Demà passat es complirà el termini legal perquè José Montilla dissolgui el Parlament i convoqui eleccions, si és que aquestes han de celebrar-se el 24 d'octubre. Tot són especulacions i ben poca gent sap, hores d'ara, quines són les cabòries del Molt Honorable Montilla i Aguilera, alhora de fixar la data de les eleccions. Ni tan sols els seus socis de Tripartit en tenen, sembla ser, la més mínima idea, circumstància que confirma la lleialtat entre els membres de l'engendre Tripartit, després que aquesta lleialtat quedés corroborada fa poques dates amb la presentació a bombo i plateret de la campanya propagandística amb la que el PSC-PSOE intenta atribuir tota l'acció de govern dels dos tripartits a José Montilla.

Aquests darrers dies corre la brama que les eleccions podrien ser el 28 de novembre, possibilitat que abono personalment, per tres raons principals, entre d'altres d'accessòries.

El PSC-PSOE ha posat en marxa el penúltim cop d'efecte, fruït de la factoria del carrer Nicaragua, especialitzada en propaganda i manipulació massiva. Una campanya publicitària que pretèn posar en valor una acció de Govern, la dels Tripartits 1.0 i 2.0, a costa d'adjudicar tota l'obra de govern a José Montilla, oblidant i menystenint tant al President Maragall i el seu balanç 2004-2006 com als seus socis de govern d'ERC i ICV, que són abduïts per un PSC-PSOE omnipresent que s'atribueix el que no és seu i que tergiversa l'obra de govern dels 23 anys de CiU. L'impacte -efìmer- d'aquesta campanya donarà pas, els pròxims dies, a la campanya electoral on el PSC-PSOE haurà de parlar del seu projecte de país -aquell que no existeix segons el conseller Ernest Maragall- i de l'herència que deixarà al nou govern: un forat de milers de milions d'euros i el desprestigi de la màxima institució d'autogovern davant dels mercats internacionals.

A falta de la confirmació definitiva per part de les autoritats polítiques i diplomàtiques de l'estat, cal celebrar l'alliberament dels cooperants catalans Roque Pascual i Albert Vilalta, segrestats durant nou mesos per una de les franquícies d'Al Qaeda al Magreb.

Durant tot l'any 2010 s'han anat coneixent noves dades sobre la delicada salut econòmica i financera de la Generalitat de Catalunya. Però és a partir que es fan públics els resultats de la liquidació de l'exercici pressupostari de 2009, amb més de 4.100 milions d'euros de dèficit, quan s'encenen totes les alarmes. La fotografia que il.lustra aquest post, el d'una torre d'alta tensió destrossada pels efectes d'una tempesta, sector sota les competències del Departament d'Economia i Finances, simbolitza la situació real dels comptes públics de la Generalitat de Catalunya.

Joan Puigcercós ha afirmat que l'estratègia política i electoral d'Esquerra davant les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquesta tardor no passa per competir per l'espai sociològic que ocupa CiU. ERC aspira a convertir-se en el partit d'esquerres de referència a Catalunya, a costa del PSC-PSOE. Torna a la famosa, falsa i prostituïda equidistància, deixant les portes obertes a un eventual pacte de govern amb CiU i diu que té pressa per proclamar la independència, després de set anys de seguidisme acrític del PSC-PSOE, inclòs l'episodi de la retirada i restitució de la bandera espanyola del Departament de Governació per part de l'aleshores conseller Puigcercós.

La situació econòmica i social actual i la que previsiblement viurem els propers mesos, ara que tots els economistes de referència, entitats financeres i serveis d'estudis econòmics de capçalera comencen a refer les seves previsions a la baixa pel que fa al creixement de l'economia, amenaça greument a les classes mitjanes d'aquest país. La crisi i la incompetència dels nostres governants pot portar a una greu precarització de les condicions de vida de les classes mitjanes, la base econòmica de la societat catalana i la garantia de la cohesió social de tota comunitat.

El curs polític ha engegat, després d'una primera quinzena d'agost en la que l'actualitat ha girat al voltant de grans desgràcies naturals com la de les inundacions del Pakistan o els incendis de Rúsia. Amb les primàries del PSOE a Madrid, l'anunci -temerari?- de Jordi Hereu autoproclamant-se candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona i l'amenaça de la pujada d'impostos de José Blanco, cal donar per inaugurada la temporada política 2010-2011. Una temporada amb presagis de tardor calenta i canvi de cicle polític a la vista.

La casualitat ha fet que en 48 hores s'hagin donat a conèixer dues importants enquestes electorals, ambdues encarregades i avalades per administracions públiques governades pel PSC-PSOE. D'una banda el Baròmetre municipal de l'Ajuntament de Barcelona, que pronostica la debacle electoral de Jordi Hereu i dels socialistes, i de l'altra, avui mateix, l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, que certifica una clara victòria de CiU i una davallada històrica del PSC-PSOE.

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat la Iniciativa Legislativa Popular, impulsada per la Plataforma Prou.cat, que perseguia la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Per 68 vots a favor de la prohibició, 55 en contra i 9 abstencions, Catalunya ha seguit els passos de les Illes Canàries, que anys enrera va ser la CCAA pionera en abolir aquest trist espectacle.

Ahir, durant la celebració del Consell Nacional de CiU que va tenir lloc al Palau de Congressos del Casino de Lloret de Mar, es va poder veure un grup humà unit, esperançat, al voltant del lideratge indiscutit d'Artur Mas, que vol deixar enrera la llarga travessia del desert dels darrers set anys i encetar una nova era: la del Dret a Decidir i la de la bona gestió política. Amb les llistes electorals de CiU aprovades i amb el programa electoral enllestit, que serà aprovat el mes de setembre, som conscients que sortim de la pole position a la cursa electoral de la tardor, però que no hi ha rés guanyat i que fins el darrer revolt, fins que no veiem la bandera de quadres, no es podrà cantar victòria.

Em nego a creure que l'actitud i l'acció política del PSC-PSOE i del Tripartit en general no acabi de manera contundent amb l'artefacte inestable. Em nego a creure que la mentida sistemàtica i la justificació d'allò que és injustificable aporti rèdits al PSC-PSOE i al Tripartit. Em nego a creure que milers de catalans, encara que parlin castellà i es considerin d'esquerres, tornin a votar massivament unes sigles que han dimitit de tota solvència moral i ideològica. Em nego a creure que la gent torni a votar acríticament poca cosa més que una agència de col.locació. Em nego a creure que milers de catalans votin una formació política i una opció, la del Tripartit, que és rebutjada pel 75% dels enquestats. Mi nego.

Des de fa més d'un any i mig totes les enquestes publicades pels diaris, tant catalans com espanyols, per institucions públiques i partits polítics coincideixen en una cosa: el Tripartit 2.0 cau a pes i CiU avança cap a una majoria suficient per fer el tomb, governar i gestionar la nova etapa post autonòmica.

En mig del tsunami provocat per la suma dels efectes de la crisi econòmica, de la Sentència del TC contra l'Estatut, de la manifestació del milió i mig de catalans convocada per Òmnium Cultural i dels tambors de les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor, hi ha alguns fets que queden desplaçats dels principals titulars mediàtics. Però que demostren fins a quin punt els governs de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona continuen desprestigiant les institucions i projectant la pitjor de les imatges que es poden donar en una democràcia representativa.

Després d'haver participat a la manifestació convocada per Òmnium Cultural sota el lema Som una Nació, nosaltres Decidim, i a poc més de mitja hora de l'inici del partit de la selecció estatal al Campionat del Món de futbol, és l'hora de fer balanç de l'èxit de la convocatòria, però sobre tot és l'hora de començar a pensar i dibuixar l'estratègia que caldrà seguir a partir d'ara per canalitzar els afanys, les il.lusions i les exigències del milió i mig d'ànimes que ahir van ser un sol poble a la recerca de la llibertat.

A poques hores de la celebració de la manifestació convocada per Òmnium Cultural www.omnium.cat per expressar el rebuig dels catalans a la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, la polèmica sobre les condicions en les que ha de participar José Montilla i el PSC-PSOE està fent perillar la unitat que la convocatòria havia aconseguit articular al voltant del lema Som una Nació, Nosaltres Decidim. Una vegada més, els partits sucursalistes i les delegacions dels dos grans partits espanyols i espanyolistes a Catalunya estan a punt d'aconseguir el seu objectiu.