vida, cinema i literatura: tancats en una nau anomenada terra
|
|
DE TOT August: Osage County de Tracy Letts. EUA - 2007 Direcció: Sergi Belbel Traducció: Joan Sellent Repartiment: Francesc Lucchetti, Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Abel Folk, Clara de Ramon, Rosa Renom, Montse German, Maife Gil, Jordi Banacolocha, Albert Triola, Almudena Lomba,Oscar Molina i Manuel Veiga. Escenografia: Max Glaenzel amb Estel Cristià. Producció: Teatre Nacional de Catalunya, 2012.  Vaig preferir no buscar informació sobre l'obra i així la sorpresa va ser més grossa. La radiografia despietada d'aquesta família no és un tema gens nou. Molta gent ja havia tractat aquest tema: Faulkner a la seva novel·la The sound and the fury, Thomas Vinterberg i la seva pel·lícula Celebració, Lorca i La casa de Bernarda Alba. Allò realment nou és el punt de vista: l'estranyament brechtià, la distància de l'espectador que fa que es rigui dels personatges, quan el propi espectador té i pateix els mateixos referents. Les baixes i altes passions humanes són descrites com si un cirurgià les tractés: les addiccions (l'alcohol, el tabac, la marihuana, les pastilles), el sexe ben i mal entès (adulteris, pederàstia, retrobaments) i els pecats capitals (enveja, ira, peresa, etc.). La gràcia radica en què totes aquestes passions (inútils, diria Sartre) són vistes des de lluny per l'espectador i per això ens en riem. Però és un riure amarg i tampoc no és un somriure sa. La catarsi col·lectiva que pateix aquesta família serveix per treure's la careta (el paper que ens ha tocat en el gran espectacle del món) però res no s'arregla: els personatges (nosaltres) continuen perduts buscant l'estimació dels altres que mai no arribarà. I només queda la solitud. L'escena del sopar és impagable: del milor que he vist mai. El paper de la noia índia (com la criada negra de Faulkner, la Dilsey) és molt interessant: és qui neteja tota la brutícia (física i moral) i impedeix que la cosa se surti de mare. És l'imperatiu categòric: cobrant, això sí. El muntage és soberbi: la casa oberta (com a Dogville de Lars von Trier) ens deixa veure el formiguer per dins. Tots els actors ho fan molt bé. Però, evidentment, cal destacar els papers de la Lizaran i la Vilarasau. Si haguessin nascut en un altre país, tindrien la consideració que ara no tenen aquí. En fi, aneu-la a veure. Val molt la pena. I és políticament incorrecte: per això m'encanta. 9,5 sobre 10  http://en.wikipedia.org/wiki/Tracy_Letts http://en.wikipedia.org/wiki/August:_Osage_County  Segons Frederik Polak (psiquiatre entrevistat ahir a "La Contra" de La Vanguardia.cat i expert en consum de cànnabis), l'Ötzi, la mòmia dels Alps que va viure fa més de 5.300 anys, ja estava enterrada amb un saquet de marihuana. Sense comentaris. http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120518/54295191892/frederik-polak-hay-que-aplicar-al-cannabis-el-modelo-de-la-ley-del-tabaco.html http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%96tzi  Benvolgudes i benvolguts: Us recomano fervorosament la revista cultural Orsai. Va néixer a partir d'un bloc d'Hernán Casciari, que és un dels més llegits en castellà. Us hi heu de subscriure per rebre-la i també us podeu baixar exemplars anteriors en PDF gratis. http://editorialorsai.com/ (Moltes gràcies a l'Antonio B. per la coneixença.) Lletres que es mouen. Cor que batega. Disfuncionalitat cromàtica. Poseu un dit de forma horitzontal en l'unió del dos objectes grisos. Veureu què passa.  http://clasicasesplugues.blogspot.com.es/2009/02/digitus-impudicus.html http://harvardpress.typepad.com/hup_publicity/2012/02/the-digitus-impudicus-from-socrates-to-super-bowl.html http://es.wikipedia.org/wiki/Higa (En català no hi és.) http://abcblogs.abc.es/cornetto-e-cappuccino/2010/10/20/digitus-impudicus/ No sé si sabreu que els dos bàndols també van declarar-se una guerra ocultista: per la banda dels aliats hi havia Aleister Crowley (la Gran Bèstia), Louis de Whol i Jasper Maskelyne. Per la banda nazi: les idees (mal enteses) de madame Blavatsky, les profecies d'Erik Jan Hanussen, Karl Ernst Krafft i, per damunt de tots, el perillós Karl Maria Willigut, el mag de Himmler.  Segons sembla, a Xile CCOO no significa allò que significa aquí sinó que vol dir Ciències Ocultes. http://ccoo-chilecomparte.blogspot.com.es/2010/08/los-magos-de-la-guerra.html Per a més informació: http://en.wikipedia.org/wiki/Karl_Maria_Wiligut  http://es.wikipedia.org/wiki/Louis_de_Wohl http://ca.wikipedia.org/wiki/Helena_Blavatsky  http://es.wikipedia.org/wiki/Jasper_Maskelyne http://en.wikipedia.org/wiki/Erik_Jan_Hanussen http://en.wikipedia.org/wiki/Karl_Ernst_Krafft    Es tracta d'un antiquíssim signe sumeri que es fa amb la mà esquerra. Era en honor a la deessa Ixtar, deessa de l'amor i de la guerra, de la fecundació i del sexe. Mireu les imatges següents. Per a més informació: http://lascosasquenuncaexistieron.com/Articulos/518/que-es-el-signo-de-voor   Nikola Tesla (1856-1943) és un científic poc conegut. Entre d'altres descobriments són seus la invenció de la ràdio (abans que Marconi i Hertz), el corrent altern en electricitat, el primer motor d'inducció i la primera tecnologia sense fil. El seu gran adversari era Edison i el corrent continu (CC). Tesla defensava sempre el corrent altern (CA). És coneguda l'anècdota que Edison va inventar la cadira elèctrica fent sevir CA, per així donar mala fama a Tesla. Christopher Nolan l'homenatja a la seva pel·lícula El truc final (The Prestige) de 2006. http://ca.wikipedia.org/wiki/Nikola_Tesla  El Montseny vist des de Sant Celoni Si un dissabte qualsevol veniu per aquestes contrades, us recomano un seguit de llocs per anar a esmorzar de forquilla. Coneixereu el menjar saborós de veritat. A Sant Celoni: CAN MAI TANQUIS: qualsevol guisat que us prepari la Lola estarà deliciós de mena. En Santi Santamaria hi anava sovint (està pràcticament al costat). BAR ELS OMS: per degustar els seus "callos" picants i també els seus grans pernil i llom ibèrics. BAR NOU: la seva galta de porc i el seu ànec són insuperables (tanca el dissabte i obre el diumenge). CAN DOLÇA: el seus "callos" (recepta pròpia) també són molt gustosos. A La Batllòria: L'ESTANC: la vedella amb bolets, el capipota i la tripa i peu són boníssims. També serveixen sang i perdiu. L'Antònio i en Jordi us atendran molt bé. I, per rematar, l'excelsa carn de perol (només el dimarts). En Santi també hi anava sovint. Si no voleu guisats, tampoc no passa res. Amb un parell de llesques de pa amb tomàquet i un bon tros de pernil (tot regat amb un bon vi) entrareu al setè cel celoní i/o batllorienc.  El nom de REPSOL deriva de la marca de lubricants comercialitzada per REPESA (Refinería de Petróleos de Escombreras), per la seva notorietat i fàcil pronunciació en diferents idiomes i amb l'objectiu de transformar-se en una marca líder, de prestigi i reconeixement mundial. El 1991, l'Instituto Nacional de Hidrocarburos (INH) davant la imminent desaparició del monopoli estatal de petroli es va fixar l'objectiu de crear una empresa de capital mixt públic i privat, que explotés els actius petrolífers de l'Estat. A l' hora de cercar un nom es va fer una enquesta a nivell de carrer i les dues úniques paraules que la gent reconeixia van ser CAMPSA (distintiu de l' antic monopoli) i REPSOL (que prové de REP-esa i SOL -de l'astre solar.-) Evidentment, es va triar aquesta última. YPF significa el graciós nom de Yacimientos Petrolíferos Fiscales. http://ca.wikipedia.org/wiki/Repsol_YPF http://es.wikipedia.org/wiki/YPF Els alemanys diuen Teneriffa a l'illa de Tenerife. Hi he tornat després de més de vint anys. Hi vaig fer la "mili". Evidentment, vaig anar a veure el meu quarter i ara ja està abandonat. La base Hoya Fría, on hi vaig fer la instrucció, està plena d'immigrants subsaharians. Tot ha canviat molt i s'hi ha construït moltíssim. L'illa està molt bé i us la recomano. Es menja força bé i, a més a més, ens han tractat molt amablement. Per cert, està ple de catalans, madrilenys, russos i alemanys. Heu d'estar previnguts!   L'evidència clama al cel, no?  Si els mosquits són així, com són les rates?  (Sense comentaris)  Pregunta tonta: per què el poses, inútil? |
