|
Ponències Traca final de l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista amb les ponències de Roger Albinyana i del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El primer s'encarrega del suport internacional observant els casos de Montenegro, Quebec i Escòcia, mentre que el CES, d'acord amb el darrer estudi, s'ocupa de les pensions com a eix fonamental de l'estat del benestar. Aquesta setmana s'han publicat dues ponències més del cinquè i darrer tema de l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista, les corresponents a Montserrat Guibernau (Per un catalanisme cosmopolita) i Alfred Bosch (L'endemà de les festes). El Congrés és a punt d'acabar, a punt per començar a elaborar les conclusions.
L'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista ha publicat una ponència que havia quedat pendent del tema 4 (Procés d'independència). Es tracta del treball de Rut Carandell "Estat propi i canvis socials i polítics: prioritat o simultaneïtat?". D'altra banda, l'avenç del cinquè i darrer tema (Catalunya Estat) continua amb la publicació de la ponència de Carles Boix corresponent al punt 5.6, "Guanys de l'estatalitat, pèrdues de la dependència".
S'han publicat dues ponències més a l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista. Josep M. Colomer, professor del CSIC, aprofundeix en la relació entre la Catalunya independent i Europa, mentre que Sergi Blàzquez, advocat i vicepresident de la Plataforma Pro-seleccions Esportives Catalanes, s'ocupa de les seleccions esportives, les competicions internacionals i les lligues espanyoles. Queden poc més de mitja dotzena de ponències per acabar l'àmbit.
Nova ponència al cinquè i darrer tema de l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista. En aquesta ocasió és Antoni Abad i Ninet, doctor en Dret Constitucional, qui publica el treball "Successió de Catalunya als tactats de la Unió Europea". L'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista encara la recta final. Encetem el cinquè i darrer tema, "Catalunya Estat", amb la publicació simultània de dues ponències: la d'Albert Royo, politòleg i cap de Comunicació de l'Oficina de la Comissió Europea a Barcelona, i la de David Bajona, analista del Centre d'Estudis Estratègics.
Finalment s'ha publicat la ponència de Salvador Cardús que forma part del tema 3 i que havia qyedat pendent. Al seu treball parla de la llei electoral, dels partits polítics i del sistema que configuren. Vegem-ne alguns extractes. "La pregunta rellevant, un quart de segle després, és si, davant una declaració d’independència recolzada en la voluntat majoritària des catalans, la Ministra Chacón els tornaria a treure i empresonaria el govern català, com va ferho el seu homòleg republicà l’octubre de 1934. O si, constreta per un marc europeu contrari a les solucions violentes, reconeixeria el dret democràtic a l’autodeterminació i respectaria el de Catalunya a exercir-lo."
Mentre l'àmbit polític del Tercer
Congrés Catalanista espera les ponències de Salvador Cardús i
Mònica Sabata, tanquem el tercer tema amb el treball
de Camil Ros, secretari de Coordinació Sectorial de la Unió
General de Treballadors. Ros constata que a la fi de la dictadura el
catalanisme va fer una aposta per la política, la llengua i la
cultura, però no va articular una estratègia per a àmbits socials
com ara la immigració, els moviments veïnals o el sindicalisme.
Darrerament els esforços per esmenar-ho han passat per l'intent de
crear sindicats nacionals o per la intervenció en les organitzacions
d'àmbit estatal.
Francesc Llobet, president de la Fundació Catalunya Oberta, és l'autor de la ponència “Empresaris i organitzacions empresarials”
A la ponència hi parla del model econòmic, de la crisi, de la falta d'innovació per part de l'empresariat català i de moltes altres qüestions, però això no treu que, per a ell, “una bona part dels problemes que tenim vénen de la nostra pertinença a Espanya o, més ben dit, de com està configurada aquesta pertinença”. Els elements clau d'aquesta valoració serien “un dèficit fiscal escandalós que no permet fer grans inversions estratègiques, el dèficit d’inversió en infraestructures, la manca de capacitat de decisió sobre aspectes estratègics fonamentals per a la nostra competitivitat, o la pèrdua d’un percentatge elevadíssim del nostre temps i energies en negociacions, discussions, pedagogies, justificacions i debats estèrils“ Joan
Vallvé, president del Col·legi d’Enginyers i exconseller del
Govern de Catalunya, analitza a la seva ponència quina podria ser la
reacció de l'Església, no a posteriori, sinó durant el procés
d'independència de Catalunya. La seva anàlisi deixa de banda les
altres esglésies i confessions religioses i comença per afirmar
l'existència d'una doctrina sobre el fet nacional i el dret de les
nacions a l’autodeterminació que ens és favorable, per bé que
també hi ha “alguns prelats i teòlegs” que podrien no ser
favorables al procés. “Tot
plegat fa que sigui necessari estudiar amb especial cura com hem
d'enfocar les relacions amb l'Església Catòlica per no generar
entrebancs innecessaris al procés d’independència de Catalunya”,
escriu.
La darrera ponència presentada a l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista i publicada dijous passat correspon a Toni Aira, doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull i professor a la URL i a la UOC. Per abordar la qüestió dels mitjans comença citant l'obra de Walter Lippmann de 1922 Public opinion, on podem llegir que “Ens veiem en la necessitat de reconstruir l’entorn real en models més assequibles per poder moure’ns-hi. Podria dir-se que aquests models són com mapes que ens guien a través del món”. A partir d'aquesta idea i del fet que “la construcció de la realitat en les societats mediàtiques contemporànies passa en bona part per com els mitjans de comunicació la representen” s'entén la importància dels mèdia. “Hi
ha una cosa que la política catalana no pot resoldre: com posar-se
davant de la gent i plantejar-los com a projecte cent anys més
d’anar a Madrid a pidolar un xic de recursos i una miqueta de
traspassos.” Així de contundent i clara comença la ponència que
la periodista Patrícia Gabancho, autora del llibre Crònica
de la independència,
ha presentat a l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista. Tot
un advertiment per quan finalment arribin les eleccions al Parlament
de Catalunya. “Era intel.ligent, en el moment d’estrenar la
Constitució, intentar la construcció de l’Espanya plural; però
no és intel.ligent persistir-hi, un cop l’autonomia ha quedat com
a via tancada i morta.”
Després que dilluns passat Marc Belzunces encetés el tercer tema, aquest dijous es va penjar la segona ponència que tracta de la base social de la independència. En aquest cas l'autor és Josep-Anton Fernàndez, professor d’Estudis Catalans, Estudis d’Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Al seu treball, “deu reflexions sobre catalanisme i immigració”, ens assegura que “tan sols vull especular i reflexionar, de forma més aviat fragmentària, sobre els reptes i les oportunitats que els nous fluxos migratoris i les seves conseqüències plantegen al moviment d’emancipació nacional”. Després del balanç de trenta anys
d'autonomia i de la ullada a les opcions de futur, l'àmbit polític
del Tercer Congrés Catalanista enceta el tercer tema i ho fa amb una
ponència de Marc Belzunces, investigador del Centre Superior
d'Investigacions Científiques i col·laborador del Cercle d'Estudis
Sobiranistes. En aquesta ponència es presenten les dades de
vint-i-dues enquestes sobre la independència de Catalunya amb la
finalitat d'encetar “un
debat de com s'ha d'articular el discurs catalanista en general, i
l'independentista en concret”.
En presentar els resultats generals, Belzunces escriu: “Avui dia podem afirmar que al voltant del 35% dels ciutadans de Catalunya majors de 18 anys estan a favor de la independència, al voltant del 45% hi estan en contra, un 15% és indiferent i un 5% prefereix no contestar a una pregunta directa sobre la independència. Aquests percentatges traslladats a nombre de persones són uns 2.000.000 de ciutadans favorables a la independència, uns 2.750.000 en contra i uns 1.100.000 d'indecisos/no contesten. No podem afirmar que hi hagi cap tendència temporal clara en quant a un creixement o decreixement de cada opció al llarg dels anys considerats.”
La
ponència exposa els resultats segmentats després de creuar
variables com el lloc de naixement, la llengua que es parla, el sexe,
la ubicació geogràfica, l'edat i la classe social, el nivell
d'estudis i la qualificació professional, el vot a partits, la
identitat nacional o el consum de premsa.
|
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaços1. ON PODEU LLEGIR I DESCARREGAR-VOS LES PONèNCIES?
2. MITJANS QUE DONEN SUPORT AL 3CCP
3. BLOCS QUE SEGUEIXEN EL 3CCP
EL NOSTRE GRUP A FACEBOOK
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
