L'activista i periodista catalana Ariadna Jové ha estat detinguda avui en una batuda de l'exèrcit israelià a la ciutat cisjordana de Ramal·lah, que es troba sota control de l'Autoritat Nacional Palestina. Els soldats han entrat de matinada a l'apartament on es trobava Jové i Bridgette Chappell, una estudiant australiana, i les han arrestat argüint que tenien els visats d'estança a Israel caducats, tot i que Ramal·lah no es troba pas sota jurisdicció israeliana. Les dues activistes han estat traslladades a la presó militar d'Ofer.
Els soldats han confiscat també càmeres de vídeo, un ordinador, banderes i insignies pro-palestines, així com els formularis de registre de tots els voluntaris que treballen amb el Moviment Internacional de Solidaritat, del qual Jové n'és membre.
Activistes propers a les dues noies denuncien que aquesta incursió suposa una violació dels acords d'Oslo, que atorguen a l'Autoritat Nacional Palestina la sobirania a Ramal·lah i que prohibeixen cap incursió israeliana a la zona que no sigui per motius urgents o de seguretat.
La co-fundadodra del MIS, Neta Golan, ha explicat a l'ACN que l'últim contacte que havia tingut amb les dues activistes havia estat a les cinc de la matinada, a través d'un missatge de mòbil en què deien que eren en un cotxe de policia en direcció a Tel-Aviv, on un jutge decidiria si les portaven a la presó o les deportaven.
'El context de l'arrest de l'Ariadna i la Brigitte és un escalada de la repressió contra els activistes que organitzen resistència civil popular contra els crims comesos pels israelians, el mur i els assentaments', ha dit Golan. 'En aquest últim mes, hi ha hagut una escalada d'operacions militars contra dirigents i activistes palestins i internacionals, com l'Arianda, que donen suport als palestins escrivint sobre allò que passa i sent-ne testimoni', ha afegit Golan, que considera aquestes operacions 'un intent cínic i injust per ocultar la realitat de l'ocupació i prohibir l'accés de la comunitat internacional a la informació d'allò que passa aquí'.
L'arrest de Jové arriba un mes després de la detenció il·legal i posterior deportació de la ciutadana txeca i activista del mateix grup Eva Novakova, en circumstàncies similars, també a Ramal·lah.
Aquest cap de setmana vaig fer una visita als companys d’Igualada, de fet va ser el segon cop que hi actuava i les dues vegades n’he sortit molt content però sense veure la ciutat perquè hi he arribat de nit. Vam ser una cinquantena llarga de persones en un ambient molt acollidor, i ja posats vaig aprofitar per tocar algun dels nous temes per veure la rebuda que tenien, i la veritat és que en vaig sortir força content. Després de l’actuació, les converses i els garrotins van fer la resta. Avui m’esperen una mica més a prop de casa, a l’Institut Martí Franquès de Tarragona, en un acte on també hi participaran companys del SEPC (Sindicat d’Estudiant dels Països Catalans). Tot això d’aquí a ... 30 minuts!
Des de fa més d’un any, a Tarragona existeix una escola de català totalment gratuïta i flexible per a tothom que desitgi aprendre la llengua. Aquesta setmana els vaig fer una visita i vam fer una classe diferent ensenyant l’idioma a través de cançons, una experiència molt bonica. De fet, en una altra ocasió en que també vaig participar en una escola de català, a Galícia, em vaig endur el mateix bon regust de boca, una mescla entre interès, respecte, il•lusió i, sobretot, ganes de compartir. Molt ànims a totes les valentes i valents que, malgrat els pals a les rodes que a vegades ens trobem per a poder viure plenament i lliurement en català, decideixen afrontar el repte d’aprendre aquesta llengua. Endavant!
Transgressor, solidari, igualitari, atrevit, eternament company. Si una persona de la capa de la terra ha defensat mai aquestes i altres idees fins a les darreres conseqüències és, sens dubte, aquest mite tan estimat per uns com pretesament pervertit i buidat de tot sentit per altres. La seva biografia és un d’aquells llibres que deixa empremta, potser un dels motius és que hi podem trobar tot allò que els i les joves tant anhelem, un exemple, un model. Conèixer experiències, parlar de temes que ens preocupen, que ens expliquin errors per tal de no cometre’ls, ... és gaire bé una necessitat d’aquesta etapa tan intensa i estrepitosament curta.
PD: Si encara no heu llegit la biografia del Che, us recomano la versió “Ernesto Guevara, también conocido com el Che”, de Paco Ignacio Taibo II.
Oficines tancades, caixers que no retornen targetes de crèdit, copisteries que després d’esperar una llarga cua et diuen que per imprimir un arxiu digital has d’anar a la copisteria del costat, esperes sense gaire sentit i internet, que li agrada massa navegar a ritme intermitent. Amb la tranquil·litat que es respirava a Sardenya, tornar a Tarragona està sent una mica traumàtic :S
Avui us escric des de l'Alguer (Sardenya), ahir vam començar la ruta fent parada a Girona on ens vam retrobar amb bones amigues i amics. Avui, ben d'hora, hem començat el nostre vol que ens portarà per diferents ciutats de Sardenya amb campament base a l'Alguer. Amb quatre dies per davant i amb l'indispensable acompanyament de l'Irene d'Omnium Cultural, que darrerament ha acostat a força companys i amics de casa nostra com en Pau Alabajos i en Titot, ens plantegem descobrir aquesta illa. Aquesta nit donarem el tret de sortida amb el concert a la sala Betty Boop. En algun altre moment espero poder trobar un ciber i donar-vos més noticies. Una abraçada!
Aquest diumenge presentem el nostre primer treball en format banda, no deixa de ser un gran repte perquè tan sols serà el segon cop que ho fem amb la formació al complert. Tot plegat tindrà lloc a partir de les deu del vespre a Pradell de la Teixeta, un poble del Priorat que amaga una sala força especial que, d’un antic celler particular, passa a ser una sala multi-funcional perfectament habilitada i amb una personalitat difícil de trobar en altres llocs. El vi és un dels productes de la terra més treballats i reconeguts d’aquesta comarca, i serà entre les botes d’aquest mateix producte que ens podreu trobar el vespre d’aquest diumenge.
Us deixo amb una cançó que no sé què té exactament però que s’enganxa com una mala cosa i que últimament no para de sonar pel pis.
06/12/09 Josep Romeu i Els Indòmits / Pradell de la Teixeta / Celler de cal Cabré/ gratuit
Un penya-segat de vint-i-tres metres de desnivell amb una barana de més
d'un segle d'història es planta al capdamunt de la rambla de Tarragona
per acollir persones amb ganes de bones vistes, de pensar en tot, de no
pensar en res o, com dirien els de Constantí, de tenir una estona de
cel. Tots tenim algun lloc en ment quan volem desconnectar de tot, per
a poder connectar millor després o, simplement, pel mateix gust de
poder-ho fer. Ja coneixeu el refugi de molts tarragonins, el balcó del
mediterrani.
Una de les coses que més viu em fa sentir és veure país i sentir-me ignorant a mesura que vaig descobrint coses noves, podríem definir-ho com l’aprenentatge imprescindible. Aquest migdia tornaré a començar aquest viatge, per res canviaria les visites al sud, en el qual tindré temps de començar i acabar un llibre que fa temps que no acabo de trobar el moment d’obrir-lo (quatre hores deuen donar per molt) i que em durà fins al Vinalopó Mitjà. Coneixeu Monòver?
Gramola és una empresa de management que a partir d’ara s’encarregarà d’una part de la gestió d’aquest projecte. Mai m’havia plantejat el tema del management fins que l’empresa de Vilanova i la Geltrú ens va fer l’oferiment, i vaig acceptar perquè considero que ens obre noves portes i possibilitats. A més de la nostra proposta, Gramola també s’encarrega del management d’altres artistes i grups reconeguts, si voleu fer-hi una ullada cliqueu aquí.
Des de fa uns mesos que tres companys i amics s’han sumat al carro d'aquest projecte amb moltes ganes de treballar de valent, són l’Albert Domingo (baix elèctric), el Carles Mas (piano) i el Sergi Cabrera (bateria). En alguna ocasió ja haviem coincidit entre nosaltres però no ha estat fins ara que ens hem decidit a crear aquest nou format que ens permet plantejar-nos nous reptes que aniran definint la forma d’aquesta aventura. La propera actuació que tenim porgramada amb Els Indòmits no serà fins d'aquí a un mes, a Pradell de La Teixeta (Priorat). A la fotografia, el nou format que ja vam estrenar el passat mes d'agost a Capellades. Benvinguts!;)
Mai hagués imaginat que es puguessin descobrir tantes coses en menys de quaranta-vuit hores. València, Manresa i Gràcia m’han deixat molt satisfet. M’agrada la proximitat i transparència dels companys del sud, no la canviaria per res del món. Dissabte, dotat d’una bona dosi de cafeïna després de matinar força, l’Ateneu Popular La Sèquia de Manresa em va deixar impressionat, si hi feu una visita ja veureu com no exagero. Passades les nou del vespre, baixava cap a Gràcia fent-me un bon embolic pels carrers de Barcelona amb la rebuda dels pertinents i abundants clàxons (als conductors forasters se’ns deu veure al quilòmetre). Quin teixit i intensitat que vam respirar a la plaça de les Dones del 36! De fet, l’enreixement i privatització sense vergonya d’una plaça pública de l’avui per demà no és per a menys. Aquesta tarda, descans, amb els de casa i Silvio.
La pluja i el vent no són els millors estímuls per sortir de casa, tot i així agafem amb molta il•lusió un cap de setmana que es presenta força atrafegat. Demà a 2/4 de quatre puntual, un tren ens durà cap al sud on ens esperen els companys de l’Assemblea de Joves de València que organitzen una vesprada de concerts a l’Ateneu Popular. L’endemà, la capital del Bages està d’inauguració, l’Ateneu Popular La Sèquia pren vida amb un bon feix d’activitats durant tot el dia entre les quals hi farem actuació a partir de les 8 del vespre. Més tard, un renault de color verd ens acostarà al darrer destí del cap de setmana que encarem amb el rellotge a la mà i amb ganes d’aprendre de valent, Gràcia.
Avui us escric des del meu nou pis. Sí, després de 22 anys ja tocava independitzar-se de casa els pares, i ho he fet compartint pis amb companys i amics al carrer Cos del Bou del casc antic de la ciutat. Tot plegat està representant un creixement personal d’allò més oportú que, al marge de ser engrescador, també era necessari, tots els que ja us hàgiu independitzat segur que m’entendreu. Ja fa unes setmanes que m’hi he instal•lat, però la combinació ordinador i internet (tenim uns veïns maquíssims que comparteixen la xarxa amb nosaltres) encara no s’havia donat fins avui mateix. Aquí he descobert què és tenir un espai propi, els matins de sol i cafè i les complexitats i els bons moments del conviure. Demà, la flama del Correllengua ens durà a Hostalric (La Selva), on a partir de dos quarts de sis de la tarda la Plaça can Llença s’omplirà d’activitats i concerts.
Ahir vam participar al Correllengua de Santpedor, iniciativa que porta més deu anys en pro de la llengua catalana i que ens durà per diferents pobles d’arreu del país al llarg de les properes setmanes. Entre carrers antics i estrets, trobavem la plaça Gran de Santpedor, que va ser l’escenari d’una vesprada de sardanes, sopar i concerts d’en Titot i David Rosell i d’un servidor. Vam estar parlant força estona amb el jovent de Santpedor (que, per cert, va demostrar una organització excel•lent) i entre d’altres temes ens van explicar la problemàtica medioambiental que pateix el Bages degut a l’abocament il•legal, per part d’empreses privades, d’enormes runams de sal que generen un impacte visual importantíssim, salinitzen el riu amb tot el que això comporta (haver-la de desalinitzar, mor de bestià per beure’n l’aigua, ...), etc. Després de vàries queixes i de la posterior sordesa institucional, ha nascut la plataforma Prousal amb l’objectiu d’aturar aquests abocaments il•legals i de retirar els residus ja dipositats que malmeten les contrades del Bages. Després de que ens expliquessin aquesta problemàtica i de xafardejar una mica per internet me n’adono, més que mai, de la gran transcendència dels mitjans de comunicació, on tot allò que no els interessa, per a ells simplement no existeix. Pel nostre territori i per la nostra llengua, en definitiva, per nosaltres.
