Ahir el president Artur Mas va venir a Brussel.les i es va entrevistar amb el president del Parlament Europeu, l'alemany catalanista Martin Schultz. Aquest llibreter de professió i home de gran cultura ens ha dedicat gairebé una hora al seu despatx, que ja ha guarnit amb pintures de textos de Schiller, partitures de Beethoven i alguns dibuixos de l'escriptor Günter Grass. El president Schultz se'ns ha ficat ràpidament a la butxaca: és un home que traspua una gran sensibilitat estètica, que ja hem intuït quan ens ha explicat la decoració del seu despatx. Quan el president Mas li ha regalat dos llibres en alemany (un llibre de Jaume Cabré i un altre de Miquel de Palol), durant deu minuts ens ha explicat els increïbles paral.lelismes entre la darrera novel.la de Cabré "Jo confesso" i la vida del seu pare, presoner alemany a Anglaterra que tocava un violí que ell mateix s'havia construït. I quan ens ha parlat de la Catalunya que ell coneix, i que tantes vegades i en tants racons ha visitat, hem vist la seva extrema sensibilitat: una alemanya amiga seva és casada amb un català de fa molts anys i per mitjà dels seus fills grans alemanyo-catalans ens ha demostrat conèixer molt bé la nostra realitat socio-lingüística (ampli ús social, no conflicte lingüístic...). El president Martin Schultz ens ha promés que farà tot el possible per aconseguir l'ús del català al plenari i això, sabent que les pressions espanyoles seran fortíssimes, ens dóna esperança: mai no hem estat tan a prop d'aconseguir l'ús del català i mai no hem comptat amb un suport tant qualificat i amb tanta autoritat moral i legitimitat democràtica com és el president del parlament!! Us faig cinc cèntims de la reunió.
Aquesta setmana a Estrasburg hem escollit el nou president del Parlament Europeu i els 14 vice-presidents de la Mesa, atès que ja hem arribat a la meitat de la legislatura 2009-2014. El popular polonès Jerzy Buzek, que el dilluns es va acomiadar cometent el gravíssim error de fer guardar un minut de silenci conjunt per Václav Havel i per Manuel Fraga (última manipulació del vicepresident Vidal-Quadras?), deixa pas al social-demòcrata alemany Martin Schulz. Aquell minut de silenci, que tanca una grisa presidència de Buzek que s’ha anat desdibuixant amb el pas del temps, va generar molts correus electrònics i comentaris de rebuig entre molts diputats liberals i verds, que van acabar castigant Vidal-Quadras amb una sonada derrota a la votació final del dimecres: de conseller principal de Buzek Vidal-Quadras ha passat a obtenir la vice-presidència quarta, en no aconseguir ni tant sols tots els vots del seu grup. Vidal-Quadras ha vist també com els tres primers vice-presidents més votats eren tots ells socialdemòcrates, votats massivament per molts diputats liberals i verds. El PP ha comprovat una vegada que no disposa de la majoria absoluta de la cambra (és la minoria majoritària) i que qualsevol acord entre socialdemòcrates, liberals i verds conformen una clara majoria guanyadora. Martin Schulz, llibreter de professió, és un gran coneixedor de la nostra llengua i literatura, fins al punt que s’ha mostrat públicament partidari de ús de la llengua catalana en el plenari... això ens anima a tornar a intentar, com ja vam fer al 2010 amb motiu de la presidència espanyola de 2010, normalitzar l’ús del català a l’hemicicle. Aquí en teniu més detalls.
Què estàs fent en favor de la utilització del català al Parlament Europeu? em pregunta sovint la gent, quan vaig amunt i avall pel territori. Avui us explico les gestions que he fet en les darreres setmanes sobre aquesta qüestió, que inclou una entrevista amb el president del Parlament Europeu Jerzy Buzek (a la foto), així com també la idea que he tingut per tal d'aconseguir resultats en el plenari del mes de juny d'aquest any. D'altra banda, estic content d'una resposta que la Comissió Europea ens ha donat, relativa a la central tèrmica de Mequinensa, que el govern aragonès està impulsant a tocar de Catalunya: s'obre expedient al govern aragonès per tal d'aclarir algunes irregularitats comeses en el seu rapidíssim procés de tramitació. Avui em plau de parlar-vos d'interessos locals catalans, vistos els irresolubles dubtes en què la Unió Europea es troba: així, mentre Durao Barroso demana solidaritat amb Grècia, des d'Alemanya el ministre de Finances Wolfang Schäuble afirma que cal expulsar de l´euro els països que no controlin els seus comptes públics. I ahir, a la Comissió d'Economia, Jean Claude Trichet es va pronunciar en contra dels eurobons (títols de deute públic emesos per la Unió Europea,que permetrien a Grècia finançar el seu deute públic a un tipus d'interès més baix). Trichet deia això tot just dues hores després que, a la mateixa sala un altre Jean Claude (Juncker, president de l'Eurogrup, els club dels onze països que conformem la zona euro), s'hi pronunciés a favor. La construcció europea és en una cruïlla, més ben dit, al mig d'una escala: mentre uns volen seguir pujant els altres volen quedar-s'hi o fins i tot, alguns volen fins i tot baixar l'escala. En tot cas, pel camí que triï la UE passa el futur de Catalunya.