Si la setmana passada escrivia sobre la meva nova etapa, reptes, sentiments… crec que em toca plasmar quatre ratlles respecte el traspàs d’informació, que aquests dies he realitzat al nou director general d’administració local, en Joan Cañada. Més enllà de la feina feta que deixem, que deixo, amb alguns encerts i també alguna equivocació, he deixat a la direcció general molts llaços personals, amb gent que m’hi considero unit per una bona amistat, intentaré “anar regant” aquestes relacions. Tot i que ho he pogut fer personalment amb la gran majoria de treballadores i treballadors de la direcció els dono, de nou, les gràcies per la seva feina. ////seguiu////

El dia 7 de desembre de 2006 es publicava al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el decret, aprovat pel consell executiu del govern de Catalunya, on se’m nomenava director general d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions públiques. El nomenament va ser a proposta del Conseller Puigcercós, de qui n’estic realment agraït i orgullós de la confiança que em va dipositar ell personalment i el propi partit. Avui, el consell executiu aprovarà el meu cessament d’aquesta mateixa responsabilitat, tota una legislatura!////seguiu////

Probablement, aquests hauran estat els meus tres darrers actes com a membre del Govern de Catalunya en aquesta legislatura, i són bastant exemplificants del que ha estat la legislatura, recolzament al món local, amb tota la seva varietat, des de pobles petits, a viles i ciutats demogràficament més potents. Les inauguracions de La Bisbal de Falset (260 habitants), Porrera (500 habitants) i visita institucional a Matadepera (9.000 habitants).////seguiu////

El Pla Cal·lícrates (en grec, kallicratis) va avançant. Després de la segona volta de les eleccions locals, que van tenir lloc el diumenge 7 de novembre, amb victòria del PASOK del primer ministre Papandreu, el govern grec s’ha sentit reforçat per implementar els aspectes més durs del Pla Cal·lícrates i, en general, de la política d’austeritat imposada per la Unió Europea i els Fons monetari internacional, per al rescat financer del país. El pla Cal·lícrates, que pren el nom simbòlic d’un dels tres arquitectes del Partenó d’Atenes, del segle V ac, inclou una reorganització territorial, una reducció dràstica del nombre i del personal dels ens locals i en el fons un discurs d’evitar també el clientelisme polític, i sobretot la corrupció present a l’administració local grega. ////seguiu////

Avui a Vic, a la seu del Consell comarcal d’Osona, fem la cinquena sessió-jornada MAPACAT. Té com a objectiu explicar, sensibilitzar i divulgar a les estructures polítiques (alcaldies i regidors) i tècniques (secretaria i tècnics) dels ajuntaments, el procés de delimitació municipal de Catalunya. Són accions “preventives”, o sigui que s’explica els objectius i metodologia que fem servir a la direcció general, abans que els tècnics comencin a convocar als ajuntaments de la comarca de forma massiva. En la primera prova que vam fer, a la Noguera, ja vam veure que els rendiments són evidents i per tant, l’equip de l’oficina del mapa municipal de Catalunya ja ho ha protocolitzat. Aquesta explicació prèvia ens ajuda a pacificar aquest procés tant bàsic pel país: conèixer, reconèixer jurídicament i de forma definitiva, els límits interns de Catalunya, els límits municipals. Fins ara s’ha fet a La Noguera, a la Selva, al Solsonès, al Berguedà i ara, a Osona. Projectem, entre d’altres, aquest vídeo:

Aquest dissabte amb el Conseller Ausàs, així com amb els directors dels serveis territorials de Governació i Administracions Públiques, vam presentar la resolució i vehicles Pick Up de Nissan, del programa destinat a municipis de fins a 5.000 habitants.  A la convocatòria de vehicles d’aquest any, Governació ha invertit un total de 3,1 milions d’euros per a l’adquisició de quatre tipologies de vehicles de diferents marques (vehicles elèctrics intercanviables, vehicles escombradora, vehicles polivalents, i el pick up de Nissan). Els municipis podien escollir quina tipologia de vehicle prioritzaven a la seva demanda. ////seguiu////

A la sessió del consell de govern d’ahir dimarts, es va aprovar el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) del 2011, que suposarà una inversió per als municipis de més de 165 milions d’euros. El PUOSC és el programa de cooperació local del Departament de Governació i Administracions Públiques amb una dotació econòmica més gran, i és el principal instrument de suport al món local. És gestionat per la Direcció general d’administració local.  La majoria d'aquestes obres es concreten en urbanitzacions, pavimentació, conservació de la via pública, abastament d'aigua i equipaments culturals, esportius o docents. Aproximadament, El 22% de la inversió total es durà a terme a Barcelona, el 21% a la de Girona, el 14% a la de Lleida, el 14% a la Catalunya Central, el 14% al Camp de Tarragona, el 9% a l'Alt Pirineu i Aran i el 6% a les Terres de l'Ebre. ////seguiu////

Vinc d’inaugurar aquesta tarda, conjuntament amb l’alcalde i govern municipal de Llanars, la plaça de l’Om d’aquest municipi de la Vall de Camprodon. És una obra que m’ha fet especialment gràcia veure acabada, ja que el bon alcalde Esteve Costa me n’havia parlat fa un parell d’anys com un objectiu que volia abordar, però que no li era possible. Ajudar-lo a fer-la realitat, i veient el resultat final de com ha quedat, ha estat realment un plaer, un privilegi, i més fer-ho en el primer dia de la Festa Major.////seguiu////

Aquest passat divendres 17 de setembre, l’Assemblea Nacional Francesa, ha aprovat la seva versió de la reforma territorial, força diferent a l’aprovació que va fer-ne el senat abans d’estiu. L’aprovació es va fer després de tres dies de debat intens, tant la cambra com també a la premsa. Pel sistema bicameral que té França, ara l’Assemblea i el Senat han de negociar un acord a la comissió mixta paritària de les dues cambres. Com era de preveure, la divergència més destacable afecta al sistema d’elecció dels consellers territorials, un dels temes estrella per reduir els electes provinents de l’elecció dels consells regionals i dels departaments, i que també poden ser membres dels consells generals dels departaments i de les Assemblees generals alhora.

En el debat polític les posicions cada vegada s’han anat clarificant, polaritzant i/o radicalitzant. Per exemple, els centristes tenen una visió no unitària sobre la reforma. Mentre que els socialistes han anunciat de forma solemne i per dues veus més que atuoritzades, Martin Alvy i el president de l’associació de regions de França, Alain Rousset, la mateixa derogació si guanyen les eleccions de 2012. Nova constatació que les reformes territorials no són fàcils ni massa probable que generi grans consensos.

Aquest dilluns a la sala de premsa de la Diputació deLleida, conjuntament amb el president de la diputació Gilabert i del patronat de promoció econòmica, Presseguer, així com deldirector dels Serveis territorials de Governació a Lleida, Tomàs Pujol, i elcoordinador territorial de Governació a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Ardanuy hempresentat els quatre projectes seleccionats a la segona convocatòria delsprojectes de l’Eix 1 del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder),destinats al foment de la innovació, el desenvolupament empresarial il’economia del coneixement a Catalunya. Just fa 2 anys, en el marc de lasignatura del conveni de cogestió i codecisió d’aquests fons, vaig escriure això, avui més vigent que mai. ////segueix////

Aquest diumenge i com a final de la Festa Major del municipi de Santa Bàrbara, vam inaugurar l’avinguda de la Generalitat de Santa Bàrbara, al Montsià. Santa Bàrbara és un municipi de 3.955 habitants i de 28 quilòmetres quadrats, que és un municipi “capçalera” de l’interior del Montsià, amb institut de secundària i centre d’atenció primària. La formació de Santa Bàrbara va lligada a la colonització de la plana que ocupa, d’antigues terres ermes del terme municipal de Tortosa i La Galera. Aquells primers pioners, famílies de Tortosa que durant el segle XVIII, treballen i transformen aquell terreny anomenat les planes de la Galera en camps d'oliveres... aquelles planes, ja anomenades com planes de Santa Bàrbara, provoquen un primer assentament permanent, que comporta que el dia 9 de maig de 1828, dia de Sant Gregori, s’independitzi del municipi de La Galera, formant-se el de Sant Bàrbara. Durant molts anys, el dia de Sant Gregori és celebrat com a Festa Major, des de fa temps es va traslladar al juliol.////seguiu////

Vilanova de Meià és un municipi de la comarca de la Noguera. La comarca de la Noguera és la més gran del país en extensió. Vilanova té uns 430 habitants i està situat al nord de la comarca, tot guardant una part del Montsec que termeneja entre La Noguera i el Pallars Jussà. Vilanova tot i tenir 430 habitants, compta amb 103 quilòmetres quadrats de terme municipal, està situat a 633 metres sobre el nivell del mar, i té varis nuclis. El més gran, el mateix de Vilanova de Meià, que té una mica més de la meitat de la població, però també altres nuclis amb personalitat, com Santa Maria (actualment entitat municipal descentralitzada, però que fins el 1926 era municipi) amb un centenar, Tórrec, Gàrzola, o el mateix Lladurs. Aquesta part de país, que val la pena visitar, ha patit un despoblament fins i tot més intens que zones del pirineu, així per exemple l’any 1970 estaven censades 1400 persones. Aquest divendres passat, amb el director dels Serveis Territorials de Governació a Lleida, en Tomàs Pujol,  i amb l’alcalde de Vilanova de Meià, en Xavier Terré, vam posar en funcionament el pou d’abastament d’aigua del nucli de Lluçars. ////seguiu////