He tornat. Feia temps que no havia tornat.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Sentiria aleshores una tristesa horrible.
T'he despullat de tot allò que m'agradava.
De tot allò només et queda l'alegria.
Jo només busque en tu l'alegria de viure.
Només aquella joia. Només, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Gràcies a la II Festa Estellés a Gandia vaig tenir ocasió de recitar aquest tros de Corall Romput. Va ser una ocasió magnífica per a retrobar algunes amistats i fer-ne de noves. "He tornat" vol dir molt en aquest moment per a mi, després del viatge acadèmic a Àsia, del que aviat contaré alguna aventura. Gràcies Lozano per la teua espenta.
Els paisatges culturals expressen una llarga relació entre el medi ambient i la societat que els habita, amb els seus treballs i els seus mètodes per a superar allò que la geografia o la limitació de recursos els imposa. Els paisatges cultural són testimonis d’una identitat, d’una única combinació entre una cosmovisió i un entorn. Entre les moltes definicions de paisatge cultural podem destacar-ne les 5 següents, necessàries per entendre la potència cultural del terme:...llegir+
Què signifiquen a Xàtiva la muralla del castell i l'ermita de San Feliu? Què diferencia un municipi amb patrimoni d'un altre que ho ha tombat tot?
De fet, hi ha una intensa relació entre l'imaginari col·lectiu i l’ampli ventall d’elements culturals i patrimonials que trobem a un poble. Una relació tan intensa que m'atrevisc a afirmar que la cultura popular es troba arrelada al patrimoni històric i etnològic que hi ha al paisatge que envolta qualsevol poble.
Tal com va quedar palés a Mèxic, a la conferència mundial sobre les polítiques culturals, "la cultura fa de nosaltres sers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos".
Tornant a San Feliu, en certa mesura pot representar la "reconquesta", la retirada dels àrabs, qui un dia dominaren el castell, situat parcialment damunt restes amb reminiscències de l'època romana. Quanta cultura tenim al territori, què poc la coneixem, que poc ens l'han assenyalada.
I no parle tan sols de restes històriques que puguem trobar als llibres "convencionals", parle de la nostra etnologia, de la nostra cosmovisió, del nostre sentir cultural com a poble valencià. Un sentir que es pot multiplicar en entendre el territori que ens envolta. Entendre'l a través de la cultura que contenen les petjades que l'activitat humana hi ha deixat.
Apreciar la component patrimonial del paisatge és una manera de veure projectada la biografia d’un territori. La coerció dels murs del castell, la saó de l'aigua que corre per la séquia i el llaurador que cull les pebreres ens poden fer vore moltes coses.
Els conflictes societat-ordenació del territori dels darrers anys ens han fet adonar-nos de la importància del paisatge. Tal com va succeir a Alemanya als 80 en arribar els problemes massius amb la pluja àcida, hem pres consciència del que passa al nostre voltant.
No obstant això, sense voler-ho hem popularitzat una visió catastròfica del territori valencià. Un caos, un desastre, una aberració, comenten alguns. I en alguns casos és així. De fet no menys que al Maresme, la costa Francesa o altres punts de la mediterrània, podria puntualitzar algú.
La qüestió és que enfocar els problemes ha estat una bona tasca. Ara, que ja no urgeix prestar tanta atenció als problemes, és moment de centrar-se en allò positiu que tenim al territori!
Des del moment que percibim el territori aquest es converteix en paisatge, a través de mecanismes culturals, a casa nostra propis de la cosmovisió del poble valencià, o de les cultures del mediterrani en general. Quines són les bases d’aquests mecanismes culturals?
Com llegeix la nostra mirada els castells que presideixen les nostres comarques, com valora la pedra en sec, o els aqüeductes històrics que tan sovint ens salven de l'eixutor de la nostra terra? Com ha modelat la ma de l’ésser humà els paisatges que tenim? Com ens han arribat les petjades culturals que hi trobem?
Cada paisatge té una component cultural que és la resposta a una
equació, que té per incògnites les limitacions que ha ofert el medi a
l’activitat humana i el mode utilitzat per les societats humanes per
resoldre les seues necessitats, que en cada cas ha vingut donat per la
seua cultura. Cada resposta, doncs, està sotmesa a les característiques
del nostre territori i a la seua història, a l’evolució de les societats
que l’han ocupat, a la seua cosmovisió.
Vivim en un context on la
component ecològica dels paisatges ha capitalitzat l’interés de la
societat des de finals del segle XX. Segurament aquest fenomen no es
repetirà en la mateixa mesura pel que fa al patrimoni, però sí que està
succeint un cert posicionament per part de la societat civil de cara a
conservar i protegir allò més valuós, exigint un planejament territorial
orientat cap al patrimoni.
Hi ha un element que simbolitza el patrimoni i el paisatge valencià amb totes les seues potencialitats i les seues contradiccions. Qui no haja visitat els assuts del riu Xúquer, per exemple el d’Antella o sobretot el de Carcaixent, no sabrà trobar un lloc al territori que, com un poema evocador d’Ibn Khafaja, li mostre tanta aigua en un entorn tan eixut.
Les tradicions ètniques tenen una component relacionada amb la natura que les fa encara més corprenedores. Veure caminar els peregrins de Les Useres pel massís del Penyagolosa, pels boscos i els barrancs, sentir els seus cants, en silenci, fa que els pèls es fiquen de punta i que una fiblada espiritual et travesse l'ànima. Us deixe el vídeo de l'arribada dels peregrins a sant Joan de Penyagolosa.
Vull agrair a Màrius Fuentes i la resta de la colla que organitzaren la logística i em convidaren a un cap de setmana tan ric en natura, cultura, gastronomia i... festa!
Estem cansats de sentir sempre el mateix: en conseqüència anem a avançar-nos una mica als debats i a parlar sobre la relació entre cultura i sostenibilitat.
Wellcome if you are interested in environmental economics and policies, this is my weblog, where you can find a lot of texts about this topic. I hope you will enjoy your visit and I wait your comments or suggestions, have a nice time!
Benvingudes aquelles persones interessades en la relació entre l'economia, el medi ambient i les polítiques públiques. Per motius personals i acadèmics aquesta secció serà bilingüe anglès-català. Disfruteu de la visita i feu-me arribar totes les vostres suggerències.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
