És dilluns de setembre, començament de curs i temps per encetar nou treball.

Tot just hui, dilluns 12 de setembre, VerdCel comença a fer les primeres passes de pre-producció pel que serà el seu quart disc. Des de l’abril alfOnS Om ha estat treballant intensament, embastant les cançons candidates a formar part d’aquest nou treball, a partir de textos i anotacions musicals que s’han anat dipositant al peu d’aquest període. Després del darrer treball PetjAdeS (clip ‘Treballaré el teu coS’) fet amb la base de les cançons de Raimon tenim moltes ganes per treballar amb lletres, melodies i cançons de VerdCel i molta il·lusió per ensenyar-vos-en els resultats. Tenim entre mans cançons que ens parlaran del final d’allò que va ser i ja és obsolet, i el principi i l’esperança del que està per vindre.

I eixe mateix dia, un parell d’hores abans (20h) hi ha programada altra activitat a la mateixa ‘casa’ (CAT, Centre Artesà Tradicionàrius) que ens fa molt de goig anunciar-vos: la presentació del llibre de Josep Vicent Frechina: ‘La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns’, tot un recorregut extens i precís per la cançó d'expressió catalana feta al País Valencià des de les seues funcionalitats quotidianes en la societat tradicional fins a la complexa i creativament esplendorosa realitat actual.

El concert del proper dia 27 de Maig al CAT de Gràcia, Barcelona, on VerdCel cantarem Raimon amb el treball ‘PetjAdeS’, serà retransmès via twitter. Així és que VerdCel fa un passet més per entrar-hi a la xarxa.

Tot aquell que vulga podrà participar-hi des de ja amb el hashtag #verdcelalcat , els dies previs i el mateix dia del concert; si assisteixes al concert, pots comunicar les teues impressions, allò que cregues  i compartir-ho amb la resta, aportant així la teua visió a la retransmissió global del mateix. Si en canvi no pots vindre, podràs seguir el concert i tot el que l’envolta igualment pel twitter i amb aquest hashtag #verdcelalcat.

A un espai tan encisador i emblemàtic com és el CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) de la Vila de Gràcia es presentarà aquest espectacle de Cançó amb projeccions, PetjAdeS, on VerdCel canta Raimon. Un concert molt especial que explora els paratges, els diferents estats de l'ànima que tan bé saben recollir les cançons; un homenatge a l'ofici d'escriure'n a partir d'una posada en escena en perfecte equilibri, entre música, projeccions - també realitzades en directe- i interpretació, que traspua poesia de March, Espriu i el propi Raimon.

De colors una ciutat, de dia tota ella encesa per la claredat d’un sol que amara, i els verds a la vora. Persones amables, de les que et miren als ulls, ulls de bondat que conviden a endinsar-te en aquell país de meravelles, explorar una per una les arrels dels instruments que ara ressonen en la nostra música i també d’orient, paisatges i escriptors, escriptors i paisatges.

'Destí obert i clar, amb passes segures / caminar sensat!'

Puja al tren republicà (VerdCel; 2007)

Per la muntanya i vora mar.

Per l'horta i el secà.

Cap al Vinalopó i Alacant.

Des d'Hortes i Riberes,

els Ports i La Costera,

Marines, Foies i Valls,

fins la Font de la Figuera.

Va el tren republicà.

Riu amunt i riu avall.

Sènia, Xúquer i riu d'Alcoi.

Palància, Túria i Millars.

Tots els pobles i comarques de vida plens

reviscolarem les artèries del País Valencià.

Puja, puja, vinga va!

Puja al tren republicà.

En defensa de la terra

cantarem noves cançons

que ens donen forces

per cercar la llibertat.

De convicció i estima pel que som.

Per la nostra identitat.

Ni millors, ni pitjors

serem nosaltres, sense por.

salut!*

El fet de mostrar-se naturalment i confiada, connectant camps que de vegades se suposen tancats, uns respecte als altres, fa que reapareguen nous espais i que s’articulen sentits que ja començàvem a oblidar-ne les seues propietats, i perdem una miqueta l’engarrotament d’aquest món tan forçadament uniforme.

La interacció entre disciplines i també entre contingut i estètica, a través d’una mica d’atreviment i tenacitat, ens permeten obrir-nos, aportant-nos nous valors, ventalls de color i una nova profunditat que ens reubique definitivament. Ens permet al cap i a la fi  cercar l’essència, el que ens mou, ens estimula per fer coses diferents; els mitjans en aquest sentit són això, mitjans, per arribar-hi al fons de la qüestió.

Al nostre àmbit intern ja ve d’antic aquest intent constant de divisió que en els darrers temps de les autonomies s’ha agreujat tant. Actualment, amb el tancament de Tv3 al País Valencià per part del des-Govern i l’assetjament constant a les entitats que treballen per la cultura i la llengua des d’ací, el perill es mostra més latent que mai, així com l’evidència i la força de resposta que es pot generar.

Només dir que entre tots/es seguim embastant amb agulla tenaç i atrevida, amb fil tendre i honest, l’àmbit natural que tant volen esgarrar. Que circule lliure allò que és lliure, que no ens tanquen la boca. Treballem junts doncs, des d’ací i des d’aquí, des de l’espai comú. Trenquem provincianismes, existents tant aquí com ací; cerquem complicitats. Per finalment REPUNTAR.

------------------

El proper dissabte 26 de març VerdCel actuarem a Perpinyà, celebrant el 3er aniversari del Casal, Centre Cultural Català; tornem doncs a la Catalunya Nord. I seguidament, el divendres 1 d’abril, per fi portarem ‘PetjAdeS’ al nostre poble, Alcoi.

Ahir vam actuar a Benissa, comarca de la Marina Alta, presentant el nostre darrer treball PetjAdeS, i amb motiu de la celebració del dia mundial de la llengua materna. Un concert molt bonic, un públic molt entregat i pense que un bolo que recordarem molt i molt gratament. Gràcies per convidar-nos i gràcies per ser-hi!

Va ser vital, un concert per celebrar, el que us deia, el dia de la llengua materna, per així almenys desintoxicar-nos una miqueta dels darrers temps viscuts......

Durant la setmana escoltes per part de l’entrenador de futbol del Girona que aquella acció que va fer darrerament no vol que s’utilitze políticament, per cap banda, “ni espanyolista, ni independentista”, que ell sols és un entrenador de futbol. Aquesta persona es va alçar enmig d’una ofensiva periodística intolerant, irrespectuosa i intransigent (recordem, van de no nacionalistas), i va dir alguna cosa semblant a: “doncs si no puc contestar en la meua llengua, no hi ha roda de premsa”, i va marxar, després d’haver-se indignat sobre manera; es veia clarament cansat de “posar l’altra galta” en aquets casos (la tenia ja massa escaldada, per desgràcia com tantes persones diàriament ho estem).

No hi ha utilització política? és a dir, no hi ha política en aquestes coses? segur?

La mateixa setmana pràcticament se n’assabentem que el des-govern valencià canvia una llei, així com així, perquè s’incrementen exponencialment les multes a ACPV per tenir els repetidors de tv3 “encesos” (els dos únics que han deixat vius els peperos, em sembla); dels 600.000€, ara, cada quinze dies que passen, 60.000€ seran afegits al “deute”. Això forma part d’un atac de guerra, un joc més que brut  i més que fosc; aquest gentola posa el dit a la llaga, el refrega i després clava una daga amb tota la mala llet.

Amb tot el seguit de peus nus amb qui hem fet pinya, comencem a caminar plegats, ens acostem a un monticle de sabates velles, remenem una miqueta i ens disposem a vestir-los, un a un.

Abans però, VerdCel volem fer una ullada al prestatge de collita pròpia; hi trobem discos ben variats. Em sembla que ens entretindrem un poquet. Mirarem d'ordenar-los en funció d’això mateix, cadascú segons va sorgir i quin era el seu paper.

I amb els peus descalços encara, des de la frontissa que passa pàgina d'un any passat al nou que comença, continuem caminant, sense anar gaire lluny.

Bo, potser sí en la distància de quilòmetres, però sembla que pels racons també reals de l'ànima, pugem dos carrers, pel Guinardó amunt, girem cap al Carmel i de sobte amaneixem al Partidor del nostre poble Alcoi.