isalvatierra |
dilluns, 12 d'abril de 2010 | 09:10h
Rússia, els
Estats Units, França, la Xina i el Regne Unit són els estats amb més
caps nuclears. Són, de fet, els membres permanents del Consell de
Seguretat de l'ONU i els únics estats 'nuclears' admesos pel Tractat de
No Proliferació Nuclear.
El tractat, signat el 1968, va restringir l'ús
d'arsenals atòmics a les potències que fins aquella data havien fet
proves nuclears. L'Índia, el Pakistan i Israel es van negar a signar-lo
perquè, de fer-ho, estaven obligats a eliminar el seu arsenal. Corea
del Nord se'n va retirar el 2003. El tractat acota la possessió d'armes
nuclears però deixa la porta oberta a l'ús d'urani enriquit amb
finalitats energètiques. Això explica perquè l'Iran assegura que
compleix escrupulosament les condicions del tractat.
Líders o alts representants de 47 estats es
reuneixen a partir d'aquest dilluns a Washington en la cimera
sobre seguretat nuclear convocada pel president dels Estats Units,
Barack Obama.
Segons alguns càlculs, el material que acumulen una
quarantena de països serviria per fabricar 120.000 bombes atòmiques.
Amb 25 quilos d'urani n'hi ha prou per enllestir un artefacte nuclear.
La cimera busca mesures urgents per controlar millor els arsenals i
evitar que caiguin en mans d'Al-Qaeda. El text de l'acord final no es
coneixerà fins dimarts però, en principi, els 47 estats assumiran
controlar tot el material sota supervisió internacional en un termini
de quatre anys.
isalvatierra |
dijous, 25 de març de 2010 | 02:01h
Sis retrats de velles estrelles del jazz presideixen el Showman's. Un panteó de fusta. Setanta anys obert i amb corda per estona. El bourbon també és un material noble si ha madurat prou temps a la bóta. De fusta, també. Som a Harlem.
El meu acompanyant em deixa i se'n va al teatre. Amb dos whiskies en tinc prou per fer-me amic d'un habitual. Andre (sense accents, em va dir) m'explica que el seu pare ja el portava allà de petit. M'explica com va demanar la mà a la seva dona. Que va morir al cap de poc d'un vessament cerebral, diu, però que està tranquil si no troba ningú més. 'Jo ja sé què és l'amor; sóc feliç.' Té 54 anys. Va néixer a Brooklyn i viu a Brooklyn. M'explica que la seva mare va morir fa poc i que quan ho faci el seu pare, que està molt malament, s'instal·larà a Harlem.
isalvatierra |
dimecres, 24 de març de 2010 | 08:17h
'El noi no és ràpid, però acostuma a guanyar. Un president tortuga.' Això deia el tweet del blocaire del The Washington Post Ezra Klein, just quan la Cambra aprovava la reforma sanitària.
Bé, aquest és el trajecte d'Obama en vint tweets.
Hi ha un buit perquè la Casa Blanca no va crear el Twitter del president fins el maig. Des de llavors, conviuen el Twitter de Barack Obama i el de la Casa Blanca. El primer estava escrit en primera persona fins la victòria presidencial. El segon es limita a citar entre cometes frases del president, però és molt àgil i molt potent. També és interessant el Twitter del secretari de premsa, Robert Gibbs. Tot plegat, no ho oblidem, és una eina de comunicació política.
isalvatierra |
divendres, 19 de març de 2010 | 06:18h
Més emocionant que mai es presenta el final de la vuitena temporada de
'West Wing', ja a la venda. Últim capítol aquest diumenge. Un actor negre de Chicago, que es diu Barack Obama,
interpreta aquesta vegada el paper de Matt Santos. El nou lliurament de
la sèrie va arrencar amb una molt sorprenent victòria del senador demòcrata en
les primàries del seu partit i en les eleccions presidencials.
isalvatierra |
dijous, 18 de març de 2010 | 08:00h
Com a epíleg a l'apunt anterior, avui el The New York Times parla del projecte del fotògraf de Los Angeles Jeff Sheng. Militars gais i lesbianes han accedit a ser retratats amb l'uniforme. Aquest és el reportatge que va publicar Advocate.
isalvatierra |
dimecres, 17 de març de 2010 | 18:32h
Nova York (ACN).- Aquest dijous dos exveterans de guerra de l'Iraq i
l'Afganistan han de declarar sobre la seva opció sexual en una comissió
del Senat nord-americà. Estan expulsats de l'exèrcit des de fa anys.
Una llei del 1993 obliga els militars gais a estar-se dins l'armari amb
l'amenaça d'anar-se'n al carrer si fan pública la seva orientació.
Aquest dimarts el general David Petraeus ha admès per primera vegada
que s'ha de revisar la norma. Una promesa incomplerta encara pel
president Barack Obama. Mentre el poder s'ho rumia, aquesta temporada a
Broadway fins a nou obres expliquen històries corrents de parelles
gais. L'activisme polític dels muntatges dels 90 ha donat pas, al
teatre sí, a la normalitat.
Bobby Steggert i Ivan Hernandez al musical d'Off-Broadway Yank!, amb
The York Theatre Company. Foto: Carol Rosegg.
Reportatge publicat el 17 de març de 2010 a l'ACN.
isalvatierra |
diumenge, 7 de març de 2010 | 21:32h
Aquesta nit seguiré la cerimònia dels Oscar 2009 per l'ACN. També via Twitter. Si teniu problemes per visualitzar-ho des del bloc, podeu anar directament al meu Twitter
isalvatierra |
diumenge, 7 de març de 2010 | 10:42h
Últims preparatius al Kodak Theatre de Los Angeles per viure la 82a edició dels Oscar de Hollywood. Els historiadors del cinema parlaran de l'any 2009 com l'any de la tercera dimensió. Per primera vegada s'ha rodat una pel·lícula en 3D amb actors de carn i os. James Cameron que ja va fer genialitats similars a 'Titanic' o 'Terminator' éx l'artífex d''Avatar'. Una història de ciència ficció que enfronta humans i extraterrestres al mitificat planeta de Pandora. La pel·lícula ja és la més taquillera de la història. També la més cara.
Davant un esdeveniment així, a priori l'acadèmia no hauria de tenir massa manies per donar-li els principals guardons, a banda dels premis tècnics.
Però no està tant clar. 'En tierra hostil', la cinta bèl·lica de Kathryn Bigelow ha seduït els actors, el cos més nombrós de l'acadèmia. La cinta independent, la història d'un grup de desactivadors de bombes a l'Iraq, dirigida curiosament per l'exdona de James Cameron, podria donar la sorpresa. 'The New York Times', per exemple aposta per 'En tierra hostil'. Veurem què passa.
Deu nominats a millor pel·lícula i les travesses tant obertes com sempre, aquí a Los Angeles. La millor actriu tampoc està clara. El duel és entre la sempre solvent Meryl Streep i Sandra Bullock, que ha estrenat nou registre amb èxit. Com a millor actriu secundària, tothom aposta per Mo'nique, la mare maltractadora a 'Precious'. També Penélope Cruz: 'Estic convençudíssima que no guanyaré', ens ha dit en la roda de premsa d'avui. Pe és molt llesta. Dóna respostes intel·ligents i es posa tothom a la butxaca. Toca de peus a terra i té una capacitat de seducció increïble. A més, ha esquivat la premsa rosa amb molta elegància. Un deu.
L'Oscar a millor actor sembla que ja té nom: un etern aspirant, Jeff Bridges. I el secundari, també: Christoph Waltz, el nazi mata-jueus a 'Malditos Bastardos'. La millor pel·lícula de parla no anglesa tot apunta que serà l'alemanya 'La cinta blanca'. La 'Teta asustada', pel·lícula peruana produïda en part a Catalunya, té molt poques possibilitats.
A l'espera que arribin les estrelles, de moment plou de valent a Hollywood. Els organitzadors han tapat la catifa vermella d'accés al Kodak Theatre amb una carpa perquè la cerimònia no perdi ni una mica de glamour.
isalvatierra |
dissabte, 6 de març de 2010 | 12:25h
EL Kodak Theatre està enmig d'una mena de Heron City. M'ha sorprès molt. El menjar ràpid és del pitjor que he provat mai, que ja és dir. Hi ha glamour, però així, amb l'estora vermella i les estàtues d'Oscar totes tapades, no tant com em pensava. Los Angeles és una ciutat lletja i dispersa. Demà, havent dormit, potser ens agrada més.
Avui hem parlat amb Claudia Llosa, directora de 'La teta asustada'. Ha 'aplaudit' que el cine en català aspiri a anar als Oscar pel seu compte. Demà serà el torn de Penélope Cruz.
'Precious' ha guanyat els Spirit Awards, la festa del cine independent. Les travesses continuen dividides entre 'Avatar' i 'The hurt locker'. 'The New York Times' es decanta pel film de Kathryn Bigelow. Seria la primera dona amb un Oscar a la millor direcció
isalvatierra |
dimecres, 3 de març de 2010 | 19:32h
Fins a cinc cops Jordi Pujol va recórrer a una de les
expressions que més han perdurat de la seva etapa com a president de la
Generalitat en l'entrevista que em va concedir dimarts a la delegació del
govern de Catalunya a Nova York per l'ACN. 'Això no toca'. Una expressió criticada pels
periodistes però que Pujol continua defensant. 'No he vingut a Nova York a
parlar del Montilla o del Laporta'. 'Com a mínim, com a mínim, he vingut a
parlar de l'Obama!', deia rient, exhibint com sempre la seva cintura política. I va decidir contestar de manera ben lacònica
qualsevol pregunta que no fos estrictament de la conferència que donarà aquests
dies a les universitats de Nova York i Princeton. Tot i això, encara li vam
poder estirar el seu desacord amb l'operació Laporta -la seva irrupció a
l'escena política- i un comentari sobre les polèmiques declaracions del
conseller Ernest Maragall: 'Ho està (de fatigada) Catalunya. Després (Ernest
Maragall) diu una cosa grossa. Diu 'tenim un govern que no té projecte'. Això
és molt gros. Llavors, què farà aquest govern si no té projecte? Després ho ha
rectificat... i aleshores tothom ha quedat malament. Això sí, em permeto
dir-ho, ha quedat malament ell i el president Montilla. Però, bé... tothom sap
el que un i l'altre pensa i diu.'
Ara no toca, però, amb les eleccions aquí mateix, Pujol
deixa entreveure que tocarà.
-A la segona part del seu llibre de memòries dedica força espai a la
projecció exterior de Catalunya. Parla dels seus 374 viatges a
l'estranger, de l'entrevista de set minuts amb George Bush a la Casa
Blanca. 'El nostre món és el món', deia el lema del seu govern.
-'A
Europa es parlava d'un model català. Un país que formava part d'un
estat més gros, que mirava d'ajudar que aquest estat anés endavant
però, a més, com a cosa molt fonamental, tenia un projecte propi de
país i, per tant, volia salvar la seva pròpia identitat i al mateix
temps projectar-la. Dóna la sensació que ara el nostre referent són els
escocecos. En aquella època, el referent per Escòcia érem nosaltres. El
referent, ja fos el regionalisme europeu o fins i tot les nacions sense
estat que hi havia Europa, érem nosaltres. Això en aquell època s'havia
aconseguit.'
-Catalunya ha perdut pistonada de portes enfora? Ha deixat
de ser un referent al mapa?
- 'No voldria entrar gaire al detall... Senzillament, ara ja no es parla enlloc
del model català. Catalunya ha deixat de ser un model per Europa.'
- Veu José Montilla, entrevistant-se durant set minuts amb Barack Obama?
- 'Ja no hi entro...'
- ...
- 'Em permetrà que no hi entri.'
- ...
- 'No, no. Potser un dia hauré de fer un discurs molt pròpiament polític. És molt
possible que ho hagi de fer. Però ara no em toca. Només dic que ara no es parla
enlloc del model català.'
- Com veu la situació política de Catalunya ara mateix?
- 'Catalunya és un país que en aquests moments està una mica desconcertat. Una
mica desorientat. Passa un moment difícil, senzillament, amb una certa pèrdua
de prestigi de cara enfora i de pèrdua d'autoestima, de prestigi, de cara
endins. I això ho hem de superar.'
Després d'insistir amb la qüestió d'en Laporta, Pujol s'atura, em mira i diu, sec: 'No em faci cap més pregunta sobre Catalunya.'
Aquest és el vídeo amb la notícia de l'entrevista que ha preparat la redacció de Barcelona de l'ACN
isalvatierra |
dimecres, 3 de març de 2010 | 19:03h
L'agència del transport aeri dels Estats Units (FAA) investiga un controlador que va deixar que el seu fill guiés diversos avions des de la torre de control de l'aeroport JFK durant les vacances de la setmana blanca. El pare va portar el xaval a la feina i va deixar que parlés amb els pilots durant les maniobres prèvies a l'enlairament i donés ordres senzilles.
'JetBlue 171,
via lliure per l'enlairament', diu el nen. I el pilot respon: 'Lliure per
l'enlairament, JetBlue 171, bona feina'. El nen, aparentment, està sota
la supervisió d'un adult, perquè després d'això se sent una veu
masculina rient que diu: 'Això és el que passa quan els nens es queden
sense escola!'. El pilot respon: 'Ja m'agradaria a mi portar els fills a la feina!'. Les gravacions estan recollides al web d'aficionats aeris LifeAtc.net. Els fets van passar el 17 de febrer, en ple temporal de
neu a la costa Est.
isalvatierra |
dissabte, 27 de febrer de 2010 | 08:19h
Misatge al Facebook de l'amic Abel Queralt, veí tianenc i meteoròleg de RAC1: Acabeu de batre el rècord de neu caiguda en un mes tiu!! Un rècord que
datava de març de 1896. Concretament porteu 35.9 inches a Central Park
aquest febrer o sigui 91 cm. No està mal!! Sens dubte has pillat un bon
hivern per instal·lar-te a New York. +NYC Storm Breaks 114-Year-Old Snowfall Record for Central Park
isalvatierra |
diumenge, 21 de febrer de 2010 | 02:53h
El veí de la taula del davant a l'Starbucks porta un iPod de primeríssima generació. Gruixudíssim. Aparentment pesat. Sembla una carraca. I no fa ni 10 anys!
Em miro el nou iPhone. Encara el veig nou.
Algun dia recuperaré l'MSX de les golfes de casa els pares.
isalvatierra |
diumenge, 21 de febrer de 2010 | 02:51h
La Fashion Week envaeix dos cops l'any Bryant Park, el parc del Midtown
de Nova York. Com que s'hi instal·la una cosa tant elitista com una passarel·la de
moda, alguns sectors fa anys que es queixen. L'espai queda inutilitzat durant quinze dies i als veïns no els agrada. A les baranes del parc, Mercedes-Benz -que paga una morterada per posar
nom al saló-, demana disculpes en uns cartells enganxats amb brides de plàstic, gens a la moda. A dins la carpa, corredisses
dels periodistes per agafar un lloc. Còctels de rom. Vestits extravagants. El proper saló diuen que es farà al Lincoln Center. La gran carpa desapareixerà per sempre i la moda -llegeixo al New York Times-, es farà un lloc al costat de l'òpera, el jazz i la dansa.
Aquest és el blog del periodista Isaac Salvatierra, creat el 21 de febrer de 2010 a Nova York (EUA). Hi trobareu sopars de duro, causes perdudes i impressions diverses.
He treballat a El Punt i a RAC1. Des del gener que estic fent les Amèriques amb l'ACN.
'El noi no és ràpid, però acostuma a guanyar. Un president tortuga.' Això deia el 
Nova York (ACN).- Aquest dijous dos exveterans de guerra de l'Iraq i
l'Afganistan han de 
Últims preparatius al Kodak Theatre de Los Angeles per viure la 82a edició dels Oscar de Hollywood. Els historiadors del cinema parlaran de l'any 2009 com l'any de la tercera dimensió. Per primera vegada s'ha rodat una pel·lícula en 3D amb actors de carn i os. James Cameron que ja va fer genialitats similars a 'Titanic' o 'Terminator' éx l'artífex d''Avatar'. Una història de ciència ficció que enfronta humans i extraterrestres al mitificat planeta de Pandora. La pel·lícula ja és la més taquillera de la història. També la més cara.
Davant un esdeveniment així, a priori l'acadèmia no hauria de tenir massa manies per donar-li els principals guardons, a banda dels premis tècnics.
Però no està tant clar. 'En tierra hostil', la cinta bèl·lica de Kathryn Bigelow ha seduït els actors, el cos més nombrós de l'acadèmia. La cinta independent, la història d'un grup de desactivadors de bombes a l'Iraq, dirigida curiosament per l'exdona de James Cameron, podria donar la sorpresa. 'The New York Times', per exemple aposta per 'En tierra hostil'. Veurem què passa.
EL Kodak Theatre està enmig d'una mena de Heron City. M'ha sorprès molt. El menjar ràpid és del pitjor que he provat mai, que ja és dir. Hi ha glamour, però així, amb l'estora vermella i les estàtues d'Oscar totes tapades, no tant com em pensava. Los Angeles és una ciutat lletja i dispersa. Demà, havent dormit, potser ens agrada més.
