Carme Riera ha estat designada membre de la Real Academia de la Lengua Española a proposta de Pere Gimferrer, absent de la realitat social, Carmen Iglesias (1), tutora de la infanta Cristina de Borbó i preceptora del seu germà Felip VI vol-ser, i Alvaro Pombo (2), anticatalanista i ideòleg d'UPyD.
Les primeres declaracions de l'escriptora la desemmascaren: "El catalán tiene los días contados" (3). Ja ho sabeu joves, no cal perdre temps estudiant el català; no cal lluitar per una causa perduda! Aquesta és Carme Riera, novament recompensada en la seva fulgurant carrera.
Les forces d'assalt dels Jinetes de Alcalá del mal govern de les illes Balears (Bausán-Delgado-Bosqueinanimado) amb les tesis etnocides del cirCULO Bâléà, constitueixen la demostració més clara de cretinisme que s'ha vist mai per aquestes terres.
En el seu furor nacionalista no veuen res a un pam de nas i en fan tantes i de tan grosses que la gent ja no s'espanta de res. Són més curts que una màniga de guardapits i més cabotes que un esclat.
La retirada insensata dels llaços dels centres escolars, amb l'argument que reprodueixen un símbol que no és autonòmic ni nacional (volen dir espanyol), els posa en evidència i els obligarà, ja que no són intel·ligents ni racionals, a ser coherents, perquè allò que han retirat és el símbol internacional de la llengua catalana. Un símbol que s'empra arreu del món a totes les institucions que tenen un llibre d'estil fet amb rigor. L'han feta molt grossa!
La il·lustració adjunta només és una prova de la seva estultícia... o d'una mala fe canalla!
Està fet de tu, Bausán! El compte enrere comença. L'has feta grossa! Has anat a moure abelles i gratar ronya com els genocides. Al costat d'un descendent del botifler Truyols que atacà Barcelona, t'has rodejat de covards que no gosen plantar cara i defensar els drets del poble. Tens l'obligació de preservar el patrimoni cultural i fas tot el contrari. Estàs prevaricant i, de la mateixa manera que t'aturarem els peus amb el clam popular estampat ahir a les parets del Consolat de Mar, els tribunals et posaran al teu lloc. Has negligit a consciència contra la teva Constitució. Contra l'Estatut d'Autononia. Contra la Declaració Universal dels Drets Humans. Seràs servit! Està fet de tu! Tenies el 27% dels possibles vots. Ara ni això! Pots demanar un ministeri, perquè aquí has acabat les feines.
Aquests dies toca sortir al carrer a mostrar cara. Demà divendres, 23 de març, als Jardinets de Gràcia de Barcelona a les 20:30 h, diumenge, 25 de març, a la Porta Pintada de Palma a les 18 h, i el dissabte, 31 de març, al Castellet de Perpinyà a les 14 h, reivindicarem el dret a ser. En defensa del català i en resposta a l'atac d'Espanya i França contra el nostre patrimoni cultural.
Prou! La ignorància és atrevida, però la manipulació és un escàndol. La inhabilitació al jutge Baltasar Garzón no ha estat per investigar els crims del franquisme, sinó per espiar i enregistrar (contra les legítimes garanties de qualsevol acusat), als advocats que parlaven amb els seus detinguts, provocant una desassistència intolerable arreu del món civilitzat, fent de policia i jutge. La sentència és, en comparança amb altres països democràtics, curta, amable i arriba amb retard, atenent les greus malifetes del personatge. Passa hora d'explicar qui és aquest el·let, d'imatge prefabricada i protegida com a part molt activa de la (in)justícia espanyola. Ara, quan ha deixat de ser útil per a la feina bruta, ha estat foragitat sense les conseqüències que mereixeria. ***
El març de 1916, el jove apotecari Pere Oliver i Domenge va fer una conferència al casal Els Segadors de Sants amb el títol La Catalanitat de les Mallorques. Vint anys després, el juliol de 1936, Oliver era batle de Felanitx per Esquerra Republicana Balear, partit agermanat a ERC del Principat. Dia 19 de juliol, arran de la insurrecció feixista militar i alertat que seria detingut i afusellat com tants d'altres, va partir amb una barca cap a Menorca i, d'allà, cap a l'exili a Mèxic i a les Filipines. La seva conferència, tot i que considerada emblemàtica i esmentada en alguns fragments per diversos autors, principalment per Anselm Llull, pseudònim de Gori Mir, a El Mallorquinisme Polític (Edicions catalanes de París, 1975) havia desaparegut de pràcticament totes les biblioteques.
(continuar llegint per veure el text de l'obra) ***
Patim una revifada del Decret de Nova Planta. Des de Felip V fins a Joan Carles I, l'objectiu és l'etnocidi dels Països Catalans (anorrear-nos lingüísticament, culturalment, socialment i econòmicament).
Els decrets es feren esquarterats com la nació: el dels regnes d'Aragó i València (29 de juny de 1707), el del Principat de Catalunya (16 de gener de 1716) i el del regne de Mallorca (16 de març de 1716). La imposició es justificava "por el justo derecho de conquista" i establia "que en todas las escuelas de primera letras y de gramática no se permitan libros impresos en lengua catalana, escribir ni hablar en ella" per tal de "borrar de la memoria a los cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas instituciones." Ai la nostra història! Sempre tan cíclica!
Euskal Idazleen Elkartea (l'associació basca d'escriptors) i l'Ajuntament de Pasaia, brinden hostatge a escriptors en llengües minoritzades. L'apartament és molt proper a la casa on va escriure Víctor Hugo, admirador del País Basc i de la seva gent. Article publicat avui a: http://dbalears.cat/actualitat/opinio/hugoenea-el-promontori-del-somni.html
Dia 28 d'agost, a Felanitx, hi va haver un incident quan la policia va ruixar amb gas els assistents a la festa del poble. 34 persones foren ateses al centre de salut. A algunes la policia els negà tramitar la denúncia. Ni els que flitaren ni els que denegaren auxili han merescut cap amonestació. Al contrari, el batle va encarregar l'informe a la policia protagonista de l'incident. Ara cacen bruixes! Però a Felanitx SA QUICA DIU QUE NO!
El pregó que es transcriu recull un guió de creació col·lectiva, fet amb il·lusió i ganes de divertiment. En la redacció, hi participaren dues dotzenes de persones. A més de la col·laboració de na Bàrbara que cantà l'Himne de Felanitx, ho escenificaren, a les nou del matí de dia 28 d'agost de 2011, a la plaça de s'Arraval de Felanitx, els mateixos redactors: dos presentadors, 16 jutges, una assessora d'imatge, dos animadors, el personatge XVI, un tècnic de so i un ensinistrador de quiques embalsamades. La mascota no va patir maltractaments de part dels pregoners ni del poble, però com centenars de persones va ser ruixada per la polícia amb gas lacrimògen. Dissortadament, això darrer no feia part de l'irònic pregó.
Després del text, hi ha 12 enllaços de vídeos ordenats amb tot el pregó.
Encara avui s'amaga el somni del genial creador de la Casa Batlló, de la Casa Milà ("la Pedrera"), del Parc Güell... L'explicà a Guillem Forteza, aleshores un estudiant d'arquitectura mallorquí, l'agost de 1917. L'entrevista s'havia d'incloure a un especial de la revista OFRENA dedicat a Prat de la Riba, però va ser censurada. Per sort, es burlà l'autoritat militar i va publicar-se el desembre d'aquell any a la revista quinzenal Vila-Nova (pot llegir-se completa a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú).
PRESENTACIÓ A BARCELONA EL NOVEMBRE DE 1998 DE BALADA D'EN GUILLEM D'EFAK, amb Sebastià Alzamora, Joan Reig, Miquel Porter Moix, Josep Maria Espinas i Bartomeu Mestre.