La gestió de la ciutat de València i del seu
urbanisme al llindar del segle XXI
INSCRIPCIÓ GRATUÏTA
21, 22, 23, 29 I 30 abril 2010
El paper de les grans
infraestructures com a peces clau per al suport de l'economia i
l'articulació territorial, exigeixen reformular el disseny dels espais
de la mobilitat com una de les principals eines de requalificació
urbana.
Reconfigurar el territori, resolent els conflictes
generats per la diferència d'interessos entre els diferents agents
urbans, s'ha convertit en una de les prioritats de les agendes
municipals.
La concertació del públic amb el privat, la
revitalització dels nuclis antics, la gestió eficaç de la imatge de la
ciutat i la projectació d'espais i paisatges de qualitat són essencials
per dotar de valor afegit a la nova metròpoli.
Per això,
aquestes Jornades pretenen facilitar als ciutadans una visió transversal
i integral, afavorint el debat sobre els mecanismes i eines que han de
caracteritzar la gestió urbana de la ciutat del segle XXI.
Coordinació:
Javier Domínguez Rodrigo Arquitecte.
Les ciutats del segle XXI han de dissenyar noves estratègies que
facin possible el seu desenvolupament econòmic i urbà en un marc
sostenible i de cohesió social.
És molt revelador analitzar els lligams i l'organigrama relacional entre els senyors que vénen tot seguit en el "Vull llegir més..."
Als qui som grans fumadors ens cal un mètode infal·lible...com aquest o una força de voluntat de ferro, tanta com aquell que li'n mancava al voladís del balcó.
Un amic es posa en contacte amb mi telefònicament i em diu que m'envia un correu elèctrònic i que el faça córrer. Entre dues visites d'obra, torne a l'estudi i el llegesc; munte un post d'urgència en cinc minuts. Faig el contacte pertinent per a que siga difòs el més possible. Un amic de la XBS de seguida puja l'avís al Facebook i fa la crida solidària, confiant en mi. Torne després de la segona visita d'obra i no ha estat penjat. M'estranye. Indague si existeix el grup sanguini AB. Em diu un conegut entès que sí. Quan no hi és penjat és perquè quelcom se m'escapa del meu coneixement. Hi ha, però, una vida d'un xiquet de deu anys en perill i sabent que Vilawebmai no ho faria,...torne a telefonar l'amic de l'inici i li faig la pregunta de rigor: -A tu qui t'ha donat aquesta informació? -Ma germana. Que m'ha passat el correu, i jo confie amb ella.(em respon).
Faig la telefonada al dit telèfon i em diuen que aquell número no existeix. Faig telefonada a l'hospital La FE i demane si han donat un avís d'urgència perquè els cal sang del grup AB per salvar un xiquet amb leucèmia. -L'operadora em respon que no. I hi afegeix: això és un mail embullat que corre per la xarxa des de fa quatre anys i que, de tant en tant, el fan reviscolar. Fins ací els fets. ************************************************* LA TRAÏCIÓ DEL SUBCONSCIENT:
1. Sóc donant de sang de fa molts anys del Centre de Transfusions de la Generalitat Valenciana. I en sé la de voltes que m'han cridat d'urgència, per donar-ne. 2. Fa uns setze anys vaig viure el mateix cas de leucèmia de la filla d'una amiga meua. Ella estava destrossada perquè temia perdre la seua filleta. L'escasetat del seu grup feia que la seua vida perillara de debò. I en aquelles, una nit, vaig pensar que trucant al programa de Ràdio 9 'Passatge a la Nit' , que conduïa la magnífica Amàlia Garrigós, des d'ell podríem fer una crida i tindre'n la que calia. Fet i fet, la cosa funcionà i va haver-ne molta del seu grup. I sé del bo que no-sé-quin paràmetre virà a favor de la seua vida en mesos després. Avui aquella xiqueta és una fadrina preciosa, amb la vigilància permanent que cal tindre en aquest casos. **************************************************** LES LLIÇONS:
1. Les persones no abocades a temes mèdics desconeixem si aquest cas li cal sang o medul·la. No s'hi aturem a pensar. Sols volem actuar i solucionar el cas si està a l'abast de la nostra mà, de gent normal, del carrer. 2. S'ha de contrastar tota la informació que t'arriba. 3. Sinó, no t'has de preocupar per allò que no pots ocupar-te'n. 4. Agraesc la professionalitat dels tripulants de mésVilaweb que una vegada més han demostrat que no pengen res sense contrastar abans. Fa goig navegar amb aquest col·lectiu, malgrat que els passatgers puguem ser capaços de fer el ridícul més gran. 5. Em sap greu que una concatenació de confiances mútues de gents que en molts camps han demostrat una responsabilitat social a prova de bomba hagen/m estat engalipats en tan vil parany. 6. Qui ha difòs el correu té accés al coneixement de números existents o no per algun mitjà i s'hauria d'investigar. Aplicar alguna sanció exemplar. 7. Accions com aquesta ens enverinen i socaven la confiança en el proïsme i la societat en el seu conjunt. L'ús dolent de la xarxa per a gastar-la com a divertiment, que en casos d'urgència real no es juga. *************************************************** MORAL.
Aquest afer recorda la contalla aquella del pastor que cridava en broma que venia el llop i enganyava els seus col·legues, però quan vingué de deveres ningú no se'l cregué i el llop es cruspí totes les ovelles.
PS: malsabor de cretí.
Si voleu conèixer el contingut del correu piqueu ací o passeu al "Vull llegir la resta..."
El CO2 no és un producte derivat del combustible, és el combustible en forma de gas, amb l'afegit de l'oxigen. Cada kg. de combustible que posem en un cotxe, pel tub d'escapament, deixem anar aproximadament tres (3) kilos de diòxid de carboni. Si el motor és eficient, el cotxe pot recórrer més kilòmetres amb el mateix contingut, però el diòxid de carboni emés sempre és proporcional a la quantitat de combustible usat.
TOTA LA FARAMALLA MENTAL QUE VE, S'ENTÉN MILLOR VEIENT EL VÍDEO. N'ÉS BO !
La matèria es pot transformar però mai no desapareix, tretes les reaccions nuclears. Per mitjà de l'energia del sol, les plantes generen aliment a partir del diòxid de carboni (CO2) de l'atmosfera. Per cada 3'67 kg de CO2 absorbit per una planta, aquesta, en genera 1 Kg. de carboni i 2'67 kg. d'oxigen. Quan cremem aquest kilo com a petroli (gasoil, benzina, etc.) agafa 2'67 kg d'oxigen de l'aire i produeix 3'67 kg. de CO2 . Per tant, el diòxid de carboni no és cap subproducte del combutible, n'és el cos del combustible que ha canviat d'estat, de líquid a gasós, durant el procés de combustió fins al tub d'escapament. Matèria i energia bescanvien de forma i estat, però no desapareixen mai.
Architecture
Urbanism
McDonough
New Perspectives on Sustainability
A New Paradigm
Cradle to Cradle Case Studies
Industrial Design & Sustainable Commerce
Re-inventing the World
Talks and Statements
Podràs comprovar que en té fortes implicacions militars sobretot, però cada vegada se'n troben més aplicacions civils donat que la finançament en defensa/guerra va decreixent amb el pas del temps.
The future now.
Popular Science magazine, your first stop in what’s new and what’s next in technology, has teamed up with Megatouch Games to create the ultimate find-the-difference game for science and tech fans!
Adéu.
