Tenim un museu que ha quedat petit i obsolet per als requeriments actuals.
Existeixen uns jardins que constitueixen un passeig escultural que conforma ciutat en forma d'una gran L.
Hi ha dues places importants: una urbana i una altra de espectacles taurins o d'altra índole.
Ens trobem en una àrea residencial, a més a més, fortament caracteritzada.
Les imatges poden conduir a una errònia percepció de l'avantprojecte. Un error d'escala comprehensiva. Per a situar-vos, us done aquesta informació:
La superfície construïda total proposada és de 3.741'34 m2, en dos cossos. El primer de 2.715'99 m2 i el segon de 1.025'35 m2.
La L de la parcel·la és de 27.000 m2 i els jardins abasten una superfície lliure d'edificació aproximada de 18.000 m2. La longitud dels tancaments de vidre són de 789'11 m i en general tenen una alçària lliure de sis (6) metres en la major part en d'altres resta encaixat en el terreny, tenint una superfície encristal·lada total de 4.734'66 m2.
Estem parlant d'un museu més gran que l'IVAM o MACBA actuals, tot i que no ho semble, per a una població de la grandària i població similar a Paterna de l'Horta més o menys.
Els fons escultòrics que motiven l'ampliació són aquells què no poden ser-hi estotjats pel Centre d'Art Reina Sofia. El topall de pressupost són sis milions. Nosaltres ho hem deixat en 5.350.000 € deixant l'escreix, 650.000,00 € per a poder adobar i reformar l'edifici actual (l'antic) al programa resultant.
Si voleu llegir i veure el recull fotogràfic que explica els conceptes vos convide a passar al " Vull llegir més..."
En el present avantprojecte es condensa la nova edificació en un medi rural d'alt valor col·lectiu.
Concreció espacial d'un hàbitat per a tot tipus de persona quina sia sa Mobilitat, en un medi natural a respectar i compartir.
Tot pensant en sa viabilitat econòmica futura.
Cost de manteniment baix.
SITUACIÓ:
La parcel·la d'emplaçament se situa a un poliesportiu de Quesa (La Canal de Navarrés).
Entre la falda de la muntanya i les instal·lacions de frontó, tennis i camp de futbol. La topografia de la parcel·la és plana, està situada en una espècie de terrassa abancalada del pendís de la serralada. Enbolcallada d'arbres mediterranis que matisen les vistes panoràmiques quedant amagades entre llurs capçades, el trasdós del frontis del frontó té tallades les visions en planta baixa. Els arbres de la costera del nordoest impideixen les vistes envers el POBLE I EL PAISATGE DE LA VALL. El costat est té les vistes cap a la muntanya i sa esplèndida visió natural.
Existeix un pronunciat desnivell entre els diversos elements del complex.
A la parcel·la s' accedeix des dels nivells inferiors d'accés al poliesportiu, per una zona atasconada que separa el camp de futbol proper.
URBANITZACIÓ EXTERIOR A LA PARCEL·LA.
La intervenció és aprofitada per a fer-la accessible a tothom, àdhuc als minusvàlids, que en aquest moment és innaccessible. Per això s'hi proposa un desmuntatge i inserció de rampes suaus d'accés i escales fins el nou alberg i camps de jocs. En acompliment de la llei vigent. Els diversos paviments, voreres i zones enjardinades ens condueixen cap a la recepció de l'alberg-hotel.
EMPLAÇAMENT:
La parcel·la de l'antic camp de bàsquet té forma romboïdal.
Hem fraccionat els usos del programa.
Trapezi petit de recepció i direcció junt a l'accés. Cos
en dues plantes.
Trapezi gran extrem de recolzament logístic amb dos dormitoris, 1 i 2, dedicats a disminuïts. Cos d'una planta baixa.
Un paral·lelepíped de vida comunitària amb dues plantes. La baixa oberta visualment sobre l'espai d'encontre anterior a l'oest. I una posterior a est a la què s'accedeix per sengles espais oberts. En planta baixa tenim cuina, menjador-i-estar amb possibilitat de modificar llurs límits o unir-los. Endemés de 2 lavabos de recolzament. La planta superior s'hi dedica a situar 8 habitacions dobles i un xicotet magatzem logístic.
El paral·lelepíped genera dues terrasses. Una davantera vers ponent junt al menjador i l'estar. I una posterior vers llevant més arrecerada amb paeller, barbacoa, etc. Inserció paisatgista amb materials propis de la comarca i terme.
Entre el paral·lelepíped i la recepció s'ha creat un corredor deambulatori que recull els elements de comunicació vertical. Una escala i un ascensor exterior que desembarquen ambdós a un corredor-balcó de distribució d'accés a les habitacions i a una “passera” sobre el trapezi de l'extrem per a generar el manteniment dels sostres vegetals incloent-hi l'evacuació ràpida en cas d' incendi. Per tal d'evitar aglomeracions en cas de perill.
A partir dels seus extrems hem regularitzat mitjançant dos romboïdes que ens deixen un ‘rectangle’ central més net i profitós. Nos separem dels obstacles com el frontó i els murs de contenció de terres de la falda muntanyenca. Sobre el trapezi nord sobre muntem un paral·lelepíped d'hostes. On diferenciem les funcions de la intervenció.
S'hi aconsegueix la regularització de la superfície de la parcel·la plana i la incorporació de les preexistècies topogràfiques. Mitjançant buidats de pendents excessives actualment.
TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA:
Es genera a partir de l'aprofitament màxim de l'espai i mínim de construcció per a regularitzar la peculiar forma.
Tipologia edilícia típica d'hotel-motel amb dormitoris encadellats pels banys en sèrie. Ventilats directament a l'exterior
Tot distribuïnbt funcions. Comunitàries a planta baixa. Zona de dia. Privades en superior. Zona de nit. Tret de les dues habitacions de disminuïts físics en planta baix.
Programa
Recepció. Despatx de gerència i apartament-estar en planta alta.
- 8 dormitoris dobles.
- 2 dormitoris en planta baixa de minusvàlids.
10 dormitoris totals
El cos de recepció i direcció és fàcilment adaptable a apartament-habitatge. La planta baix del cos central dedicat a cuina, lavabos, menjador i sala d'estar oberta tota envers la terrassa de ponent, protegida per l'arbreda. Existeix una terrassa posterior que serveix de lloc de trobada arecerada per a reunions, dinars camperols, etc. habilitada amb graelleres, piques, cadires i bancs.
Construcció semi-autosuficient d'energia i residus.
-Zona d'instal·lació de plaques fotovoltaiques a cobertes futures.
-Instal·lació de col·lectors solars tèrmics per llei per a funcionament d'Aigua Calenta Sanitària i en part de la calefacció.
-Recollida i acumulació d'aigües de pluja per a reús en recs, neteja, etc.
-Reciclatge d'aigües grises i grogues.
-Il·luminació pública de captadors de bateries solars i eòliques previstes en un futur proper.
-Cobertes vegetals que augmenten la inèrcia tèrmica considerablement i el manteniment de la construcció.
Incluu ambdues terrasses, dos passos entre elles, l'obert i el túnel. A més del triangle vegetal de la zona d'ccés front la recepció
Urbanització exterior de parcel·la:
Incluo la 'falca' d'accés des de la platja d'aparcaments inferior, el seu desmuntatge i la construcció de la nova escala i la rampa d'anada i tornada per a minusvàlids. I la nova escala que salva el desnivell creat junt al frontó.
AVANÇ GLOBAL DE PRESSUPOSTOS DE LA INTERVENCIÓ
Les valoracions inclouen tots els factors i l'IVA del 18 %
OBRA CIVIL………………………………………….......…261.960,00 €
EQUIPAMENT I URBANITZACIÓ EXTERIOR…..48.140,00 €
HONORARIS TÈCNICS……………………………........18.880,00 €
TOTAL…..330.340’00 €
Especificacions:
-L'obra civil consisteix en l'edificació de l'alberg però no inclou el sistema de la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
- L'equipament i urbanització inclou la rampa d'accés des dels aparcaments de cotxes i buidatge de dita 'falca' fins el nivell de la parcel·la d'emplaçament.
- Es honoraris tècnics inclouen la intervenció d'arquitecte superior (projectes i direcció d'obra), arquitecte tècnic (direcció d' execució i seguretat i salut), enginyer de C.C.C com assessorament estructural, la intervención d'engenyer agrònom en assistència en jardineria i paisatg i una engenyera tècnica industrial per a control d'obra d'instal·lacions diverses.
CAPITUL RESUM EUROS D'OBRA CIVIL
CAP1. MOVIMENT DE TIERRAS......................................1.500,00 €
We are inside a heterogeneousenvironment. It caters for a general urban infrastructure system. A suburban zone. We are going to create a new urban centre. We will transform the ancient memory into a new contemporary architectural landmark.
Sublime forms of Istanbul.
The dome of Hagia Sophia is the only central point that promotes the mosques looking for the nuance of natural light.
A piece that expands like a tsunami in the middle of the area that extends its waves throughout the city. Here is the location within the site.
The centre is a capacitor of science and wisdom. It is also a tourist attraction.The building itself spins around dragging items in an orderly pattern. We are reversing the general concept by sending the spaces of public space, conference hall and planetarium upwards to attract people toward the last floor.In this way the building will have a continuous circulation of visitors.
In the central courtyard we focus attention on a performance simulation of earthquakes in a glass case visible from every floor. The addition of multipurpose spaces on the various floors for both hardware store, lecture theatres, special exhibits or samples on the movement of tectonic plates. There is a peripheral ramp (slope 6%) that surrounds the outside in helix forms that provides a panoramic view across the city. All installations are conducted in two circular trapezoid-shaped towers of reinforced concrete next to the entrance lobby which houses two panoramic lifts that are visible from the entrance hall. These two cores host two fire escapes, a peripheral ramp and also bathrooms.
The central space is completed with a glass dome thatrecalls mosques. This central space is dramatic in two ways. Firstly it aims to subvert the accentuated rise in Wright's New York Guggenheim building. Secondly the supporting structure of the entrance hall is designed in the form of ribs inserted into the radius circular concrete slabs holding horizontally and radially on the exterior ramp to offset loads. The building opens in its ascent as if a bouquet of flowers were tied around the perimeter of the floor-level deck. The design also incorporates overhangs that cover the entire base of the building and receive delivery of the metal beams for the dome's glass.
An external layer is motorized and computerized and is controlled by solar incidence and photovoltaic power generation. The second inner layer is a glass skin that protects against the elements: heat, rain, snow, etc.. The floors have technical floors and ceilings for the passage of all installations: installations of water, fire, home automation, electrical services and air conditioning systems. The sustainability of the building is complemented by the existence of solar panels, photovoltaic panels and the inclusion of air conditioning heat exchangers based on geothermal heat pumps.
It also incorporates the reuse of rainwater for use in toilets, garden irrigation, general cleaning and in fire fighting systems (sprinklers and hoses etc.).
The parking area symbolizes the fall of an object in the middle of the zone which is surrounded by concentric waves. It accommodates 204 cars and 20 buses between a green area surrounded by shrubs and trees
The trees and shrubs will be jasmine (jasminum), weeping willow (salix babylonica) and Judas trees (cercis siliquastrum).
Estem dins d’un entorn heterogeni. Trinxat per infrastructures del sistema general urbà. Una nova zona. Creem una nova centralitat periurbana. Transportem la memòria antiga transformada en una nova fita arquitectònica contemporània.
Formes sublims de Constantinoble.La cúpula de Santa Sofia, el buit únic central de les mesquites que ascendeix buscant el matís de la llum natural.
Una peça que s’expandeix com un tsunami enmig de l’àrea que perllonga la seues onades per tota la ciutat. Heus ací l’emplaçament dins del solar.
El centre és un condensador de ciència i de saviesa popular. També un pol d’atracció turística.
L’edifici giravolta arrossegant els elements del programa de manera ordenada. Inverteix els elements, d’espectacle públic, de conferències i de planetari cap l’últim planta per a que l’edifici tinga circulació i vida contínuament. Concentrem en el pati central l’espectacle de simulació de terratrèmols dins d’una urna de vidre visible des dels deambulatoris abocats a l’espai central des de totes les plantes.
Afegim uns espais polivalents en les diverses plantes tant per a guardar ferraments, dedicar a classes, exposicions particulars o mostres sobre el moviment de les plaques tectòniques origen de tots aquests fenòmens.
Hi ha una rampa perifèrica que circumda en hèlix i exteriorment l’edifici que permet la visió panoràmica de tota al ciutat.
Totes les instal·lacions són conduïdes dins de dos nuclis estructurals amb forma de trapezis circulars junt al lobby d’entrada que acull dos ascensors panoràmics que es veuen des del vestíbul d’entrada. En els dits dos nuclis s’acull les dues escales d’emergència i fugida en cas d’incendi.
Així com la rampa perifèrica. Junt als dits nuclis inserim els lavabos.
L’espai central finalitza amb una cúpula de remembrances formals de mesquita-otomana.
L’espai central sols és dramatitzat en dues ocasions: el l’última planta on el planetari envaeix el nucli circular caient cap avall la seua forma en equilibri inestable; i en l’accés principal on el gran lobby ascendeix fins la coberta i on podem veure-hi passar els trams de rampa de quatre metres d’ample en voladís suspesos en l’aire per on circulen els visitants amb un pendent suau d’un sis per cent (6%).
S’intenta subvertir l’ascens wrightià del Guggengeim novaoirquès en externalitzar visualment i efectiva l’ascens.
L’estructura portant està dissenyadade forma de costelles inserides en els radis circulars de formigó armat que subjecten radialment els forjats horitzontals i la rampa per l’exterior compensant les càrregues. L’edifici s’obre en el seu ascens com si fóra un ram de flors que és lligat perimetralment a nivell del forjat de coberta per a que no s’òbriga superiorment i alhora –per al seua forma- reculla els voladissos que cobreixen tota la base de l’edifici i reben l’entrega de la coberta metàl·lica de perfils amb dues capes.
Una exterior, motoritzada i computeritzada, de control de la incidència solar i generació d’energia fotovoltaica. La segona capa interior que és una pell de vidre que és de protecció a la intempèrie: tèrmica, pluges, neus, etc.
Els forjats posseeixen terres i sostres tècnics per al pas d’instal·lacions d’aigua, contra el foc, d’aspersors a pressió, boques d’incendi, d’instal·lacions domòtiques, elèctriques, electròniques i tubs d’aire condicionat, situant les toveres dirigides als diferents espais servits i tancats, com els de circulació pública oberts.
La sostenibilitat de l’edifici passa per l’existència de plaques solars, de plaques fotovoltaiques i la inserció d’aire condicionat a base d’intercanviadors de bombes de calor geotèrmics.
També s’incorpora la reutilització d’aigües pluvials recollides en dipòsits soterrats en el subsòl que serà usada per descàrregues de lavabos, neteja i aspersors d’incendi contra el foc, mànegues de boques d’incendi, rec dels jardins, etc.
La zona d’aparcament simbolitza la caiguda d’un objecte enmig de l’àrea amb ones circulars on hi ha cabuda a 204 vehicles particulars i vint autobusos voltats entre zones verdes de matolls (llessamins) i arbres de l’amor (cercis siliquastrum) i salzes plorós (salix babylonica).
En el "vull llegir més ..." hi ha un poc més de l'evolució del projecte..
L'única manera de dialogar críticament en les arts és fer-ho des de fets concrets des de la pròpia art. Com és el camp de l'arquitectura. Vos mostrem un exemple ubicat en El Cabanyal, on tanta violència i dolor s'ha generat. La proposta alternativa ve de la mà de la tranquil·litat, la calma, la viabilitat i l'amor concret a una societat i llurs materialitats que conformen un tot únic. Insubstituïble. Davant d'una reacció agressiva, una resposta amable, amorosament suau. PS: El Cabanyal no és un fet immaterial, per això ens hem permés la llicència gramatical d'usar el genetiu saxó. Un fenomen paradigmàticament viu. Un toll de petits diferencials anònims que en el conjunt de l'agressió perd l'anonimat. El vídeo, el missatge i eixa rehabilitació és la nostra petita contribució a la propaganda pel fet humà. Per a ésser acurats, caldria parlar més prompte, de Poble Nou de la mar. Tot esperant que vos agrade. Un homenatge també per a l'arquitecte suís-americà, Bernard Tschumi, qui des de Londres estant durant els anys 1970' ens explicà casos semblants en Irlanda del Nord.
With the appearance of new technological elements that we have to insert in our buildings we have to think of another way to explain them. With this competition we have started to move toward that goal. Now we present only a slideshow of photos. How we are working. Without any preconceived sense of what is right. It is an hazard. But not too much of the risk, if we want to develop a discourse about some body of architectural building, we must establish an appropiate conceptualization within which that regard can unfold. We must have a strategy for segmenting architectural compositions into parts and a way to refer to parts by name. As in the tradition of classical architecture, for example, there is a standard system of segmentation and naming. We must also have sufficiently extensive and finely differentiated vocabulary relation between relations and function symbols for use in specifying the properties and interrelationships of parts of building systems. We need a system for constructing assertions from names of parts, in the new buildings, relation symbols, and function symbols. To be understood. We should construct a new set of first-order logic sentences, or we could allow the discourse to unfold as a sequence of constructive sentences. In the future we will make our own personal choice among every photo. Therefore, at the moment there is only a previous chaotic discourse. To be continued... Here you can watching the slideshow.
POLÍTICA EDUCACIONAL. Ho dic amb orgull de company d'ofici. Sense un bri de gremialisme. Avui en que les paraules han perdut el significat per a caure en meres formes sense un sentit sentit. Se'ns ha tornat tan difícil treballar en allò en què gaudim que qualsevol fita és un poc miraculosa. No sols per als arquitectes. En general. De sempre m'ha molestat l'atribució de "genialitats" a joves procaços. Joves o no tan joves que amb penes sabien fer la O amb un canut. La banalització de les actituds socials ens vénen des d'aquest cantó. Pot semblar més estimulant en un món múltiple com l'actual el capteniment d'en Salieri que el d'en Mozart. Un Amadeus Wolfgang apareix cada tres segles. Amb la proliferació de la informació sembla que en tinguem un, o un Leonardo cada any. La correcció en la tasca diària és el bé que al conjunt de la societat més beneficia. La genialitat és l'epígon que en beneficia a tothom al llarg dels segles. En eixir del PFC amb l'aprovat ben alt, els meus professors em digueren que no era un geni, però que faria arquitectura amb correcció. Llavors m'ho vaig prendre a mal, però amb vint-i-cinc anys i els mitjans que tenia a l'abast em sembla tot un elogi. Ells tampoc feien classe amb la metodologia creativa d'avantguarda de l'Architectural Association School of London i el seu caràcter innovador. No, no són l'Escola d'Alacant, ni tan sols la de Barcelona per posar exemples propis. Ací, a l'Escola d'arquitectura de València, ens condueixen per 'la disciplina'. La seua disciplina. Amb el pas dels anys hom pot comprovar que on han excel·lit és precisament en doblegar l'espinàs amb la consegüent mostra de natges. Hem vist en el Canal de tv.de la Poltècnica fer abraços a Consellers, d'urbanisme i habitatge, dir-los que 'los querían muchísimo' de ressonàncies escatològiques...que farien envermellir a qualsevol ciutadà mínimament decent.
POLÍTICA ARQUITECTÒNICA. Com el professorat d'arquitectura de València, els polítics ens condueixen per la 'política'..., és a dir, per la seua política. Tots i cadascun dels grups. Que el partit dominant en el país faça cacicades té la component que corromp el conjunt del territori social gestionat, al punt de que els altres han de seguir les pautes impregnades per aquells. El cas que ens ocupa es produeix a la mítica ciutat de Sueca, on encapçalen el consistori les forces progressistes. Un company no es presta a doblegar l'espinàs perquè hi ha un bon projecte i una bona execució. Quatre cinquenes parts executades. Una inserció posterior d'un transformador de mitja a baixa tensió inserit en un edifici públic de permanència per part de la ciutadania i l'arquitecte no combrega en portar-ho a cap. Perquè no hi hagué una previsió anterior per part de l'ajuntament? L'arquitecte ha prioritzat la funció social de la sanitat de la població per sobre dels ineressos particulars dels polítics i els propis d'ell. Heus ací on la professió i el civisme compromesos es dignifiquen.
L'ARQUITECTURA DE LA REHABILITACIÓ I AMPLIACIÓ. Hem vist el projecte i la funció que és impecable així com la fluència dels espais. L'estudi de la inserció urbana de manera respectuosa. Es nota que l'ús dels materials ha estat menant per la contenció pressupostària. Ha predominat més Siza que Calatrava. La sostenibilitat hipotètica d'arrancada en quant a recursos d'il·luminació i ventilació. Uns tocs wrightians en les façanes i uns volums de l'expressionisme alemany en l'estètica del conjunt de les infografies que resulten adients en posar en valor l'element públic sobre el privat. A l'Ajuntament de Sueca s'estan equivocant i no donen explicació clara fels perquès de tot plegat. Quès 'amaga darrere de descavalcar l'arquitecte? Jaume Lloret, l'arquitecte destituït dóna els seus motius i explicacions.
Jaume gràcies per haver abocat tant d'amor en aquesta professió que és l'art de construir bellament i econòmicament. I vigilar sobre la salut dels teus conciutadans.
Vos dese les raons fonamentades a continuació en el "Vull llegir més..." i que ens convencen..i vos aconselle que lligueu els textos amb les infografies i fotografies del construït fins ara.
Demà presentem els resultats de les mesures d'insonorització acústica a l'ajuntament de València. Els resultats són favorables però mereixen una reflexió al voltant d'ells. Com es pot comprovar al vídeo, resulta del tot impossible en la ciutat de València mantindre els murs, les fàbriques, arcs, etc. i d'altres elements patrimonials puguem trobar-nos-hi i mostrar-los tot posant-los en valor com a element referencial i memoralístic o senzillament decoratiu. Aquesta situació ve donada perquè a la ciutat de València cal complir, a més a més, de la normativa de la Generalitat l'específica municipal de "Sorolls i vibracions" que abarca un ventall de freqüències amplissím entre 50 i 8.000 herz. O calbs o dues perruques, ha estat la tònica municipal. O no es pot dormir, com passà fa uns anys a la zona de la plaça Xúquer i que la denúncia contra el consistori arribà fins a Brussel·les i els van haver de fer acotar el cap o s'inventen unes lleis que ultrapassen el comú europeu i sembla quasi-impossible d'aconseguir el seu compliment, amb les pèrdues patrimonials que resten amagades darrere dels panells d'isolació acústica.
Per a que se'm puga entendre: la intervenció feta en la fusteria per a encabir Vilaweb a dins de l'antiga fusteria del carrer Ferlandina fóra impossible a València a no ser que hom compre l'edifici sencer i s'aïlle ompeltament pels fonaments, mitgeres, etc. En aquest cas que és un local pertanyent a un edifici, ens calgué construir una capsa isolant dins d'una altra com si fossen nines russes. En el nostre cas ha calgut, a més a més, excavar més de trenta centímetres el terra per a renovellar tota la xarxa de col·lectors soterrats de l'edifici.
Tot i que la proposta era per a la ciutat vella de Fez, antiga capital del Marroc, avui encara capital cultural del món al·lauïta hem volgut fer un reconeixement implícit al poble saharià en implementar una canço de la " Veu del Sàhara" és a dir Mariem Hassan. Podríem dir que és la "seua" Maria del Mar Bonet. Ja, avui en dia, tothom "és" un poc de tothom, sortosament. Esperem que vos agrade tant la música com la nostra proposta que ha quedat fora de la segona fase del concurs internacional d'entre les 176 que s'hi van presentar procedents de 49 estats. Òbviament agrair a R. la tria i el mp3 que ens ha servit per a acompanyar les imatges del vídeo.
Mentre dissenyem per a vosaltres, poble marroquí, el vostre exèrcit ataca la població civil saharauí. Fa un parell de mesos que intentem el millor que podem oferir-vos: la dedicació fraterna. Estem consternats. Fa un parell de setmanes assistíem en el carrer de la Pau (precisament) de la meua ciutat a una protesta tot reclamant la reprovació ciutadana per la mort d'aquell xiquet saharauí de tan sols catorze anys.
Avui, dia del lliurament de la nostra proposta, tornen els vostres militars a agredir poblacions amàziga (tuareg) i/o berber i saharauïna. A l'estudi sentim una gran perplexitat. Dolgudament sentida. Punyentment no corresposta, no amb nosaltres, sinó en la societat subjugada pels vostres poders, que també vos sotmet a vosaltres.
Mai no hem de trobar uns mínims comuns denominadors on poder coincidir els humans?
Foreword.
Setting in surrondings. Integration.
We aim for the site's revival as an urban space, with respect for the city
and its people. We do not come to impose but to listen to and understand, and
learn, as well. With our knowledge, values buried in past times will emerge so
we can avoid mistakes inflicted on this land. Our interventions are always
enhanced by our passion for cities and villages. We test each corner, each
detail as to find the great telluric forces that have preserved the people's
heritage.
We search for the source of pre-existence. We work like detectives.
What was in there first? we ask, and the answer is quite simple most of the
times:
There was a river, orography, landscape.
There, what did people first?
They sketch the alignament of buildings following the model drawn behind
level curves.
Then, what did they do next? They accumulated their spirits. They did culture.
What can we do, now and here, to be honest with the place and its people?
Ens cal conèixer i entendre la ciutat com a la múltiple dansa dels morts i els vius. Vida contrastada entre la foscúria inimaginable de la mort tendenciosament interrompuda en la seua exhuberant presència habitual, amb llurs formes grotesques, distorsionades, que infonen energia.
Pont: FRAGMENT DE CIUTAT, LLOC DE TRÀNSIT, desitge que sigues, alhora siti on emplaçar-nos, des d'on guaitar la vida de les persones pausadament i viva. El trànsit del dia i la nit, on exposar-s'hi i exposar-nos-en. Pont que enllaça per dalt entre l'antigor de B. i la modernor; i per dessota entre l'Aigüera i el camí actual de la vida. Intentem acoblar-les, tot urbanitzant infrastructures de ciutat.
Aquest micropost està lligat a aquest. Estem intentant de millorar la factura dels vídeos que confeccionem. Tenim el fill d'un amic, que és un crack en aquestes activitats de la creació de vídeos, en qui hem dipositat les nostres esperances.
Continuarem intentant-ho....
La veu de na Natalie Merchant és una fantàstica descoberta que ens feu una persona meravellosament creativa. Que desconeixíem abans.....però que ens ha quedat vivament impregnada en la ment.
(*) més tard pense penjar les fotos de la realitat actual del dit entorn urbà. Una llàstimeta. Aquestes fotos les vaig haver de contractar amb un fotògraf professional de la ciutat. Hom no pot intervindre en un lloc sense saber de què va aquest fet urbà i la societat que l'ha creat. Conec l'illa bastant bé, però des de fa uns anys que no hi he tornat. Abomine de la internacional aquella dels 'dominadors de tot'. Eixa mentida bavosa i propagandista que ens vénen avui....els mass-media. Ací teniu el SLIDER de dita àrea d'intervenció.
Ací mateix vos dese un article del senyor Gerardo Roger, coautor de la LRAU amb el sr. Paco Blanc, de la dita llei. En l'article el professor Roger diserta sobre la Urbanitat d'El Cabanyal. Comparant-la amb la disposició d'A Baixa pombalina, a Lisboa. Fa molt de temps vaig fer un article referencial, el qual transportí a Vilaweb en format de post, sense els plànols que Alvaro Siza Vieria m'havia donat però que el diari Levante en el suplement d'arquitectura, urbanisme i sostenibilitat del dissabte, sí que me'ls publicà junt al text.
El sr. Roger és militant del socialisme valencià. Aquí se'ns mostren les dues palanques de la tenalla. La de l'ajuntament i la de l'oportunisme de Blanqueries. Corretja de transmissió de la madrilenya Ferraz. Hi suggereix una -nova- accessibilitat tova. En forma de pinta. Front la dura popular de l'esbudellament del barri. Sols n'oblida que la disposició d'A Baixa és just la perpendicular a El Cabanyal. Per tant, no és igual accedir a un nucli urbà segant pel mig en perpendicular, i pel centre del seu cor, que tangencialment en baioneta. Ens menteix, doncs. Deliberadament.
Estrafent Pedrolo: sols discuteixen sobre la llargaria de la cadena, no sobre si ha d'haver-ne o no. Això sí, amb mots immaculats, falsament innocents i serens. Em ve a la memòria l'eixida del Cabanyal del regidor socialista en Vicent Gonzàlez Mòstoles atenallat pels braços dels tres policies municipals fa tan sols unes setmanes. Un altre que tampoc no pintava ni fava en aquells anys. Quasi res! Serà fruit de la divisió dels treball. I del morro.
La referència més curiosa d'en Roger, és la que fa al Pla d'Habitatge 2009-2014; i (d'Ajudes per a la Rehabilitació) i que no se'ls acudeix que puguen servir per a rehabilitar el barri, sols esponjar-lo.
El darrer més contradictori: hi ha un sector dels hotelers de la ciutat, propers al partit popular, que han optat per rehabilitar-lo i traure'n profit, en cas de que el pla d'esbudellament no siga el guanyador finalment. I li ho han exposat a l'alcaldessa.
Fa mesos que espere que L'Institut d'Arquitectura Avançada de CATALUÑA diga quelcom al respecte. Deuen estar massa enfaenats amb els dissenys de Sociópolis per al sr. Blasco. Valents covards, a sou de la Generalitat de dalt. Venedors del fum més car !
(mixed in English or Catalan) DURING THE VISITE WITH THE DUTCH SCHOOL:
I) First I’ll explain the evolution of the site.
La història d'aquest espectacular
complex d'edificis sorgeix d'un gran esforç del govern de la Generalitat Valenciana per
integrar i expandir la ciutat a la zona de la periferia sudoriental de la ciutat compresa entre camps de conreu, l'antiga carretereta que duia a El Saler, unes vies fèrries de tren, una futura autopista, certes àrees industrial en desús dins del llit del Túria i d'altres zones limítofes.
La ciutat de les Arts i de les Ciències tardarien deu
anys a construir-se. L'aposta fou feta a instàncies del catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de València, En López Piñero, que comboià l'economista i urbanista, i alcalde d'aleshores, en Ricard Pérez Casado en aquesta aventura.
Santiago Calatrava ganyà el concurs
de 2001 per a l' adjudicació del projecte que, aleshores, incloïa la torre
de telecomunicacions més alta de tot Europa. Ens enlarirava envers el futur més avantguardista i en pro del coneixement. El fus, la torre de comunicacions era substentada por tres gratacels triangulars dedicats a oficines, televisions, ràdios, etc.. Amb una alçada d'uns 327m, encara hi hagué algun intent de ferla més alta. La torre hi hauria constituït l'element més visible del complex i de la ciutat de València. Ja en temps del PSOE, a punt de caure va denegar un estri, un símbol i un ferrament que ens enlairava dellà de la nostra provincianitat. Denegaren la torre sota l'excusa de que invadia el trajecte d'aterratge dels avions que hi ha entre la mar envers l'aeroport de Manises. La realitat era que una colònia NO podria tenir un element que depassava les possibilitats d'una societat colonial en trànsit cap a la seua llibertat de manera pacífica. Pensaven els ponentins colonitzadors en el seu 'corral d'estat' i la subsegüent caiguda de la Generalitat en mans d'En Zaplana. Llavors, els crits en pro de l'estalvi i l'excés de despesa per part dels populars valencians era la mateixa que la que esgremeixen els comunistes españols actuals, però instal·lats a València, amb la prolongació de Blasco i Banyes fins la platja per tal de carregar-se El Cabanyal.
Els canvis polítics vingueren en 1996 i immediatament dugueren, a substituir la torre
per un centre de música i un d'òpera, el Palau de les Arts.
Anys després, recuperant-se de l'esglai, els espanyols encarregarien la mateixa torre de comunicacions, però aquest viatge, ja no dins d'una colònia conquerida sinó en la gran metròpoli tentacular aquella dita Madrid. L'encarregaren al mateix arquitecte i que encara la volien corregida en alçada. Com correspon a un país no colonial. Lliure de triar sobre el seu futur com és Espanya. Sense cap crítica economicista o de cap altre caire al respecte de cap segment de l'espectre polític i/o social espanyol.
Ha de fer goig de tindre estat propi, eh !
II) About Santiago Calatrava.
-Now I’ll explain about the
architect who designed, and taught, the City of Arts and Sciences.
-Santiago Calatrava was born in
València in 1951.
-He studied at the Valencian School
of Architecture.
-After his course he immigrated to
Zurich to study engineering.
-He won several prizes for his
designs in central Europe.
-He never forgot about Valencia and
in 1986 in an exhibition Calatrava explained his vision of Valencia.
-In the late 20th century
this area was outside València.
-During the 20th century
this was an industrial area linked to the port. And its other auxiliary
industries.
-I remember when I was ten years old
I came to this site to collect leaves from the trees to give to may
silkworms.
L'Hemisfèric,
amb la planta en forma d'ull i la seua cúpula hemisfèrica
de portes i coberta mòbil amb nervadures, n'ocupa una superfície de
2.561 metres quadrats i es construí des de 1996 a 1998.
El Museu de la
Ciència, de 241 metres de longitud és una iteració
simètrica de nervadures, a tall d'arbres closes per
superfícies vidrades a nord que permeten de dispondre de la màxima llum
natural al seu
interior.
L'oceanogràfic és el més gran aquari de tot Europa. És dissenyat per Fèlix Candela, arquitecte d'origen valencià de Monòver però que emigrà amb al seua família a Madrid i que després de la guerra d'España li tocà emigrar a Mèxic on desenvolupa tota la teoria i pràctica de fer voltes i formes catalanes en formigó armat a tall de membranes de gruixa primíssima.
Si voleu més sobre les acotacions i comentaris podeu passar al "Vull llegir més..."
NOTA PRÈVIA: EL TRAST ÉS UN CONCEPTE ÚNIC DE CIUTADELLA.
LA VILA VELLA DE CIUTADELLA DE MENORCA té un encís especial per la dimensió i traçat dels carrers, on s'arrengleren les cases profundes una al costat de l'altra, donant lloc a les cases de trast. Que és el mateix concepte pel qual ens encisa El Cabanyal. És la dimensió entre dues mitgeres. No confondre amb el concepte valencià de navada. Que seria en la dimensió perpendicular. Tenen una dimensió pràctica d'acord a les mesures i dimensions dels arbres, idò, són les de les bigues i biguetes amb que podien traginar i bastir les construccions d'edificis i embarcacions.
A.EMPLAÇAMENT.
INTEGRACIÓ EN L’ENTORN
Resoldre la complexa forma
planimètrica i topogràfica de la petjada de la parcel·la que acull la
futura
Escola de música i dansa municipal.
Cream un NOU TRAST
amb passera. Incorporar les permanències existents considerades
una oportunitat per sobre de la dificultat. La successió de trencaments
de
línies de les mitgeres és una avantatge que aprofitem per a crear patis
de
respiració i il·luminació. Les diferències d’alçades són emmarcades per
jardins
verticals. El desnivell topogràfic és aprofitat per a inserir la forma
corba de
la sala d’audicions. El pas entre la contramurada i el
carrer
de na Rossinyol és convertit en una mena de passatge obert entre
la
caixa/casa de la música i la dansa entre tots dos plans. De plaça a
plaça. La
plaça de dalt pot esdevenir un petit auditori obert en certes èpoques de
l’any.
Fer-hi de la activitat vital el seu leitmotiv.
Fer un pol urbà, d’encontre. En trànsit pels carrers podem
detectar que allà hom es fa art, música, dansa i amistats.
Els volums transparenten eixa
activitat civilitzada de la ciutat. I de tota
l’illa.
Transposam la idea de ciutat a la de l'edifici. Immergint-nos-hi, de bell
nou,
en ella i bevent de la seua essència.
L’orientació de la parcel·la és
cabdal. L’edifici s’obre cap al nord i est. Bon matí llum tènue, a la
tarda la
llum natural penetra per la façana nord. Notam la frescor del passatge i
de la
coberta vegetal que acull, també, les plaques solars i fotovoltaiques.
Simbiosis entre vegetació,
arquitectura
i ciutat viscuda: arquitecturbanisme.
La façana interior del petit pati
es tanca per a evitar convertir els espais en hivernacles. Sols
l’element de
comunicació vertical acull les plaques energètiques i fa de brise-soleil
de la
incidència del sol de migjorn.
Il·luminem l’escala i alhora guanyam energia per a poder encendre
els
llums nocturns. Compensam la despesa energètica. Cercam el balanç Zero
de CO2.
Slidermostra l'evolució del disseny al llarg de tot el procés amb els dubtes, encerts, marxes arrere i avant pròpies de qualsevol tasca subjectiva.
Vos vaig fer aquesta entrada fa uns dies arran d'una recent prostitució professional covada i perpetrada endins de la mateixa seu del CTAV. A ser veraços, covada a un restaurant, en un sopar on acudí l'alcaldessa, membres del consistori valencià i algun membre de la junta de govern, on es produïren un bescanvi de favors, segurament, no confessables.
No totes i tots els professionals de l'humil ofici de ser UN ARQUITECTE (artesans de la tècnica) tenen la mateixa escala de valors morals, ètics sobre el vell i bell ofici de contruir.
PS: DE MOMENT N'HI HA 200, DE SUBSCRIPCIONS DE COL·LEGUES VALENCIANS-NO PROSTITUÏTS-, A FAVOR DEL MATEIX.
Heus ací el manifest:
ELS/LES ARQUITECTES I EL CABANYAL
El Col·legi d'Arquitectes (COACV) ha emés un pronunciament oficial sobre la hipotètica generació d'espoliació patrimonial a causa del projecte urbanístic que promou l'Ajuntament de València, conegut com a 'Prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar', a través del cor dels barris històrics del Cabanyal-Canyamelar.
We are going in final work process........fast, fast, quickly..... ! Three volums interact among them. Auditorium more theatre and one small concert room. Three underground floors for parking. We still need to design the ground. We have a lot of gradient between streets for a good planning. It's very difficult to get it !
An international architectural competition has been launched to design a landmark building for the Victoria & Albert Museum in Dundee.
The £47 million project – a centre for 21st century design in partnership with Dundee University - is part of a regeneration scheme for the city’s waterfront. The site for the new building will extend out into the River Tay.
“We want to find a design team that can deliver a world class building fitting for such a high quality project,” said Mike Galloway, director of city development for Dundee City Council, which is backing the project.
“A two-stage architectural competition is about to be launched and we expect to have interest in this project from prominent architects and designers from around the world.”
The V&A at Dundee is due to open in 2014, hosting a range of exhibitions and events with some of the content provided by the V&A. Funding will come from the Scottish Government, other public bodies and private donations.
scotland’s culture minister Fiona Hyslop said: “The V&A at Dundee will boost the city’s - and Scotland’s - reputation as a thriving centre for the creative industries.
“The Scottish government has put on record its strong support for this exciting project, so I am pleased to see the partnership making good progress.
“I look forward to seeing many innovative and high-quality designs coming forward.”
V&A director Mark Jones said: “The creation of the V&A at Dundee fulfils the V&A’s aim of sharing its collections, exhibitions, skills and resources, reaching new audiences and giving access to more people nationally and internationally.”
A feasibility study on the scheme predicted that the V&A at Dundee would attract 500,000 annual visitors to the city, create up to 900 jobs and add £5.7 million output to the Scottish economy.
Details of the competition will be published in the Official Journal of the European Union (Ojeu).
Architecture
Urbanism
McDonough
New Perspectives on Sustainability
A New Paradigm
Cradle to Cradle Case Studies
Industrial Design & Sustainable Commerce
Re-inventing the World
Talks and Statements
Podràs comprovar que en té fortes implicacions militars sobretot, però cada vegada se'n troben més aplicacions civils donat que la finançament en defensa/guerra va decreixent amb el pas del temps.
The future now.
Popular Science magazine, your first stop in what’s new and what’s next in technology, has teamed up with Megatouch Games to create the ultimate find-the-difference game for science and tech fans!
POLÍTICA EDUCACIONAL.
Demà presentem els resultats de les mesures d'insonorització acústica a l'ajuntament de València. Els resultats són favorables però mereixen una reflexió al voltant d'ells. Com es pot comprovar al vídeo, resulta del tot impossible en la ciutat de València mantindre els murs, les fàbriques, arcs, etc. i d'altres elements patrimonials puguem trobar-nos-hi i mostrar-los tot posant-los en valor com a element referencial i memoralístic o senzillament decoratiu. Aquesta situació ve donada perquè a la ciutat de València cal complir, a més a més, de la normativa de la Generalitat l'específica municipal de "Sorolls i vibracions" que abarca un ventall de freqüències amplissím entre 50 i 8.000 herz. O calbs o dues perruques, ha estat la tònica municipal. O no es pot dormir, com passà fa uns anys a la zona de la plaça Xúquer i que la denúncia contra el consistori arribà fins a Brussel·les i els van haver de fer acotar el cap o s'inventen unes lleis que ultrapassen el comú europeu i sembla quasi-impossible d'aconseguir el seu compliment, amb les pèrdues patrimonials que resten amagades darrere dels panells d'isolació acústica.
Tot i que la proposta era per a la ciutat vella de Fez, antiga capital del Marroc, avui encara capital cultural del món al·lauïta hem volgut fer un reconeixement implícit al poble saharià en implementar una canço de la " Veu del Sàhara" és a dir 
Ens cal conèixer i entendre la ciutat com a la múltiple dansa dels morts i els vius. Vida contrastada entre la foscúria inimaginable de la mort tendenciosament interrompuda en la seua exhuberant presència habitual, amb llurs formes grotesques, distorsionades, que infonen energia.
Aquest micropost està lligat a 
Ací mateix vos dese un article del senyor Gerardo Roger, coautor de la LRAU amb el sr. Paco Blanc, de la dita llei. En l'article el professor Roger diserta sobre la Urbanitat d'El Cabanyal. Comparant-la amb la disposició d'A Baixa pombalina, a Lisboa. Fa molt de temps vaig fer un article referencial, el qual transportí a Vilaweb en format de 
Vos vaig fer 
We are going in final work process........fast, fast, quickly..... !
