Privats d’emocions, perdem les nostres referències més bàsiques i som incapaços d’escollir en funció del que ens importa de veritat. Alguns estats mentals es tradueixen en una falta de contacte d’aquest tipus. Qui ho pateix podria dir-se que es troba exiliat en una “terra de ningú” emocional.
“Motor de conducta” acaba essent la referència de les quatre disciplines artístiques que hi són presents. Pretén ser un recorregut on a través de les càmeres en circuit tancat, el diàleg és el fil conductor emotiu del projecte. Ara bé, qui és motor de qui?
Penso com puc descriure poesia i se m'acut:
glops de sentiment dits amb poques paraules.
Línies de tensió amb nervi de goig o mala ventura.
Paraules que mai et semblen prou ben trobades ni dites en el moment oportú.
Contemplar allò que ens envolta, gaudir-ne amb una certa passivitat, admirar tot allò que hi ha de formós en l'univers...d'acord: també intentar un punt d'interactivitat sempre creativa, cercant la bellesa...intentar escriure, vull dir.
Pintar o bé dibuixar. O altres mitjans plàstics...tan se val. Expressar amb color, traços, volums, música... damunt un suport o format qualsevol, les idees que no paren de brotar del cervell...
Pensaments, dites, sentències amateurs, ocurrències, gregueries a la catalana, els rars fruits de la lucidesa del cervell descansat, reflexions d'advocat de secà, grafismes esvalotats, cogito ergo sum...
Bajoqueta va proposar als visitants del seu bloc escriure un conte de no més de 365 paraules i un total de 365 contes. Això s'ha complert i ara es publicarà un llibre de paper amb totes les narracions.
