El procés de transició egipci, en què tanta gent té dipositades les esperances de canvi, ha fet un nou pas endavant amb la celebració, avui dijous, de la segona i última jornada de la primera volta de les eleccions presidencials. Els comicis se celebren perquè a Egipte la plaça de president està vacant des de la fugida de Hosni Mubàrak, el febrer de l’any passat.
El relleu de Mubàrak per un president escollit en uns comicis lliures, pot dibuixar diversos escenaris. Els analistes més optimistes asseguren que la transició iniciada l'any passat culminarà amb una democratització del país i un canvi de les velles estructures que perpetuen la corrupció i les desigualtats. Personalment, em temo que la manca d'aire nou a la política egípcia -els partits i els lobbys que donen suport als candidats amb possibilitats reals de victòria són els mateixos que han governat i han fet oposició els darrers quaranta anys- perpetuarà els esquemes ja existents, per un acord entre els polítics islamistes i els poderosos militars; o bé, si no es posen d’acord, el nou escenari serà el resultat d'una nova distribució de la corrupció i les parcel·les de poder entre els polítics islamistes i els poderosos militars.
Amb tot, considero que, el sol fet d’omplir els buits de poder, i de traslladar la tensió i les actuals baralles del carrer a l'àmbit estrictament polític, ajudarà a generar un sentiment de seguretat i estabilitat, que és allò que més troben a faltar els egipcis, i que és el que necessita més urgentment Egipte per atraure el turisme estranger. Les divises dels turistes són el motor que manté i impulsa l'activitat econòmica del país, juntament amb l'agricultura. [+]
