"El meu càncer no té cura. La metàstasi òssia del càncer de mama ja no té volta enrere!En alguns estudis es parla d’una supervivència de 24-36 mesos. En altres parlen de quatre o cinc anys… i que hi ha dones que sobreviuen 10 anys! I aquí estic jo, sobrevivint… no, ... vivint!
Cada dia és un dia nou, regalat… encara que hi hagi dies que no els visqui massa perquè faig poc o molt poc. (segueix)
"Un moment màgic. El sol que es pon a tocar de mar. Placidesa i melangia. I tanco els ulls i penso... ha passat l’any! I tot està bé. I penso: i en ve un de nou! Què em durà? I em deixo anar i penso... tot està bé." (segueix)
"A casa sembla un poc ca el drapaire! Avui amb la meva amiga Roser ho comentava... una de les meves vocacions trobades és aquesta! Recollir i donar nou ús... fer de drapaire! Tinc vena d’artista i vena de drapaire. Crear i reciclar. És tan gratificant! Fer de nou i refer... donar un ús nou és com tornar a crear en certa manera... (segueix)
Des de finals de setembre hi torna a haver notícies - i rastre floral! - de la Teresa Català. La seva vitalitat m'ha omplert la safata de vidres decorats, delicades peces plenes de llum, color, transparències... safates, pots, ampolles, gerros, miralls... vida, molta vida! (segueix)
"Floretes! Estic bé! Sols que
de vacances… o no… tal vegada no són vacances si no un llarg període de
descans, de no fer massa cosa.
A
pams. Em passo un parell de setmanes de juny i gairebé tot el juliol i agost a
Bellver, a la Cerdanya. A casa, al meu carrer silenciós i quiet. Pot passar la
tarda i sols passejar-hi els dos o tres veïns ja grans que surten a prendre la
fresca... On visc no és transitat i la casa de parets gruixudes, de pedra, m’aïlla
de la calor. Paisatge, veïnat, silenci, delícia de temperatura... i el meu
taller. Hores de pintar vidre, de passar-m’ho bé essent allà, en silenci,
pensant sols com decoro la peça. I res més. Ni marit, ni pares, ni filles, ni
amics, ni ordinador. I això vol dir ni correus, ni missatges, ni feisbuc, ni
cap mena de contacte “social”. Sols esser allà, pintant, anat a comprar xerrant
ara amb un ara amb altre... i vivint el que viu el meu trosset de carrer en un
poble que encara respira un poc la vida que dóna el camp, el pas dels mesos, la
terra. (segueix)
Les floretes de la Teresa Català arriben quan arriben, sempre interessants, emotives, esperançadores, amb reflexions per desgranar, una cops plenes de llum, d'altres amb ombres i la força per afrontar-les, i de vegades, també, amb molt dolor per trasnformar. I alguns dies et deixen sense paraules, com avui. Emoció, silenci d'impotència, desig de que altra vegada això només sigui un repte com els anteriors, un altre ensurt que segur es tornarà a superar. Desig, esperança i certesa que hi haurà més temps per donar-nos la mà...ganes de donar la mà, de ser-hi i acompanyar. La myosotis m'atrau - és preciosa en la seva senzillesa - i no he parat fins poder tenir a casa una de les seves varietats, que l'espècie dóna per a molt. Aquesta que ens envia la Teresa és de la Cerdanya. Com que floreix primavera i estiu, ja frueixo del possible passeig plegades per embriagar-nos-en. En anglès i altres idiomes es coneix com no m'oblidis (Forget-me-nots, nomeolvides). Gràcies per no oblidar-te de nosaltres i seguir-nos oferint l'oportunitat de poder-nos donar la mà... (segueix amb la carta del 7 de juliol)
Assegudes al Racó d'en Gual, a La Rambla, bevent aquell moment màgic del vespre acaronat pels acords i la veu del "Gra de Sorra" d'en Lluís Platero, la Núria Giol i jo, en un banc, creuàvem amistat i companyia amb el gest, la mirada i la paraula. "Has llegit el correu d'avui de la Teresa?". Fa temps que la Teresa Català ens ha convertit (a molts) en les seves "floretes" i ens envia "floretes". Escrits impressionants. (seguiex)
Les 
Assegudes al Racó d'en Gual, a La Rambla, bevent aquell moment màgic del vespre acaronat pels acords i la veu del "Gra de Sorra" d'en Lluís Platero, la Núria Giol i jo, en un banc, creuàvem amistat i companyia amb el gest, la mirada i la paraula. "Has llegit el correu d'avui de la Teresa?". Fa temps que la Teresa Català ens ha convertit (a molts) en les seves "floretes" i ens envia "floretes". Escrits impressionants.
