oriol_illa |
país |
dilluns, 26 de desembre de 2011 | 13:07h
“[...] junto a la crisis económica, me preocupa la desconfianza que parece estar extendiéndose en algunos sectores de la opinión pública respecto a la credibilidad y prestigio de nuestras Instituciones. [...] Vivimos en un Estado de derecho, y cualquier actuación censurable deberá ser jugada y sancionada con arreglo a la Ley. La justicia es igual para todos.” Juan Carlos I, Rey de España
No sé què ha canviat des de la cimera del G-20 de l’any 2008, liderada per Sarkozy, que propugnava la refundació del capitalisme, i el ple del parlament grec d’aquesta setmana en la que Yorgos Papandreu decidia retirar la proposta de referèndum del segon pla de rescat europeu per l’economia grega.
El mes que ve farà 10 anys de l’atac terrorista contra les Torres Bessones. National Geographic Channel ha entrevistat el que va ser el president dels Estats Units en aquell moment, George W. Bush, per recordar què i com es va viure un fet que acabaria canviant molt més que la política exterior de l’administració nord-americana. Canviaria la mentalitat del poble americà i polaritzaria el discurs dels dos partits, el republicà es veuria arrossegat per les posiciones extremes del Tea Party i el demòcrata acabaria fent de l'alternativa a Bush un missatge d’esperança que personificaria, anys més tard, Barack Obama.
Llegeixo una entrevista del catedràtic de la UB, José Manuel Bermudo, sobre el moviment dels indignats, en la que demana temps i serenor per desxifrar el sentit de la història i avaluar quina serà la repercussió que aquesta expressió popular acabarà tenint sobre les nostres societats.
L’endemà dels aldarulls provocats pels indignats al Parlament de Catalunya, un programa de televisió trasllada a la seva audiència la pregunta sobre si s’està d’acord o en desacord amb el moviment 15M. Subtilment s’insinua com a violent el moviment dels indignats.La societat de la infoxicació ens ofereix més confusió que no pas claredat. Quan algú planteja una crítica, no consignada, ho fa enfrontant-se a un excés de dades –verídiques o falses, objectives o arbitràries- que fan difícil formar-se una idea equànime del què i del perquè ocorren les coses...
Potser és un moviment passatger com alguns denuncien. D’altres, més agosarats, el defineixen com a espuri i que són les eleccions el veritable i únic baluard de la democràcia. Probablement aquest moviment no té, ni tindrà, l’articulació política necessària que requeriria satisfer part de les demandes que reclama.
oriol_illa |
país |
dimecres, 11 de maig de 2011 | 12:32h
Dijous 5 de maig a les 23:57 hores, el Tribunal Constitucional corregeix la decisió del Tribunal Suprem i considera legals les llistes que sota el nom de Bildu aplega una coalició d’Eusko Alkartasuna, Alternatiba i abertzales independents....
Els dies 29, 30 d'abril i 1 de maig s'ha celebrat la Trobada de Caps a Manresa, organitzada per la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge. És el primer cop que els caps escoltes de les tres associacions catalanes -Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, Escoltes Catalans i Acció Escolta de Catalunya- organitzen una Trobada d'aquestes dimensions amb l'objectiu d'enfortir l'escoltisme català. Un miler d'escoltes s'han trobat per a discutir el projecte escolta i els reptes que planteja la societat actual. He tingut el privilegi de ser convidat a fer una ponència sobre el compromís de l'escoltisme amb el país que us adjunto. Espero que us agradi.
Fantàstica l’emissió del reportatge del canal33, el passat divendres 22 d’abril, sobre la revolució de Tiananmen. Van venir-me al cap, instantàniament, les revoltes al món àrab i, en concret, l’egípcia amb epicentre a la Plaça Tahrir –que en àrab vol dir alliberament-. Dues revolucions populars, originades per joves i estudiants, de durada similar, en països d’una influència geopolítica enorme, internacionalment seguides, però amb un desenllaç completament oposat.
El dia de la república vaig comprar l’ARA i em va cridar l’atenció l’article d’en Ferran Sáez. Es titulava “El cercle impossible” i intentava demostrar la simulació que a Espanya s’havia generat, durant els anys d’opulència econòmica, a partir de la creació d’una aparent classe mitjana indirectament subsidiada per sous públics però que no contribuïen a un model afavoridor de l’economia productiva.
oriol_illa |
país |
divendres, 25 de març de 2011 | 13:00h
Les
eleccions del 28N van donar com a guanyador Artur
Mas que, pocs dies
després, fou investit el 129è
President de la Generalitat.
A prop de la simbòlica xifra que suposen els primers 100 dies de
Govern –concessió mediàtica de la que no acabo d’entendre la
virtut, ni política ni democràtica- s’ha fet evident una
bicefàlia de facto
al capdavant del Govern, amb una atribució desigual entre funcions i
llurs responsabilitats.
Pels aficionats al motor, l’inici d’any va irremeiablement aparellat a la incomparable aventura París-Dakar, una prestigiosa cursa que tradicionalment començava a la freda i bucòlica París de gener, i acabava a les inabastables i verges platges de Dakar. França i Senegal connectats fraternalment, per la creació i impuls d'un projecte promogut pel malaguanyat Thierry Sabine.
“Hem confós el model de ciutat amb la marca Barcelona”, el nou president de la FAVB, Jordi Bonet, resumia d’una forma tan encertada com entenedora, quina serà la voluntat que inspirarà el seu mandat. En un moment en el qual les relacions econòmiques han canviat radicalment, en una conjuntura de crisi estructural com la que estem patint, i amb la irrenunciable voluntat d’una ciutat, com Barcelona, que aspira a esdevenir una referència arreu del món, la ciutat està obligada a una profunda renovació ideològica i pràctica.
oriol_illa |
país |
dijous, 20 de gener de 2011 | 14:12h
L’expresident espanyol, José María Aznar, ha tornat a situar en l’agenda
política el perill de la unitat de l’estat, sota la subtil però
matussera fórmula de la abusiva despesa pública que generen les
administracions autonòmiques.
Tal i com s’hi va referir, no cal ser mal
pensat per intuir que el que pretenia dir no anava contra la política
especulativa i malbaratadora dels pressupostos públics de les comunitats
de Madrid i València, sinó del que es consideren despeses indesitjables
i prescindibles com aquelles relacionades amb la llengua, la projecció
internacional, la promoció de l’esport, la cultura, l’educació, els
mitjans de comunicació públics... tots ells amb l’afegitó de “català/catalana”.
De fet, podria dir l’autonomia, perquè és una la que realment el molesta.
Haig de reconèixer que a mi, també em va sorprendre que la Pilota d’Or la tornés a guanyar Messi. Una sorpresa què, d’altra banda, no tenia cap mena de justificació. Si mirem l’aportació en gols i futbolística del jugador, criteris que segons el reglament de tan prestigiós premi en justifiquen la seva possessió, veurem com el 10 del Barça ha estat, raonablement, el millor jugador de l’any 2010.
oriol_illa |
país |
dimarts, 4 de gener de 2011 | 14:07h
El simbolisme polític forma part intrínseca de les nostres relacions socials i humanes. Constantment ritualitzem decisions o activitats polítiques perquè, d’aquesta manera, elevem a un nivell espiritual la nostra presa de decisió i la nostra acció institucional.
La guerra dels EUA contra l’Iraq es va justificar per les suposades evidències que el Govern de Bush va exhibir sobre la possessió d’armes de destrucció massiva del règim iraquí. En contra d’una resolució de NNUU, Bush, Blair i Aznar, iniciaren una guerra per a defensar la democràcia i la llibertat, i que ens havia de dur a un món més segur. El balanç, més de 250.000 morts, la majoria dels quals iraquís innocents. Aleshores, Wikileaks no existia.
oriol_illa |
país |
dijous, 2 de desembre de 2010 | 23:23h
Fa temps que la societat catalana es veu immersa en una mena de baix estat anímic el qual, suposadament des de la crítica política, penetra lentament però inexorable a la consciència de les persones i en provoca l’allunyament de la política. Figures com la del català emprenyat, el català decebut o la desafecció ciutadana, resumeixen categories modernes de rebuig que capes de la societat senten envers l’acció política.
oriol_illa |
país |
dimarts, 16 de novembre de 2010 | 21:53h
En poc més de sis mesos hem assistit perplexes a una regressió sense precedents des dels temps de la LOAPA, patida per l’autogovern català. I, sorprenentment, no ha estat només com a conseqüència d’una acció legislativa i deliberada de les Corts espanyoles, sinó amb el suport còmplice del sistema judicial...
oriol_illa |
país |
divendres, 5 de novembre de 2010 | 22:44h
El propietari de l’imperi RUMASA, el polèmic Ruiz-Mateos, va presentar-se a les eleccions europees de 1989 com a resposta al que va jutjar en el seu moment de la més gran injustícia que s’havia comès per part de l’estat espanyol a un ciutadà innocent. La seva lluita, estrambòtica per alguns i lloable per uns altres, i la impossibilitat de celebrar un judici que ja s’ha posposat per quasi 30 anys, van fer que decidís sotmetre’s al veredicte popular presentant una candidatura a les eleccions al Parlament europeu...
