Enguany farà 32 anys de la promulgació de la Constitució espanyola de 1978, un text fruit d’un determinat moment històric: l’acabament (per raons estrictament biològiques, la mort del longeu cabdill) d’una dictadura militar, amb l’herència -irrenunciable per a hereus i pubilles- d’un exèrcit, d’un cos de funcionaris i de polítics. Individus i òrgans als quals mai s’exigí responsabilitats, gent a la qual no s’apartà de la vida pública.
Aquesta Constitució organitzava el territori de l’Estat en comunitats autònomes amb competències delegades, sense que a hores d’ara hi hagi pràcticament diferències entre les regions castellanes i les comunitats nacionals dotades d’història, institucions, cultura i llengües pròpies.
La Consulta popular sobre la independència de la nació catalana posa el focus damunt la relació entre la nació catalana i l’Estat espanyol plantejant a la ciutadania el legítim dret a l’autodeterminació (32 anys és una generació ja ben adulta que no havia nascut quan els nostres representants acceptaren aquell pacte, i temps suficient per valorar si s’han acomplert les expectatives de benestar de la nostra societat i de normalització nacional).
L’any 1978 van votar (o van tenir la possibilitat de fer-ho), les persones que en aquell moment eren majors de 18 anys, és a dir, nascudes abans d’un llunyà any 1960. Es tracta d’una constitució que només les persones majors de 50 anys van poder votar.
Un important teòric constitucionalista europeu postulà que una constitució és un pacte social que cal renovar generació rere generació. Això en unes hipotètiques condicions ideals. Què no hagués dit d’una constitució el procés d’elaboració i d’aprovació de la qual estigué tutelat per un exèrcit, colpista i garant d’una dictadura militar! Una constitució viciada d’origen per la por, ofegada en el dèficit de legitimitat democràtica original.
Fa molt que ha passat el moment de la reforma constitucional. Ara ja no cal.
"Cap programa de TV3, la televisió nacional de Catalunya, organitzarà un debat sobre la independència els dies previs al 13-D. Ni l'Àgora, l'espai de debat polític per excel·lència de la cadena, ni el Banda Ampla, que fomenta el debat social, donaran veu a partidaris i detractors de la independència en la recta final de la històrica primera onada de consultes. Segons ha pogut saber directe!cat, la informació sobre les consultes es concentrarà als Telenotícies, i l'únic debat sobre la independència serà l'endemà dels referèndums a l'Àgora. Fonts de Televisió de Catalunya asseguren que la política respecte les consultes és realitzar un seguiment 'feble' i en cap cas incentivar-ne la participació." (font Directe!cat)
No cal insistir en quin és el marc referencial de TV3, ni quin és el tracte que infringeix al català, però l'actitud de la "nostra" televisió pública respecte al moviment de les consultes que agafà volada el 13 de setembre a Arenys de Munt és indignant, les directrius polítiques són tan evidents!
L'escasa -i sovint tergiversada- informació sobre els actes en pro de les consultes i, sobretot, el fet de negar-se a programar-ne un debat abans no se celebrin, en el qual es puguin contraposar els arguments a favor del si i del no a la independència, en compliment de la seva missió de servei públic i de la rellevància objectiva de la qüestió.
Per això he creat un grup al Facebook: Diumenge 13D no engegaré TV3! Amb la següent informació:
Com a ciutadà de Catalunya, amb els meus impostos, pago TV3. Les consultes per la independència del proper dia 13 són un tema del qual, apart de l’estricta i objectiva importància que tenen informativament, vull estar informat. Per això, si durant la setmana del 7 al 13 de desembre aquesta cadena no emet el debat previ que sobre les consultes estan demanant milers i milers de catalans i catalanes, el diumenge 13 de desembre no engegaré TV3.
Us encoratjo a seguir aquesta iniciativa i a difondre-la, tant a Xarxa (Facebook, c/e, blogs...) com fora (estenent-la de viva veu a familiars, amics i saludats).
Cap de setmana “consultor”. Divendres se celebrà l’assemblea constituentde la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell (PAS), amb l’horitzó fixat al 25 d’abril de 2010, encara no un centenar de persones, però que -d’entrada- poden ser un bon coixí. L’estratègia clara: el resultat serà important (fins i tot seria preferible cancel•lar la Consulta si la perspectiva fos la d’un clar fracàs), però encara ho és més el procés que ha de dur al dia D. Sabadell és una plaça difícil, la ciutat no es limita al centre, ni als barris de Gràcia o de la Creu Alta. Cal anar als Merinals, a Can Puiggener, a la Planà del Pintor, a Ca n’Oriac...; cal elaborar un discurs nou, cal empenta i il•lusió.
Al centre cívic de Can Balsach vaig conèixer la companya Carme Forcadell, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i membre de la Coordinadora per la Consulta sobre la independència. “Avui no havies de ser aquí!” és el que li vaig dir a títol de presentació. Un cop refeta de la sorpresa i aclarit el què, vam parlar de la desconvocatòria de la reunió prevista (el mateix dia, a la mateix hora) a Caldes d’Estrac per constituir allí la comissió organitzadora de la Consulta.
Avui 20 de novembre (en guerra descansi!), al centre cívic de Can Balsach, al barri
de la Creu Alta
de Sabadell (Vallès Occidental) se celebrarà l’assemblea constituent de la Plataforma per
l’Autodeterminació a Sabadell.
Sabadell depassa hores d’ara els 200.000 habitants, organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya sense cap
suport institucional pot ser una tasca titànica. Malgrat tot, un grapat
d’associacions i un munt de persones a títol individual han decidit afrontar el
repte. El divendres 20 de novembre serem a Can Balsach, això serà!
Què havia de
ser?
El mateix
divendres estava prevista una reunió informativa sobre les consultes a
Caldes d’Estrac (Maresme). L’organització, a càrrec de la Plataforma pel Dret a
Decidir (PDD) de Caldes, amb la participació de la Carme Forcadell, vicepresidenta
nacional de la PDD,
i amb la disponibilitat d’en Josep Manel Ximenis de la Candidatura d’Unitat
Popular (CUP) d’Arenys de Munt. Aquesta presentació no serà: la majoria de
l’organització va decidir cancel·lar-la.
El proper 13 de desembre en un centenar de municipis
catalans es preguntarà a la ciutadania si està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic
i social, integrat en la Unió Europea.
Malgrat tractar-se de consultes locals, formen part
d’un referèndum nacional sobre la independència de Catalunya que s’expressarà
en diverses onades.
El 13D
seran un centenar de municipis, l’any vinent seguirà una altra, o diverses
onades.
Molts d’aquests pobles i ciutats ja han posat fil a l’agulla, hores
d’ara llurs comissions organitzadores estan raonablement tranquil·les perquè
tenen un marge suficient per a planificar les consultes.
Per al 13D
falta poc més d’un mes. Molts dels municipis que per Santa Llúcia demanaran
l’opinió a veïns i veïnes estan lluitant contrarellotge. I a tots ens convé que
el 13D, com passà Arenys de Munt,
sigui un èxit d’organització i de participació.
Per això
crec que la gent (organitzada o no) que planteja consultes per més enllà de
desembre, sense oblidar llur municipi, hauria d’abocar-se en les poblacions que
celebraran la consulta el 13D. I com ha passat amb Arenys de Munt, un cop
celebrades aquestes consultes, els municipis pioners col·laborar amb els de la
segona onada.
Us encoratjo a participar activament en
l’organització de la primera onada de consultes, a oferir-vos a les
corresponents comissions i plataformes organitzadores per, entre totes i tots, dur aquest procés a bon port: a una
Catalunya independent!
El dilluns 19 d'octubre el Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va votar favorablement a donar suport a l'organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya. CiU, ERC i ICV consensuaren el text de la moció que fou rebutjat pel PP, i el PSOE no participà en la votació.
Amb prop de 80.000 habitants, Sant Cugat del Vallès és el municipi més populós que el proper 13 de desembre convidarà als seus habitants a expressar la seva opinió sobre la independència del nostre país.
Arenys de Munt va encetar el camí però, pel seu pes, el resultat a Sant Cugat serà determinant per, en la balança de la primera onada de consultes, empènyer cap avall un plat (el de l'èxit) o l'altre (el del fracàs).
Per això convido a la gent de poblacions veïnes interessada en l'organització de consultes, o ja implicada en aquesta tasca, però amb la previsió de data posterior, a afegir-se al procés de Sant Cugat:
1. Per garantir l'èxit el 13 de desembre. 2. Per adquirir una experiència que podran traslladar als seus pobles i viles.
Passat el 13-D la maquinària de la PSA seguirà funcionant, a partir d'aquell moment molts municipis se'n podran beneficiar. Les consultes se celebren poble a poble, però el referèndum és nacional, tots anem en el mateix vaixell, i el seu nom és molt senzill: CATALUNYA!
Espero que les/els de la PSA em perdonin la llibertat que m'he pres! xsssst!
Des del web d'e-criteri s'impulsa una campanya de tramesa de missatges a Port Aventura (Debat.cat ho explica) perquè el parc temàtic en lloc de promocionar tradicions foranes (ja fa uns quants anys que ho practica) potenciï la cultura local, és a dir, que celebri la Castanyada catalana i no pas el Halloween ianqui.
És una queixa, aquesta presència abassegadora del Halloween, que ja fa força anys que sento, i cada vegada la cosa va a més (la substitució d'una festa nostrada, no pas la queixa!). A part de seguir celebrant la Castanyada podem utilitzar aquest model de missatge (adequant-lo si cal) per trametre'l no només a Port Aventura, sinó també a altres empreses o organismes.
Una bona iniciativa que, pel tema, pot fer molt de camí. L'aspecte formal i estètic pot millorar força. La primera entrada (la Benvinguda) és de l'u de setembre.
Hi tenen penjat un video: vosaltres afegiríeu algun altre post-it a la nevera?
Avui és 5 de setembre i, amb l'adhesió de Berga, ja són 65 els ajuntaments del Principat que han anunciat que el proper 11 hissaran la senyera estelada.
És un nombre considerable (malgrat que manifestament insuficient, és clar) per la qual cosa renuncio a relacionar-los tots. Podeu fer el seguiment d'aquesta iniciativa a través del web de la Comissió del Centenari de l'Estelada o del Racó Català.
Si cliqueu a + Vull llegir la resta de l'article podeu veure un interessant muntatge audiovisual que està penjat al web del Centenari.
Aquesta entrada és la continuació de l'apunt 171 Centenari de l'estelada que acabava amb el paràgraf següent:
"La quadribarrada tradicional els quedava curta en soler lluir al costat de l'espanyola que la neutralitzada ideològicament. "L'estelada" en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, "de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!".
Dues poblacions més se sumen a la crida del centenari de l'estelada
Posa al teu bloc el mapa amb els ajuntaments que penjaran l'estelada Sant Boi de Lluçanès i Santa Eulàlia de Riuprimer s'han sumat a la vintena de poblacions on als respectius ajuntaments s'hissarà l'estelada durant la diada per commemorar també el centenari d'aquesta ensenya impulsada per la Comissió Cent anys d’estelada. D'altra banda, a EstatPropi.Cat, en col·laboració amb l'estelada.cat, han posat a un mapa del Google Maps on es poden visualitzar els ajuntaments i el podeu incrustar al vostre bloc o web. Enllaç directe: www.estatpropi.cat/posans.
Semblantment a aquell rampell que vam tenir (Eivissa) i al qual pràcticament ningú en va fer cas, avui he ensopegat a la Catosfera amb una campanya reivindicativa que fa dos anys va encetar Vullunfestuc (bloc/blog traslladat a Vilafestuc des de Santa Llúcia de l'any passat).
Es tracta d'aprofitar el buit legal existent en els títols competencials de la Constitució Escanyola i els estatutets dels territoris autònoms de comuna llengua catalana o de l'antiga Corona d'Aragó (sense Aragó, és clar -o no és tan clar?) i a imatge de l'Institut Ramon Llull (hom en podria aprofitar els estatuts només canviant quatre coses) crear l'ACEE, perquè...
Enguany fa 100 anys del primer testimoni gràfic que es conserva d'una estelada. Per aquest motiu es va constituir la Comissió 100 anys d'estelada, al seu web, a banda de força informació de tipus històric, gràfic i diferents campanyes i iniciatives, hi podeu trobar bànners (o cibertires) per incloure al vostre web o al vostre bloc (com que el que podeu veure en la columna dreta del Tetrabloc).
El dia 14 d'agost Víctor Alexandre escrivia en el seu bloc a e-notícies: Per la Diada, bandera estelada. Hores d'ara ja són disset ajuntaments del país els que, per la Diada, hissaran la senyera estelada, si no m'erro (si m'equivoco corregiu-me) són aquests: Bellprat, Sant Martí de Tous, Bellpuig, Ripoll, Sant Quirze de Besora, Les Borges Blanques, Vilafranca del Penedès, Figueres, Calldetenes, Manlleu, Tona, Santa Eugènia de Berga, Arenys de Munt, Vilassar de Mar, Cardedeu, Sant Llorenç Savall i Lliçà de Vall.
Cal dur la moció a tots els ajuntaments del país, però a més cal que aquesta Diada la nostra senyera de combat sigui majoritària als carrers i balcons.
Demà, dissabte 12 de juliol, l'Assemblea per un Habitatge Digne de Sabadell (AHDS) celebrarà el seu primer aniversari (Qui som). Durant tot el dia hi haurà activitats (un taller per fer casetes de cartró, una xerrada, música...) a la Plaça dels Maquis (oficialment, encara plaça del franquista Alcalde Marcet).
Podeu consultar, còmodament, el programa ampliant la imatge.
L'Assemblea té bloc a la Xarxa, a l'adreça http://habitatgesabadell.wordpress.com/ , en aquesta bitàcola, a part dels posts sobre l'actualitat, hi podeu trobar fàcilment els seus documents i enllaços (entre ells a les fotografies i altres imatges penjades a Flickr).
Posa al teu bloc el mapa amb els ajuntaments que penjaran l'estelada
