Cap esperança, tot plegat se'n va a la merda. Això és el resum general dels darrers tres anys del vòmit depressiu que són les notícies i les noves, que el meu cervellet va computant dia rere dia, mentre faig el tallat a les 7:20 del matí o mentre parlo amb els recursos humans que conformen el meu entorn social i familiar. Que fem? Tenim tants fronts i cap d'ells sembla tenir ni un mínim de llum per a tenir una mica de il·lusió.(Exceptuant els motivats que es passen el dia intentant canviar les coses amb una sabata i una espardenya.)
Europa, els EUA, els espanyols dels collons, els milers i milers de malparits que es van ficar en política els darrers trenta anys per a robar, el capitalisme, el masclisme, els Països Catalans ofegats, el retorn laboral al segle XIX, etc. Es per plegar, agafar les maletes i els quartos que em queden i marxar a la Guayana a intentar sobreviure menjant cocos i petxines. Però no ho podré fer.
El "No way, no future", que els punks i skins usaven als 70 i 80, podria ser el nou lema nacional dels catalans, si voleu el catalanitzem, però en definitiva això és el que tenim. Pregunteu als grecs, que en 3 anys han augmentat en un 40% els suïcidis, i això que a Grècia hi fa bo, i el paisatge és preciós, igualet que la Guayana, el meu objectiu de fugida, però allí encara es suïciden més que els grecs, els guayanesos són els tercers en suïcidis a nivell mundial darrera dels lituans i els sud-coreans. Així que descarto la Guayana i em quedo aquí. (continua)
Ara farà uns 8 anys, vaig poder disfrutar d'un míting del PP a la Palma de Reus, on juntament amb d'altre companyes (alguns del Casal i Maulets), vam assistir atònits a les paraules que Carlos Iturgaiz (President del PP Basc a l'època) ens enviava, mentre una desena de mossos vestits de civil ens envoltava, naltros no érem massa més que ells. La frase "Los mismos perros con distintos collares" que aquell tarat ens escopia no podia ser més sarcàstica. (Podeu llegir la notícia dels fets a vilaweb, si bé la frase la citen erròniament)
Res ha canviat des de fa 8 anys, el PHN, les nuclears, la llengua, els calés, la ràbia i la pandareta d'una invent "cutre" i caspós del Regne de Castella que en diuen Espanya.
La frase encunyada per una altre tarat com Fernando VII, és la que millor defineix els pares, fills i ideòlegs d'aquest invent nefast per a les catalanes de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó; Primo de Rivera, Aznar, Felipe González, Franco, Peces Barba, Suàrez, Azaña, el Compte Duc d'Olivares, Felipe V, Calvo Sotelo, Blas Piñar, el ZP, Bono, Jorge Fernández Díaz, Milans del Bosc, Juan Carlos I, i un llarguíssim etcètera que es remunta als darrers anys del primer mil·leni. Ells si que són els mateixos gossos amb collarets de colors i formes diferents, però en definitiva tots mengen i caguen igual. (continua)
L’Esquerra Independentista del Camp organitza per a la diada de la Catalunya del Nord d’enguany un autobus per anar-hi conjuntament des de Reus, Tarragona i Torredembarra. Són 20 euros pel viatge, més 5 de l’entrada del concert. Cal fer la reserva al número 689 28 69 93 abans del proper dia 4 de novembre.
La diada de la Catalunya del Nord commemora el Tractat del Pirineus, i al crit de “esborrem el Tractat del Pirineus” fa molts anys que pels carrers de Perpinyà catalans de totes dues bandes de l’Albera es manifesten per la unió dels Països Catalans que el 1659 van ser esquarterats per França i Espanya.
L’autobus sortirà a les 9 de Reus (Passeig Mata davant fàbrica), a les 9.30 de Tarragona (Plaça Imperial Tàrraco), i a les 10 de Torredembarra (Mañé i Flaquer). Tornarà quan hagi acabat el concert, cap a les 3.
Ahir va morir Ramon Amigó, Creu de Sant Jordi, medalla d'or de la ciutat de Reus i soci d'honor del
Centre de Lectura de Reus, entitat que va presidir de 1973 a 1975,
Ramon Amigó era membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis
Catalans (IEC) i vicepresident de la Societat Onomàstica de Catalunya. Va ser autor de diverses obres d'onomàstica i d'excursionisme.
Dilluns passat era a la plaça Mercadal a l'acte en defensa de la llengua i l'escola catalana, però avui ja no hi és. Continuarem en la seva tasca de defensa de la llengua, encara que ell ja no hi sigui, el seu mestratge perdura.
Com ja avançavem fa uns dies, el proper divendres 9 es farà la marxa de Torxes i l'Ofrena floral als caiguts a la Plaça del Baluard. Precisament al Baluard és on es farà un petit sopar popular acompanyat d'un concert gratuït en motiu de la Diada.
El concert començarà aviat, a 2/4 d'onze, i comptarà amb les actuacions dels Deskarats i de Les Absentes, més un punxa discos.
En resum un vespre que combina reivindicació, menjar i música en una ambient tranquil i refrescant.
Aquest diumenge, l'EIC convoca manifestació en motiu de la diada nacional al Principat de Catalunya, el que tots coneixem per l'Onze de setembre. La manifestació sortirà a 2/4 de 8 del Mercat Central de la capital del Baix Camp, i recorrerà els principals carrers del centre per acabar el seu recorregut amb la tradicional cantada dels Segadors.
La diada a la ciutat està precedida dos dies abans, de la Marxa de Torxes i ofrena floral als caiguts a la Plaça del Baluard, i dels sopar-concert que es farà al vespre al mateix Baluard.
Aquest any és com tots els altres pensareu. Doncs si, com cada any, enguany és més important que l'anterior. Aquesta és la realitat nacional, que cada dia ens exigeix més i més per a poder seguir avançant en la dinámica d'alliberament nacional.
L'Ajuntament de Reus, va retirar ahir dijous, una pancarta convocant a la manifestació de la Diada Nacional de l'11 de setembre a la ciutat.
La pancarta realitzada pel poble, tal i com es va fer saber als policies que van aixecar acta de denuncia, estava penjada del balcó del Casal Despertaferro al carrer Martí Napolità.
No és el primer cop que pancartes d'aquest tipus són motiu de denúncia, de fet l'Ajuntament del PSOE+ERC+ICV ja ens havia multat anteriorment pel mateix motiu. El que mai havíem vist però és que hores desprès de penjar la pancarta, la brigada municipal s'atrevís a arrencar la pancarta i tot això amb el suport policial de la Guàrdia Urbana.
Arrencar pancartes sobre la Diada que el propi ajuntament celebra ens sembla totalment incoherent, innecessari i sobretot una "marcada" de la senyora Alícia Alegret, que sembla que ara que per fi aconsegueix el que porta anys perseguint des de la seva joventut estudiantil: PODER, vol deixar les coses ben clares sobre qui mana a la ciutat, repetint el que ja ens feia el senyor Eduard Ortiz en el seu moment, però amb més celeritat i amb multes més elevades i arbitraries.
Estaria bé recordar que l'Ajuntament pretén multar a quatre militants de l'AJR amb 1600 euros per enganxar uns adhesius a uns fanals. Podrien multar amb diversos milions als "Cerrajeros" si prenen aquest camí, però estem segurs que no ho faran al no ser "cerrajeros" independentistes. (continua)
El proper dia 9 de setembre, es farà la Marxa de Torxes pels carrers dels centre de la ciutat de Reus. La Marxa que ja serà el tercer any que es fa, està organitzada pels diversos col·lectius de l'Esquerra Independentista local.
La Marxa sortirà a 2/4 de 9 del vespre des del nou Casal Despertaferro, i finalitzarà a la Plaça del Baluard, on s'aprofitarà per fer la tradicional ofrena floral al fossar del Baluard.
Enguany aquests actes, la marxa i l'ofrena floral, s'avancen per a fer-les coïncidir amb un sopar popular i el posterior concert gratuït que organitzen Maulets i l'AJR amb l'ajuda del Casal. El concert començarà aviat, a 2/4 d'onze, i comptarà amb les actuacions dels Deskarats i de Les Absentes, més un punxa discos.
En un proper post us donarem més informació del sopar i del concert.
Avui fa divuit anys que uns fatxes van matar el Guillem Agulló, un xiquet de Burjassot militant de Maulets, i que va morir apunyalat per uns feixistes coneguts i reconeguts.
Els anys passen, el Guillem sota terra, i els culpables van al super, a fer unes birres, tenen fills, van a pescar amb els colegues i els diumenges expliquen (o s'inventen) batalletes a les seves nòvies i amics recents fent un "tinto de verano". Coses que el Guillem no va tenir temps de fer. (Continua)
Escanyar la gallina dels ous d'or, munyir la vaca, esprémer la mamella, xuclar la sang i tantes metàfores i paral·lelismes com vulgueu. Tot plegat continua com sempre en la casposa relació entre Espanya i el Principat (millor no parlem de la resta dels Països Catalans sinó volem agafar una embòlia de bon matí), amb l'enèssima pidolada dels Convergents a Madrid, amb unes quantes molles a la barba com feia l'Hidalgo del Lazarillo de Tormes, i les butxaques i la nevera ben buides.
De fet la Gallina dels ous d'or, ara ja els fa de llauna abonyegada, gràcies a l'entrega suicida del sistema al Capitalisme "cafre" i caníval.
L'Aeroport de Reus, el de Girona, carreteres diverses, beques, qualsevol element o servei es regatejable amb els espanyols. Vivim en un etern mercat àrab on hem de regatejar fins a l'últim ral quina part ens podem quedar del que produïm. I com sempre, la cosa no falla: esberlada general de la pinyata catalana i tothom a recollir caramels, trompetes de joguet, uns quants milions d'euros i potser algunes dents de Dràcula (els hi anirien bé de fet). (continua)
La burgesia capitalista justifica aquesta violència
Els mitjans de comunicació controlats per la burgesia i els
partits, justifiquen als mossos quan usen la violència, que la
democràcia parlamentaria ordena contra el poble treballador que
els paga el sou.
Tot plegat sona a joc de paraules o a típica falacia de lògica
de 3r de BUP, però No.
Aquesta currua de frases una rera l'altre són el guió freqüent
i recurrent de qualsevol protesta ciutadana contra el poder
establert, sigui la que sigui, des de veïns que els tiren les
cases a terra, treballadors de la neteja, maulets, estudiats,
pagesos, okupes, infermeres o bombers, el que
més ua agradi.
(continua)
Mentre uns es dediquen a la fabricació en sèrie de sigles, a dividir-se fins a la divisió atòmica i a aferrar-se a la seva parcel·la de poder, per casposa i penosa que sigui, d'altres NO ho fan.
Com tothom sap, l'independentisme català érem campions mundials de la resta a esgarrapada neta, si bé no ens fotíem trets i bombes com feien els corsos, la mala bava i la pèrdua inútil de temps eren, i per alguns encara són, la norma i ja de pas el seu esport preferit.
Aquesta reflexió que no serà el descobriment de la sopa d'all per a ningú, ve a tomb pel que ha passat aquest cap de setmana al Centre de Lectura de Reus, on s'ha realitzat el procés de confluència de les dues organitzacions juvenils de l'Esquerra Independentista: les assemblees de joves de la CAJEI i les assemblees de Maulets, a més d'altres col.lectius juvenils. Podeu llegir la crònica de l'acte a pobleviu.cat, però en resum el que ha passat i passarà a nivell nacional i a gran escala d'aquí a uns mesos, és que restem sigles tal i com ja es va fer en el seu moment amb el SEPC o la CUP. (continua)
Com algunes ja sabreu, fa prop de dos anys i mig les dues organitzacions juvenils de l’Esquerra Independentista del Camp, Maulets i CAJEI van decidir engegar un projecte comú: la confluència en una sola organització.
Es tracta d’un procés que farà història, i que no només és important per a les involucrades, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets, el Jovent Independentista Revolucionari; es tracta d’un pas endavant pel conjunt de l’Esquerra Independentista, que de ben segur ajudarà a fer-la créixer.
El procés de confluència està seguint els seus passos, i el proper cap de setmana 14 i 15 de maig, durem a terme la Trobada de Militants de la CAJEI i Maulets, i es durà a terme a les comarques del Camp: la ciutat de Reus ha estat l’escollida per fer aquest pas cap a la confluència juvenil.(continua)
Cinc cents manifestants exigeixen millores socials i el repartiment del treball i la riquesa a Tarragona. La marxa ha arrencat de la Plaça Imperial Tarraco passades les 7 del vespre, amb el lema “Què esperem? parem-los els peus?”, i ha conclòs a la Plaça de la Font,
davant l’ajuntament prop de les 9 del vespre. Al finalitzar el
recorregut, representants de diferents col·lectius i organitzacions
convocants han fet diversos parlaments a la mateixa Plaça de la Font
denunciant les retallades aplicades en nom de la crisi i les seves
conseqüències pel poble treballador català, recordant l’alarmant quota
d’atur que pateixen les comarques del Camp, així com la necessitat de treballar plegats per fer front a la retallada de drets laborals i civils. (continua)
Amb la setmana Santa, Sant Jordi amagat pel mig, el futbol (que més que mai s'ha convertit en l'opi del poble) que s'ho menja tot, i les retallades socials a cops de matxet, sembla que ningú se'n recordi que falten 3 dies per l'1r de maig, Dia Internacional dels Treballadors; resulta però, que tot i que és internacional, i als Països Catalans que jo sàpiga també tenim "currantes" que anem cada dia a treballar per menjar, la gran massa de població va passant com pot, i mentre pugui menjar una mica i veure la tele es conforma i s'oblida per enèsima vegada, de les mil i una barrabassades (per no dir-ne una de més grossa) que porten anys fent-nos.
Ja sé que la gent per automatísme i salut mental, esborrem els mals records en general, i obviem tant com podem les coses que ens resulten negatives, però si seguim així acabarem amb memòria de peix; llavors descobrirem amb sorpresa que ens foten l'enèsima bastonada al llom, però farem com si res, pomada als blaus, mel a la gola, i a l'endemà tornem-hi. (continua)
Com ja 
Aquest diumenge, l'
El proper dia 9 de setembre, es farà la Marxa de Torxes pels carrers dels centre de la ciutat de Reus. La Marxa que ja serà el tercer any que es fa, està organitzada pels diversos col·lectius de l'Esquerra Independentista local.
Avui fa divuit anys que uns fatxes van matar el Guillem Agulló, un xiquet de Burjassot militant de Maulets, i que va morir apunyalat per uns feixistes coneguts i reconeguts.
Escanyar la gallina dels ous d'or, munyir la vaca, esprémer la mamella, xuclar la sang i tantes metàfores i paral·lelismes com vulgueu. Tot plegat continua com sempre en la casposa relació entre Espanya i el Principat (millor no parlem de la resta dels Països Catalans sinó volem agafar una embòlia de bon matí), amb l'enèssima pidolada dels Convergents a Madrid, amb unes quantes molles a la barba com feia l'Hidalgo del Lazarillo de Tormes, i les butxaques i la nevera ben buides. 
La violència desmunta arguments. 
Mentre uns es dediquen a la fabricació en sèrie de sigles, a dividir-se fins a la divisió atòmica i a aferrar-se a la seva parcel·la de poder, per casposa i penosa que sigui, d'altres NO ho fan.
Com algunes ja sabreu, fa prop de dos anys i mig les dues organitzacions juvenils de l’Esquerra Independentista del Camp, Maulets i CAJEI van decidir engegar un projecte comú: la confluència en una sola organització.
Cinc cents manifestants exigeixen millores socials i el repartiment del treball i la riquesa a Tarragona. La marxa ha arrencat de la Plaça Imperial Tarraco passades les 7 del vespre, amb el lema “Què esperem? parem-los els peus?”, i ha conclòs a la Plaça de la Font,
davant l’ajuntament prop de les 9 del vespre. Al finalitzar el
recorregut, representants de diferents col·lectius i organitzacions
convocants han fet diversos parlaments a la mateixa Plaça de la Font
denunciant les retallades aplicades en nom de la crisi i les seves
conseqüències pel poble treballador català, recordant l’alarmant quota
d’atur que pateixen les comarques del Camp, així com la necessitat de treballar plegats per fer front a la retallada de drets laborals i civils. 
