Si heu entrat mai a la sala dels comuns londinenca observareu que té una forma rectangular i una gran alçària, amb un pis que permet observar com els oradors polítics defensen les seues tesis. Des del premier britànic John Major -fou el meu cas de xamba i mercès a un contacte amical- a qualsevol altre ponent. Sobre una taula oberta rectangular de bona fusta i amb un feltre verd i un petit faristol amb un llum fan llurs discursos palplantats. Una sala que, tret de comptades i benemèrites excepcions, era políticament quasi dual. El cadiram s'arrenglera sobre sengles dos murs dels costats llargs. En una banda hi ha els tories (conservadors) i en el d'enfront els laboristes, (mig hereus dels antics whigts). Conten que quan Winston Churchill fou triat membre de la cambra, jove encara, s'assegué al costat d'un vell tory i amb l'excitació del moment iniciàtic, fità rabiüt els membres de les bancades d'enfront i demanà al seu company experimentat: Aquells d'allà davant són els nostres enemics? i el vell conservador li respongué: NO, aquells d'enfront són els nostres adversaris, els teus enemics els tens en aquesta banda.
De vegades, manta vegades, se'ns queden les essències projectuals en això. Senzillament en intencions. Heus ací un recull d'algunes que, a tall de mostra, van anar derivant en errors. En alguns casos degut a dissensions i problemes convivencials de parella entre els components del nucli grupal. Recorde un cas en què vam dissenyar una casa molt finament degut a la gran llibertat que ens deixaren els dits components. La llibertat era fruit enverinat d'un lâissez faire increïble que amagava un ruptura interna considerable. El cas fou que ja oberts els fonaments a la setmana següent sengles components, cadascun per la seua banda, es dirigien a ca'l seu advocat particular. Els fonaments encara resten oberts i buits. D'altres ocasions apareixen diferents criteris entre els promotors. D'altres, i massa sovint, apareixen errors projectuals nostres que no hi havíem tingut en compte. I moltes d'altres el constructor no acaba d'interpretar ni la música ni la lletra del projecte. La gràcia d'ésser un arquitecte és la interacció personal amb d'altres persones. La penetració íntima en els seus desigs, que tu has de transformar en materialitat i immaterialitat etèria, fa que esdevingues una mena de torsimany de paraules i energies no acabades de perfilar. L'aglomerant, com en tot allò humà, és l'amor pregon i la recerca de la felicitat. La pròpia i la del proïsme. I no és pensament zen, és la crua realitat. Es guanya més amb una gota de mel que amb un litre de vinagre. Si ho sabré jo, que he llançat tones d'àcid de vidriol en aquesta vida !
Qui la duu la coneix: tot i que no és fàcil detectar-ho en cada foto hi ha una errada de la qual estic penedit i conscient. Ací us dese un slider que he elaborat al respecte. Això no impeideix a continuar esforçant-s'hi, sense descans, per a aconseguir-ho. Com una mare bona: estimem tots els fills, malgrat llurs defectes. Aquest bloc és un dietari personal strip-teaseat: què em passa? Sent una força interior que no sentia des que vaig entrar al poli. Tinc el pressentiment de que les crisis econòmiques generals ens enforteixen. Serà la maceració anímica? Vaja vosté a saber!
I have captured this social building. I've belived it's very interesting and original.
Interessant intervenció en una població dormitori de l'extraradi de Madrid (Spain). Ciudad metropolitana situada a 350 quilòmetres a l'oest de València i a sis-cents al sud-oest de Barcelona. La novetat radica en que aquesta mena d'intervencions arquitectòniques eren realitzades per empreses privades especialitzades en el negoci de l'oci. En aquest cas són els ens públics els promotors de la intervenció i implantació com a elements de cohesió social per a la població que hi viu. Si estigués implantat en certes zones d'extraradi amb els colors llampants i les llums intermitents nocturnes com la zona alta propera al Nou Camp, El Romaní, o la N-340 entre Oliva i Dénia la funció social seria de jutjat de guàrdia.
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
ShowCase: Youth Center in Rivas Vaciamadrid
ShowCase
is an on-going feature series on Archinect, presenting exciting new
work from designers representing all creative fields and all
geographies.
We are always accepting nominations for upcoming ShowCase features - if you would like to suggest a project, please send us a message.
From the beginning, the project was conceived as the possibility of
making the "underground" visible, a construction devised as a radical
manifestation of Madrid’s outskirts youthful spirit in general, and of
Rivas' youth groups in particular.
The project aspires to become an explicit "teen" communication vehicle
by appropriating their language and their voices as the ingredients of
the project. In this way, the project’s team embraces all Rivas's youth
groups by means of an open participation process, in which the future
users of the center, combined with technicians and politicians, will
contribute their decisions, their concerns, their fantasies and their
aesthetics to create a contemporary "social monument".
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
↑ Click image to enlarge Photo: Miguel de Guzmán
The end result of this process is a public structure with a punk
spirit, intensely burdened with content and articulated around
programmatic centers conceived as activity explosions, which are
erected as meeting and exchange points of the emerging communities.
↑ Click image to enlarge Program diagram
↑ Click image to enlarge Floor plan
↑ Click image to enlarge Program diagram for roof terrace
Post dedicat a Víctor Gosàlves i Àngel Romaní vertaders arquitectes i artífexs de principis del segle XX a l'indret que ens ocupa.
El Cabanyal i el Canyamelar. És a dir, els nuclis propers a La Vilanova
del Grau (El Port).
Al meu entendre hi ha una grossa errada en la perllongació de l'avinguda de
Blasco Ibànyez. Perdem negoci d'entrada. El que volen fer no augmenta
el patrimoni ni allò que és diferent. La banalització d'aquest espai
comporta desfer un espai únic per a crear-ne un altre que hom pot trobar
a milers de llocs del món. I el negoci, avui en dia, és tenir-hi coses
diferents que en una altra part del món no se'n trobe.
Sempre s'ha d'intentar augmentar el patrimoni existent. Aquesta és una hipòtesi de partida en qualsevol actuació urbana. I qualsevol es pot demanar:
Amb l'esventrament que hom pretén fer-hi i la subsegüent intervenció de torres d'habitatges; la ciutat i amb ella la seua ciutadania n'ix millor lliurada per viure-la?
Si no se n'ix millor i si n'hi ha, de dubtes seriosos, cal que siga la millor solució....hi ha la conclusió de no, ni tan sols, no s'ha de tocar, sinó que en conjunt ens apel·la a rehabilitar-ho. Rehabilitar no sols és reusar la materialitat sinó que ens restura com a societat humana. Rehabilita la gent que hi viu o podria viure-hi. Augmentant la seua autoestima. I no colgant-la sota les terres i runa que les exavadores pretenen sotsmoure, com passà no fa gens d'anys a banda i banda del llit del Túria. A La punta de França i Natzaret.
Cabanyals i Canyamelars arreu del món n'hi ha de ben pocs. Ara bé, esbudellaments amb torres anònimes com les que es pretén bastir, a tot arreu, n'hi ha a manta. Els fets són els que avalen les idees. Estem acabant la rehabilitació d'un habitatge
típic del barri. Sense gaire de diner per part del propietari però amb
molta il·lusió i necessitat. Heus ací l'evolució. Ho
he preparat en dos sliders fotogràfics. És prefererible que parlen les
imatges abans que les paraules. Des de 2006 fins a avui que ens queden
els darrers tocs i adobs. Quan he deixat la manifestació m'he acostat
per a veure com anaven fent aquests retocs.
Això sí, i n'hi diré més: que per a rehabilitar i conservar un edifici a punt de caure amb parets de mig peu (12 cm) i pilars d'un peu per un peu (25x25 cm2) que pugen tres plantes i mitja i els forjats eren ben corcats i perduts cal tindre els cordons arquitectònics ben lligats i les neurones ben folrades de 'vaqueta'. I no tothom els en té.
We are going in final work process........fast, fast, quickly..... ! Three volums interact among them. Auditorium more theatre and one small concert room. Three underground floors for parking. We need still to design the ground. We have a lot of gradient between streets for a good planning. It's very difficult to get it !
An international architectural competition has been launched to design a landmark building for the Victoria & Albert Museum in Dundee.
The £47 million project – a centre for 21st century design in partnership with Dundee University - is part of a regeneration scheme for the city’s waterfront. The site for the new building will extend out into the River Tay.
“We want to find a design team that can deliver a world class building fitting for such a high quality project,” said Mike Galloway, director of city development for Dundee City Council, which is backing the project.
“A two-stage architectural competition is about to be launched and we expect to have interest in this project from prominent architects and designers from around the world.”
The V&A at Dundee is due to open in 2014, hosting a range of exhibitions and events with some of the content provided by the V&A. Funding will come from the Scottish Government, other public bodies and private donations.
scotland’s culture minister Fiona Hyslop said: “The V&A at Dundee will boost the city’s - and Scotland’s - reputation as a thriving centre for the creative industries.
“The Scottish government has put on record its strong support for this exciting project, so I am pleased to see the partnership making good progress.
“I look forward to seeing many innovative and high-quality designs coming forward.”
V&A director Mark Jones said: “The creation of the V&A at Dundee fulfils the V&A’s aim of sharing its collections, exhibitions, skills and resources, reaching new audiences and giving access to more people nationally and internationally.”
A feasibility study on the scheme predicted that the V&A at Dundee would attract 500,000 annual visitors to the city, create up to 900 jobs and add £5.7 million output to the Scottish economy.
Details of the competition will be published in the Official Journal of the European Union (Ojeu).
I’ve captured this project and building. I believe is a interesting fine project
ShowCase is an on-going feature series on Archinect, presenting exciting new work from designers representing all creative fields and all geographies.
Describe the client and the program.
We build this house for ourselves, Britt Crepain & Stefan Spaens (previously CSO ontwerpers, currently CSD Architecten)
How does the design respond to the context?
A very small plot of land (4x15m / built 4x12.5m) in a narrow street in the Center of Antwerp, rear facade facing south. The design responds by opening up both facades to the maximum, split-levels and a void with a roof of glass on top. 3 levels house the main living areas bureau/library/kitchen/dining, and the highest split-level is the sitting room with open fire and views of the city and the sky. From there, you can access the roof-terrace (also split-leveled) with views over the entire city.
In total, the house has a basement, ground floor and 4 levels. The split-levels bring the light from the south through the house. A lot more than with a normal (or standard) racking of floors that most houses have. Sunlight comes through everywhere, especially in wintertime when the sun is low (ecologically, we benefit from a south facade in winter, in summer we can open op top windows and create a natural ventilation through the void and the opening to the roof-terrace. Currently it's snowing, and the top level is almost like an igloo with the open fire and snow that lays on the glazed inclined windows.
Describe the choice of materials for this project.
We chose all materials as natural as possible, colors flowing into each other, to create an otherwise monolithic character. Inspiration for the color pallet was found on a beach in France (driftwood, pebbles, the color of the sand).
What is the footprint of the house? How many floors?
Levels: 6 and a half. Level -1: basement/storage; level 0: ground floor = polyvalent for bureau/commercial or as it is now 'carport', washing room and extra storage behind a curtain; level 0.5: vestiaire; level 1: front = main bedroom/master bathroom; rear = second bedroom + show room; level 2: front = bureau; rear = hobby + guest room; level 3: front = kitchen; rear = dining; level 4: sitting room around open fire and access to first roof terrace; level 5: main roof terrace
Did you design any of the furniture or fittings for the house?
Britt Crepain designed all the furniture, completely integrated (functional and esthetically) in the architecture that Britt & Stefan both designed. Some of the fittings (for example the glazed doors) are also designed by her. The rest of the fittings are carefully selected.
Is there anything interesting about this project that is not evident in these photos?
The change of the colors by the sunlight that you cannot capture on photo (only on video), the warmth of the house, the igloo, the silence on the top floor and roof terrace, our favorite spots to sit, and the angle of view that you have from there.
In short: the actual and always changing atmosphere (but to capture this, you have to live here for a while).
At universities, we learn very inflexible rules regarding concrete. I will explain it with a practical example of rehabilitation. This will be in two posts. This is first. In the next I will talk about reinforced concrete directly. Here I have only showed the issue. This has very significant economic repercussions for the building. Those bad practices are caused by unsustainability and a lack knowledge.
- That's society reversed in calm. - The space used in time function. It is slightly jarring, though interesting to note that nobody around her seems to take notice of her admittedly nonconformist behaviour. - Time practice works on the real time of new technologies, if it wants to or not. The temporary practices leave the historical time, falling on the worldtime. - So I believe, there are other calmer uses than the 'perception fields' suggested by Paul Virilio . It isn't only the 'field of battle'. As far back as the oldest conflicts in human history . - Life time can be compressed and reversed, too. In any order creating different performaces.
03- january-2009
Artist: Hye Yeon Nam.
The winning videos in the Metropolis Art Prize 2009 will be screened on the giant jumbotron monitors in Times Square, New York, on December 17 2009. The event is open to the public, so if you're in the area, come along!
Space takes on multiple definitions. For me, I understand space as the sum of cultural and social forces that act on me. Through the space, my body feels all changes around me instantly and intimately. When I move from Korea to the United States, my body became a gauge that felt my displacement and recognized not only the conformity inflicted on me in the United States, but it also allowed me to deconstruct the rule from my hometown that I had taken for granted as normal. In my video piece, I attempt to convey the feeling of displacement and conformity by acting of walking. I perform walking forward and other people seem to be walking backward. However, I was walking backward in the real scene and I made it simply reversed. The space of being neither here following correct rule nor there following incorrect rule is precisely what I try to convey in this video. I finished NYC Time Square version and will make Portugal version next week. It will continue in several cities.
If you want to keep on reading about this experience just click on "Vull llegir la resta..."
Som a un dels llocs on participar en la consulta. Hi entra un home negre de mitjana alçada i agafa les dues paperetes i un sobre. S'adreça cap al cubicle amb cortina per a introduir-ne una de les dues. N'ix de la garita. Trau el document identificatiu i el paper d'empadronament. Es posa davant de l'urna. M'adrece a ell. Ha triat la del Sí. Li dic que, per favor, que la traga i la mostre abans d'introduir-la per a que puga fotografiar-li la mà amb la seua decisió. Ell, es posa nerviós i dubitatiu, i se n'ix cap al carrer. Vic, el senyor Anglada i la seua colla són a escassos 12 quilòmetres d'ací. N'és comprensible.
Definitivament: qui s'inventà la discreció no pensava en mi. Precisament.
El seguesc de lluny, intente per la vorera posar-me a la seua alçada i m'adrece a d'ell en francès:
"Monsieur, monsieur, s'il vous plaît !"
Es gira i em mira. Li dic si parla francès, em respon que no, però sí anglès i espanyol. Li explique que sols volia fotografiar la força democràtica del vot immigrat com a ciutadà de ple dret al muncipi on viu. Li comente sobre la necessitat mútua de crear nous instruments de convivència conjuntament entre els ciutadans de segles de generacions ací i els nous vinguts.
L'home es tranquilitza. Li dic, com podreu imaginar qui em coneixeu, que quan fem la votació a València, ens retornem l'oportunitat. Encaixem les mans i note una força especial amb què pressiona la meua, com aferrant-s'hi fortament. S'acomiadem amb un breu creuament de:
- Gràcies. - Thank you.
L'home negre s'adreça unes desenes de metres més avall de la vorera on hi ha un grup de cinc homes negres més enraonant. Parla amb ells durant uns minuts. Jo me'n torne a la sala de votacions. I al cap de poc de temps, separadament i individual, van entrant a la mateixa sala on em trobe. Un a un, discretament, han anat dipositant el seu poderós vot dins les diferents urnes.
Als qui som grans fumadors ens cal un mètode infal·lible...com aquest o una força de voluntat de ferro, tanta com aquell que li'n mancava al voladís del balcó.
Avui dimarts, a les 18'30 h. hi haurà un col·loqui-debat a l'edifici Octubre de València que versarà sobre la GESTIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES. En duu el sotstítol de QÜESTIONS TERRITORIALS EN L'ECONOMIA DE L'ARC MEDITERRANI.
En el mateix intervindran el meu company de carrera i amic, enLluís Sendra i Mengual (president del CTAV), el professor d'economia urbana i ideòleg de l'etapa socialista d'en Ricard Pérez Casado, en Josep Sorribes. Possiblement la persona que millor coneix l'evolució econòmica de la València des del desenrotllisme dels '60 ençà.
1.Desenvolupament i ordenació territorial de l'àrea metropolitana de València.
En les exposicions intervindran el professor Josep V. Boira (encunyador del terme EURAM i subministrador de continguts de la realitat econòmico-social de l'Arc Mediterrani).
En Vicente Dómine, enginyer i director general de transports de la Conselleria d'Infrastructures de la Generalitat d'AVALL.
2. L'àrea metropolitana de Barcelona.
En Rafael Boix de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
3. Un model de gestió metropolitana: Lió
Emmanuel Cellier, responsable de l'Agence d'urbanisme et études de l'espace métropolitaine Lyon/ St. Étienne. ---------------------------------------------------------------------------------------------
La sessió està gestionada i patrocinada per l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa (IIVEE).
Si bé, durant els anys seixantes i setantes, sí que hi hagué un gran interès per reorganitzar les àrees metropolitanes de les grans ciutats, en els vuitantes i norantes va perdre tota l'embranzida que duia. Caient en reduccionismes estèrils i banals. Recordem-nos-hi del gran menysteniment envers el Consell Metropolità de l'Horta; què n'era per als populars a València?; doncs, el consideraven com una ferramenta socialista de control. Fins fer-lo desaparèixer. O el gran menyspreu dels convergents envers l'organització del hinterland barceloní de l'època d'en Pujol en pro d'un Principat semi-rural i essencialista front un altre urbà i immigrat.
Ara mateix, acuitats per la necessitat més imperiosa de sostenibilitat dins d'un món omnimoditzat(vull evitar el terme globalitzat)), per tal d'evitar el col·lapse metropolità i la connurbació dels nuclis municipals veïns, sembla que tots hem comprès que cal organitzar-les i que no és patrimoni, ni arma llancívola, contra ningú. És, senzillament, una qüestió de supervivència immediata.
Qui no recorda les llargues cues travessant el riu Lió sobre l'interminable pont? Qui no recorda tot de camions travessant VLC per avgda. del Cardenal Benlloch? Qui no recorda tot de camions dubtant entre accedir per la Meridiana o per la Diagonal per a anar a la zona franca de BCN?
Un bon pic per a repensar-nos. No hi falteu, debatrem !
Hi ha aplegats, pel que recorde, tres dels anomenats SEMÀFORS D'EUROPA.
