Aquest estiu a Almoster, després d'una de les clàssiques conferències d'Arcadi Oliveras sobre la crisi, un dels assistents va demanar-li perquè ell, amb aquestes idees tan clares i documentades que té sobre la crisi a nivell mundial, i amb la seva capacitat de diàleg, no es feia polític i intentava governar. No a Catalunya o a Espanya, ni tan sols a Europa, sinó al món sencer. Era una expressió de desig- impotència per tenir un rei del món, aquell personatge imaginari dels nostres jocs d'infant. Un líder que governés el pleneta amb justícia i bondat. M'ha viingut al cap tot pensant en la reforma laboral. I en les retallades i els pressupostos de la Generalitat que s'aproven dimecres: no podem desvincular-los de l'ordre mundial establert! (segueix)
Falten pocs dies per ser Nadal i la notícia que Badalona frena una moratòria que hauria trepitjat els drets fonamentals de llibertat de culte a molts dels nostres conciutadans és la millor felicitació rebuda. I el millor regal! Això de les religions i dels rituals de culte potser pot semblar, vist des dels no creïents i en ple segle XXI, un anacronisme i/o una pèrdua de temps. Però per als creïents - de la religió que sigui - és una necessitat espiritual, individual i col·lectiva. I aquesta necessitat és unDret Fonamentalreconegut per les Nacions Unides en la Declaració dels Drets Humans (precisament fa poc, parlava del/ la ddd) I el que està clar és que si el Dret val per a unes creences ha de valer per a totes les altres... (segueix)
La fotografia és de la sala d'un centre de culte catòlic, a Badalona, que no té cap inconvenient en cedir l'espai als veïns i veïnes musulmans per tal que hi practiquin els seus rituals oratoris. Veïns i veïnes musulmans que no tenen cap inconvenient en practicar els seus rituals oratoris en una sala d'un centre de culte catòlic. I és que les diferents religions, entre elles, tenen moltes més coses que les fan properes que no pas coses que les allunyen...
A una bona amiga que va venir al nostre país fa pocs anys li han ben espatllat els plans. I li han complicat molt la vida. En comptes de que l'amic que serà la seva parella vingui "il·legalment" com fa tanta gent, ella ho ha previst tot, han fet tots els tràmits correctament, i per quan ell arribi ja té feina contractada i té pagada la matrícula per als estudis. Però li han denegat el permís.
A un bon company de lluites acusat de desobediència a l'autoritat li han desestimat les al·legacions. Al mateix moment en què es produïen una sèrie de delictes per part d'un nombrós grup de gent (un acte racista de PXC, sense permisos) i davant la passivitat policial - la policia present no va reprimir sinó protegir l'acte delictiu -, ell, postulant pacífic de l'antiracisme, va rebre el pes de la llei.
Hi ha una tendència malaltissa de les estructures del poder, de l'administració pública, per castigar el civisme (civisme = zel pels interessos comunitaris) i per premiar l'incivisme. Passa també amb el frau fiscal, i amb tota la fiscalitat sencera. És com quan busques aparcament (segueix)
Ahir, deu de desembre, era el dia dels drets... humans.
Aquesta és una Declaració que m'agrada rellegir sovint: L'Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.... (segueix)
Què té la monarquia que fins i tot sembla que el 15M la respecta? On és el crit indignat en contra d'aquesta institució anacrònica que manté a costa dels nostres impostos privilegis i desigualtats en nom de costums gens democràtics? Tímidament, després de proposar-ho a la plaça en diverses assemblees locals, la incorporació dels privilegis monàrquics a la llista dels privilegis a combatre va formar part, de forma no destacada, d'alguns manifestos i documents del moviment indignat. Però no ha arribat a formar part - com tampoc la reducció de despesa militar - del document que funciona actualment com a full de ruta, el de les demandes de mínims. Document que, en canvi, aporta propostes molt concretes i coherentsi en contra les desigualtats. El tema causa controvèrsia dins el propi moviment, com s'expressava des del portal indignado.org el juny passat, La Casa Real no indigna a nadie(segueix)
Hi ha economistes que diuen que hi ha alternatives... a qui interessa no escoltar-los, i que aquestes alternatives no es difonguin?
Transmeto la informació que m'arriba sobre el llibre HAY ALTERNATIVAS, i també el pròleg de Noam Chomsky, després de fer-ne una traducció ràpida. El llibre, que ha tingut dificultats per ser editat amb normalitat, és dels economistes Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa. De moment només exieteix en versió castellana, no n'he trobat cap traducció a altres idiomes. (segueix)
Quan es parla de violència contra la dona d'una banda sovint penso que s'hauria de parlar de la violència contra les persones, potser violència domèstica, per emmarcar-ho en un context general que inclou la violència de persones contra persones, em un àmbit de relacions familiars o personals. Perquè no existeix només contra la dona: violència i maltractaments en la privacitat de la vida familiar, contra els menors, contra els vells, contra els més febles... contra homes i contra dones. De pares a fills, de fills a pares, entre membres de la parella, entre germans...discriminació, desigualtat d'oportunitats, relacions de poder, domini i submissió, personalitats desaquilibrades sense contenció; manipulació, crueltat física o/i psíquica... existeix més del que ens pensem rere la pretesa normalitat de moltes llars, portes endins. I no diferencia sexe. La poden exercir i patir tant homes com dones. (segueix)
Una victòria de la voluntat de continuar la lluita sense el llast absurd de l'amenaça i el dol d'atemptats i morts, de fer-la per
canals de no violència. De diàleg. De predomini de l'estat de Dret en
majúscules. ETA ha fet el que tocava - ja era hora, fa temps que fa tard però més val tard que mai - ara cal esperar que l'estat, els estats,
estiguin a l'alçada. Això, no ho oblidem, és un procés de Pau en el marc de la lluita per
l'autodeterminació d'un poble. No una rendició a cap preu. (segueix)
La fotografia és del Bombardeig de Guernika realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com Legió Còndor contra la població basca de Guernika durant la Guerra Civil Espanyola. La
població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva
destrucció total, i es van produir centenars de morts civils. A finals d'aquest setembre l'Acord de Guernika ja feia sentir un fort avenç en el suport del poble basc al procés de pau.
Com si no hagués passat res, com si tots aquests anys fossin debades. Hem de tornar a lluitar i prendre el carrer reclamant els drets del nostre poble, els drets socials i els nacionals. El dret a la nostre llengua. El respecte a la nostra dignitat nacional. Com fa més de trenta anys. Mentrestant hem hagut d'aguantar dirigents d'un partit hereu del franquisme que no ha condemnat ni el cop d'estat contra un govern democràtic ni la vulneració de drets i crims de guerra perpetrats pel règim del dictador. Fins i tot hem aguantat dirigents que només es van canviar la jaqueta del vestit. En Fraga encara cueja. I amb ell, milers d'hereus d'una ideologia criminal disfressada de democràtica. Si fins i tot els falangistes (que defensen explícitament l'ús de la violència) es presenten a les eleccions!!! Era en nom d'una transició pacífica van explicar-nos. Avui llegim la notícia de la condemna a Otegui. Que no estan en ple procés de pau?!
Per molt que després es jutgin els crims contra la humanitat, en el present d'aquestes atrocitats hi ha uns instants de certa connivència que ens atany. Atany als qui podrien reaccionar més ràpid per aturar aquestes factories d'exterminadors en potència o aturar els genocidis perpetrats, tot just comencen. Ho vam veure i viure amb Bòsnia: sempre es triga molt a reaccionar, sempre es fa tard.
Normalitzar el discurs xenòfob és un perill letal, deixar que es presentin al joc democràtic formacions amb discurs xenòfob és la pitjor irresponsbilitat de la nostra època. Tant hi fa si és catalanofòbia, islamofòbia o occidentalofòbia. Tot es basa en el mateix: en creure que exterminar als qui creuen o pensen diferent està justificat. Franco ho va fer, Hitler ho va fer, ho han fet Ratko Mladic i Li Peng. Ho ha fet Kayumba Nyamwasa, I desenes més al món. Des dels governs, des del terrorisme o des d'accions individuals messiàniques com la recent a Oslo.
La notícia és consternant, i molts els fils d'anàlisi que desferma. Jo em vull centrar en un que pot semblar insignificant, però que no ho és: l'assassí per perpetrar la seva massacre es va disfressar de policia i va entrar al recinte de seguretat amb dues armes. Fa poc una amiga em demanava si hi havia precedents de centres educatius que privin estrictament l'entrada d'armes, fins i tot als Mossos d'Esquadra. Per què un policia que ve a fer una xerrada a adolescents sobre seguretat i privacitat a les xarxes, per posar un exemple, ha de dur al damunt una arma? I vaig recordar-li la feinada que vaig tenir fa anys per aconseguir que el Cap de la Guàrdia Urbana vingués sense arma a una reunió a l'Associació de Veïns. Hem integrat la policia armada com una cosa habitual que et trobes a cada cantonada... (segueix)
M'indigno. "Emilio Botín ha anunciat que el benefici net de Banc Santander
se situarà aquest any en línia amb el de l'any passat. Llavors va
guanyar8.181 milions d'euros"(segueix)
Un gest senzill que caldrà veure quina repercussió tindrà. Per fer-lo més efectiu a nivell simbòlic i també real, jo proposo que els diners que treguem avui de les entitats bancàries, els qui segueixin la proposta (aquí teniu més informació), vagin a parar a la BANCA ÈTICA. Així el missatge és molt més complet.
Quan éren els grisos ho associàvem al franquisme. A la dictadura que reprimia qualsevol intent d'expressió de la llibertat, a la dictadura que perseguia qualsevol pensament que no fos el de la "una grande y libre" i aplicava tortura i pena de mort sense escrúpols. Llavors almenys ho podíem entendre. "Militars i policia la mateixa porqueria" i "la policia tortura i assassina" eren crits habituals en les nostres manifestacions pacífiques, en les ocupacions on practicàvem la resistència passiva, on l'exercici de la no violència activa provocava sempre alguna agressió física i acabava sovint a les comissaries.(segueix)
Una victòria de la voluntat de continuar la lluita sense el llast absurd de l'amenaça i el dol d'atemptats i morts, de fer-la per
canals de no violència. De diàleg. De predomini de l'estat de Dret en
majúscules. ETA ha fet el que tocava - ja era hora, fa temps que fa tard però més val tard que mai - ara cal esperar que l'estat, els estats,
estiguin a l'alçada. Això, no ho oblidem, és un procés de Pau en el marc de la lluita per
l'autodeterminació d'un poble. No una rendició a cap preu. 
El tot setmana del 26 de setembre, bancs per seure 
Per molt que després es jutgin els crims contra la humanitat, en el present d'aquestes atrocitats hi ha uns instants de certa connivència que ens atany. Atany als qui podrien reaccionar més ràpid per aturar aquestes factories d'exterminadors en potència o aturar els genocidis perpetrats, tot just comencen. Ho vam veure i viure amb Bòsnia: sempre es triga molt a reaccionar, sempre es fa tard. 
La notícia és consternant, i molts els fils d'anàlisi que desferma. Jo em vull centrar en un que pot semblar insignificant, però que no ho és: l'assassí per perpetrar la seva massacre es va disfressar de policia i va entrar al recinte de seguretat amb dues armes. Fa poc una amiga em demanava si hi havia precedents de centres educatius que privin estrictament l'entrada d'armes, fins i tot als Mossos d'Esquadra. Per què un policia que ve a fer una xerrada a adolescents sobre seguretat i privacitat a les xarxes, per posar un exemple, ha de dur al damunt una arma? I vaig recordar-li la feinada que vaig tenir fa anys per aconseguir que el Cap de la Guàrdia Urbana vingués sense arma a una reunió a l'Associació de Veïns. Hem integrat la policia armada com una cosa habitual que et trobes a cada cantonada... 
M'indigno. "Emilio Botín ha anunciat que el benefici net de Banc Santander
se situarà aquest any en línia amb el de l'any passat. Llavors va
guanyar 
Un gest senzill que caldrà veure quina repercussió tindrà. Per fer-lo més efectiu a nivell simbòlic i també real, jo proposo que els diners que treguem avui de les entitats bancàries, els qui segueixin la proposta 
Quan éren els grisos ho associàvem al franquisme. A la dictadura que reprimia qualsevol intent d'expressió de la llibertat, a la dictadura que perseguia qualsevol pensament que no fos el de la "una grande y libre" i aplicava tortura i pena de mort sense escrúpols. Llavors almenys ho podíem entendre. "Militars i policia la mateixa porqueria" i "la policia tortura i assassina" eren crits habituals en les nostres manifestacions pacífiques, en les ocupacions on practicàvem la resistència passiva, on l'exercici de la no violència activa provocava sempre alguna agressió física i acabava sovint a les comissaries.
El tot setmana del 23 de maig: reiniciar el sistema després de les eleccions
