El dia 10 de setembre amb el President d’Esquerra, en Joan Puigcercós, vam fer una sessió de treball, balanç i reflexió amb una part del sector turístic de Camprodon i la mateixa vall. Com a amfitrions, els grups municipals d'ERC de Camprodon (Batchelli, Roca, Collboni) i Vilallonga de Ter (Puy). Reflexions amb l’associació de Botiguers, amb hotelers, empreses de serveis... que fan arribar a la conclusió, que després, o mentrestant, la inversió pública a la Vall de Núria, que segurament ha estat cabdal i necessària, ara la implicació turística pública toca a l’altra vall. Què faria la Vall, però també bona part del Ripollès, sense el motor de Vallter2000?. Fa temps, anys, que la direcció i propietat d’aquesta estació hivernal, mostren, expliquen i sobretot divulguen les dificultats de seguir endavant amb la seva activitat. Alerta! Perquè l’impacte seria brutal, no em preocupa només els llocs de treball directes, sinó sobretot l’economia induïda i diversificada que suposa per la Vall de Camprodon, i per tot el curs de la vall del Ter. Hi hem d’estar amatents, i sortir sobretot de cert endormiscament d’èpoques en què tot els vents bufaven a favor...

VALORACIÓ DEL TURISME AMB PUIGCERCÒS - VALLDECAMPRODONTV.COM from web3.0tv on Vimeo.

VALORACIÓ DEL TURISME AMB PUIGCERCÒS - VALLDECAMPRODONTV.COM from web3.0tv on Vimeo.

D’entrada felicito a totes les persones guanyadoresde les eleccions municipals del passat diumenge 22 de maig, i que tindran elrepte de gestionar, administrar, i liderar els 19 ajuntaments del Ripollès enuns moments que, com a mínim, són singulars i complicats. Si es fa unageneralització dels resultats electorals a la comarca, és també just felicitara la federació de CiU pels bons resultats que ha tingut, i que li comportaran poder governar el Consell Comarcal. A més, una altra dada a tenir en compte ipositivar-la és la participació. Sobrepassar arreu més del 63% és una bona dada per anar engruixudint la democràcia i la participació en la “cosa pública”.////seguiu//// 

 Aquest dimecres a les 18 hores es durà a terme la presentació de llibre “Les dones d’Esquerra. 1939-1979” al Casal de Cultura de Ribes de Freser, al Carrer Eres, 6 amb la presència de l’autora Elena Masó i amb la presentació de la candidata a l’alcaldia per Esquerra a Ribes, la Maria Perramon, així com les altres candidates d’Esquerra al Ripollès, la Rosa Busquets de Setcases; la Carme Freixa de Vallfogona de Ripollès; la Teresa Jordà de Ripoll;Helga Pujol de Campdevànol i la mateixa Maria Perramon de Ribes de Freser.

El llibre recull les memòries,testimonis i vivències de militants i simpatitzants d'Esquerra durant l'èpocade l'exili, la dictadura franquista, la clandestinitat i la represa democràtica. És una dura constatació de la repressió generalitzada que varen patir tant les dones que havien exercit el poder polític durant l'etapa republicana, com també i especialment les seves famílies.////seguiu////

 Aquest dissabte vaig assistir a la presentació-conferència que va fer en Sergi Albrich, alcaldable per Esquerra Republicana de Catalunya a la meva vila, Sant Joan de les Abadesses. Més de 120 persones van omplir la sala-auditori de l’edifici del Palmàs, en un acte que va tenir quatre persones presentant el mateix Sergi. Aquestes quatre persones van donar un to intimista, divertit i singular a la presentació, que coneixien en Sergi en diferents facetes de la seva vida, personal, laboral o d’implicació al teixit associatiu de Sant Joan. En Jordi Caballeria, empresari de la vila, traductor o escriptor va destacar-ne la il·lusió, entrega i capacitat que veu amb en Sergi. M.Àngels Castany, empresària i “activista” de l’Ampa en va destacar la formació i preparació per gestionar de forma eficient i bona l’ajuntament de Sant Joan. En Jordi Vilarrodà, periodista, cap  de la secció de cultura del 9nou i portaveu del Sant Joan decideix, el treball i generositat d’en Sergi i d’Esquerra en la consulta per la independència que el mateix Sergi, entre d’altres, van liderar, per tant, compromís amb el país. I per últim, l’Anna Gamell, la feina i dedicació a l’esplai somnis durant els anys que en va ser president i la dedicació a les entitats de la vila. ////seguiu////

Aquest dissabte al bar del palau de l’abadia de Sant Joan de les Abadesses vam fer la primera trobada #ratafiaituits. Aquest punt de trobada, l’havíem insinuat pel twitter vàries vegades gent diferent, que ens coneixíem o que ens havíem conegut via xarxa, i especialment via piulada. La denominació, i sobretot agafar l’arrel de la ratafia com a denominador comú de la trobada, l’hem replicat de trobades que es fan des de fa temps i que s’han consolidat, com el cava&tweets el beers&politics… i sobretot que comprenia molt bé una zona on aquest beuratge té especial prèdica, i també que amb els promotors ens agrada suficientment com perquè amenitzi les posibles trobades. ////seguiu////

Ja fa quasi un any, que vaig escriure en aquest bloc el seguiment via xarxa Twitter havia fet del meu primer partit de futbol, el derbi comarcal entre Ripoll i Abadessenc. Doncs aquesta darrera Festa Major de Sant Joan, sota el hashtag proposat per en  Sergi Albrich, #FMStJoanAB, hem viscut una altra divertida experiència, el seguiment de la festa major de forma cooperativa o el bon-mal anomenat festa 2.0, via Twitter. Més d’una vintena de persones, han fet tuits sobre la Festa Major des de diferents punts de vista, angles o manera de veure-la. Aquí precisament hi ha l’enriquiment de tot plegat, i també ha estat una forma, que aquelles persones que estimen la festa i/o la vila, però que eren lluny, poguer-la seguir. Jo m’he trobat amb amables comentaris de santjoanins a l’exili o de persones que tenen vinculació amb la vila que ho agraïen.////seguiu////

Com he escrit alguna altra vegada, i més d’un m’ho haureu sentit a dir, jo no sóc persona de motos. Però a Sant Joan, no ser de motos, no és incompatible amb què t’agradi, col·laboris o siguis pròxim al trial. Aquesta és la meva situació i la de molta altra gent, que hem col·laborat, i ens sentim pròxims als 3 dies de trial de Santigosa, organitzats pel Moto club Abadesses des de fa quatre dècades. El dia 1 de setembre vaig assistir a la cerimònia de comiat, a “l’enterrament”, d’una persona que tampoc no es pot deslligar del Santigosa, en Ricard Pinet. El funeral de més d’una hora al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, va ser una especial, i singular barreja de la seva implicació amb la vila de Gràcia (fou 27 anys president de festes de Sant Medir); de l’entitat l’Arca de Noè (una de les ànimes dels darrers anys), i del motor (en especial el Trial ). ////seguiu////

Per dignitat. Com a mínim, aquest és el mínim comú denominador, que totes les catalanes i catalans tenim com a motiu per manifestar-nos a Barcelona aquest proper dissabte. Per recuperar la dignitat i respecte de Catalunya, d’una Espanya que no és plural, ni asimètrica ni federal... fet evident per molta gent, però que per altres han hagut de passar novament la prova del cotó.////seguiu////

Avui publiquen al setmanari El Ripollès aquest article d’opinió sobre l’admissió a tràmit de la IP sobre el referèndum nacional. N’he anat fent varis de temàtica política com la llei de cinema, l'atur a la comarca i l'11 de setembre i sempre amb visió comarcal com a president comarcal d’Esquerra Ripollès.

El dimarts de la setmana passada va ser un dia important per entendre el què significa el dret a decidir. La mesa del parlament va aprovar admetre a tràmit la Iniciativa Popular (IP), promoguda per la coordinadora nacional, per consultar al poble de Catalunya sobre el seu futur i vinculació a l’estat espanyol, o sigui, saber si la gent vol la independència. Admetre a tràmit aquesta IP ha estat gràcies als 4 vots favorables a la mesa, d’Esquerra (Ernest Benach, 1 vot), CiU (2 vots) i ICV (1 vot) sobre un total de 7. Aquesta consulta es pot fer, utilitzant una llei que Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar, aprovada pel govern i parlament, la llei de consultes via referèndum. ////segueix ////

Vaig trobar correcte i molt mesurat aquest article que va publicar el regidor Sergi Albrich, del grup municipal d’Esquerra de Sant Joan de les Abadesses, i li he demanat poder-lo publicar. Va sobre el parc de la muralla, una actuació que quan era alcalde vam aprovar i que vam haver de lluitar per trobar el finançament i acord amb els veïns, una actuació molt necessària per l'esponjament de la vila vella. En Sergi Albrich des de fa uns mesos ha estrenat bloc santjoaní, el recomano sincerament.

Fiscalitzar els projectes i vetllar pel bon acompliment de qualsevol actuació, duta a terme per un determinat equip de govern, són algunes de les tasques que ha de realitzar un grup polític a l’oposició, a la vegada que també té el deure de congratular als dirigents polítics d’un municipi quan fan una feina ben feta.

El recentment inaugurat parc de la Muralla és d’aquelles obres, ideades i promogudes per el grup municipal d’Esquerra, que són motiu de felicitació vers l’equip de govern, ja que correspon a una actuació que ha arribat a bon port i no han patit el sedàs del partit dels socialistes.

Aquest projecte es comença a gestar l’any 2004 i forma part d’un gran ventall d’actuacions, com ara la rehabilitació definitiva del Palau de l’Abadia, el canvi de l’enllumenat públic de la vila vella, l’esponjament d’alguns edificis, la promoció de lloguer de pisos per a joves a la plaça Comamala o bé els tractaments dels carrers Corriols i Jussà, entre altres, que tenien de permetre la millora i la transformació de la Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses, a fi i efectes de dignificar el nucli històric de la nostra vila, alhora que també s’adaptés als criteris urbanístics i socials dels nostres dies, per tal de retornar-li el flux de vida que tingué en origen. ////seguiu////

Aquest dissabte Esquerra Republicana de Catalunya del Ripollès vam celebrar congrés comarcal, coincident amb l’elecció dels candidats de la comarca a les llistes del Parlament i també el tancament, amb Jordi Ausàs, del cicle Temes de país, Esquerra parla.  Per tant, aquest dissabte a Campdevànol moltes decisions. Pel que fa a l’equip d’Esquerra Ripollès es feia la tria del president comarcal. Hi va haver la meva única candidatura i vaig ser reelegit per unanimitat, per tant, tal com vam dir fa dos anys donarem continuïtat al cicle lògic d’afrontar les eleccions al parlament i municipals el mateix equip que ens hi vam posar fa just aquests dos anys. Tindria lògica que un cop acabat aquest cicle hi hagués la incorporació o canvi de la permanent comarcal. ////seguiu////

Reprodueixo l’article sencer que l’Elisabet Regué, regidora de cultura del 1999 al 2007 i ex alcaldessa de Sant Joan (ERC) va escriure per “situar” la inauguració del Palau de l’abadia el passat dissabte. El titulava El palau de l’Abadia, un projecte que no ha tirat enrere.  Un projecte que va idear, impulsar i liderar durant molt de temps. No seria cert reconèixer una autoria única. Cert, hi va haver l’impuls d’altra gent en aquells moments, que compartia la idea d’intentar sortir de l’activitat única i exclusiva del cicle de representacions del mite del Comte Arnau, com element només cultural i que apostava pel producte turístic o marca. Sempre ho explicitàvem amb: Posem Sant Joan al mapa. ////seguiu////

Ahir em publicaven al diari electrònic Opinió nacional, del grup Nació digital l’article d’opinió que reprodueixo a sota. A més, casualment, ahir mateixa a Vilaweb publicaven aquesta notícia on feien referència que en una enquesta feta a l’octubre-novembre de l’any passat, que el 52% dels espanyols (segons la mostra que es va fer de 1800 persones d’Espanya) acceptaria la victòria d’un Sí en un referèndum, o sigui acceptarien amb resignació la voluntat del poble català.

L’article també el podeu llegir a l’apartat d’opinió del diari electrònic elripollès.info. ////seguiu ////

El dissabte 14 de novembre vaig assistir a la presentació de la gent que va iniciar la comissió per fer la consulta sobre la independència de Catalunya. D’aquell dia, de les no encara trenta persones que érem, vaig veure amb seguretat que la consulta es faria a Sant Joan, malgrat el no recolzament de l’ajuntament, i que sobretot hi havia suficient massa crítica per organitzar-la. Tot i que voluntariament m’he allunyat de l’organització, a favor de gent que li fes gràcia col·laborar-hi i que no tingués un clar perfil de militància política com el meu, sí que he anat a un parell de reunions i he col·laborat buscant aspectes logístics per fer la consulta. ////seguiu////

 Aquest passat dijous 21 de gener, al consolat de Mèxic a Catalunya, es va acomiadar formalment el Consul-ambaixador Jaime García Amaral. Hi vaig anar com a convidat per ell, en una recepció que va acollir bona part del cos consular a Barcelona, així com bona colla d’actors en matèria de les relacions exteriors, amb Amèrica (el responsable de la casa Amèrica), el regidor de relacions institucionals de Barcelona, i el mateix Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresseras. El cònsol que el conec des que va arribar al destí de Barcelona, se’l veia emocionat i content. Una persona acostumada a voltar i haver assumit molts destins diplomàtics i governamentals (havia estat director general per Europa de la “Cancilleria mexicana”), no deixa de sorprendre que davant d’un nou canvi es pugui sentir emocinat.

En Jaime ha estat exercint el càrrec consular durant sis anys, una xifra realment alta per la dinàmica habitual que hi acostuma haver. Prova d’això n’és que actualment era el degà del cos consular a Catalunya, el més antic, situació que ara ostentarà el cónsul d’Ucraïna. Barcelona té un representació diplomàtica internacional de primer nivell, i poques ciutats no capitals d’estat superen aquesta representació diplomàtica. Per mi, García Amaral també serà la persona amb qui com alcalde de Sant Joan vam proposar, treballar i aconseguir, conjuntament, que Sant Joan es posés al mapa de forma més estable a la comunitat mexicana a Catalunya i sud d’Europa. Va ser en aquesta línia, que amb l’excusa de la preparació dels 150 anys de l’estrena de l’himne mexicà, es va aconseguir celebrar la festa nacional mexicana a Sant Joan de les Abadesses, la festa del Grito, que des del 2005 es fa ininterrompudament a la Plaça Major de Sant Joan. ////segueix////