“ ...i em refugio a la vora del somni i la poesia”. Hi ha un poema del Mahmud Darwish que diu aproximadament això, és el primer que em ve al cap quan començo a pensar en l'elaboració de la meva crònica, una part més de l'aprenentatge cooperatiu que estem desenvolupant al llarg del viatge i que, n'estic segura, esdevindrà també font de riquesa i records en forma de lluita i també d'amistat.
El desgast entre nosaltres es fa evident, sobretot es percep en les mirades, i alhora un sentiment de nostàlgia s'apodera dels nostres ulls, i se'ns encongeix el cor perquè això s'acaba. Tornarem a la nostra senzilla quotidianitat i a Palestina tot continuarà minvant. Però hi ha petites senyals que em transmeten sorpresa, més enllà de la crua normalització d'aquesta ocupació militar i sionista ens n'adonem que els punts de control (chek points) semblen estar en suspens, com la calitja del desert. Aquesta relativa calma pel que fa a la mobilitat esdevé pels i les palestines un petit sospir i una mica d'oxigen per continuar la quotidianitat vital i poder tirar endavant. I això podria ser un somni d'un futur no tan fosc ni tan llunyà, inshallah!
Portem vuit dies i el cansament es fa evident als nostres cossos i als nostres caps. L'estada a Palestina s'aproxima a la bipolaritat. A vegades tenim ganes de plorar, i plorem. A vegades ganes de riure, i riem. A vegades tenim por, i tremolem. A vegades tenim ganes de mirar-nos als ulls, i ens mirem i ens entenem. A vegades sentim tristesa i alegria, i moltes vegades, sentim tendresa. Avui comença l'última gran etapa del viatge després del dia lliure d'ahir. I no deixem de gravar instants a la nostra memòria. I tot plegat, ens seguirà costant assimilar-ho. I mai no ens tornarem a sentir de la mateixa manera que abans.
Sempre em passa, quan porte ja dies lluny de casa, que arriba un moment en què, sense adonar-me’n, creue una línia invisible i, de sobte, canvia radicalment la percepció del meu voltant. Supose que és això que en diuen aclimatar-se, quan comences a assimilar rutines, a reconèixer les cares pels carrers, i a sentir-te una mica menys estranger a una ciutat que no és la teua.
I és què Jerusalem, bressol de civilitzacions i testimoni privilegiat de la Història, té una màgia especial que t’impregna de sensacions tan intenses que de ben segur restaran per sempre dins nostre.
Després d'aquests dies intensos, el cansament físic i emocional comença a acumular-se. Per això és d'agrair als nostres coordinadors Àlex, Maria i Irene haver previst tindre estones lliures perquè cadascú les puga aprofitar com li vinga de gust. Aquest matí hem pogut dormir fins tard i voltar pels carrers de Jerusalem. La casa on ens allotgem està situada al barri àrab de la ciutat antiga, prop de la porta de Damasc, on podem submergir-nos entre el bullici de gent i botigues atapeïdes de mercaderies. És difícil descriure l'ambient que es respira en aquests carrers. Les corrents de gent vénen i van entre escales, olors d'espècies, sabateries, pinxos de shawarma, perruqueries, cafeteries i botigues d'electrònica. Passejant amunt i avall, arribem fins al barri cristià, una de les zones turístiques més importants de la ciutat. El contrast ens sobta. En un mateix aparador poden compartir protagonisme tant l'exaltació del sionisme com consignes a favor del poble palestí junt a d'altres més tòpiques del tipus “I love Jerusalem”. És impactant trobar una samarreta amb la llegenda “Free Palestina” junt a una fotografia de l'entrada dels oficials de l'exercit israelià l'any 1967 (entre ells Ariel Sharon). Sembla que hi ha llocs d'aquesta ciutat on l'única pàtria és el shekel.
Avui és un dia d'emocions fortes. De fet, tot el viatge és com
una immensa muntanya russa d'emocions. Intenses. Dures. A Hebron
descobrim un nou entramat de ferides que continuen obrint-se. Una
ciutat partida en dos on hi conviuen 170.00 palestins junt a colons
protegits per 101 check points, 120 carrers tallats, milers de
càmeres de seguretat, tocs de queda, enormes torres de control,
murs, tanques i prop de 1500 sodats israelians que ocupen la ciutat
des de fa quaranta anys. Tot un polvorí que amenaça constantment d'encendre's. I de tornar a esclatar.
Aixecar-se després d'un concert sol ser un procediment no massa agradable, però quan l'hora a la que ens aixequem són les 10:00, no hi ha cap problema! Em llevo i de camí cap al lavabo 3 familiars em paren per dir-me que em faran l'esmorzar. Conscient com sóc que no hi haurà manera de convèncer-les del contrari, accepto el gest i prenc un got de llet amb mel i una figa, cosa que, al parer de la meva àvia, és insuficient per a un home com jo. Entro a dutxar-me, s'aixequen Robert i Gironés, i vaig a buscar a Ramos, Piti i Víctor.
Avui ens toca viatjar a la ciutat que va veure nèixer els meus pares, a més d'un dels poetes i escriptors palestins de més renom, en Ghassan Kanafani. Àlex em fa memòria i em recorda l'excel·lència d'aquest escriptor, a més de la trista circumstància de la seva mort, ja que com altres grans exponents de la cultura palestina, Kanafani va ser assassinat a sang freda en un atemptat amb cotxe bomba que va acabar amb una de les ments més brillants que mai ha vist nèixer la nostra estimada Palestina.
Ens alcem cap a les deu del matí, ja més descansats després del dia intens que vam viure ahir. Havia llegit moltes coses sobre l'ocupació, però veure la realitat i sobretot veure la immensa presó que s'estén a l'altre costat del mur em va deixar trasbalsat. Ara, però, toca un matí d'assajos i cuina: cal preparar els concerts i jo m'he compromès a preparar un arrosset caldós per dinar.
Ens alcem de bon matí en un hotel molt pròxim a la porta de Damasc, en el rovell de l'ou de la ciutat vella de Jerusalem. Agafem un autobús que ens porta fins al checkpoint de Betlem. Durant el trajecte, per la finestra, veiem cases i més cases, amuntegades les unes damunt de les altres, de manera caòtica, com un rusc d'habitatges groguencs, degradats per l'erosió del temps. La densitat de població és vertaderament sorprenent: no arribe a imaginar-me quanta gent pot arribar a viure en aquestes llomes. Arribem a la nostra destinació en poc més de vint minuts.
Des de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina ens hem estat plantejant nous reptes per tal de potenciar i augmentar la presència internacional als Territoris Ocupats i alhora aconseguir ampliar la solidaritat del poble català amb el poble Palestí. El projecte Músics Catalans a Palestina s’engega enguany amb la participació d'Obrint Pas, Pau Alabajos, CeskFreixasi Nabil i té com a principals objectius conèixer de primera mà quina és la situació en la que viu el poble sota ocupació militar i sionista, i alhora mostrar la música d’arrel i d’autor catalana, conjuntament amb el coneixement de la música palestina de la mà dels seus protagonistes.
Aquest projecte també s’emmarca dins de les diferents activitats que s’estan realitzant per celebrar la capitalitat àrab que ha obtingut la ciutat de Jerusalem. Aquest estiu també es compta amb la participació d’altres Brigades com la dels bastoners i dels castellers, ambdues formades per colles d’arreu dels països Catalans. Així doncs la Brigada de músics, de la mà de la XEP i les contraparts Palestines com l'African Community entre d'altres, actuaran a la capital Palestina els dies 2, 4, i 8 d’agost. Alhora però podran conèixer la situació política i social en que es troba la ciutat. Per altra banda la gira continuarà pel territori ocupat de Cisjordània, realitzant diverses visites a organitzacions polítiques, associacions de dones, de suport als presos polítics, camps de refugiats, associacions israelianes pro palestines, etc. La resta d’actuacions previstes seran a Acre (territoris ja assimilats del 48) el dilluns 3 d’agost, a Ramalah el divendres 7 d’agost, a la universitat d’an najah de Nablus el dilluns 10 i finalment el dimarts 11 al Freedom Teatre de Jenin.
Els darrers mesos els músics han estat realitzant diferents activitats per tal de formar-se sobre la situació de Palestina i realitzant actes per tal de difondre el projecte i poder autogestionar la brigada, demostrant en tot moment la seva participació en el projecte conjunt amb la Xarxa d’enllaç amb Palestina. d’altes músics com Feliu Ventura i Miquel Gil que finalment no han pogut viatjar a Palestina, han demostrat el seu interès col·laborant en les gires de difusió al nostre país.
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
