AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Ja deia la Carmen que "la esencia y el veneno: en frascos pequeños" i diu la dita catalana que al pot petit hi ha la bona confitura...
Doncs dit i fet. Al cervell, com més petit, més bona confitura. Segons un documental de La 2 que tot just fan ara, els Neandertals tenien el cervell més gran que l'homo sàpiens, i tot i així es van extingir en pro dels segons. Està clar que un major cervell no garanteix la supervivència.
Ara un estudi ve a dir que l'home, tot i tenir el cervell un 10% més voluminós que la dona, no ho transforma en un major factor d'inteligència anomenat G. (S'extingiran també? Hi ha qui diu que l'evolució de l'home és... la dona!)
Poca broma, que -com diu l'estudi- els homes tenen més neurones a la seva disposició però les dones les utilitzen de forma més eficient. Lo dicho, la esencia y el sexo: en cerebro pequeño...
Per acabar d'arrodonir l'estudi, del qual cadascú pot fer la seva interpretació, acte de fe, o descarte si és el cas; conclouen que "la sensibilitat és allò que més diferencia a homes i dones". Reforçant així els psicòlegs la teoria de la doble naturalesa humana (en funció del gènere, suposo). Quina de totes dues naturaleses (o gèneres) fa del doctor Jeckyll i quina de Mr. Hyde, va a gustos.
Vaja, allò que vulgarment es coneix com tenir "un lado femenino" (no sé si algú ha reivindicat també "el lado masculino" de tot individu) li diuen doble naturalesa... Doble naturalesa. Un "dos en un", naturaleses reforçades o inhibides, en funció del sexe biològic (fixi's en la diferencia entre sexe i gènere).
Gran, àgil però. Flexible i emmotllable. El fas un "gurruño" i queda petit, l'estens i es torna ample. Modelable i consistent. Impermeable, perquè tot allò dolent rellisqui, que no vull que la pluja dels malsons hi traspassi. Negre, com la meva camisa. Ple de butxaquetes, de grans i de més petites. Ben organitzades, cada cosa al seu lloc, recloses amb cremalleres que llisquen suaus per tancar i s'aferren fermes per obrir. Que no caigui res, per no perdre gaire. Bandolera creuada a l'esquerra, com jo. El meu bolsu nou.
I una butxaqueta buida, per guardar tot allò que em va caure d'altres bolsus i ja no tinc ni tindré. Completament buida, eternament buida. La butxaqueta del no res. De la que treure la meva "nada", nulla infinita matèria. Allà es guardaran les paraules que no direm, que no existeixen, les mirades que no ens volen, les companyies que ens desterren. Un lloc on ficar aquell somriure que ens és negat, o la rialla que ens és prohibida. Una butxaqueta buida per oferir res a qui res vol, i per acollir el no res dels que res ens donen.
Les dates assenyalades serveixen per commemorar, per celebrar, per recordar, per homenatjar... tot i que a vegades s'oblidi el sentit primigeni que les va fer elevar-se a l'estatus de data commemorativa.
I són sovint aquests oblits els que fan que es converteixin en un dia més dintre dels nombrosos "dies de" que campen pel calendari. Fins i tot hi ha qui reivindica "contra-dies" com qui fa "contra-manifestacions".
Personalment, hi ha mesos que em venen més carregats que d'altres de dates simbòliques o a rememorar, i març n'és un. El mes en curs se'm presenta ple de recordatoris marcats a l'agenda i "dies de..." internacionals, personals, o íntims; natalicis, obituaris o aniversaris; reivindicatius, festius, o romàntics; familiars, amicals, o encaterinats; antics, nous, o rescatats...
Si, el més de març em surt molt car entre regals i celebracions, i ni la família ni els amics perdonen l'oblit de la seva data. Cosins i més cosins, i amics d'ara, i amigues de sempre, que fan anys; personatges admirats que ens deixaren, commemoracions de gènere que no podem ni devem oblidar.... fins i tot un bateig tinc (servidora que és atea!) I tothom em reclama -i sort que encara sigui així- un trosset de la meva atenció. Atenció que jo mateixa m'exigeixo per a tots ells i elles.
Axí doncs, com cada més de març, bufaré espelmes a tort i dret, guardaré minuts de silenci poètics, rellegiré a Clara Zetkin i a Alejandra Pizarnik i recordaré gràcies a la Montserrat Roig que:
"La por al feminisme parteix del desconeixement de les causes de l'opressió de la dona. A més, alguns aspectes públics del feminisme poden fer pensar, a vegades, que es tracta d'un moviment pueril i trivialment vindicatiu. Però les causes hi són, són objectives i reals, i cal conèixer-les per arribar a comprendre el per què de l'existència d'aquesta nova consciència de ser dona"
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que formaron un suelo común. Alejandra Pizarnik
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
.jpg)
