Aquesta és una llista de coses que no haurien de passar. I encara menys totes seguides, en un dia sant...
* Que el cotxe que t'ha de portar no pugui sortir del pàrquing perquè algun capullo de torn hagi aparcat sense adonar-se'n que bloqueja la sortida. * Que vagis corrents a un lloc perquè vas amb retard (perquè no podies treure el cotxe) i quan arribis, et diguin que tranquil, que ells encara van amb més retard que tu. * Que se t'anul·lin entrevistes. * Que els mitjons estiguin molls a primera hora per la pluja. * Que es posi a ploure quan tenies una localització d'exteriors ben bonica i a punt. * Que t'hagis d'esperar una hora dins d'un cotxe pels canvis d'horaris entre entrevistes. * Què hagis de muntar trípode, càmera, artilugis diversos sota paraigües minúsculs que amb el vent volen en llocs on molaria més anar-hi sense pluja. * Que el teu mòbil decideixi deixar de funcionar a estones (i et pensis que t'han trucat actors guapos i no rebis els missatges d'amics).
Tot això fa que, si a darrera hora vas aquí, i et fan un massatge, tinguis ganes de demanar matrimoni al massatjador, sense haver-li ni tansols vist la cara. I avui sant tornem-hi! Amb una bona nova...
Hi ha una cosa que es diu StatCounter que fa miracles. La gent hi entra, es registra, copia codis estranys al seu bloc... i després et serveix per trobar-te sorpreses. Més i menys grates. Bàsicament, el mestre Statcounter et diu els secrets de la gent que et llegeix. Tranquils, no dona detalls personals ni sexuals, però sí del sempre omnipotent i omnipresent Google. I va molt bé per veure què busca la gent al servidor, que es porta i que no mola. Sí, l'èxit ja no es mesura per aplaudiments o discos venuts, l'èxit es mesura per cerques a Google. Durant les darreres setmanes, Els Amics de les Arts han estat grans protagonistes de la llesta del 'KeyWord Analysis' del bloc poc-modern. La gent busca les seves lletres, i van a parar a posts d'aquest bloc anti-moda. És curiós... perquè a més, no troben el que busquen. I com en el cas del post sexual (quèee?), nosaltres estem aquí per (no) servir-los...
Sí. El número de febrer de l'Enderrock és un especial ie-ié dels 60. Sí. Per presentar-lo estem preparant un guateque. I sí. Per preparar-nos per un guateque hem d'obrir el bagul dels records, robar a una botiga de roba de segona mà o remenar a l'armari de la iaia. La nostra estilista de capçalera, Dorothée Taurel, ens dóna quatre pistes de moda al número 172 de la revista sobre la moda dels 60. Un article que repassa la moda i la llista de botigues imprescindibles, les que cal saquejar abans d'un guateque. Els poc-moderns us donem dues pistes per aquí sota...
[Sí, les 3 mosses de la fotografia són les veus de The Pepper Pots. I a més de vestir tan elegantment, també canten fantàsticament, per això s'han endut el Premi Enderrock 2009 al millor disc català en altres llengües]
[Per saber de que va aquest post, haureu de tenir una mica de paciència i llegir una mica, perquè tot això és una prèvia per saber com hem enfilat l'agulla del post] Fa unes setmanes vam anar a la presentació del llibre-disc Terra i Cultura (ajà), aquell treball sorgit del Premi Miquel Martí i Pol organitzat pel Llach i que enguany ha guanyat Sílvia Pèrez Cruz. Vam atansar-nos a l'Horiginal amb Sanjosex (l'acabàvem d'interrogar) per saludar a la família (enderrockaire) i ell digué amb el seu clàssic mig-somriure: "mira, tres bons músics empordanesos en pocs metres quadrats. La Sílvia, en Llach i jo", va somriure. L'efecte d'acció-reacció va tenir el seu efecte, i acte seguit, va venir la pregunta "ostres Carles, com és que la Sílvia no ha col·laborat en el teu disc?"... Seguiu llegint!!!!!
Estem enfeinats. Al febrer això serà un èxit. I el guateque molarà. Aquesta setmana més concerts pel BarnaSants, el Tradicionàrius porta als Badabadocs i l'Eril, i els Tastautors tanquen la paradeta amb festa divendres i dissabte. Encara tenim més followings que followers al twitter, però amb pic i pala anirem fent amics. Estem preparant un guateque i arriba l'època dels calçots. Mirarem de celebrar el Carnaval amb els Love Of Lesbian, i si poguèssim aniríem a l'aniversari de la Sala Clap de Mataró, on divendres tocaran els Mishima amb Els Amics de les Arts. Molen les descàrregues legals: aquí us podreu baixar el concert en acústic que el capritxós de Mazoni va fer dissabte passat a l'Apolo.
Dissabte vam anar a L'Auditori a veure un doblet molt anunciat. Eren els Rosa-Luxemburg i els Teràpia de Shock, els responsables de portar el rock (aquest gènere tan poc de moda) a la ciutat comtal. I ho repetirem (tot i el risc que alguns es pensin que repapiegem), perquè aquesta és la gran veritat: el rock no està de moda. Es porta el pop, es porta l'indie-pop, es porta la cançó pop, però el rock ja no mobilitza com abans. Tot i això la Sala 2 de L'Auditori feia goig. I no només per l'autocar gironí (es veu que els seguidors dels Teràpia havien llogat un bus per venir plegats al concert), també pels luxemburgesos. Què destaquem de la nit?
Vols caldo? Vuit(anta mil) tasses. Per petició popular (ja ja ja) ara també, tota l'actualitat poc-moderna a allò del twister. No té cap secret, www.twitter.com/pocmoderna. Ara només caldrà apendre a enllaçar això del twist amb allò del peixbuc. Buf!
Anar tot el dia de cul per arribar a temps a tai-txi. Apretar tres minuts el botó vermell, engegar i apagar l'aigua calenta repetidament i fer la dansa de la pluja per aconseguir aigua calenta. Deixar una cosa abans d'haver-la començat. Viure les averies domèstiques com el dia de la marmota (que es repeteixen com un dejà-vu). Comprovar que dormir provoca somnolència i descansar cansament. Partir-se el cul i que no et faci puta gràcia. Signar autògrafs a carnets de conduir (Què??). Centrifugats que serveixen per aconseguir feina i hip-hoperes que mouen contactes. Fer anys al mateix ritme que et converteixes en una eterna adolescent (només 24? sembla que en tinguis molts més!).
Quina generació més estranya, cordills! Per cert, el propòsit del 2010, serà deixar de fer bromes poc-modernes...
Ahir vam ser a la Bikini, veient la desfilada musical que va promoure Marc Grau fill en homenatge a Marc Grau pare (10 anys després de la seva mort per càncer). Aquí veureu les fotografies d'en Xavi, que va veure com s'unien davant la càmera els dos líders d'El Último de la Fila en un concert benèfic per una associació de lluita contra el càncer (amb entrades exhaurides, per cert).
Ràpidament vam recordar aquella entrevista per Enderrock TV, un Retrovisor on el senyor Lluís Gavaldà (Els Pets) recordava amb emoció al productor-tiet (si el voleu veure, cliqueu aquí i busqueu el capítol 19, protagonitzat pels Teràpia de Shock). Marc Grau pare va ser el productor de molts d'aquells grups que van explotar sota el boom del rock català. En molts casos, l'encarregat de professionalitzar aquell grup d'amics que de tan en tan rascaven la guitarra. Per això tanta estima en la desfilada musical d'anit. En l'entrevista d'Enderrock TV, Gavaldà recorda que en Marc Grau pare deia a Els Pets que un dels grans tresors que tenien, es que podien dormir a casa seva cada nit. I així s'estalviaven de fer totes aquelles bogeries de les que l'endemà t'arrepenteixes... Un gran savi. Voleu saber qui va tocar ahir?
En Ferran Amado està a punt de degollar als poc-moderns. Ell és l'encoratjador home-bíblia que ja fa mesos va prestar-nos un grapat de discos imprescindibles per anar citant a la nostra humil secció. Però resulta que entre naps i cols –discos i mp3– els discos segueixen sense ser citats, i en Ferran enyora la seva discografia. És per això que avui ens posem les piles. I ho fem amb London Calling (Sony, 1979) de The Clash. Segons Viquipèdia. MySpace. Güebs. Atenció melòmans: al desembre va fer 30 anys de l'enregistrament d'aquest disc, i per a l'ocasió se n'ha editat una rèplica en vinil. Quatre coses...
