Llegeixo la noticia de radio arenys sobre la renovació de les rajoles al carrer Andreu Guri, diu la noticia: “....l’Ajuntament ha decidit que l’empresa que està fent les obres a Sant Elm les continuï cap aquest carrer, de manera que quedi tot un recorregut igual des del cementiri fins la riera....”
Això ja va quedar definit amb l'empresa a finals de maig, en una reunió entre l'empresa, l'arquitecte redactor del projecte i director de l'obra, el tècnic municipal que supervisa l'obra i el regidor d'urbanisme del moment.
En la mateixa reunió, l'empresa es va comprometre atenir-les finalitzades abans de les vacances, és a dir el 31 de juliol., ni novetat ni control d’execució.
Els governs més mediocres es fan grans i forts, amb la inestimable ajuda de l'oposició ...... no cal mirar gaire lluny.
De nou res!!!, ja n'hi ha prou de vendre bou per bèstia grossa.
jordipera |
Arenys |
dimarts, 2 de novembre de 2010 | 13:36h
Sembla que uns comerciants han mort, i d’altres s’estan morint. Així ho manifesta una esquela anònima que parla en nom de tot el comerç de la vila.
A Arenys el comerç és viu, hi ha persones emprenedores que, malgrat les dificultats del moment, no fan de la queixa la seva oferta comercial. Hi ha comerç emprenedor que ha desterrat les boniques frases del nostrat comerç local: “...uffff, això no ho demana ningú ...” o “...uffffff, això és molt car...”, dues expressions que de tant corrents ja no ofenen.
Hi ha comerç que et dóna el bon dia, et mostra el gènere, comerciants a qui no molesta que miris i remiris, compris o no compris, hi ha comerciants, emprenedors, persones que cerquen noves formes de fer.
Hi ha comerç molt emprenyat amb els senyors anònims, amb els botiguers morts. Hi ha qui pensem que ha mort el comerç, visca el comerç nou.
Volia en clau molt personal parlar d’un jove actor arenyenc que just als 80 anys, reestrena amb quasi els mateixos actors, l’obra que fa 25 anys feien girar amb la mateixa il•lusió per mig Catalunya
L’Enric Pera (el meu germà) m’ha passat al davant, ja ho ha fet, i molt bé.
LLegiu aquest fantàstic apunt, i només afegir, que aquest jove de 80 anys, és en Joan Pera i Serra, el meu pare.
Mai és el moment de fer les coses, vull dir que tots els canvis, variacions, modificacions, malgrat ser esperades o demanades, en el moment de realitzar-se no són oportunes, els mateixos que les demanaven et diuen “...vols dir que és el moment?” , i així anem passant, o no fem o si fem sentim tremolor de cames.
Ahir a la nit a la Llotja del port, prop de les barques, sentint l’olor del mar, un esplèndid sopar servit pel restaurant Vil•la Minerva donava el tret de sortida a la quinzena edició del Calamarenys. Avui tenim una mostra totalment consolidada, reconeguda, fruit de l’esforç d'unes persones que amb el suport de la regidoria de promoció Local han sabut engrescar a restauradors de la vila i també de fora, a la Confraria, a emprenedors, en una tasca comuna. Cal felicitar-los i encoratjar-los, la vostra tasca any rere any porta el nom d'Arenys fora de la nostra comarca, desitjarllarga vida a la mostra.
Fa quinze anys uns restauradors, uns arenyencs decidits, amb el suport del’alcalde Miquel Rubirola i el regidor de promoció econòmica varen iniciar aquesta aventura avui mostra apreciada, reconeguda i consolidada, de segur que no va ser fàcil, de segur que entre propis i estranys algunes veus deien, jornades gastronòmiques del calamar?vols dir?, potser no és el moment.
A Arenys mai és el moment de res, sort que algunes persones seguim creient que si que és el moment.
Felicitats a tots els que han fet i fan possible que Arenys gaudeixi de les Jornades gastronòmiques de calamar.
