Mosquits, petits, grans, tigres, negres, etc. molts mosquits, molts. Assegut a la terrassa de casa, m'entra la por, el neguit s'apodera de mi, tres picades a la cama, refot de mosquits i si …...… no, segur que no, però i siiiii …...… per precaució em preparo un gin tònic, fever-tree que porta més quinina ………. ummmm ….. refrescant, deliciós,  em ve al cap una tarda a Surat  principal base d’operacions comercials de la East India Company ……..

 

 

Abril de 1685, els finestrals oberts, les blanques cortines de lli acariciades suaument per la tènue brisa, 33ºC graus. La decisió s'havia pres sense massa objeccions, la nova estratègia estava traçada, el port d'aigües profundes on poguessin atracar els grans bucs que estaven buscant, per fi tènia ubicació, l'illa de Bombay, era el lloc adequat per desenvolupar l'àrea portuària que la companyia estava buscant.

La East Índia Company es traslladaria a Bombay en 1687. La feina estava feta, era doncs la millor hora per prendre un gin.

Va ser així com va succeir, qui sap, d'haver estat allí podria donar fe, ara solament puc imaginar, imaginar……. quina ginebra va ser l'escollida?

Thmaes Distillery, produeix ginebra a Londres des de 1700, llàstima m'hagués agradat que la ginebra escollida hagués estat la London nº 1, faltaven 15 anys perquè es comencés a destil·lar, però no hagués estat una mala elecció i un més que generós tribut a la capital de l'imperi.
La London nº 1, és una ginebra Superpremium, tipus London Dry de 47,0 º., obtinguda després de quatre destil·lacions per lots, i coneguda anteriorment com The London Gin. Es caracteritza pel seu color blau turquesa molt suau, a causa de la maceració de flors de gardènia i arrel de lliri.
El producte final, és molt transparent, amb olor lleugerament balsàmic i picant, molt perfumada, molt suau en la boca i de sabor persistent, notes que proporcionen la varietat de botànics que entren en la seva destil·lació, el ginebre, taronja, escorça de llimona, coriandre, regalèssia, canyella, escorça de càssia, angèlica, arrel de lliri, farigola, ametlla, llavors de fonoll, cardamom i oli de bergamota..
He pres la London nº1 amb diferents tòniques, en ocasions acompanyada d'una petita fulla de menta, o amb farigola, o el clàssic tall de llimona, …… en totes les variacions manté el seu caràcter de indomable London Dry.

Una gran ginebra per a una gran ocasió………… ah! i les picades molt millor.

Salut i gin !!!

“Bogeria és fer la mateixa cosa una i altra vegada esperant obtenir diferents resultats“, deia Einstein, no caiguem en aquest error, cal innovar.

Segurament era el que en 1905 volia fer aquell jove que va demanar diners a Thomas Fentiman.

L’objectiu una nova cervesa de gingebre. El resultat, el senyor Fentiman es converteix en l’amo d’una rara i reixida recepta. Fou el naixement del que avui coneixem com la tònica Fentimans, que porta com a logo el pastor alsacià de Thomas. Les noves generacions emprenyen als grans, volen fer variacions, innoven, i així ho feu Eldon Robson nét de Fentiman, va eliminar les gerres de fang i va introduir el procés de pasteurització que allargava la vida del producte. Ja podien comercia arreu, la distancia i el temps deixaren de ser un problema.

Algunes coses no podien variar, eren l’essència de la troballa, així la tònica Fentimans s'elabora segons el mètode tradicional de preparat botànic que permet que el pòsit dels components utilitzats acabi en l'ampolla potenciant així el seu sabor, ingredients totalment naturals. Entre ells destaquen, una base de gra fermentat ecològic, herba de llimona de l'àrea de Cochin a Índia i la distintiva finor de l'escorça de chinchona (font de la quinina, va ser nomenada en honor de la Comtessa de Chinchón, esposa del Virrey de Perú en 1638 per Carlos Linneo pel descobriment de les propietats de l'escorça d'aquesta planta que va revolucionar la medicina d'aquella època.) també de l'Índia.
Destaca l'ús de sucre moreno en lloc de sacarines o xarops de fructosa que utilitzen altres marques. Com a resultat de la fermentació durant set dies dels seus elements botànics es produeix un petit percentatge alcohòlic de 0.50 graus.

No és estrany trobar pòsit en les botelles dels elements botànics usats ja que no es produeix filtració del producte per garantir i potenciar el sabor i les característiques naturals.

M’agrada especialment el maridatge amb la Old Raj i la Zaffron gin, ginebres que deixen que la tònica mostri totes les notes, sense perjudici de les pròpies. Amb la Bulldog per els que estimen el gin molt sec, en tantes i tantes .......

Salut i gin.

Potser aquest apunt hauria d'haver set el primer. Por a contraure la malària, no és altra cosa que la conseqüència dels fets que seguidament explico. Les diferents ginebres que conec, les que més m’agraden, les que m’agrada compartir.

Vaig recuperar el gin-tònic a Barcelona. Era un esdeveniment social on jo anava d’acompanyant, un entorn especial, disseny italià portat al límit del refinament, cos consular inclòs, en un lloc destacat envoltada de gent guapa, una soprano interpretava àries d’òpera, converses….. secrets ...... rialles .....

Cercant el meu espai ràpidament vaig trobar un excel·lent cambrer italià, mentre la soprano omplia d’exquisida musicalitat la sala, ell descarat em proposà un gin de Hendrick’s amb Fever-Tree, cogombre i pètals de rosa.

 

Cert que avui això no seria novetat, però estem parlant de fa uns quants anys. Així començà la història. Avui conec i tinc un grapat de ginebres, i m’agrada provar-ne de noves.

 

Fa molts anys la Comtessa de Chincón esposa del Virrey Luis Fernandez de Cabrera, allà en el Perú, esdevenir interessada per el poder guaridor de la quinina, en observar que els bruixots nadius utilitzaven per a millorar les febres. No m’interessa gaire ni gens les trifulgues de la Comtessa, i la utilització simple de la quinina. Sóc més partidari de l’enginy britànic, segurament fou a Bombay i amb la ginebra que encara avui porta el nom de la ciutat, on per primer cop es produí la sensacional barreja.

 

Avui provarem la Old Raj, Escocesa, és una ginebra ultra Premium de 55º produïda a Aberdeen , obtinguda per destil·lació tradiciona té un color groc daurat degut al safrà.

En la destil·lació són utilitzats ginebró, pell de taronja i llimona, coliantre, pols d'ametlla, arrel de lliri i safrà.  Degut al safrà el producte final és de color groc daurat. En el nas trobem el ginebró, els cítrics i més lentament l’ametlla. Molt seca en la boca, ben equilibrada tot i tenir 55º, i lleugerament picant. Fabricada per William Cadenhead Ltd. de Aberdeen l’embotelladora independent més antiga d’Escòcia fundada el 1842.

 

 Salut.

L'aigua tònica.

El colonialisme va provocar un increment espectacular de la demanda de quinina, i l'East India Company era incapaç de proveir les necessitats i la demanda generada. La solució va ser intentar cultivar l'arbre a les colonies. Es va probar amb llavors equatorianes, però l'arbre resultant era molt pobre en quinina.

Els holandesos van tenir més sort amb les llavors peruanes, fins a vuit vegades més riques en aquesta substància, i van obtenir el monopoli del mercat.

La Fever-Tree, aigua tònica elaborada artesanalment, sense afegir edulcorants, aromes ni conservants artificials. Conté quinina natural,sucre de canya, àcid cítric i aromes botànics d'origen natural.

Fever-Tree ha tornat als origens d'aquest arbre descobrint l'última plantació que queda, situada en una zona conflictiva, a la frontera entre el Congo i Rwanda, la plantació ha aconseguit prosperar i continua produint una de les millors quinines naturals del món.


Salut

El poder curatiu de l’arbre de la febre no es va fer mundialment conegut fins al voltant de 1820, quan els soldats de l’exèrcit indi, en un intent per prevenir la malària, van barrejar la quinina – extracte de l’escorça de l’arbre – amb sucre i aigua, i van crear la primera indian tònic water.

El gust era molt amarg, i el van fer més agradable al paladar afegint una mica de ginebra a la barreja.  Donat la meva potser malaltisa por a contraure la malària, prenc el gin & tònic com ho feien el Raj (administració colonial britànica) més per una prevenció que per un plaer.

Ho faig amb les diferents ginebres – destil•lat que s’obté a partir de la civada maltada, sègol o blat, enriquint-lo amb l’aroma del ginebre-  que aniré comentant, avui la Tanqueray Ten.

La Tanqueray Ten, una London Dry Gin de 47,3º, la última ginebra de la marca britànica Tanqueray. La seva novetat és una destil•lació utilitzant plantes i cítrics. Fruit d’aquesta combinació sorgeix la seva suavitat i frescura, aconseguint un sabor molt equilibrat i fresc.

No cal dir que la combinació perfecte es dóna amb la tònica Schweppes.

Salut.