AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
-Hola, miri senyoreta, jo tinc la demanda d'empleo a la Comunitat Valenciana, i el meu padró està a Madrid, però ara ja no viuré allà, ni a València (de moment) sinó aquí i busco feina... -El seu NIF si us plau? 52.... i l'adreça d'aquí? Carrer tal núm qual C.P. 08... -Molt bé, ja està. A partir d'ara pertany vostè al SOC de Catalunya. -Ja hi SOC? Ja està? Així de fàcil? Com un català més? [Ja SOC Catalana? Que ja no sóc Madrilenya? oooohhhhhh!!!!]
Qui deia que ser català era difícil? Català de veritat, perquè viure a València encara no hi compte, que allò dels Països Catalans queda lluny i el meu temps a la Ribera Alta, anant Costera amunt per la Xàtiva socarrada, no computa dins la lògica de l'establishment secessionista.... (secessionar o seccionar als catalans de nord a sud i d'est a o oest, que ja sabem que Eppaña és una, ¡ només una, grande y libre... en fi...)
Navalcarnero, Parque de los Charcones, un gran raig d'aigua amunt, desafiant la gravetat, puja erigint-se enmig de la llacuna artificial envoltada de desmaisverds,ploraners i hipnòtitzants de fulles poètiques. Salzes d'olor a temps, merevelles i jardins ancestrals.
L'aigua raja vertical, puja per damunt de les copes globoses dels salzes i es deixa caure inmitant les seves fulles.
Fer anys a l'agost... que voleu que us diga, deu ser raro, la gent, amics o familiars, de vacances, la ciutat o el poble buit, o en el millors dels casos, és qui celebra qui és a fora lluny de tothom (que potser és millor). Si el lloc d'estiueig és habitual i ja tens colla, la cosa pot resultar divertida (o no).
Platja, muntanya, oci... tot suposant que l'interfecte gaudisca de vacances i no li toque currar mentre la resta fan un viatget, es perden per camins màgics, creuen rius en caiacs, fan rafting, o es llencen en paracaigudes, mentre que el "cumpleañero" bufa l'espelmes en la solitud del que no té asueto. Jo els faig al desembre, a prop d'un macro-pont, i sovint hi patisc els mateixos efectes. Però no em puc queixar. A la tardor és més light.
Però tornem a l'agost. Tot això ve a tomb perquè l'A en fa anys. I m'hi ha fet pensar...
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
