VilaWeb.cat
20. Llengua
jvives | 20. Llengua | dilluns, 7 de novembre de 2011 | 18:38h
Com a colofó de la recent reforma constitucional (duta a terme respectant escrupolosament els preceptes i estàndars democràtics i jurídics espanyols) el passat 27 de setembre el Boletín Oficial del Estado, en un obligat rampell de multilingüisme, va publicar aquesta reforma –degudament sancionada pel rei d’Espanya- en totes les llengües de l’Estat: espanyol (altrament dit castellà), euskera, català, gallec i valencià.

[...]
Arxius: ReformaCE - Textos de la Reforma constitucional
jvives | 20. Llengua | dijous, 29 de juliol de 2010 | 13:34h
Davant dels no catalans, la Generalitat amaga la llengua.

He accedit al nou portal de Responsabilitat Social (RS) de la Generalitat de Catalunya, que ja fa uns dies que funciona, i he tingut una desagradable sorpresa: mentre en la pàgina d'inici de la versió en català hi ha tres notícies, en la que està en castellà només n'hi ha dues (no hi ha cap altra idioma), manca la que informa que El web de la llengua catalana obre un espai dedicat a la responsabilitat social a les empreses.

Hi trobo una lògica perversa: al públic no català (no exclusivament castellà) no li interessa la introducció del català com a element d'RS a l'empresa, o potser nosaltres mateixos no ens ho creiem.

La Generalitat s’avergonyeix de la llengua catalana.


Jo ja fa anys que m'avergonyeixo de qui mana a la Generalitat!
jvives | 20. Llengua | dimarts, 13 d'octubre de 2009 | 09:52h
Una amiga m'envia un c/e amb un fitxer adjunt, em diu: "Si tens un moment, llegeix-lo i passa'l". És tracta d'un article del lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes:


Al programa matinal, des de feia mesos l'encarregat de donar informació del trànsit, que era del RACC, invariablement pronunciava el riu Besòs i Sant Adrià de Besòs amb una o tancada: Besós, i això una, dues, set vegades en molt poca estona, i hi tornava cada vegada que repetia la informació. El locutor devia ser de primera llengua catalana, perquè pronunciava bé, per exemple, la z de Sant Quirze i fins alguna altra ò, com la de les Glòries, indret també habitual en la informació del trànsit. Però hi havia altres topònims igualment mal pronunciats, amb ó: Vandellós, el Papiól, etc. Era la mosca vironera de cada matí, de cada setmana, de cada mes, d'un any seguit. A poc a poc vaig anar observant que també deien Besós altres informants esporàdics perfectament catalans d'origen; i Banyóles i Escócia; i que una informant ben catalana de les terres de Lleida deia Serós. De Besós a Bessós no hi havia sinó un pas de pardal, i efectivament, així apareixia de tant en tant, encara més deformat, el nostre riu malastruc. Un dia aquell informant professional va plegar i el va substituir un altre que ja deia, sistemàticament, impunement, Bessós; de fet pronunciava sordes totes les esses (Sant Vicenç dels Horts esdevenia «Sant Vicenç dels sords») i usava la preposició fins sempre sense la a que habitualment li correspon (Anem ara fins les carreteres de Lleida); i, per descomptat, no feia mai la vocal neutra (deia Montcada amb una clara a final); etc.

Sense fer escarafalls ni arrencar-nos cap botó de la camisa, hem d'arribar a la mateixa conclusió de l'altre dia: «això del català» no va de debò; ni tan sols als llocs més emblemàtics i de més repercussió de tot el «sistema», si és que hi ha sistema. Però podem afegir-hi algun matís no gens banal: com que, amb el poder enorme dels mitjans audiovisuals, el mal exemple es propaga fulminantment, i com que molta gent no coneix tal o tal topònim de primera mà, doncs a Catalunya Ràdio perillem de no sentir mai Besòs ni altres «manies» dels «de la crosta», com algú de molta influència en les esferes del govern té la barra d'escopir-nos a la cara als que simplement clamem per un poble i una llengua que tinguin la mateixa personalitat i dignitat que els pobles i les llengües del nostre voltant. En una entrada a la Ronda de Dalt hi ha (si no l'han canviat aquest estiu) un rètol oficial que diu: «Ronda de Dalt / Besós». I Besós se sentia en llavis catalaníssims al programa Thalassa del 21 d'agost.

La o oberta sembla que té mala peça al teler, doncs. Durant les eleccions d'Alemanya i Portugal hem sentit insistentment vót, un altre cas erroni que sembla sistemàtic. L'Oriol Camps, encarregat de vigilar Catalunya Ràdio, lluita per corregir-ho, però «és difícil», em diu.Tanmateix, els últims dies observo un canvi d'informador del trànsit, i Besòs ja no és deformat. Doncs millor: no ha calgut denunciar res perquè hi hagués esmena, almenys en aquest punt.

Deixant aquest detall, fa mesos que sentim el «Pla de Bolònia» milers de vegades en boca de rectors, de polítics, de tothom. I la pobra Vall d'Hebron apareix escrita i pronunciada de tres maneres: Hebrón, Hebron, Hebró. Això no són manies, senyors polítics i senyors professionals: es tracta de saber si volem ser un poble normal i mantenir la nostra llengua amb la cara ben alta, sense complexos ni pedaços. En una llengua secularment perseguida, això vol un esforç suplementari; però, tant o més que un esforç, demana una voluntat clara de preservar la nostra dignitat.

jvives | 20. Llengua | dijous, 24 de setembre de 2009 | 23:08h
Gràcies Endesa, gràcies Vodafone, gràcies ONO, gràcies a tantes i tantes grans empreses espanyolistes i catalanitzadores.


L'Imma em deia que en unes jornades de RSE a les que va assistir, el ponent va atribuir a Willy Brandt una frase que faria més o menys així:

"Si vull anar als EUA a vendre algun producte estaré encantat de parlar anglès, però si algú em vol vendre alguna cosa que em parli en alemany."

Jo ja no dic tant. Si algú es presenta a casa nostra, m'atura pel carrer o em truca per vendre'm un producte, oferir-me un servei o pretèn variar la relació comercial que pugui tenir amb ell o la seva empresa, legalment no li puc exigir que se m'adreci en català, però si que l'entengui!

(...)

jvives | 20. Llengua | divendres, 6 de març de 2009 | 00:22h
Ja fa uns quants dies que aquesta decisió corre per la Xarxa (en parlava ja fa uns dies l'amic Emigdi): el Termcat ha aprovat recentment la forma apunt com a denominació catalana equivalent al substantiu anglès post en l'àmbit d'Internet per a anomenar els textos que es publiquen en un fòrum o bé en un blog. En alguns casos, també serien vàlids els termes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article.

També s'ha aprovat fer un apunt com a alternativa al verb postejar (de l'anglès to post), amb el significat de publicar una d'aquestes intervencions en un fòrum o en un blog. El Termcat també deixa oberta la porta oberta (segons el context) a les formes penjar un apunt o publicar un apunt.

Tal com fa periòdicament amb d'altres termes fixats pel Termcat, el DOGC ha beneït aquest mot i aquesta locució amb una resolució.

DOGC núm. 5332 - 05/03/2009:

RESOLUCIÓ VCP/541/2009, de 19 de febrer, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Descàrrega del document en format HTML descàrrega del document en format PDF

(...)
jvives | 20. Llengua | dimarts, 3 de març de 2009 | 23:11h
RodaMots (www.rodamots.com) és un servei que, a través de la subscripció per correu electrònic, ofereix diàriament, des de 1999, una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús. Són mots que també podeu consultar al seu lloc web:

"Cada dia un mot envia paraules, frases fetes, locucions o refranys amb una unitat temàtica setmanal. Els temes són una excusa enginyosa per fer circular la llengua i la literatura entre un públic cada cop més entusiasta. Alguns d'aquests temes han estat mots relacionats amb la mandra, amb el moviment, insults i desqualificacions, marques, epònims, refranys, comparacions, onomatopeies, manlleus..."

Si entreu al lloc hi llegireu:

Voleu ampliar, perfeccionar o refrescar el vostre català?

Ara amb RodaMots podeu rebre cada dia (de dilluns a divendres), per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús.

Per subscriure-us-hi, feu clic aquí.

Per cancel·lar la subscripció, feu clic a l'enllaç de baix de tot de qualsevol dels missatges que rebreu.

Si teniu algun dubte, consulta o suggeriment, escriviu a Cada dia un mot

Gràcies pel vostre interès i benvinguts!

(...)


jvives | 20. Llengua | dimarts, 23 de setembre de 2008 | 23:40h

De tant en tant em cau a les mans El País (abans d'agafar-lo sempre procuro posar-me guants de làtex i després me les rento acuradament). Avui ha estat un d'aquests dies i, casualment, hi havia un article d'opinió que per si sol hagués justificat comprar el pamflet.


Una nació sense estat, un poble sense llengua, és la conclusió del Manifest dels Marges; en la mateixa línia escriu Gabriel Bibliloni (028 Cirurgia plàstica i un futur esplendorós); i l'article d'en Rubert de Ventós hi aprofundeix: davant del rearmament nacionalista espanyol (i també francés), de les posicions essencialistes que adopta des dels punts de vista nacional i  lingüístic, el filòsof i exdiputat del PSC aporta una solució senzilla, "[...] 'una llengua és un dialecte amb Estat'. Doncs bé, si això és el que necessitem els catalans per a tenir també nosaltres una llengua, assolim aquest Estat [...]".

Reflexiona que, mentre que els funcionaris espanyols no tenen cap problema en aprendre les llengües oficials de la UE, senten com un atemptat a llurs drets haver d'aprendre el català, si és aquí on viuen i treballen. "Doncs res, aconseguim que no ho sentin com un greuge; esdevinguem un altre vulgar Estat".

El text es clou amb aquesta frase: "L'espanyol, quina gran Llengua! Només ens manca que Espanya passi a ser un gran Estat veí".

Amén!

Si voleu llegir l'article sencer cliqueu a sota, a Vull llegir la resta de l'article

(...)
jvives | 20. Llengua | dissabte, 16 d'agost de 2008 | 11:23h

Els idiomes, com ja sabem, són organismes vius que neixen, viuen, es reprodueixen i... moren (d'aquí alguns temors).


Darrerament ha estat publicada alguna notícia tranquil·litzadora: el nostre polac va fent via!


(...)

jvives | 20. Llengua | dilluns, 28 de juliol de 2008 | 23:29h

Una de les obligacions que recullen els Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat és la difusió periòdica dels treballs de normalització formal aprovats pel seu Consell Supervisor (treballs que tenen un caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'IEC).

D'altra banda, la normativa que "regula l'ús de les llengües oficials per l'Administració de la Generalitat de Catalunya estableix que en l'ús del català l'Administració de la Generalitat ha d'emprar els termes normalitzats pel Termcat per designar en aquesta llengua els conceptes a què es refereixen".

És per això que periòdicament el DOGC publica relacions de termes normalitzats, llurs definicions i l'equivalència en d'altres llengües; el darrer lliurament fou en el DOGC núm. 5181, de 16 de juliol d'enguany:

RESOLUCIÓ VCP/2359/2008, de 16 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. Descàrrega del document en format HTML descàrrega del document en format PDF

(...)
jvives | 20. Llengua | divendres, 18 de juliol de 2008 | 17:58h
[...]

i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m'estic excedint
i vomiten la parida

[...]

[Trincos]


La Carme, amiga i subscriptora de la llista de distribució del butlletí d'INFOZÈFIR (aquí us podeu informar una mica de què és això), em reenvia el butlletí d'avui. En destaca un article del filòleg Albert Pla, titulat Agonia al paradís, publicat avui a l'Avui: us l'enllaço, però per si tinguéssiu problemes tècnics també us el copio a sota.

Pla reflexiona, encertadament, sobre el vil·lingüisme (que no és ben bé del que jo parlava a 086 Bilingüisme, però...) i crec que, si no ho ha fet ja, gaudiria amb la lectura del futur que preconitza en Gabriel Bibiloni (028 Cirurgia plàstica i un futur esplendorós).

Categoria llengua

(...)

 

jvives | 20. Llengua | dissabte, 5 de juliol de 2008 | 23:44h

Un dels esquetxos d'aquest dijous al Polònia (si us plau no oblideu les darreres Eleccions polaques i que ja s'ha demostrat, científicament, que Els catalans no som espanyols), en el qual un diputat polac intervenia en la cambra legislativa russa, em va recordar una cançoneta de la bona època de La Trinca. A continuació podeu llegir la lletra d'aquesta cançó i, si seguiu endavant, podeu veure i escoltar l'esquetx que us esmentava:


Coses de l'idioma

Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma;
un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit:
s'ha de viatjar.
Però el pobre home
fa temps que ha perdut
el costum de parlar en castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir que el cotxe " le hace higo ".
I si li fa un pet com una gla,
" hace un pedo como una bellota,
señor, eso rai ".
Com que l'home és un somia truites,
senyors meus, és un " sueña tortillas ".
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
I se'n diu: " soplar y hacer botellas,
señor, eso rai ".

Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma ,,,

Talment hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que " hay para alquilar sillas ".
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que " saca fuego por las muelas,
señor, eso rai ".
S'ho rumia i pensa: ull viu !
que en castellà se'n diu: " ¡ ojo vivo ! "
i per fi se'n va a escampar la boira,
vull dir que se'n va a " esparcir la niebla,
señor, eso rai ".

Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma ,,,

I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé !

Lletra i música: La Trinca

(...) 

jvives | 20. Llengua | divendres, 20 de juny de 2008 | 17:11h

Si a Espanya hi hagués més d'una llengua l'Estat estaria obligat a llur protecció i foment des de la més estricta igualtat, és clar. Evidentment el respecte als topònims, antropònims, i altres denominacions pròpies, de i en territoris i idiomes seria d'allò més escrupolós. D'altra banda, la correcció lingüística seria la norma (039 Empreses que no respecten la nostra llengua).

Si el responsable d'una institució o d'una empresa privada -una companyia aèria, per posar un exemple- realitzés unes declaracions menystenint una de les hipotètiques llengües espanyoles; el govern espanyol, per imperatiu legal (àdhuc constitucional) emprendria accions, primer diplomatiques, i si amb aquesta via no n'hi hagués prou, passaria a exigir responsabilitats davants dels tribunals corresponents.

Les diferents llengües espanyoles es podrien utilitzar per relacionar-se amb qualsevol Administració Publica de tot l'Estat i, òbviament, s'usarien amb naturalitat a les Corts espanyoles. Si a Espanya hi hagués més d'un idioma, des del moment de l'ingrés a la CEE, tots serien oficials a les institucions europees.

(...)

jvives | 20. Llengua | dilluns, 19 de maig de 2008 | 00:22h

A l'Avinguda Barberà de Sabadell hi ha una botiga que es traspassa.

Els propietaris són una família xinesa. Recordo que uns set o vuit anys enrere van obrir un petit establiment on venien maletes, bosses de cuir, cinturons, moneders... allò que crec que es diu marroquineria. Al cap de pocs anys, unes portes més amunt, van iniciar un nou negoci: la botiga que es veu a la fotografia, Xin Xing Calçats i Confeccions. Deu fer un parell d'anys van adquirir un tot a 100 a la cantonada de dalt. Tots quatre, la parella, el fill i la filla, són pencaires i les coses els hi han anat bé.

(...)

jvives | 20. Llengua | dijous, 15 de maig de 2008 | 22:06h

A començament dels anys 80, no recordo amb quina periodicitat (setmanal, bisetmanal o mensual) amb el diari Avui podies comprar (no el regalaven pas, costava 20 pessetones de les d'abans) uns quadernets titulats apunts de català pràctic: vocabularis quotidians, normes ortogràfiques bàsiques, relacions de mots o expressions incorrectes amb llur correspondència correcta...

M'ha fet una gràcia especial el que inclou les veus dels animals (les podeu llegir en el fitxer adjunt, l'altre arxiu recull diferents tipus de sons i sorolls). Quotidianament (a no ser que per raó de feina o d'entorn, posem per cas, rural) amb dues o tres veus passem per definir els sons emesos per animals: bordar, miolar i el parrupeig dels coloms.

Poques veus! Però tot i així costa déu i sa mare (emprem la tècnica de la gota malaia: constància, militància...) que la Irene accepti que un gat fa mèu i no pas miau (com costa també -entendre-ho ja ho entén!-, que al referir-se a un parell de coses de gènere femení digui dues i no pas dos, o convèncer-la que les coses cauen, que no es cauen).

(...)

jvives | 20. Llengua | dimarts, 6 de maig de 2008 | 16:37h

M'havia il·lusionat, perquè negar-ho! Entre d'altres fatalitats he acceptat resignadament que aquest any tampoc, la patacada del finançament de la Generalitat de Dalt ja me la veig a venir, però això...

Ahir eldebat.cat va avançar la notícia (jo almenys és a l'únic lloc on la vaig llegir), avui la resta de la premsa se'n fa ressò: diaris digitals, diaris en format paper, gratuïts o de pagament:

 

Madrid no tindrà col·legi català!

(...)

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Notícies VilaWeb

e-Notícies

Llibertat.cat

Nació Digital

Racó català

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats