Fa molts anys... la meva dona va gravar, en un recital, aquesta cançó, amb lletra de l'estimat Fèlix Cucurull i música meva. El grup Setciències d'Arenys de Mar ( un grup cultural) , al qual pertanyia la meva germana Matilde, també en Quim, fill d'en Fèlix, en Ramon Fité i potser algu altre, van organitzar (potser fa més de 30 anys) unes jornades poètiques, que en el fons, eren unes jornades independentistes. Em van demanar que musiqués uns poemes de Fèlix Cucurull i de Joan Colomines. El temps (i sobretot la Xon, la meva dona) han volgut que es guardés aquesta gravació, que no essent molt bona, pot fer una idea cabal de que, a les catacumbes, fèiem a Sinera. Sense paraules de Fèlix Cucurull (en Homenatge a un lluitador):
SENSE PARAULES
No diré avui el teu nom,
terra que m'has vist néixer.
Me'l guardo molt endins
en espera del dia que ressoni ben net
de planys i de renúncies.
Me'l guardo ben endins,
perquè la seva força
no esdevingui un cop més
un miralleig estèril.
No diré avui el teu nom,
que ja l'han usat massa
tots els aduladors...
i aquells fills teus que esperen
fer-se'n un escambell,
i els qui viuen immersos
en l'embadaliment
que els farà infants per sempre.
No diré avui el teu nom
perquè no és amb paraules
com cridarem l'estel
damunt de la bandera.
Pretesament melòdica... res d'estridències, amb una lletra senzilla. Una lletra amb poques paraules. I que parteix d'una pregunta de no saber on acaba el mar, per acabar afirmant que si no heu sentit la sensació més petita, la de sentir plorar un infant, no sabem qué és estimar. Quan torno a escoltar aquestes cançons, retorno als inicis de la vida d'adult. I sempre em pregunto: haurem sabut restar fidels als principis? A voltes em sembla que si. Però de vegades em planyo de no haver-ho intentat prou. Si voleu escoltar-la cliqueu aquí, o també a baix.
Ja us vaig enllaçar la cançó d'Italia és la terra del sol. Era una gravació molt dolenta. Ara, gràcies a n'En Roger Pou, fill del plorat Juli-Manuel Pou, m'ha fet a mans el CD que varem gravar en estudi. Us enllaço la versió d'estudi. Em sembla que molt millor que la que ja us havia enllaçat.
Musical que varem fer, de la mà del plorat Juli-Manuel Pou Vilavella, l'any 1998 als Seràfics d'Arenys de Mar. Un molt bon record d'una experiència de musical,quan no en teníem cap traça. I en Juli-Manuel va ser capaç de bastir tot un gran musical, tota una gran baluerna i va fer pujar una il.lusió damunt de l'escenari. I em va demanar de cantar dues cançons. Mireu! em va plaure molt. Ara! la de les llimonades, la que us enllaço tenia un swing que no s'adeia gaire amb la meva manera de cantar. Però què voleu!! amb il.lusió tot es pot fer... No crec que sigui un bunyol total. En fi, si voleu, escolteu i digueu-me que la tregui i la trec!!!
I tornem a l'inici. L'inici de l'inici.. la cançó feta lluita, coratge, crit... la cançó feta vida.. De quan teníem la nostra vida estesa al nostre davant, de quan lluitàvem per canviar el mon, de quan no sabíem que per a canviar el món, hem de tenir el cor net i la lluita clara... Ara ja sabem que hem d'intentar canviar el món, però que hem de preservar-nos per a que el món no ens canvii a nosaltres... Ara ja sabem que contra els altres no es viu millor. Ni contra un mateix, no es pot viure constantment en tensió. Ara ja sabem que la vida és una cançó. Ara ja sabem que la vida és un cant al vent, un cant a la nostra pròpia essència de l'ésser. Ara ja sabem que, si no escoltem el vent de la nostra vida, ni el vent dels nostres temors, no cal que ens movem: ja estem bé. Però nosaltres al vent.... Una cançó de Raimon que canta Serrallonga ..... Escolteu, si voleu, al vent ....
Foto: El Turó de l'Home: La platja dels nostres somnis.
Avui us enllaço una cançó de jovenesa. Quan la nostra vida era una mà estesa al futur. Vaig prendre una lletra de la meva bona amiga Eulàlia Rueda i en va sortir aquest cant suau i esperançat. Cançó perque les esperances, ben plenes de vida, es fornissin d'un present i d'un futur ple d'esperit col.lectiu. I així, amb unes notes mal girbades construiem, ingènuament, el nostre esdevenidor. I avui, quan la il.lusió resta intacte. Quan ja hem tastat l'amargor de perdre alguns amics i persones estimades. Com sempre, un cant al futur, amb la força que ens empeny el vent. Si la voleu escoltar, cliqueu ......
Foto: De jovenet a Lurdes, de brancadier amb molts bons amics.
I una experiència colpidora la vaig viure quan, de jovenet, em varen convidar a anar a fer de brancadier a Lurdes. Uns pocs dies, que el pare no em deixava que faltés a la feina. Una pocs dies: viatge en tren cap a Lurdes de França. A fer de brancadier. Crec que recordo cada instant colpidor d'aquells dies. El primer dia, quan vaig cantar a capela una cançó als malalts italians. De com l'Anna, una noieta de Catanzaro, que s'estava apagant, no volia sortir de la infermeria si no l'anava a buscar. I els amics, al capvespre (a França al capvespre eren les quatre de la tarda!) i llavors els italians ja m'havien anat a buscar una guitarra: sort que en sabia fer uns acords.. I allí cantant per aquells malalts vaig aprendre més que potser, en tota una vida, .... ells no demanaven res més que una mirada, un lleugera moixaina, un bes ... i ja en tenien prou... ells en tenien prou... I nosaltres que ho teníem tot, no apreciàvem res... va ser un sotragueix colpidor a la meva vida.. I encara el recordo... I vaig fer una cançó que us acompanyo. I la gent que pateix, sempre ens ensenya moltes i moltes coses... però tenim tanta pressa que no sabem parar l'orella, ni sabem escoltar, ni sabem sentir.... què hi farem! I ara amic, no ens deixem prendre, la força, l'amor i el crit....
Foto: Amb amics d'Arenys i de Llavaneres. Temps era temps i teníem, encara, la mà estesa al nostre davant.
Avui, una cançó de les primeres que vaig fer. Ara no recordo de qui vaig prendre la lletra. la vaig cantar moltes vegades. Un crit de jovenesa. Creia i crec en l'home. Com després sempre he cregut en l'home... malgrat les maltempsades, malgrat que una part de l'especie humana, a voltes, dóna pocs motius de goig. Però hi ha moltes persones que encara lluiten per un mon millor, que, calladament i pausada, tenen coratge per creure que hi ha demà. Oh! i tant que hi ha demà!! I també hi ha present. Un present per a treballar per a un futur més joiós!.
Foto: Estètica dels 60 i de les primeres cançons. Amb en Joan Devesa a LLavaneres.
Avui una cançó que quasi ni em recordava. La lletra i música eren meves. Recordo que blasmava aquells qui volien manegar-ho tot. Sempre al davant i marcant consignes... No m'adonava que jo també pretenia manegar-ho tot.... La cançó volia ser un cant a que tots havíem de ser part d'un tot... no uns al capdavant i els altres a seguir. Fins que no aconseguíssim ser tots, seríem ninots de palla. Avui em fa somriure la cançó, però diumenge que ve, tornarem a ser tots. No serem ninots de palla i anirem a votar. Apali. Podeu clicar aquí si la voleu sentir.... i diumenge a votar tothom!!!
"El carrer". Una obra de teatre, adaptada pel
plorat Juli Manuel Pou Vilabella: va construir dalt l’escenari un musical ple de
vida, on tota una gernació d’actrius i d’actors aficionats vàrem tenir el goig de ser
dirigits per ell i vàrem gaudir de la posada en escena d’un bon musical,
orquestra inclosa.
Algunes vegades ja havia cantat amb orquestra i
després també ho he tornat a fer, però aquell musical tenia una cançó de l’Angel Valverde, que em va plaure molt cantar.
Apali, us l’acompanyo, encara que la gravació no
sigui massa bona. (ARA JA US HE ENLLAÇAT LA MÉS BONA)
Corria l’any 1998 quan Filipo Fiorentino va fer
el do de pit amb “Italia és la terra del sol”.
Foto: Placa a la façana, on el poeta va escurar els darrers dies. Carrer Argenteria 64-66 a Barcelona.
Seguint amb les cançons recuperades, n’hi ha una que, encara ara, quan la canto –molt de tant en tant- m’emociona. Nadal és un senzill (senzill!!) poema des de la pobresa. Penso que aprofundeix en l’esperit més pregon del Nadal. S’endinsa en el Nadal dels pobres des de la perspectiva dels qui son pobres. Des de casa, des dels sentiments, des dels sorolls, des de la pobresa, Salvat pot entendre el misteri de Nadal.
Nadal Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Fa molts anys, es van casar uns amics al país basc. Em van demanar que, al casament, cantés País Basc de Raimon. Vaig assajar-la tant com vaig poder. A casa era fàcil cantar-la. Quan érem al casament i vaig començar-la a entonar, recordo que un silenci dens es va apoderar de l’ésglésia. Vaig començar i la bona sonoritat que tenen algunes esglésies com aquella, em retornava un eco de sofriment molt antic… I ho sento, em vaig emocionar. Aquesta cançó tenia un rerafons d'un dolor molt profund.... massa.... I encara el te… Ara el meu fill l’ha repescat i aquí us l’enllaço.
Avui us presento una cançó de Salvat Papasseit , musicada per mi fa ja molts i molts anys. Anys jovenívols on vaig descobrir la potència poètica d'en Salvat. Me'n vaig enamorar i vaig fer un intent de musicar alguns dels seus poemes. Els seus poemes em transportaven a una altra dimensió. I això en una època fosca, obscura, on tot era prohibit, negre..... ell cantava l'amor, l'amor intens, l'amor eròtic, l'amor en majúscules. Va ser un descobriment que em va copsar i així va ser com em vaig decidir a musicar alguns poemes, dels que avui us en presento un altre. Apali, si voleu escoltar el dónam'm la mà, cliqueu
He repescat un caset antic. El meu fill l'ha convertit en un mp4... Jo no sé què és, però s'escolta prou nítid. Records d'uns anys.... Encara ara, canto... , però l'època de musicar i cantar Salvat Papasseit, m'ha fet reviure una part de la meva vida. Si voleu, per escoltar una versió de Nocturn per acordió, podeu clicar...
Foto: Del musical El carrer. 
Foto: Al vent. 
