  |  |
Ai senyor! Tanta roba i tan poc sabó!
|
|
20. Llengua 
Com a colofó de la recent reforma constitucional (duta a terme respectant escrupolosament els preceptes i estàndars democràtics i jurídics espanyols) el passat 27 de setembre el Boletín Oficial del Estado, en un obligat rampell de multilingüisme, va publicar aquesta reforma –degudament sancionada pel rei d’Espanya- en totes les llengües de l’Estat: espanyol (altrament dit castellà), euskera, català, gallec i valencià.
[...]  Davant dels no catalans, la Generalitat amaga la llengua.
He
accedit al nou portal de Responsabilitat Social (RS) de Hi
trobo una lògica perversa: al públic no català (no exclusivament castellà) no li interessa la introducció
del català com a element d'RS a l'empresa, o potser nosaltres mateixos no ens
ho creiem. Jo ja fa anys que m'avergonyeixo de qui mana a la Generalitat! 
Una amiga m'envia un c/e amb un fitxer adjunt, em diu: "Si tens un moment, llegeix-lo i passa'l". És tracta d'un article del lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes:
Al programa matinal, des de feia mesos l'encarregat de donar informació del trànsit, que era del RACC, invariablement pronunciava el riu Besòs i Sant Adrià de Besòs amb una o tancada: Besós, i això una, dues, set vegades en molt poca estona, i hi tornava cada vegada que repetia la informació. El locutor devia ser de primera llengua catalana, perquè pronunciava bé, per exemple, la z de Sant Quirze i fins alguna altra ò, com la de les Glòries, indret també habitual en la informació del trànsit. Però hi havia altres topònims igualment mal pronunciats, amb ó: Vandellós, el Papiól, etc. Era la mosca vironera de cada matí, de cada setmana, de cada mes, d'un any seguit. A poc a poc vaig anar observant que també deien Besós altres informants esporàdics perfectament catalans d'origen; i Banyóles i Escócia; i que una informant ben catalana de les terres de Lleida deia Serós. De Besós a Bessós no hi havia sinó un pas de pardal, i efectivament, així apareixia de tant en tant, encara més deformat, el nostre riu malastruc. Un dia aquell informant professional va plegar i el va substituir un altre que ja deia, sistemàticament, impunement, Bessós; de fet pronunciava sordes totes les esses (Sant Vicenç dels Horts esdevenia «Sant Vicenç dels sords») i usava la preposició fins sempre sense la a que habitualment li correspon (Anem ara fins les carreteres de Lleida); i, per descomptat, no feia mai la vocal neutra (deia Montcada amb una clara a final); etc.  Gràcies Endesa, gràcies Vodafone, gràcies ONO, gràcies a tantes i tantes grans empreses espanyolistes i catalanitzadores. L'Imma em deia que en unes jornades de RSE a les que va assistir, el ponent va atribuir a Willy Brandt una frase que faria més o menys així: "Si vull anar als EUA a vendre algun producte estaré encantat de parlar anglès, però si algú em vol vendre alguna cosa que em parli en alemany." Jo ja no dic tant. Si algú es presenta a casa nostra, m'atura pel carrer o em truca per vendre'm un producte, oferir-me un servei o pretèn variar la relació comercial que pugui tenir amb ell o la seva empresa, legalment no li puc exigir que se m'adreci en català, però si que l'entengui! (...)  Ja fa uns quants dies que aquesta decisió corre per la Xarxa (en parlava ja fa uns dies l'amic Emigdi): el Termcat ha aprovat recentment la forma apunt com a denominació catalana equivalent al substantiu anglès post en l'àmbit d'Internet per a anomenar els textos que es publiquen en un fòrum o bé en un blog. En alguns casos, també serien vàlids els termes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article.
També s'ha aprovat fer un apunt com a alternativa al verb postejar (de l'anglès to post), amb el significat de publicar una d'aquestes intervencions en un fòrum o en un blog. El Termcat també deixa oberta la porta oberta (segons el context) a les formes penjar un apunt o publicar un apunt. Tal com fa periòdicament amb d'altres termes fixats pel Termcat, el DOGC ha beneït aquest mot i aquesta locució amb una resolució. DOGC núm. 5332 - 05/03/2009: 
(...)  RodaMots (www.rodamots.com) és un servei que, a través de la subscripció per correu electrònic, ofereix diàriament, des de 1999, una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús. Són mots que també podeu consultar al seu lloc web:
"Cada dia un mot envia paraules, frases fetes, locucions o refranys amb una unitat temàtica setmanal. Els temes són una excusa enginyosa per fer circular la llengua i la literatura entre un públic cada cop més entusiasta. Alguns d'aquests temes han estat mots relacionats amb la mandra, amb el moviment, insults i desqualificacions, marques, epònims, refranys, comparacions, onomatopeies, manlleus..." Si entreu al lloc hi llegireu:Voleu ampliar, perfeccionar o refrescar el vostre català?
Ara amb RodaMots podeu rebre cada dia (de dilluns a divendres), per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús. Per subscriure-us-hi, feu clic aquí. Per cancel·lar la subscripció, feu clic a l'enllaç de baix de tot de qualsevol dels missatges que rebreu. Si teniu algun dubte, consulta o suggeriment, escriviu a Cada dia un mot Gràcies pel vostre interès i benvinguts! (...)  De tant en tant em cau a les mans El País (abans d'agafar-lo sempre procuro posar-me guants de làtex i després me les rento acuradament). Avui ha estat un d'aquests dies i, casualment, hi havia un article d'opinió que per si sol hagués justificat comprar el pamflet. (...)  Una de les obligacions que recullen els Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat és la difusió periòdica dels treballs de normalització formal aprovats pel seu Consell Supervisor (treballs que tenen un caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'IEC). RESOLUCIÓ VCP/2359/2008, de 16 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. 
 (...)  [...][...] [Trincos] La Carme, amiga i subscriptora de la llista de distribució del butlletí d'INFOZÈFIR (aquí us podeu informar una mica de què és això), em reenvia el butlletí d'avui. En destaca un article del filòleg Albert Pla, titulat Agonia al paradís, publicat avui a l'Avui: us l'enllaço, però per si tinguéssiu problemes tècnics també us el copio a sota. Pla reflexiona, encertadament, sobre el vil·lingüisme (que no és ben bé del que jo parlava a 086 Bilingüisme, però...) i crec que, si no ho ha fet ja, gaudiria amb la lectura del futur que preconitza en Gabriel Bibiloni (028 Cirurgia plàstica i un futur esplendorós). Categoria llengua (...)
 Un dels esquetxos d'aquest dijous al Polònia (si us plau no oblideu les darreres Eleccions polaques i que ja s'ha demostrat, científicament, que Els catalans no som espanyols), en el qual un diputat polac intervenia en la cambra legislativa russa, em va recordar una cançoneta de la bona època de La Trinca. A continuació podeu llegir la lletra d'aquesta cançó i, si seguiu endavant, podeu veure i escoltar l'esquetx que us esmentava: Si vol dir que el cotxe li fa figa, Vaja un embolic, jo t'ho dic, Talment hi ha per llogar-hi cadires, Vaja un embolic, jo t'ho dic, I com veieu, no hi ha res en català Lletra i música: La Trinca (...)  Si a Espanya hi hagués més d'una llengua l'Estat estaria obligat a llur protecció i foment des de la més estricta igualtat, és clar. Evidentment el respecte als topònims, antropònims, i altres denominacions pròpies, de i en territoris i idiomes seria d'allò més escrupolós. D'altra banda, la correcció lingüística seria la norma (039 Empreses que no respecten la nostra llengua).  A l'Avinguda Barberà de Sabadell hi ha una botiga que es traspassa.  A començament dels anys 80, no recordo amb quina periodicitat (setmanal, bisetmanal o mensual) amb el diari Avui podies comprar (no el regalaven pas, costava 20 pessetones de les d'abans) uns quadernets titulats apunts de català pràctic: vocabularis quotidians, normes ortogràfiques bàsiques, relacions de mots o expressions incorrectes amb llur correspondència correcta...  M'havia il·lusionat, perquè negar-ho! Entre d'altres fatalitats he acceptat resignadament que aquest any tampoc, la patacada del finançament de la Generalitat de Dalt ja me la veig a venir, però això...
Madrid no tindrà col·legi català!
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços00. FILA ZERO
01. AMICS, CONEGUTS I SALUDATS (O NO)
02. ENDOGàMICS (MéSVILAWEB)
05. LA XARXA SUB12
10. RECURSOS LINGüíSTICS
15. ALTRES RECURSOS
20. MITJANS DE COMUNICACIó
30. CONVICCIONS
50. INSTITUCIONAL
70. CULTURA I OPINIó
90. HUMOR
99. TIC
CONDICIONS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
e-Notícies
Llibertat.cat
Nació Digital
Racó català
|
||||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
