Diuen que els catalans ens perd l'estètica i es veritat. Els esquiadors d' aquest país, patim obviament del mateix defecte o si voleu virtut, depèn com ho vulguem veure. No ens ho volíem perdre i per això hem anat a la Molina i Masella per ajudar a batre el rècord del món d'esquiadors participants en una baixada de torxes. Ha estat un acte lúdic, enmarcat en la primera edició del Dia Internacional de la Neu, tot i que de neu més aviat poca, amb la pretensió - la dels organitzadors que no la de tots els participants -, de donar suport a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineu per als Jocs d'Hivern del 2022. Després d'una espera, que s'ha fet curta pel bon ambient que hi havia entre els esquiadors, hem anat baixant pels diferents itineraris fins omplir les pistes i la muntanya de llum. El rècord ha estat batut, amb cinc mil vuitanta-nou persones lliscant amb les torxes. Al acabar, focs d' artifici amb música de Coldplay i d'altres. Esquiar de nit sota la llum de les torxes ha estat per nosaltres una experiència inoblidable.
En Pol des de Pescara (Itàlia) m' envia una fotografia dels Apenins centrals, també anomenats Abruços. Molt a prop del mar Adriàtic i a uns quaranta-cinc quilòmetres de Pescara, es troba Passo Lanciano i Majelletta, dues petites estacions d' esquí que aquest any tenen mes neu del que ara mateix hi ha al Pirineu Oriental tot i trobar-se a una altura mes baixa si bé en les proximitats del cim de la Majella (2. 798 metres).
Tal i com estava programat, l' Ajuntament de Llívia va organitzar el passat divendres 30 de setembre la primera marxa nocturna d' esquí de fons, celebrada en el parc de Sant Guillem, en un circuit d'uns quatre cents metres de llargada, en el que dies abans hi foren dipositats més cinc-cents metres cúbics de neu transportada directament des de Font Romeu. La neu convenientment fressada i treballada, juntament amb una temperatura adient, va fer possible l' èxit de l' esdeveniment que fora bó que en els proper anys es consolidés, per tractar-se d' una iniciativa que serveix per a consolidar la vila de Llívia, com un municipi de muntanya, que any rera any, amb múltiples, singulars i diverses iniciatives, mostra imaginació i empenta per a consolidar-se com a un centre turístic tant d' hivern com d'estiu.
Divendres 23 de desembre. Amb l'Aina ens hem agafat festa a la feina i hem anat cap a Formiguera, municipi nord-català de la comarca del Capcir de la qual és la capital històrica. A dos quarts de deu del matí ja ens trobaven a L'estacio d'esquí de "Formigueres", en un dia amb sol, sense fred ni vent i amb neu suficient per gaudir d'un bon dia d'esquí. Hem parlat de fer quan sigui possible la ruta dels estanys , que s'inicia a l’aparcament de l’estació d’esquí i que ascendeix fins al serrat de la Calmasella, i tot seguint els senyals amb marques grogues remunta la serra de Mauri, fins arribar just a sobre el circ de Camporrells, envoltat pels cims de Camporrells, de la Portella Gran, el Peric i el Petit Peric. Avui dissabte, abans de tornar a Mataró per a celebrar el Nadal, hem optat per fer l' esquiada de la vigília del solstici a Font Romeu. Poca gent a l' estació, en un dia de sol però ventós i fred. Que tingueu un Bon Nadal.
La nevada durant tot el cap de setmana a la cara nord del Pirineu, ha deixat gruixos de neu relativament importants, el que permet pensar que per Nadal i Cap d' any, gaudirem de l'esquí. Esperem que no s' espatlli!. De moment avui hem fet les primeres baixades a Font Romeu i pel que ens han dit en els propers dies s'aniran obrint instal.lacions i pistes a les muntanyes del país. Esperem que aquesta sigui una bona temporada i que s' allargui fins passat Setmana Santa. Per les comarques del pirineu català, la neu té efectes molt positius per l'economia local. Després de llargues setmanes mirant al cel, els amants dels esports de neu hem pogut començar a lliscar, amb més garanties, muntanyes avall.
Tot i que la primera intenció era portar a la família Quilez a donar un tomb pel cami dels llacs, que es troba sota les bulloses (racó, llarg, negre i pradella), ens trobem amb la sorpresa que en el Pla dels Avellans (1.712 m.), a prop de la sortida del telecadira del mateix nom de Font Romeu, han tancat la carretera. Deixem el cotxe en l' aparcament habilitat a l'hivern i seguim tot pujant la senyalització groga del PR fins que arribem a una bifurcació, on trobem el GR que baixa de les bulloses fins a Bolquera. Prenem el camí que puja cap a la dreta evitant com podem el gel, tot travessant la desviació que mena al coll del Pam i anem pujant fins entreveure, ja no gaire lluny l'estany de Pradella (1.937 m.), tot i que la intenció era resseguir el camí que per la nostra dreta mena a l' estany Negre, la queixa dels nens que tenen fred en fa anar cap enrera i després de jugar amb el glaç que cobreix l'estany, baixem pel mig del bosc per evitar algunes de les plaques de gel del camí fins arribar al cotxe en un passeig matinal en el que hem esmerçat unes tres hores entre la pujada i la baixada.
L' Aina, la Berta i la Cristina, que ahir van pujar amb raquetes al Puigmal, volien avui donar una volta a cavall, ja que era evident que aquest no seria un pont per l' esquí. Els hi he proposat anar a Coll de Fans, indret on ben a prop s'hi troba un Dolmen. El jaciment es troba al Serrat del Bac, al qual s'hi accedeix des del nucli de Cortàs. Cal prendre el camí 125 dels "Senders de Cerdanya" i un cop al Coll de Fans, desviar-se a la dreta. És un sepulcre megalític de planta rectangular, amagat entre els arbustos, fet amb pissarres de la zona. Unes tres hores d' anada i tornada des de Prats en un dia de fred en que calia anar amb molta cura per no relliscar per la gelada.
Just quan escoltaven els presagis de crisi a "Vallter 2000", la llevantada de mitjans de novembre l'han convertit en l'estació d'esquí amb més neu del pirineu català. Els problemes d'aquesta estació venen de lluny i tenen diverses causes. La seva orientació fa que per una banda necessiti de fortes llevantades que li donin neu i per l'altre que estigui molt afectada pel vent (torb i rufa). Que sigui una estació d'altura li dona cert avantatge pel que fa a la precipitació de neu, però el vent i la "sequera" dels mesos de gener i febrer en el Pirineu oriental, són un important enemic. Les primeres instal·lacions mecàniques és van inaugurar a mitjans del setanta, amb més voluntat, afició i ganes que planificació. El circ de Morens, és un indret amb molta tartera a la part més alta, que exigeix importants gruixos de neu o fortes inversions per a condicionar les pistes. Com que la neu artificial no existia al nèixer l' estació, es va preferir posar ben amunt els serveis, fet que ha anat condicionant el disseny de les actuals pistes. La carretera que mena al pla de Morens, va malmetre una ampla i bonica coma herbada i va allunyar el Pla d' Hospitalet, com a possible centre de serveis. Planificar novament l'estació, fent-la més sostenible i curosa amb l' entorn natural i compatible amb les activitats d' estiu, podría ser una bona estratègia de futur per assegurar-ne la supervivència, però per això és necessitarien noves inversions que en temps de crisi són difícils d'obtenir. Finalment el darrer passiu de "Vallter 2000", són les mancances en tot allò que fa referència a l'atenció al client, ja siguin habituals com passavolants, tant pel que fa als aspectes més comercials com els d'informació. Esperar que tot això es resolgui a corre-cuita per l'administració, sense que des de la Vall s' intenti canviar allò que costa menys diners no és de rebut. Enguany la climatologia, al menys al començament els ha estat favorable, esperem que continuïi, però sobre tot que els actual gestors ho facin el millor possible en benefici de tots els implicats, naturalment amb l`ajuda dels municipis de la vall i de l'administració catalana amb tot el que es pugui, començant per recuperar el prestigi en el món de l'esquí familiar i de muntanya. Potser recuperar com a nom el topònim original, podria ser el símbol d' aquest canvi.
Tercer any que participo a la travessada del Montseny que organitza la colla tres quart de vuit, enguany amb la col·laboració de la secció de muntanya del Centre Atlètic Laietana. A dos quarts de cinc del matí, pujo amb l'Aina a l'autobús on trobem els habituals, amb alguna excepció. Sortim d'Aiguafreda quan són exactament tres quarts de sis del mati. Es encara de nit i començem a caminar en direcció al Tagamanent, amb els frontals posats i esbufegant de valent perquè tant d'hora no hi ha gens de ganes d'exercici i el batut de xocolata que m' he pres abans de marxar no sembla que m' hagi anat massa bé. La pujada al Tagamanent ha estat un petit suplici que el fang i el camí relliscós ho ha empitjorat. Tot i amb això he seguit les senyals fins el Collet de Sant Martí on l'Aina m' espera. Caminar pel Pla de la Calma m' ha anat refent. Passem per les runes del cafè i a un quart de deu arribem a Colformic on fem la primera aturada i esmorzem. Pugem seguidament cap el Matagalls direcció al Pla de la Barraca, on seguim el corriol que passa per sota del Turó Gros fins a fer el cim. Baixem cap a les Farreres (Sant Marçal) pel mig del bosc, tot trepitjant una extraordinària catifa de fulles pròpia del temps, fins arribar al segon avituallament, just a tocar la carretera que mena a Viladrau. Ja només ens queda el tram fins a Santa Fe (no ens dona temps ni tenim masses ganes de pujar a les Agudes). Finalment anem direcció a Riells per un còmode camí de baixada envoltat de castanyers, alzinars i amb els rials plens d'aigua, on arribem a les sis de la tarda. Fem el resopó tradicional al Restaurant de Riells. Enguany, com és de consuetud en la travessa, se'ns demana pels organitzadors fer un breu relat poètic sobre el coratge i s' atorguen els premis de l' edició passada. El primer premi li donen a un atlètic i hermòs participant. Fins l' any proper.
Pujem cap a Coforn, pel camí que hi ha al costat del rec del mateix nom. El color groguenc dels arbres s'ha anat perdent, per la caiguda de les fulles provocades per les darreres pluges. Sembla que ha nevat prou a partir d'aproximadament uns dos mil metres, doncs els cimals ja no es veuen únicament emblanquinats sinó que el seu relleu ha estat modificat pel gruix del mantell nival. Hem sortit de Prats a tres quarts de deu del matí, amb la plana cerdana completament emboirada, però just a l'entrada de Ger, el sol ha fet acte de presència, escalfant-nos amb els seus raigs matinals. Arribats a Coforn hem agafat el sender que mena a Montmalús, però amb l' intenció de desviar-nos al Collet d' Espolla, cap a Grèixer i fer el camí de retorn per All. Un matí tardorenc apropiat per fer la reflexió electoral que fa quinze dies se'ns demana, només trencat pel petit ensurt de la caiguda de "l'Enrique", per un moviment en fals del seu cavall, sense més conseqüències.
Avui a Llívia semblava que havia començat la temporada d' esquí. Aprofitant la baixada del carrer que porta al camp de futbol, s'ha instal·lat una pista d' esquí, no amb neu produïda per canons, sinó dipositant gel industrial granulat que després de trepitjar, ha anat adquirint una textura similar a la neu primavera endurida. Les primeres baixades han estat del tot satisfactòries, causant l' estupefacció dels afeccionats que ens ho miràvem. Demà i demà passat es celebraran les competicions d'eslàlom i d'estil lliure. Just al costat i dins del camp de futbol, esta previst ubicar els expositors de les estacions catalanes del nord i del sud, les institucions, les entitats, el racó gastronòmic i les marques esportives que mostraran les tendències de la nova temporada en tot allò que fa referència als esports de neu. Tot plegat un bon auguri per la nova temporada d'hivern en el Pirineu català, que si el fred i la neu acompanya està previst començar a primers de desembre.
Sortim del Refugi de Prat d’Aguiló (1.966 m), amb l' Aleix (3 anys) i els seus pares, David i Mar, la Carla (8 anys) i un servidor quan són les nou en punt del matí. Comencem a caminar per un corriol senyalitzat com a PR C-124. Deixem a la nostre dreta el camí que, pels Collets, ens menaria a Prat de Cadí, que ens queda a ponent. Després de passar pel costat de la font i d’una estació meteorològica, el pendent augmenta sobtadament, pel mig de la tartera que va fent giravolts fins el Pas dels Gosolans (2.435 m), on deixem els dos nens i la Mar (a la fotografia). Jo i en David continuem amb l' intenció de fer el cim mentre gaudim de les magnífiques vistes entre el Berguedà i la Cerdanya. Seguim l'altiplà passant per sota del Pic de l’Aguiló (que deixem a l’esquerra) i així que guanyem una mica d’alçada el cimal es fa ben proper. Ens enfilem pel Puig de la Font Tordera i desprès d’un collet som al Comabona (2.547 m). De retorn a casa rebem la trista notícia de la mort del "Pare Joan" que de ben segur ha commocionat a la majoria dels mataronins que vam tenir la sort de coneixe'l.
Tota la nit ha bufat la tramuntana amb força i només aixecar-me em trobo el Carlit i el Puigpedrós i mes enllà a la vall del Querol, el cim del Fontfreda emblanquinats. No té res de sorprenent, però la natura malgrat els canvis climàtics, sempre és fa present i modifica el nostre comportament quotidià. Necessitava assaborir els primers freds i m' he deixat amorosir pels colors de la tardor, mentre passejo pels voltants de l' enclau, el que em permet enfotreme'n dels estats que imposen límits artificials al meu país. Començo una nova setmana amb el que em sembla una bona senyal, mentrés recordo les paraules de l'amic a qui sempre em trobo extraordinàriament positiu i quin tarannà envejo. Jo i la resta preocupats i ell afirmant que no és ni un il·luminat ni un suïcida, simplement un pragmàtic amb somnis. La tramuntana s'ha emportat , per uns dies l' anticló, que a la plana havia viciat l' aire i aquí dalt ens ha emblanquinat els cims. De ben segur que es un bon auguri. Oi que sí company?.
Divendres al vespre ens havien portat els cavalls a l'hípica de la "Ruta de la Cerdanya", just a l' entrada de Puigcerdà. A dos quarts de nou del matí del dissabte, sortim del centre d' equitació i agafem el camí que ens porta al poble de Vilallobent, des d'on seguim les marques del GR-11 que comença a pujar fortament en direcció al coll de Marcer. Es tracta de l' antic camí dels Carlins - això es el que indica el rètol de la sortida del poble -, que en direcció a Dòrria passa per la pleta i el refugi de Vilallobent. Som sis genets. En Joan i la seva filla Marta, en "Luis", "el Chileno", la seva filla Yanira i la seva amiga Laura. Ben aviat comprovarem l'ofici del xilè, de professió vaquer a cavall en els Andes xilens i cerdà des de fa anys, que al veure la pèrdua d' una ferradura a l'euga de la Marta, abans de frustrar la sortida, tot dient deixeu-me buscar, ha fet una demostració del que suposa no deixar mai res per perdut. Sense cap eina ni material de ferrar al seu abast i a partir d' una grapa de ferro que ha trobat entre les restes d'una antiga tanca pel bestiar, després de treure-la amb la navalla i deixar- la completament plana l' ha migpartit amb la navalla i l' ajut d'una pedra, per acabar ferrant provisionalment l'euga. Tot això li ha portat una hora de feina, deixant-nos a tots més que bocabadats. El temps perdut ha fet inviable pujar avui fins el cim del Puigmal que era el nostre objectiu. Però ens ha permés seguir fins el cim de Coma Morera, deixant a la dreta la Creu de Maians i continuar per l'esplèndida catifa verda de l'altiplà que forma el pla de l'ovella morta, el de Comanera, les Salines i la serra de Gorrablanc fins ben aprop del Puig de Dòrria on hem dinat. Després de fer mitja volta, tornem al lloc de sortida quan en el meu rellotge són dos quarts de sis de la tarda.
Per anar l' estany de Malniu des de Prats, hem fet una marrada per acostar-nos al foc que va començar ahir divendres, al Bosc de la Tor a la vall del Querol entre els pobles de Cortvassill i Quers. Tot i que les flames ja estaven del tot controlades, per por que revifés els avions - que anaven a carregar l' aïgua al pantà de Matamala - i els helicòpters sobrevolaven l' indret remullant el bosc per apagar- lo definitivament, el que han aconseguit pels voltants del migdia. Per veure les feines dels bombers del nord i del sud hem anat primer de Prats a Guils, pujant a Fontanera pel camí vell, podent observar l' anada i tornada dels mitjans aeris en l' extinció de l'incendi. Al arribar a Pla de Fontanera hem anat pujant pel mig del bosc, fins el refugi i el pla de la Feixa, on ens desviem pel camí que mena a l' Estany de Malniu on hem donat descans als cavalls i aprofitem per a dinar. Després tot de baixada fins el Refugi de Malniu , on optem per baixar pel costerut camí de les deveses ( que forma part de la ruta del estanys Amagats) fins a Meranges. Passat el poble, ens tornem a desviar pel camí de Grèixer per des d' aquí retornar a Prats. Una ruta que amb les parades obligades hi hem esmerçat aproximadament unes vuit hores. Que tingueu una Bona Diada Nacional. //*//
