Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
epaluzie | dimecres, 6 de gener de 2010 | 20:01h
El diumenge de les consultes sobre la independència a Sant Cugat em van entrevistar per algunes ràdios que emeten en francès (Europe 1 a França, Radio Canada, i Radio Friburg a Suïssa). Aqui teniu el tall que van fer a Europe 1:

http://www.goear.com/listen/b06c488/Reportatge-sobre-el-13-D-a-Europe-1-sobirania-i-progr%C3%A9s


L'endemà m'entrevistaven de RNE-Radio 5 en castellà per fer una valoració de les consultes. Aqui teniu el tall (a partir del minut 2:35):

http://www.rtve.es/mediateca/audios/20091214/tarde-vivo-ii-llega-temporal-frio-nieve/649490.shtml
epaluzie | Articles d'Economia publicats a diaris | dimecres, 6 de gener de 2010 | 20:01h

Aquest diumenge més de 700.000 ciutadans de Catalunya estan convocats a votar en una consulta sobre la independència de la nació catalana. En aquesta campanya s’han fet molts actes on un dels arguments recurrents a favor del si ha estat l’econòmic. Tot i que la raó bàsica perquè un poble tingui dret a la independència és el seu sentiment d’identitat compartida i la seva voluntat democràtica de constituir un estat, les raons econòmiques i socials poden ser determinants alhora de tenir èxit. I de fet, el que està passant els darrers anys amb el creixement de l’independentisme és la plasmació, en gran part, de forces econòmiques poderoses.

 

epaluzie | Articles d'Economia publicats a diaris | dimecres, 6 de gener de 2010 | 20:01h
Aques dijous es va aprovar la llei orgànica de finançament autonòmic (Lofca) i la llei que l’acompanya que concreta el sistema de finançament. El debat a les Corts espanyoles es va transformar de nou, com ja succeí amb l’Estatut, en una batalla catalana, però en aquest cas amb els rols invertits. Els qui aleshores votaren amb el PSOE favorablement el nou Estatut, ara es queixaven amargament del seu assassinat polític i premeditat. Els qui en aquella ocasió votaren en contra de l’Estatut, en gran part per les seves insuficiències en el títol de finançament, ara han votat una Lofca que perpetuarà l’excessiu dèficit fiscal de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans. Els uns pels altres, Catalunya sembla condemnada a la manca de fermesa en la defensa dels seus objectius polítics irrenunciables.

epaluzie | Posts de Política | dimecres, 6 de gener de 2010 | 20:00h

La consulta per la independència d’Arenys de Munt és el fet que en els darrers anys ha donat més projecció internacional a la causa de la llibertat de Catalunya. Agències de premsa com Reuters, Bloomberg i France Press, diaris com el New York Times, el Financial Times o le Monde s’han fet ressò de la consulta. Això no hauria d’estranyar perquè la consulta del 13 de setembre a Arenys de Munt té la força del símbol. No hi ha un gest de força més potent que el de milers de persones introduint una papereta a l’urna, una papereta que els permetia decidir lliurement si volien que el seu país fos independent.

epaluzie | diumenge, 11 d'octubre de 2009 | 11:30h
La UB és l'única universitat catalana (i també de l’Estat espanyol) entre les 200 millors del món en el rànquing que elabora la revista britànica The Times Higher Education Supplement. La UB ocupa el lloc 171è, millorant els resultats del 2008 (186è). La primera universitat del món és Harvard, la segona Cambridge i la tercera Yale.
epaluzie | Articles d'Economia publicats a diaris | diumenge, 11 d'octubre de 2009 | 11:23h
La llarga i tortuosa negociació del finançament i el seu resultat final han permès visualitzar que els arguments dels qui defensaren el NO a l’Estatut eren correctes. Així, el nou Estatut no incorporava cap clàusula de bilateralitat efectiva i mantenia Catalunya en el sistema de règim comú, multilateral, on totes les comunitats autònomes acaben acordant amb el Ministeri d’Economia un model en el Consejo de Política Fiscal y Financiera, que es plasma en la LOFCA.

Un cop passada l’efervescència de les setmanes immediatament posteriors a l’acord i un cop disposem de les primeres estimacions acadèmiques rigoroses dels seus resultats inicials, en podem fer una valoració més acurada i serena.
epaluzie | Posts de Política | diumenge, 6 de setembre de 2009 | 20:35h
L'Onze de Setembre de 2009 el poble català commemora, un any més, la pèrdua de les seves llibertats nacionals com a conseqüència de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques. Un fet tràgic, esdevingut ja fa quasi tres-cents anys, que ha marcat i que continua marcant els destins d'un poble com el nostre, amb mil anys d'història. Una derrota que és l'origen de l'actual situació de dependència política respecte d'un Estat, l'espanyol, que encara, ara, veu tot progrés nacional, econòmic, cultural o social dels Països Catalans com una amenaça per a la seva pròpia supervivència.

Per això, avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix trepitjant les nostres institucions, dictant, arbitràriament, fins on poden arribar. Avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix marginant la llengua catalana, entorpint la feina de convertir-la en la llengua comuna que necessitem per gaudir d'un país integrador, cohesionat i amb igualtat d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i ciutadanes, siguin quins siguin els seus cognoms i el seu origen. Avui, com en el passat, l'Estat espanyol segueix espoliant el nostre país, tot mantenint un robatori anual de vint-i-dos mil milions d'euros que surten directament de les nostres butxaques per finançar un model econòmic que ens perjudica i que ens ha portat a la crisi més profunda. Un sistema d'infraestructures que ens margina. Una Corona que és el símbol de tot el que rebutgem en aquesta Diada i una estructura política i judicial que pretén convertir-nos en una ombra de la nació pròspera, justa, orgullosa i avançada que, malgrat Espanya, sempre hem estat.

La història del catalanisme fins al dia d'avui ha estat plena d’intents de reformar aquest Estat per acabar amb totes aquestes injustícies, per convertir Espanya en un espai polític plurinacional on el poble català s'hi pogués sentir còmode. L'últim d'aquests intents ha estat la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, iniciada ja fa cinc anys i que tindrà el seu desenllaç definitiu quan es resolguin el set recursos presentats al Tribunal Constitucional. Una sentència que, de manera més subtil o més descarada, anorrearà el poc potencial polític que li queda a un Estatut fortament retallat per les Corts Espanyoles l'any 2006, tot acabant amb les esperances d'aquells qui, de bona fe, confien encara en la possibilitat de reformar l'Estat espanyol i conduir-lo cap al reconeixement de la seva plurinacionalitat.

Res és més desesperant i més inútil que intentar dialogar amb una paret. Per pur i simple seny, ha arribat l'hora de reconèixer que Espanya és un projecte polític tancat, satisfet amb si mateix, on les aspiracions del poble català no tenen cabuda. Davant d'aquesta inapel·lable realitat, l'elecció és clara: o acceptem que ens assimilin o ens deslliguem d'Espanya. Les terceres vies, les alternatives a la independència del nostre país, han quedat desacreditades pels fets. Si volem seguir essent una nació, si volem arribar a Europa i al món sense haver de passar per Madrid, si volem gaudir d'un país més just i pròsper que el que hem heretat dels nostres pares, hem d'accedir a allò que és propi de totes les nacions lliures del món: l'Estat propi. Per això, ara més que mai, cal passar pàgina, tancar la carpeta espanyola, mirar endavant i començar a caminar de nou, amb determinació i sense complexes, sota el projecte compartit que ens reuneix avui aquí:

SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI
epaluzie | dissabte, 29 d'agost de 2009 | 12:55h
En relació a la resposta a la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut, les entitats sotasignants manifestem,

1. D'acord amb la legalitat espanyola, el TC té la funció d'emetre sentències de constitucionalitat sobre lleis espanyoles. L'Estatut és una llei espanyola i des d'un inici tot el procés de la seva reforma s'ha fet sotmès a les lleis i al poder de l'Estat Espanyol.

2. El fet que Catalunya ratifiqués la llei en referèndum no és en cap cas el resultat de l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, sinó una fase més de la seva aprovació segons les lleis espanyoles. Pretendre respondre a la sentència del TC amb l'argument que es vulnera el dret a decidir és un error gravíssim, perquè implica acceptar que els catalans i les catalanes podem exercir la nostra sobirania nacional lliurement en el marc de l'Estat Espanyol, i això no és possible.

3. Considerem que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC ha de donar per acabada la via autonomista i l'acceptació de la legalitat espanyola, i ha de consistir en la defensa del nostre dret a l'autodeterminació i de l'Estat propi com a projecte.

4. Les entitats sotasignants no ens manifestarem en defensa de l'Estatut ni darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català independent. En conseqüència, només assistirem a una manifestació que es convoqui en defensa de l'exercici del dret d'autodeterminació.

5. Les entitats sotasignants consensuarem un programa d'acció conjunta de resposta a les agressions espanyoles, el primer acte del qual serà una manifestació sota el lema "Som una nació, volem Estat propi", que es durà a terme a Barcelona l'Onze de Setembre d'enguany, i que serà convocada en breu.

Plataformes impulsores: Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP) i Deumil.cat.

Entitats adherides: Cercle Català de Negocis, Catalunya Estat Lliure,  Catalunya Acció, Ciemen,  Club FNEC (Associació de professionals ex-membres de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya), Ateneu Sobiranista Català i 40 entitats més.

Barcelona, a 28 d'agost de 2009
epaluzie | Entrevistes | dimarts, 28 de juliol de 2009 | 21:44h
Creus que els partits polítics catalans han adoptat una posició estratègica de partit més que no pas han fet una una aposta clara i conjunta d’exigir un acord bo per al país?

Sí, però això no és cap novetat, ja va passar el mateix amb l’Estatut. En aquell cas va passar amb el PSC, que va anunciar esmenes l’endemà de l’aprovació del projecte d’Estatut pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre, i amb CiU, que va acabar tancant un acord a l’esquena del conjunt dels parlamentaris catalans. En aquesta fase, la unitat ja es va trencar d’entrada quan el govern no va incorporar cap representant de CiU a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat a diferència del que havien fet anteriorment els governs de CiU.

epaluzie | Articles d'Economia publicats a diaris | diumenge, 19 de juliol de 2009 | 11:45h

Per valorar l'acord de finançament, es disposa del text de l'acord que va aprovar el Consejo de Política Fiscal y Financera i dels resultats previstos per Catalunya pel Conseller Castells. Els dos documents no han esvaït tots els dubtes generats, però permeten fer un primer balanç.

 

epaluzie | Entrevistes | divendres, 17 de juliol de 2009 | 17:43h
Espero poder fer una anàlisi detallada per escrit del "nou" model de finançament d'aquí a uns dies, de moment us deixo el link amb una entrevista a Vilaweb sobre el finançament.

http://www.vilaweb.tv/?video=5751
epaluzie | Posts de Política | diumenge, 12 de juliol de 2009 | 14:49h
Acaba de concloure la roda de premsa de la Ministra Salgado per informar del nou model de finançament. Aquí en teniu un resum, i una comparativa amb les aspiracions catalanes a l’inici de la negociació.


epaluzie | Posts de Política | diumenge, 12 de juliol de 2009 | 11:19h
Sembla ser que el Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, ha donat el si a l'acord. Els diaris ens diuen que els 3.600 milions pel 2012 estan dintre de la forquilla d'objectius mínims que va marcar la Cambra de Comerç ara fa un any: entre 3.500 i 3.800 milions d'euros.

Bé, doncs pels desmemoriats, us adjunto la nota de premsa que en el seu dia va emetre la Cambra i on especificava clarament que l'objectiu a aconseguir eren entre 3.500 i 3.800 milions d'euros del 2006. Qualsevol estudiant de primer d'Economia sap que 1 euro avui no és igual a 1 euro demà, sinó que l'equivalència implica que demà sigui molt més que 1 euro.

3.600 milions d'euros del 2006 són molt i molts més de 3.600 milions d'euros el 2012.

L'objectiu no s'acompleix, que no ens facin combregar amb rodes de molí!
epaluzie | Articles d'Economia publicats a diaris | diumenge, 12 de juliol de 2009 | 11:00h

La negociació del finançament que està a punt d'acabar ha permès visualitzar algunes de les mancances que alguns economistes ja vam advertir en la campanya del referèndum. Així, el nou Estatut va representar la renúncia a un veritable canvi de model amb bilateralitat efectiva, i va suposar el manteniment de Catalunya en el règim comú, multilateral, on totes les comunitats autònomes acaben acordant amb el Ministeri d'Economia un model en el Consejo de Política Fiscal y Financiera, que es plasma en la LOFCA.

epaluzie | Articles d'Economia publicats a diaris | diumenge, 12 de juliol de 2009 | 10:49h

En el moment que llegeixin aquestes ratlles, la ministra Salgado, emulant el que va fer el ministre Solbes per Nadal, probablement estarà presentant en roda de premsa el nou model de finançament, que el govern de la Generalitat previsiblement haurà acceptat. S'haurà acabat el teatre que ens ha tingut entretinguts aquest darrer any. La ministra Salgado no només emularà Solbes amb l'escenificació de la proposta, sinó que tot sembla indicar que les línies mestres de la proposta que Solbes va presentar al desembre es mantindran.

 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 31 visites
  • Aquesta setmana: 62 visites
  • Aquest mes: 321 visites
  • Des de l'inici: 23154 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 49 visites
  • Aquesta setmana: 81 visites
  • Aquest mes: 339 visites
  • Des de l'inici: 16920 visites

Arxiu

« Febrer 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats