Ahir, al Museu de Badalona, més de 200 persones ens varem reunir per retre homenatge a l’artista badaloní Joaquim Sarriera, coincidint amb el seu cent aniversari.
El primer que vull fer amb aquest escrit al bloc és recomanar a tots els badalonins que es passin pel Museu i admirin l’obra d’un artista total. Un home de tècnica refinada, un innovador del collage, un autèntic transmissor de sentiments i sensacions a través de la plàstica d’un quadre. Tot això ho trobareu al Museu de Badalona fins el 13 de desembre.
És una exposició que ens ofereix el resum d’una trajectòria artística brillant. És el resum de la tasca pictòrica d’un home que avui viu en una residència al Bages, però que sempre ha estat un exemple de l’enorme capital humà que Badalona té.
Després d’assistir ahir a un acte tan entranyable, i de gaudir com feia temps que no ho feia en una exposició, he cregut que un petit homenatge que puc fer a aquest badaloní és convidar els lectors d’aquest bloc i els meus amics del Facebook a que es passin pel Museu i n’admirin l’obra.
Dels aspirants a cantar en nom d'Espanya al festival d'Eurovisión, destaca Rodolfo Chikilicuatre. Espero que acabi essent ell qui hi vagi, tenint en compte les actuacions lamentables dels qui l'han precedit.
Es tracta d'un Festival naïf, nascut l'any 1948, que d'Abba o altres cantants i grups dignes, ha passat els darrers anys a ser un aparador de la morralla musical de cada país, amb especial seguiment als països de l'Est, a on se'l prenen més seriosament.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
Dels aspirants a cantar en nom d'Espanya al festival d'Eurovisión, destaca Rodolfo Chikilicuatre. Espero que acabi essent ell qui hi vagi, tenint en compte les actuacions lamentables dels qui l'han precedit.
