Del document commemoratiu de la PAS, "1 any de piulades i refilades: de la Consulta sobre la independència de la nació catalana a Sabadell a referent de l’independentisme unitari (25 de febrer de 2010 a 25 de febrer de 2011)", reprodueixo l'interessant pròleg que ha fet en Marc Belzunces. Podeu descarregar-vos el document complet que figura com a adjunt.
Algú es recorda de com era
el món abans d’Internet? Els que vivim més o menys cada dia això de la xarxa
però que també hem viscut un món sense ella, segurament ho hem oblidat.
Internet és llibertat, i hom s’acostuma ràpidament a la llibertat.
Avui podem conversar
diàriament amb gent d’arreu de Catalunya, del País Valencià, de les Illes o de
qualsevol altra part del món. Abans no podíem. Avui podem llegir mitjans
d’arreu dels Països Catalans. O sentir-ne les ràdios i veure’n les televisions.
Abans no. Cada vegada serà més fàcil. La darrera revolució a Internet, la de
les xarxes socials, ha permès un grau de llibertat d’expressió, d’intercanvi
d’idees i opinions mai vistos abans, no ja en la història del nostre país, sinó
en la història de la humanitat.
Internet ha permès
desenvolupar, des de fa ja anys, noves maneres de relacionar-se, de treballar i
d’aconseguir objectius, dificultant o impedint el control i l’oposició
d’altres. A Internet, la gent és lliure d’iniciar els projectes que vol amb qui
vol. Certament no ho hem desenvolupat nosaltres, nosaltres no hem estat els
innovadors en això, però ho hem pogut aprofitar gairebé des del principi. A
Internet ja no té gaire sentit de queixar-se del que fan els altres, no pots
oposar-te al que fa cadascuna dels 2.000 milions de persones que hi ha a la
xarxa. El que té sentit és saber què hi vols fer tu. I això trenca el paradigma
on s’havia ficat la societat catalana: la cultura de la queixa.
A Catalunya sempre hi ha
hagut una xarxa d’associacions important, com a mínim en el darrer segle.
Segurament l’associacionisme tradicional no està explotant encara tota la
potencialitat de les noves tecnologies. Però en aquest nou món de les noves
tecnologies, la gent, els individus, no s’han quedat quiets.
I quina és una de les
primeres coses que ha fet aquesta societat internauta catalana? Parlar de la
independència. Ni més ni menys. Des del moment en què hi ha hagut total
llibertat d’expressar-se, un dels temes recurrents és la independència de Catalunya.
Des de cordials converses, fins a encesos debats. A correus personals, a
llistes de correus, a fòrums, al Facebook,
al Twitter o on sigui. Arreu. S’hi
han fet amistats vertaderes, fins a enemistats irreconciliables. Però la gent
parla lliurement, expressa el seu parer, el seu anhel, la seva voluntat, les
seves idees. Hem estat massa temps callats, amb por de dir el que pensàvem.
Que tothom digui el que
pensa és la condició necessària prèvia perquè una societat arribi a un acord.
Primer la societat s’ha de reconèixer, i després ha d’acordar quin futur vol. I
en això estem. Digueu-me agosarat, però sóc del parer que tot aquest xup-xup a
Internet, tot aquest intercanvi d’opinions, de parers, de projectes, ens ha dut
al GRAN moviment social actual català: les consultes sobre la independència de
Catalunya.
Avui dia no hi ha cap
moviment social més important que el de les consultes. Cap altre moviment pot
mostrar un nombre tan elevat de voluntaris i participants. Ni un partit
polític, ni un club de futbol, ni l’ecologisme ni l’antimilitarisme, ni cap
altre. No vol dir que uns temes siguin millors que uns altres. Vol dir que el
tema que més preocupa a la societat catalana actualment és la independència de
Catalunya. Que ens demostrin el contrari, si no: quins nombres pot mostrar
cadascú?
Algunes persones diran que
som pocs. No entenen quin és el món on viuen. Un món postmodern, un món amb
societat complexes. Ja no hi ha opcions úniques. Ni dues ni tres. Hi ha mil
opcions, i per això és difícil moure a un gran nombre de persones per un
objectiu. Cada vegada és més difícil. Un temps en què són difícils els
lideratges. La gent no accepta a qualsevol sinó que vol algú que demostri de
veritat que mereix liderar alguna cosa. Ja no triomfen les majories (realment ha
passat algun cop?), sinó les minories més actives. L’independentisme a
Catalunya ha esdevingut ja la minoria més activa. Això no ho atura ningú. La
llibertat proporcionada per les noves tecnologies és a nivell mundial, no és
només per a nosaltres. Aturar-nos a nosaltres, és aturar al món, i això no és
viable.
Aquest llibre és un
exemple de tot això. Piulada a piulada, voluntari a voluntari, s’ha fet i s’ha
dit el que s’ha volgut per a un futur millor. Només faltaria que no ho
poguéssim fer! Tan sols és l'inici. Per acabar, permeteu-me que us faci una
proposta. Quan algú us pregunti inquisitorialment perquè voleu la
independència, jo us proposo dues piulades: 1.- Perquè em dóna la gana. 2.-
Perquè vull ser feliç. Ningú no n’ha de fer res, del que voleu i penseu.
D’uns
anys ençà les formes d’organitzar-se i de difondre missatges polítics
també han sofert grans canvis, i el principal responsable han estat les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC), concretament Internet.
El nostre país i la nostra cultura van ser dels primers en aprofitar
aquesta onada, i un bon exemple és la presència i l’ús que l’independentisme català fa de les eines 2.0. La PAS,
no ha estat ni és una excepció: blogs, repositoris en línia de
fotografies i vídeos, presència a les xarxes socials, ús intensiu i
extensiu del correu electrònic…
Per commemorar el 1r aniversari de la Consulta sobre la independència de la nació catalana a Sabadell el 30 de maig de 2010 (30M) hem fet un recull d’un any de “piulades” de la PAS: Per si algú no ho sap, això són les curtes intervencions (d’un màxim de 140 caràcters cadascuna) que la Plataforma (@pasabadell) ha fet en la xarxa social Twitter.
La
part principal correspon a la preparació del 30M i al desenvolupament
d’aquesta data històrica, però posteriorment la PAS també ha informat
sobre les pròpies assemblees, ha convocat i organitzat actes propis (Fem llum a la independència,
l’autocar al partit Catalunya-Hondures, la 1a jornada de treball…) o
aliens (la manifestació del 10J, les concentracions per les sentències
contra el català, la Consulta a Terrassa i a Barcelona…). Twitter també
ha estat un canal per difondre la nostra posició cara als comicis
autonòmics i municipals, i per oposar-nos al tancament de TV3 al País
Valencià.
El
document l’hem completat amb fotografies, altres imatges i alguns
textos ressaltats amb requadres. Us demanem disculpes per la qualitat de
les fotografies: per obtenir un document d’un tamany correcte hem
rebaixat molt la seva resolució en detriment de la qualitat de la
imatge. Però si voleu veure bones imatges passeu-vos a partir d’aquest
divendres 27 de maig a la tarda per Òmnium Cultural: hi trobareu una Exposició fotogràfica sobre la Consulta (fins el dia 19 de juny, les tardes dels dies feiners de 4 a 8 de la tarda).
Aquest document el prologa el ciberactivista Marc Belzuncesque ha acceptat molt amablement la petició, el seu text comença:
“Algú
es recorda de com era el món abans d’Internet? Els que vivim més o
menys cada dia això de la xarxa però que també hem viscut un món sense
ella, segurament ho hem oblidat. Internet és llibertat, i hom s’acostuma
ràpidament a la llibertat.”
En
diu: “I quina és una de les primeres coses que ha fet aquesta societat
internauta catalana? Parlar de la independència. Ni més ni menys.”
I
acaba amb un bon consell: “Quan algú us pregunti inquisitorialment
perquè voleu la independència, jo us proposo dues piulades: 1.- Perquè
em dóna la gana. 2.- Perquè vull ser feliç. Ningú no n’ha de fer res,
del que voleu i penseu.”
I
és que per molts ciberactivistes a la Xarxa ja tenim un Estat propi,
ara es tracta de proclamar-lo i construir-lo en aquest racó de la
Mediterrània!
A Sabadell és proverbial l’afició i la perícia de la regidora Soldevila usant el Twitter. Jo no l’uso massa, sóc més del Facebook (i abans ho era d’aquest blog!); però això no treu que hagi estat testimoni que, tal com si es tractés d’un “pim-pam-pum”, la delegada de la ciutadania dispara contra tot allò que es mou, i ho fa sense parar massa atenció al tipus de munició que caldria per a cada presa (i sovint sense pensar si toca o no disparar: hi ha espècies protegides!), tot això ho he vist ben nítid després de l’assemblea veïnal de la Creu de Barberà.
Però malgrat fer servir poc el Twitter, una vegada la regidora em va etzibar una perdigonada a boca de canó. Va ser arran del programa Callejeros sobre la Zona Hermètica [vegeu la nota al final]; com a veí vaig gosar piular que les imatges que es van emetre eren certes, i vaig expressar la meva preocupació de pare perquè les nostres filles molt sovint juguen a la plaça del Treball on no trobar-hi vidres és l’excepció. Inquisitivament vaig ser requerit a confirmar que sóc veí de Gràcia i a informar del geoposicionament del nostre hipotecat habitatge. 140 caràcters no permeten massa matisos, però vaig pensar “Collons! Si en lloc d’una piulada en foto 3 o 4 la brigada especial de la Guàrdia Urbana ens esbotza la porta!” Si la franctiradora llegeix això, o li ho llegeixen, vull deixar clar que em tinc per independentista i d’esquerres practicant, però que no milito a cap partit polític.
Davant de la inclusió en l’Avantprojecte, del Gobierno español, de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que..
1. – Els drets d’autor no poden situar-se per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar essent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra d’allò establert en l’article 20.5 de la seva Constitució espanyola, posa a les mans d’un òrgan no judicial –un organisme dependent del ministerio de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols [i actualment també els catalans, bascos i gallecs] l’accés a qualsevol pàgina web.
3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic de l’actual estat espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a l'actual Estat espanyol, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel•lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Aquest manifest, ha estat elaborat de forma conjunta per diversos autors (i adaptat per aquest blocaire a la transitòria composició nacional de l’estat espanyol), és de tothom i de ningú. S’ha publicat en multituds de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.
Fa poc llegia un extens article sobre el Govern 2.0, entès com l'ús de valors com la col·laboració o la transparència en l'exercici de les tasques institucionals. Esmentava que la participació ciutadana en els assumptes comuns pot dur a la supressió d'intermediaris entre polítics i ciutadans, i la possibilitat de que els ciutadans s'organitzin per si mateixos al marge dels partits i institucions.
Limitant-se a l'aspecte electoral, l'article també parla de Política 2.0, concepte que concreta en l'aplicació de blogs i xarxes socials en les campanyes electorals. El paradigma, evidentment, és la plataforma tecnològica que va dur a un -aleshores- futur premi Nobel de la Pau a la Casa Blanca.
Es veu que la pràctica totalitat dels partits i polítics usen aquestes noves eines per apropar-se a la ciutadania i millorar llur capacitat de mobilització durant les eleccions. La tendència en el món anglosaxó és que la política cada vegada s'assemblarà més al món de l'empresa "veurem més emprenadors en la política i estaran menys connectats a llurs partits" (Tony Blankley).
Ets usuari de Facebook (FB) i vas fent la viu viu: opines, llegeixes, aportes fotos i vídeos... I un dia t'afegeixes a un determinat grup i dius la teva; no passa massa temps i algú, la Nicole Agag Martos, hi esdevé el teu principal interlocutor: tanta gent en el grup i tan poc moviment; li he de reconèixer a la Nicole Agag Martos el mèrit de ser l'animadora del grup.
La Nicole Agag Martos és una mica despistada: ha oblidat d'afegir la seva foto al perfil. també em fa una mica de pena: quan cliques la impersonal imatge que la identifica i demanes per les seves amistats, observes -amb el cor encongit- que no en té cap. El primer impuls és oferir-te com a amic, però aquesta vegada la fredor del cap ha aconseguit véncer la calidesa del cor: "Ja fa dies que dura el nostre diàleg i ella no s'ha insinuat! Si jo faig el primer pas es podria ofendre o espantar!"
I mira que em sap greu no poder-la reconèixer! Perquè la Nicole Agag Martos si que em coneix a mi i a la meva família: escriu "està clar que a casa teva son de la dreta convergent" i que jo he sortit "reaccionari", però, em diu, que estigui tranquil perquè a la fi també seré un fatxa.
"Es com si del que us ha pogut ensenyar l'escola de la vida no n' haguessiu entés res, es com si de la vostra vida no en sapiguessiu fer-ne res... i alguns ja en sou una mica grandets, es a dir de la vostra vida no en fareu res...de bó". Nicole Agag Martos: m'has ben retratat!
"Ego, xuleria, mancances o corromputs per el pervers". Va per mi, i suposo que per algunes amistats; jo he de reconèixer les meves mancances, i l'expulsió del món lluminós de la missa dominical i de fer d'escolanet, per anar a raure (per culpa de les males companyies i les influències luciferines -no pas satàniques, eh!) al revers tenebrós.
Googzilla: un terme inventat per Stephen Arnold per a referir-se a Google, un enorme i poderós gegant amb unes fortes urpes. Recordeu Godzilla?
Si, en aquest moment, una empresa del sector de les TIC es pot considerar cool, diversa, cordial, la millor empresa per treballar-hi: digueu-li Google. Pot tenir alguna cosa a veure amb 270 La trampa digital?
Aquesta paraulota, Googzilla, l'he trobada a El engaño Google de Gerald Reischl. L'autor ens avisa que, des què ens connectem a la Xarxa deixem un seguit de petjades que poden ser utilitzades per tercers. Aleshores, perquè no escriure sobre Facebook (263 F1-Facebook! / 267 Bloc [ad]versus Facebook) on hi ha emmagatzemades dades molt mes interessants que no pas les que té Google?
"A diferència de Facebook, on els usuaris introdueixen voluntàriament la informació que ells volen, Google recopila les dades que deixem involuntàriament. Aquesta és la gran diferència i l'origen de perill".
"Lorem Ipsum és un text de farciment usat per la indústria de la tipografia i la impremta [...]". (http://ca.lipsum.com/ i Viquipèdia).
Aquest text, que es va popularitzar l'any 1960, té les seves arrels en les seccions 1.10.32 i 1.10.33 del tractat sobre teoria de l'ètica "De Finibus Bonorum et Malorum" (Sobre el Bé i el Mal) de Ciceró, escrit l'any 45 aC.
Atès que un lector es distraurà amb el contingut llegible d'una pàgina quan miri la seva composició, hom fa servir Lorem ipsum perquè conté una distribució més o menys normal.
A http://ca.lipsum.com/ es pot emprar el primer generador real de Lorem ipsum a Internet. Fa servir un diccionari d'unes 200 paraules llatines, combinades amb un seguit de models de frases. La sortida la podem sol·licitar en paràgrafs, paraules, bytes o llistes; i en cada cas assenyalar la quantitat que volem:
Les coincidències universals acostumen a ser sospitoses per se, i aquest és el cas de la posició respecte a Internet, les TIC, la Societat del Coneixement i la digitalització.
Amb major o menor entusiasme hi ha unanimitat en la consideració que estem vivint un procés històric, un canvi de civilització, una revolució política, econòmica, social i cultural. L'essència positiva del nou horitzó no es qüestiona (com a mínim a Occident!). Una altra cosa és que el punt de partida dels potencials usuaris (per raons geogràfiques, econòmiques, d'edat...) no sigui el mateix (escletxa i alfabetització digitals), l'accessibilitat i les problemàtiques de seguretat, privacitat, d'addició o isolament.
El dimecres 5 de març de 2008, aviat farà un any, vaig encetar aquest bloc/g (01 Bentrobades i bentrobats). Durant una temporada el ritme de publicació va ser quasi frenètic, però... ai las!
Tots i totes tenim una vida exigent, que no s'atura i no ens concedeix cap treva. Malgrat les lectures que hom voldria comentar, els retalls de diari, les impressions i descàrregues d'Internet, les anècdotes, les fotografies...; arriba un punt d'inflexió: 226 Bloc, però menys.
Vols i dols [postejar]. I un dia reps propostes d'amistat des del Facebook (263 F1-Facebook!). Caus en la temptació i mica en mica li vas trobant la gràcia.
Fa cosa d'uns quants mesos, una mica perquè si, em vaig donar d'alta a Facebook. Introduir una a/e, el nom, l'institut on vaig estudiar i la universitat on vaig cursar alguns semestres. Després oblit (una mica com el meu flickr que havia de ser el suport fotogràfic d'aquest bloc).
Al cap d'uns mesos m'arriben, poc espaiats, dos correus de gent que vol ser amiga meva, gent que no conec de res. A sant de què? Nàstics de plàstic!
Però ara fa poques setmanes m'arriba un correu d'en Manel, un excompany de l'institut. No està malament reemprendre el contacte encara que sigui via Internet! En Manel insisteix i acabo penjant una afoto. En Tòfol, company de feina, se n'assabenta i també em demana amistat. Accedeixo.
La Roser, la Leo, la Goretti. En alguns casos veig que tenim amics o coneguts comuns. Total que també demano amistat (no la pidolo, eh!), per ara a persones físiques i a la PDD.
Alguns i algunes pengen fotos o vídeos, comenten...
Una cosa que des de fa temps tinc clara... però que encara no he materialitzat, i és que sovint allò urgent passa al davant d'allò que és important, i a vegades és difícil ser coherent... és passar-me al programari lliure. Ho he provat amb l'Open Office, actualment alterno l'Internet Explorer amb el Firefox, però que voleu que us digui: no sòc un tècnic informàtic i la possibilitat d'abandonar l'omnipresent i conegudíssim Windowsper barallar-me (és la imatge que se'm forma) amb Linux m'espanta. Ara, a cada cosa li arriba el seu moment, oi?
Aquest mes d'agost en el portal de la UOC podeu llegir una entrevista a Richard Stallaman (Viquipèdia), el visionari i excèntric profeta del programari lliure, defensor de les Creative Commons (173 TIC, creació i autoria) i crític abrandat del programari privatiu i del cànon digital (123 Cànon digital).
A continuació exposaré algunes frases i idees, suggerides o extretes d'una lectura (Seis apuntes sobre derechos de autor que aprenderán los artistas de Juan Freire, a PielDigital, bloc que aprofito per recomanar-vos) sobre els drets d'autor en la Societat de la Informació. En aquest àmbit no crec que el cànon digital sigui una iniciativa en la direcció correcta (entrada 123).
Començo l'enumeració:
S'ensorra el mite de l'autor com a geni creatiu individual, aïllat de món exterior, reclòs en la seva torre d'ivori en el seu procés creatiu: el substitueix l'emergent la figura del remesclador creatiu; amb la qual cosa s'afebleixen els conceptes d'autoria i de propietat intel·lectual.
La direcció que ha agafat la Xarxa i la digitalització de la creació han diversificat i flexiblilitzat les opcions de que disposen els autors: no s'han de limitar a l'analògic copyright, i a banda del copyleft poden disposar del ventall que ofereixen les Creative Commons (així per exemple, aquest post conté un document llicenciat amb CC).
Fa dies que ho tenia al pap, pendent de posar-ho en negre sobre blanc. Aprofito un moment de les vacances (avui toca Sexo en Nueva York!) per fer-ho:
El Govern [tetraprovincial] va aprovar el 24 d'abril de 2007 iniciar el projecte de creació de l'acreditació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Amb aquest instrument es vol fomentar l'eficàcia en l'ús de les TIC, des d'una perspectiva personal, social i econòmica, i definir una acreditació estàndard de qualificació professional i de formació dels ciutadans en general, donat el seu caràcter universal. Entre els beneficis esperats per la seva implantació hi ha la cohesió digital de la societat i l'increment en l'ús de les TIC. (Seguir llegint)
Si voleu consultar els documents ho podeu fer en aquesta pàgina de gencat. No sé si la cosa quedarà en un foc d'encenalls (a hores d'ara és probable que la crisi econòmica ja hagi deixat el projecte sense dotació pressupostària...) o esdevindrà un pas endavant cap a la Societat del Coneixement; és bo estar informat, però.
