mediambiental. Unes hortalisses poden tenir un preu molt econòmic al supermercat, però un alt cost contaminant en el transport, o un alt cost social pel productor a qui no se li paga un preu just. Al final el cost econòmic d’aquesta insostenibilitat també és més alt, i per tant hem de ser conscients que el cost d’aquests productes és elevadíssim. Alhora un producte que sembli més econòmic pot tenir un alt cost en la nostra salut, i ja sabem que l’estat del benestar no està precisament al seu millor moment...
SalutL’alimentació afecta directament a la nostra salut i si volem estar sans procurarem consumir productes de qualitat. Els aliments ecològics ens asseguren que no s’han utilitzat productes químics i s’han respectat els cicles naturals per a la seva elaboració. Els canals curts de distribució també ens garanteixen que no caldrà manipulacions artificals per uns aliments més frescos i gustosos. La selecció nutricional de milers d’anys és l’aval de les llavors tradicionals.
Vivim moments polítics accelerats. La Marxa per la independència i l'Associació de Municipis per la Independència han anat sumant adhesions en paral·lel al creixent sentiment popular que ha culminat amb la mani de 2 milions de persones reclamant el nou estat d'Europa. En Mas ho ha aprofitat per pressionar una sortida negociada pel pacte fiscal que prometia al seu programa electoral. Una promesa que ja sabiem que no podria acomplir, amb mani independentista o sense.
Tornant a Barcelona amb les mans buides, promet seguir el camí de la seva transició nacional per crear estructures d'estat, diu que legitimitat pel clam de l'11 de setembre. Pel que es llegeix als mitjans, l'entorn del govern aposta per avançar les eleccions al principat per fer front a la crisi amb l'estat espanyol. Però, és necessari? És evident que l'independentisme és un desig transversal, en són votants de tots els partits polítics, de tots. També n'hi ha que voten les creixents opcions extra-parlamentàries, que voten en blanc, i també hi ha independentistes que no voten a cap partit polític.
Si volen convertir les eleccions en plebiscitàries, no seria més intel·ligent convocar directament un referèndum sobre la independència, que evidentment sumaria molts més vots a favor del sí que a unes opcions polítiques que sabem per experiència que a l'hora de governar juguen en l'ambigüitat? Ens en podrem fiar d'aquesta nova majoria?
Aquests dies és un plaer recórrer el territori i veure com el poble català es posa a caminar. Pertot és ple d’estelades als balcons, murals, canvis de nom de carrers, caminades i accions de tota mena per a convidar-nos a marxar d’Espanya, el proper 11 de setembre a Barcelona. Serà una gran manifestació, la més gran de la història del nostre país, per reclamar als nostres polítics que no s’arronsin més i comencin a caminar d’una vegada al costat del poble. "Catalunya, nou estat d’Europa", aquest és el lema, malgrat les maniobres dels tertulians -intel·lectuals de micròfon- i alguns partits polítics per a portar-nos a les rebaixes.
Ja és hora que es deixin estar de subterfugis; de putes i Ramonetes; de pactes fiscals impossibles; d’enganyar-nos amb Eurovegas i la Marató per la Pobresa; de marejar la perdiu per a poder seguir cobrant dels seus entramats especulatius -La Caixa, Abertis...- i escoltin la veu del país que els reclama fermesa.
Fermesa i unitat, perquè sabem que tampoc serem lliures si els polítics no fan el gest d’abandonar rancúnies, tacticismes i maniobres a cops de colze pels càrrecs, pels vots, pels electes i per les seves perspectives a curt termini. Han d’escoltar el clam d’un poble que vol ser autosuficient i vol confiar en les seves institucions per proclamar la independència, que confiarà en ells si demostren que poden ser valents per unir-se en l’objectiu, del qual es parla ja a tots els mitjans, a primera hora, als d’aquí i cada cop més també als de fora.
El poble és a punt per a penjar l’estelada -també als estadis, i als podis-; enganxar el CAT a les plaques; fer el “no vull pagar” tantes vegades com calgui; fer insubmissió fiscal a l’estat espanyol i desobeir sempre que calgui per empènyer, perquè ja no té por, està massa maltractat per perdre-hi res desobeint a l’estat. Ara cal que el govern sigui valent, comenci a ingressar els impostos dels insubmisos fiscals a Catalunya i no faci més el ridícul tornant-los a la hisenda espanyola. I cal que tots els -massa- partits independentistes abandonin els personalismes i tractin els seus líders des d’avui mateix d’aquesta malaltia de l’ego de la qual tants pateixen.
El poble està dret; ara cal que la classe política sigui generosa amb els seus conciutadans i prioritzi el país i les persones per damunt de les seves sigles, que no són res si el poble els abandona. Que escoltin la veu del proper dimarts 11 i que comencin el procés, que els Països Catalans ja fa massa (353 anys)1 que lluitem per a treure'ns de sobre els nostres dominadors.
Avui serem al festival Catalunya vol viure en llibertat a partir de les 6 de la tarda i fins ben entrada la nit, al Parc de la Devesa de Girona. Ens veurem a la parada de l'Agenda de la Terra, on també hi tenim samarretes, bosses...
Fins després doncs, una abraçada i visca la terra! Us deixem una imatge de la paradeta que vam fer al Pi de les Tres Branques.
La Generalitat del nord té un dèficit de 1500 milions d’euros. La solució s’escriu amb la paraula estat, però des del passat 23 de juny en volen fer pagar una part als que ja són prou desgraciats d’haver-se posat malalts. Ara, pel fet d’emmalaltir, un euro per recepta, au! Això sí, els casos de corrupció que afecten als alts càrrecs de l’Institut Català de la Salut i del Servei Català de la Salut, queden aparcats. Som els principatins qui rebem, ja que una setmana després de l’euro per recepta ha entrat en vigor el copagament farmacèutic espanyol. Però amb la simpatia que ens caracteritza, farem de la desobediència civil a l’euro per recepta el remei més efectiu pels nostres mals. Com? Així:
1. Anem cap a la farmàcia amb la recepta, una fotocòpia del nostre D.I. i la targeta sanitària. També podem descarregar de dempeusperlasalut.wordpress.com una carta pel farmacèutic on se’ls explica que és injust que el govern faci recaptar impostos al gremi. (o l’escrivim nosaltres).
2. Li diem al dependent que no pagarem l’impost. Aleshores podem omplir amb les nostres dades un imprès del Catsalut i ens en quedem la nostra còpia. Ja seria rar que el farmacèutic es negués a subministrar-nos la nostra medicina, ja que en aquest cas estaria incorrent en un delicte de denegació d’assistència, i en general els farmacèutics deuen ser bona gent.
3. Podriem segons les seves lleis ser deutors a la Generalitat, però com que som éssers humans civilitzats, som també conscients que ja hem ben pagat el que ens pertoca.
4. I com totes les mesures per donar rang de legalitat a la legitimitat dels nostres drets, la recepta activista d’avui només començarà a fer efecte si s’encomana entre tots els receptats del país. Endavant!
Joan Ferrer
Així és com es diu aquest artista plàstic jubilat berguedà que cobra 832 euros de pensió, el primer insubmís a l’euro per recepta. En Joan, que té 75 anys i s’ha de medicar per diverses dolències, es va negar a pagar els 6 euros per receptes el passat 4 de juliol. A partir de la seva acció va començar a escampar-se la campanya que us acabem d’explicar. Sap que li poden demanar l’abonament de l’injust impost, i amb un 20% de recàrrec, però tal com argumenta a la carta que va adjuntar amb el formulari del Servei Català de la salut, “considero abusiva aquesta obligació tarifària i espero una resposta a la meva decisió”. Diu que si el Servei Català de la Salut li admet que no ha de pagar, ho denunciarà perquè creu que no hauria de pagar ningú, i això és una injustícia per a la resta. Si en canvi l’administració actua contra en Joan, “faré vaga de medicaments, malgrat ser conscient que m’exposo al risc de perdre-ho tot”.
També s’ha proposat anar a tots els pobles de la comarca fent campanya per la insubmissió a l’euro per recepta. D’aquí que diverses associacions i partits polítics del berguedà ja li hagin donat suport públicament i animin a la ciutadania a promoure la desobediència a l’euro per recepta.
en Joan Inglada Roig escriu sobre el 9è Aplec Internacionalista a Canet:
Tre interesa estis la prezentado de la „Agenda de la Terra (Agendo de la lando)http://www.agendadelaterra.cat/”. La Agendo de la Lando ne similas al la aliaj agendoj. Ĝi komencas somere, ĝi komprenas 15 monatojn kaj ne estas nur agendo. Skribita en la kataluna, esperanto kaj ĉiujare en malsama minorigita lingvo (ĉijare la okcitana), estas ankaŭ la kultura kaj aktivisma gvidilo por iri de la indigno kaj la popularaj enketoj pri la sendependeco al la definitiva ago por konstrui sen perantoj la landon de la mondo kiun ni volas. Per ĝia aĉeto oni donas ĉiujare 7% de ĝia prezo al diversaj sociaj entoj. La tria lingvo estos ĉiujare malsama kaj elektita de la uzantoj de la agendo. Venontjare oni prezentos la poŝtelefonan eldonon.
Al sud, també! Benvolguts, ens fa molt contents dir-vos que des de fa alguns dies també podeu trobar l'Agenda de la Terra a noves llibreries de Manises, València, Vinaròs, Alzira, Xàtiva, l'Alcúdia, Paiporta, Port de Sagunt, Almàssera, Dènia, Vila-Reial, Alboraia i Tavernes Blanques.
Isards i gent de la Vinya, ja teniu l'Agenda de la Terra a diferents llibreries de Sant Hilari i d'Arbúcies!
Als punts de venda també trobareu noves llibreries que la tenen al Bages, a Llinars del Vallès i a l'Alt l'Empordà.
Per cert, aquest divendres a les 4 de la tarda presentem l'Agenda de la Terra a l'Acampada Jove de Montblanc, a la Conca de Barberà!
El premi “An Alc’hwez Aour 13” (clau del 13 d'or) promou que es desmuntin els senyals en francès perquè es retolin de nou en bilingüe, ara també en bretó.
Aquesta singular iniciativa ha estat promoguda per Ai’ta, una entitat que promou l’oficialitat del bretó a la Bretanya. “An Alc’hwez Aour 13” va ser el preludi de les grans mobilitzacions del passat 21 de març a l’estat francès en favor de les llengües minoritzades i que va aplegar unes 12.000 persones a Kemper. A la mateixa diada tingué lloc a Perpinyà el gran lipdup pel català organitzat per diferents entitats nord-catalanes i que fou un èxit de participació i rècord mundial. Iniciatives semblants més o menys imaginatives es produïren simultàniament també al País Basc Nord, a Còrsega o a Occitània. Les bases del concurs bretó eren ben senzilles, calia desmuntar, arrencar o serrar els senyals en francès i portar-los al davant de la prefectura. Guanyava qui n’hi portava més. Allà se n’hi vàren apilar per centenars amb la reivindicació que l’administració regional ho retolés tot de nou en bilingüe, ara incorporant-hi també el bretó.
Va ser el candidat a l’elecció presidencial i futur candidat a les legislatives, en Dedé l’Abeillaud qui va entregar el trofeu al guanyador. Ai’ta apelava a practicar el desmuntatge d’una gran quanitat de senyals en francès per permetre la normalització també, i almenys, en bretó. Els representants dels cinc departaments bretons que sens dubte ara són molt més sensibles a l’esforç que ha dut a terme el col·lectiu (no és qüestió d’anar per les carreteres sense senyals) han pogut reclamar els rètols desmuntats als serveis de la prefectura de Finistèrra.
Un gran nombre d’Ajuntaments van haver de treballar per al restabliment de la senyalètica. Per exemple, a Erge-ar-Mor la conscienciació sobre el tema perdura després de mesos. Haurà, l’acció, fet prendre consciència en favor del bilingüisme a la Bretanya? La senyalètica en bretó és ara sens dubte un tema que està a sobre la taula entre els moviments polítics i socials bretons.
Aquí podeu veure un video de les accions del col·lectiu bretó:
Aquesta informació ha estat elaborada gràcies a les notícies aparegudes al diari digital occità Jornalet
L'epicentre del cinema fantàstic fa dies que s'ha desplaçat al Vallès Oriental, i tindrà la rèplica més sonada demà al vespre al Cinema Esbarjo de Cardedeu en l'estrena de Búnquer Z, un curtmetratge gravat al millor escenari possible per una película del gènere: l'únic búnquer antizombi del món, construït per un veí de Cànoves al costat de casa seva. I això no és ciència ficció, és més real que dir que Espanya ens roba.
Tot fet amb criteri, la sala de quarentena, les càmeres de vigilància, els dipòsits d'aigua potable i de combustible, el vehicle antizombis i l'ampli espai per soterrar a refugi amb els queviures necessaris els 6 supervivents de la fi del món, durant un any sencer.
Al mateix fer, i per si ens quedavem amb ganes de més, a l'Esbarjo també s'hi projectarà L'Últim Refugi, la història documentada sobre la construcció d'aquest búnquer, amb entrevistes als seus protagonistes i la seva evolució.
Així doncs, demà dijous cap a Cardedeu, al Vallès Oriental. Tot plegat en dues sessions, a les 20h i a les 20.30h. al cinema Esbarjo, en coneixereu els seus protagonistes. Us n'adjuntem el tràiler per anar fent boca.
Cada dia que passa neixen noves iniciatives per ajudar-nos a prendre consciència de poble i canalitzar la indignació pels camins de la desobediència civil i l'activisme efectiu.
Una d'elles és el lloc web Catalunya diu prou, que ens il·lustra sobre un grapat d'iniciatives cíviques que contraposen la legitimitat amb la legalitat imposada pels interessos d'alguns. Catalunya diu prou ens fa avinents algunes de les trames polítiques-empresarials per fer-nos pagar injustament fent passar legalitat com a sinònim de legitimitat.
Massa sovint el poder polític, o simplement alguns dels partits polítics, estiguin al govern o a l'oposició, tenen massa lligams amb els interessos empresarials, i això encalla l'avenç de les proposicions polítiques que per un costat els partits polítics fan veure que defensen, però que realment no estan interessats a tramitar-ne els canvis. I és que els atenallen els préstecs amb les entitats bancàries que defensen els interessos empresarials. Per això en l'era de la informació, ja no val resignar-se a votar cada quatre anys, el poder del poble és viu entre nosaltres cada dia que passa i és a través del consum i la desobediència civil més quotidiana on els individus passem a ser col·lectiu, poble, tenint molta més força que una sèrie de partits polítics lligats de mans i peus.
La injusta legalitat es desobeeix amb classe i responsabilitat, i és entre tots que ho farem tot!
Amics, amb aquesta entrada estrenem l'apartat cultura engrescadora amb propostes que fetes des de l'autogestió sorprenen al personal. Han agradat als nostres ulls i a les nostres orelles l'Aplec Internacionalista de Canet i The Lemon Day de Capellades. Fets sense patrocinis però des de les fibres del cor.
A Canet i en el marc de la Festa Major d'aquesta vila maresmenca, Esperanto-Joves munten el 8è Aplec Internacionalista per difondre amb una pila d'activitats la sostenibilitat lingüística i l'esperanto al nostre país, aplegant no tan sols joves i no tan joves dels Països Catalans sinó d'arreu del món. Si us hi apunteu, gaudireu de la festa major, aprendreu esperanto i gaudireu d'un ambient immillorable entre amics de l'altra punta de món que avui encara no coneixeu. Ja us podeu inscriure al cap de setmana memorable que passareu a la casa de colònies de Can Brugarola a l'adreça http://www.esperanto.cat/ir2012/inici_ca.htm
Si sou melòmans, els capelladins Associació d'Amics del Rock'n' Roll i una mica de pop estan organitzant un festivalàs amb un llamp de cartell pel cap de setmana següent. Es tracta de The Lemon Day, per on el dissabte 7 de juliol aniran pujant a l'escenari bandasses com els Aina, els bascos Lisabö o el valencians Senior i el Cor Brutal. Aneu a www.themelonday.net i descobrireu les interioritats d'aquesta festa. I el millor de tot? És de franc! Cap a l'anoia falta gent!
dissabte 07 a les 13h. a la plaça de la Vila en el marc de l'Estima la independència ARBÚCIES (La Selva) Hi intervindràn membres de l'Agenda de la Terra divendres 13 de juliol, de 16 a 17 h. en el marc de l'Acampada Jove MONTBLANC (Conca de Barberà) Hi intervindràn membres de Amics de la Bressola, el CIEMEN i l'Associació Catalana d'Esperanto Carpa Cultura al recinte del festival www.acampadajove.cat
agost
el 10 d'agost, pendent de confirmar en el marc de la Fira Alternativa SANT POL (Maresme) Hi intervindràn membres de l'Agenda de la Terra
Si desitgeu distribuir l'Agenda de la Terra o voleu suggerir-nos alguna llibreria o entitat perquè hi contactem, feu-nos-ho saber a bondia@urgellcomunicacio.cat
En tenen les següents llibreries. El preu és d'11 euros, IVA inclòs.
Totes les presentacions actualitzades aquí, amb els membres de Amics de la Bressola, Som lo que Sembrem, el Ciemen, l'Associació Catalana d'Esperanto o el CAOC
És una entitat amb més de 500 socis sensibles a la tasca que desenvolupa la Bressola, que procura divulgar-la i obtenir suports morals, materials i econòmics per a dotar la Bressola de mitjans: tots els recursos que aconsegueix l'Associació es destinen íntegrament a la Bressola.
És una associació cultural, no governamental i no lucrativa. Motivada per la constatació que un dels problemes més punyents que afecten la convivència humana deriva de la incomprensió de les minories ètniques i de totes les nacions, amb les realitats que hi ha darrera; fenòmens tan greus com el racisme, la xenofòbia, els nacionalismes excloents...
Una llavor que plantem pel futur de la nostra terra i la nostra alimentació, una consigna de la societat rural per una majoria consumidora urbana per un model agroalimentari bo, net i just. És la defensa d’una petita pagesia, vital per l’equilibri territorial i la seguretat alimentària del nostre petit país. És respecte cap al medi, la terra i les formes tradicionals de relació amb ella...
És l’associació nacional dels esperantistes dels Països Catalans.
La seva principal activitat és facilitar als seus membres la pràctica de la llengua internacional esperanto. S’encarrega també de difondre l’esperanto entre el públic (que és la tasca principal dels grups locals) i de fer conèixer enfora el nostre país i la nostra cultura.
És una entitat cultural sense afany de lucre. Una iniciativa de Josep Maria Batista i Roca que amb la col·laboració d’Enric Garriga Trullols i de Joan Amorós Pla decideixen, el 11 de juliol de 1977, bastir un nou agermanament catalano-occità.
