Avui plou. Fa fred. El Belda canta Ovidi Montllor a Luz de Gas i l'Alejandro Martínez Gil de Biedma a Can Massallera de Sant Boi. A més el CCCB, amb totes les seves contradiccions, ens ofereix The influencers. Un gran dia per (re)trobar-nos, no?
|
Avui plou. Fa fred. El Belda canta Ovidi Montllor a Luz de Gas i l'Alejandro Martínez Gil de Biedma a Can Massallera de Sant Boi. A més el CCCB, amb totes les seves contradiccions, ens ofereix The influencers. Un gran dia per (re)trobar-nos, no?
"El futur ja no és el que era" això deia una pintada en una paret de Roma. O així m'ho explica l'Ada. Coincidim que té un regust situacionista però aquest cant esperançador al que ha de venir no ens lliga gaire amb el discurs dels Debord, Vaneigem i companyia. Ells més aviat dirien allò de " viu el present, aboleix el passat, no hi ha futur". Més enllà de frases enginyoses a l'estil Atureu el món, que baixo! és cert que nosaltres no podem consolar-nos amb l'esperança d'un futur proper i pròsper. Decadència que ens corseques sense pauses ni contemplacions. L'únic consol potser és aquesta atemporalitat del futur, aquest devenir que mai no arriba però que sempre espera... Avui és Sant Blai. Una cançó de regal. Veus pel·lícules contradictòries sobre personatges contradictoris. T’indignes tot recordant aquells viatges on llegies allò d’un cau més negre que la meva reputació. Res més honest que els passejos on buscaves els llocs que jo t’havia recomanat sense haver-los trepitjat mai. Tu ets la folla llibertat que té tot el dret a equivocar-se, ets el talent i el compromís d’una consciència que ha desaparegut. O potser no ha existit mai. T’escolto mentre dines amb cinc minuts i desapareixes... tot com una cançó, o la quotidianitat que no ens consum. Jo intentaré ser-hi. Avui he somiat amb l'Obra completa de Blai Bonet, amb la de Joan Brossa... i la nit era plàcida, entre onades blaves i cossos nus. Llavors, junts, hem baixat per He somiat amb unes obres completes com esperances folles, però m'ha despertat el plor del meu costat. Tot com una edició vergonyosa que arriba amb 62 mesos de retard, 62 enganys, 62 excuses, 62 pensaments que no auguren res de bo. Ningú no et va dir que l'exili fos una cosa fàcil, i ara notes com el fred humit t'entela l'angle de visió. És la vella discussió sobre els que es van quedar de genolls o els que van emprendre la fugida planera... jo m'arrossego sense fer les maletes mentre escric elegies mediocres. Tot com una metàfora del nostre temps. O és que potser esperaves amb alegria creativa tota aquesta amargor que ara et podreix de lucidesa? Res no és tant senzill com una afirmació, o un prejudici... Em dius que amb tanta foscor és impossible una escriptura digne... jo et responc que t'esperaré demà a l'Espai Mallorca a les 19'30 de la tarda. Sense secrets. Per si t'ho repenses.
davidcc |
dimarts, 20 d'octubre de 2009 | 20:48h
Perquè jo tampoc no et recordo, i és que no aconsegueixo oblidar-te...Convisc amb aquesta buidor d'aigua que regalima per la pica, arquitectura de plats sense rentar, sobresurten com el teu enginy, hiperestimulat, de nen consentit...Quina legalitat era la que tant predicaves? Dúiem la necessitat gravada a les arrugues de la nostra cara xuclada i l'opressió de l'amor era una goma verda al teu braç. Caminets infinits que resseguíem amb els llavis tallats de tant perseguir-nos...Carícies furtives dels condemnats a la recerca del jo. Del jo i del de més enllà, em deies. No, no et recordo Et podreixes, i res més. En la hora en que el derrumbe de la economía como sistema de superavivencia hace irrisorios tantos esfuerzos empleados en el ansia de ganar más, de ser el mejor, de poseer más ¿es quizá previsible un cambio brusco de actitud? ¿La tozudez arruinada en el trabajo va quizá a redescubrir la creación de los seres, de las cosas, del medio ambiente, como realidad del placer de existir? Raoul Vaneigem
Ara els xiprers creixen de
tu. De nit
Màrius Torres a Campo Santo
plorar pels racons trencant
totes les coses
Vicent Andrés Estellés a Amb les ungles, amb les dents Dies que retornen a tot. A setembre, a la feina, a nous companys de sempre, i a cafès amb llet amb el gust habitual. Tot té un regust de novetat. I aquesta tarda estarem a la Bertrand amb en Xevi Pujol presentant el seu Mar Cendrosa. Per polir còdols d'estiu amb mans de nespra. Per recollir polsim d'agost i fer-ne un collage de futur i angoixa. Per parlar, com sempre, i res més. .jpg) 
I un dia, per algun estrany motiu que desconeixes, et veus a la secció 0.34 de la biblioteca municipal remenant guies de viatges impossibles, cintes VHS, Dvds carregats de postals multicolor amb veus en off horroroses... un jubilat t'estira el diari de sota el braç i tu et preguntes què t'ha portat a l'ordre, als escrúpols d'aquesta preparació meticulosa, a la prevenció... Remenes i remenes però la bíblia que necessites està exclosa de préstec, de fet, mai no trobes el llibre pel que et delies fa deu anys; aquell Rastros de Carmín de Greil Marcus que et va acompanyar pels Londres, Berlín, París o Zurich oblidats... Zurich, Zurich, el Cabaret Voltaire i la Spiegelgasse! Tot era una broma i la idea d'anar a robar un Trotamundos al temple del consum no t'atrau gens; seria desmerèixer la idea romàntica d'agafar La Societat de l'espectacle per la cara i regalar-lo en homenatge, seria com passar de l'eròtica a la pornografia i sumar-se a les campanyes “modernetes” del Yo Mango. No et ve de gust saltar la tanca del metro ni anar a l'Fnac. Posats a ser sincers, el que més desitges és passejar per aquesta ciutat calorosa com qui va a la deriva i alegrar-te de portar bambes – i no xancletes – tot pujant a Montjuïc per carrers en nom de flors. Font Florida, Crisantems, Gessamins i Begònies fins arribar al carrer de la Dàlia. Escoltar el Lou Reed de la Velvet o els Manel i convèncer-te del viatge que has triat, frisant per fer-ne descoberta. Però no una descoberta safàrica multiculturalment majestuosa sinó com un vagarejar per allò desconegut. Fugir dels condicionants i gaudir de la no espectacularitat de les cantonades i de les places. Fruir de la incertesa més enllà del descobriment. I amb quin plaer ensalives tot allò que no buscaves. És com si immers en el vaivé del laberint gòtic desembarquessis a Sant Felip Neri i et sabessis epicentre de la perifèria. La foscor de la nit en qualsevol no-lloc t'ensenyaria la voluntat de la metralla i la pedagogia del dubte...perquè cercaries significats d'on no hi hauria hagut conversa. I l'estafa també és turisme, igual que la suor o l'amor. Cada doble lectura és el rebuig de múltiples possibilitats. La temptació en forma de recomanació fineix sempre en desengany. La distorsió en un desmentit. I tu, a la tercera planta d'una biblioteca de barri, pretens autoconvèncer-te de la fal·làcia que relaciona el temps amb la comoditat i el benestar. Cap derrota - et repeteixes - només passes de reinserit que t'allunyen de les justificacions que et fan reviure.
Contra les guies turístiques, alè de badoc.
Doncs
altre cop de part dels bons,
segurament
com sempre passa,
els diran que són dolents, que són DOLENTS. OVIDI MONTLLOR
Llegeixo garratibat la fantasmagòrica notícia on se'ns explica que els grups parlamentaris del PP i Ciutadans han demanat la prohibició del concert de Cesk Freixas a l'Acústica de Figueres. Sembla que la caverna – amb ambdues cares del seu revers – retorna a les velles estratègies de la seva època més gloriosa. I no deixa de ser curiós que l'objectiu sigui el jove que més ha reivindicat la recuperació de la Nova Cançó. “De la cançó protesta a la cançó proposta” repeteix l'incansable Cesk. Com xalarien alguns si encara parléssim de cadenes que s'han d'estirar, de matinades convulses i de vents del món que no arriben... però fa temps que el mestre ens digué – amb tota la incorrecció del vers - que si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, i així és com hem de suportar la retrògrada argumentació dels botxins de la llibertat. Perquè el cas que ens ocupa és un atemptat, amb tota la violència implícita possible, a l'epicentre de la llibertat d'expressió. És la prova més evident de l'estranya por que senten alguns davant les paraules entenedores i belles; perquè el cantautor del Penedès llança sagetes de tendresa que s'apuntalen a la raó, a la reflexió més radical de la nostra vida quotidiana. I ja sabem, per sort, que alguns sempre s'han mostrat reticents a fer memòria i al coneixement. I no penseu que el poeta no sigui un alumne avançat en la metàfora, però ells el voldrien mesell, amansit, correcte. Ells el voldrien veure marxar a peu, ferit d'un amor senzill i tendre, o embadalit per la immensitat dels monts d'una pàtria global i líquida. Però resulta que el noi els ha sortit tres voltes, o quatre, rebel; diuen que barreja l'amor per l'estimada amb el de la justícia necessària; que ens parla de genocidis a Palestina i de la rumba resistent al Poble Sec. I això, evidentment, no agrada als uniformitzadors del pensament, als enemics dels drets més elementals de les persones. I si no, ja m'explicareu amb quina justificació es pretén arrasar el debat que és dóna a l'àgora que són les nostres places; Quin motiu ocult pot haver-hi al reclamar la castració del diàleg que s'estableix entre acords que t'acaronen i breus aplaudiments; Perquè aquesta és la veritable intenció de Cesk Freixas, establir una comunicació perdurable amb aquells que, com ell, comparteixen l'anhel per la veritable vida; i aquesta no és res més que la significació més àmplia de la paraula llibertat. Amb quin silenci còmplice podem deixar de censurar aquesta censura miserable? 
No sé què és millor...
 En motiu de la convocatòria del I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans els Maulets em van demanar un text que es publicarà al periòdic del Rebrot. Això és el que els vaig enviar: Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse. Gabriel Celaya a La poesia es un arma cargada de futuro ELS INVISIBLES Ens cal deixar de ser invisibles? |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosA. EL MEU PRIMER BLOC
BLOCS POèTICS
LA MEVA RUTA DIàRIA
NO ET DESPISTIS I SEGUEIX-LOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
