bayarri81 |
dimarts, 8 de desembre de 2009 | 08:18h
Cròniques des d'un país amagat
|
|
bayarri81 |
dimarts, 8 de desembre de 2009 | 08:18h
Avui fa 29 anys que aquell fill de cent putes et va fotre quatre tirs. Mai no oblidaré aquell dia. Essent a l'exèrcit d'aquells, la notícia arribà de bon matí com un cop de puny als morros. Molts ploraven, jo ho vaig fer dies després. Tan sols retornaven al meu cap els "Come Together", "Revolution", "In My Li...fe", la versió magnífica del "Stand by me" i tot el "Double Fantasy". Com ja sabràs, el món no és com tu volies, però encara hi quedem quatre pixorros que s'emocionem amb la teua música i el teu record. Bé company, passa-ho bé and say hi to George.
bayarri81 |
dilluns, 6 de juliol de 2009 | 20:35h
 A cops de ronyons (pedalejant, oju) estic descobrint indrets del País
Valencià totalment desconeguts per mi fins ara. De tots ells, el que
més m'està sorprenent és, sens dubte, La Marina Alta i més concretament
les valls de La Gallinera i de Laguar. La sensació de rodar pel meu veritable país i no pel que ix a la tele i als resultats electorals (el PP arrasa gairebé en tots els seus pobles) és impagable. Ahir, passant per Pego (punt d'inici de les dues valls) vaig veure l'anunci casolà de la foto. Un altre botonet de mostra de la realitat del nostre territori, però aquesta vegada, us propose que la veieu des de la part positiva que suposa l'esforç realitzat per l'empresari en qüestió per expressar-se en la nostra llengua, i per què no, del toc d'humor que transmet l'eslògan. El reguitzell d'aspectes negatius ja se'l sabem de memòria i ara no toca.
bayarri81 |
dimecres, 19 de novembre de 2008 | 09:33h
 El meu fill ha començat enguany l'Institut i fa unes setmanes vàrem tenir la
primera reunió amb els professors de primer i segon de l'ESO. Allà
estàvem tots els pares, omplint el saló d'actes de gom a gom. Gent dempeus i
tot.Comença la sot-directora i ho fa en valencià. Dóna la paraula a la psicòloga, i aquesta mamprèn en castellà. Estem a Ciutat de València. Tot "normal". Continua el cap d'estudis (Francesc "noséquèmés") i torna al valencià. Ja sóc "veterà" i des de l'inici puc percebre un cert neguit en una bona part de l'auditori. Al poc de començar a parlar el Francesc... Nyas coca! S'alça un home, alça la maneta i amolla: "Oiga, mire usted: dispongo de poco tiempo y no he venido aquí a perderlo. Así que, ¿le importaría hablarnos en español?" (sic). Com sol ser habitual, el bo de Francesc, pensant que així és més educat li respon dient allò de "Claro que sí, sin ningún problema". Conte fins a 100 i alce el braç. El cor em batega a 1.000 per hora però la indignació és insuportable. - "Vull que conste en acta la meua desaprovació a que en un centre públic a la Ciutat de València i havent començat una intervenció en valencià s'haja hagut de canviar al castellà pel motiu que tots hem vist. Ara feu el que vulgueu. No vull generar ací i ara cap polèmica". No puc escoltar a Francesc del rebombori que es forma però continua en castellà. Al mateix temps un energumen que tinc al darrere m'escridassa sense complexos: -"¡¡¡ No quieres polémica pero tú lo has dicho !!! ¡¡Tú lo has dicho!!!" El mire amb indiferència i l'ignore. Un altre li explicava al que tenia al costat el següent: -"Pero si él lo entiende. Él lo entiende perfectamente". Sort que no vaig dir que era de Perpinyà i que no entenia el castellà. Estiguí a punt. Continue mantenint la calma (prou estrany en mi, però estàvem a l'Institut de mon fill) i la meua satisfacció creix especialment quan la sot-directora reprèn la paraula i torna a fer-ho en valencià. Sé que ho haguera fet en castellà si no m'alce. Això sí, com a la "senyora Abelló" de l'article de Vicent Partal, ni un sol gest de suport de la resta de pares que duen els seus fills a la línia en valencià, si més no, algun "¡¡Colló, quin geni!!. A vore si et relaxes, home". Viure en valencià (el nostre català) a València és gairebé una utopia, quelcom dur, quelcom que costa, que cansa...
bayarri81 |
divendres, 14 de novembre de 2008 | 20:19h
 Visc a València. Si fa bon oratge sóc usuari de moto des de no fa molt i la faig servir sobretot quan he d'anar al centre.El pont de les flors (veure foto) és un dels ponts que normalment creue  quan torne cap a casa. Per cert, diuen que a l'ajuntament li costa la broma de les floretes 1 milió d'euros a l'any. No us precipiteu a l'hora de valorar-ho que les flors canvien de color segons l'esdeveniment "estrella" de la ciutat. Exemple: blanc i groc vaticà quan vingué el Ratzinguer.Doncs bé, dimarts passat a les onze del matí quan tornava de "vendre graneres", veig de lluny un control policial just al bell mig del puto pont. Vaig poder evitar-lo, per allò d'anar en moto, però vaig pensar: "¡què hòsties!". Fins i tot, vaig posar-me la capa virtual de superheroi i vaig dir-me: "Ie, i si em paren els parlaré en valencià per tocar-los els collons una estoneta!. Menut sóc jo quan em pose". Estar a tir de veure'ls el "careto" i escagarrussar-me damunt va ser tot una. És més, si arriben a parar-me els done la capa, la moto, les graneres sobrants i si m'ho demanen els cante el "Porompompero". Quant vaig valorar (encara més) la gent que, reclamant normalitat i tantes altres coses, els parlen en la nostra llengua. Encara sóc capaç de recordar la seua actitud intimidatòria i neguitosa, especialment els que lluïen les escopetes i el que decidia qui parava i qui no. Segons amb qui parles se suposa que ho feien per la meua seguretat. Té collons la cosa...
bayarri81 |
divendres, 7 de novembre de 2008 | 08:29h
 Faig servir això del google per cercar "congrés" i, vés a saber per què, li avente a la tecla "Segur que tinc sort"...Sóc dels que, no cal dir-ho, tinc tota la configuració del meu ordinador en català o, en el seu defecte, en anglès. Sempre dic que el castellà ja m'ho sé de pe a pa. Sabeu que "quan proves sort" a google, si realment l'has tingut, s'obri el web que ells consideren estaves cercant. Doncs bé, quina ha estat la meua sorpresa quan s'ha obert aquest: cliqueu ací Mai no sabré si els senyors aquest del cercador són o no són conscients de la nostra realitat. Tampoc m'importa, però el seu objectiu (recordem, la meua sort) ha estat comprovar com la nostra llengua, una vegada més, "es objeto de especial respeto y protección". Au. Sort de la bona.
bayarri81 |
diumenge, 1 de juny de 2008 | 22:18h
La recepta és molt senzilla: es tria un professional de prestigi dels mitjans de comunicació dels Països Catalans i se li fa una oferta des d'Espanya que no puga rebujar. Se li posa piset a Madriz i amb un pinzell se li dóna unes capetes de "tarannà zetapenià". Mentre el forn s'escalfa, preparem unes talladetes de antipeperisme, uns granets de "lo que importan son las personas" i per acabar-ho d'adobar un xorret d'Osborne. I no res, ja ho tenim. En aquest cas "Carles (ja comencen a dir-li "Carlos") Francino (llegiu "Franzino")". Ací teniu el resultat. Bon profit. Cliqueu ací.
bayarri81 |
dissabte, 10 de maig de 2008 | 14:24h
Dissabte que ve intentaré fer el meu segon Ironman. Hui plou i no puc entrenar. 5 hores de bici i córrer que no recuperaré. Tinc una bronquitis mal curada. El cervell i el forigol escaldats com un gat. El soci m'envia un video sobre el Franki que m'indigna. Aprofite i jugue amb els nanos i faig faena a parts iguals. No em lleve del cap Ivan, que la està passant de ben grossa (si acabe l'Ironcat, aquest serà per tu). Juan i Robert estaran a meitat camí de la Marató i Mitja del Penyagolosa. Estic amb ells. Malgrat la pluja, que sempre m'encisa, el dia no pinta com jo volia. Sense saber per què, cerque en la meua memòria i en YouTube, i trobe aquesta meravella que em recorda les acaballes del estiu del 85. Un estiu trist, buit, on només recorde que solitud. És molt fàci traslladar-se enllà mitjançant la veu de la corista Max Edie, que a més a més, em desarma. Ara és demà, però demà serà un altre dia.
bayarri81 |
dissabte, 12 d'abril de 2008 | 22:26h
Finals d'Agost del 79. Ella torna a París l'endemà. Anant tot bé, no tornarem a veure'ns durant els propers onze mesos. Som conscients i plorem sense consol. Massa joves, massa preguntes, cap resposta. Jo li regale un disc i li pregue que escolte una cançó que m'encisa especialment: "Wish you were here". No sabia que volia dir, però sabia que volia dir el mateix que jo. "How I wish, how I wish you were here. We're just two lost souls swimming in a fish bowl, year after year..."
bayarri81 |
divendres, 11 d'abril de 2008 | 18:45h
 Sempre perdent. Sempre engolint gripaus. Sempre humillats. Sempre resignats... Quan despertarem. Quan respondrem. Quan serem lliures.
bayarri81 |
dilluns, 4 de febrer de 2008 | 07:56h
... El dia que Xavi, Puyol, Pau i Marc Gasol, Riera, Rafa Nadal, Albelda, Héctor Faubel, David Meca, Rudy Fernández, Ricky Rubio, David Ferrer i tants i tants esportistes de renom dels Països Catalans, actuen com va fer Sebastien Chabal (internacional francès de rugby) en aquesta entrevista, ja podeu planxar les estelades i agafar les tisores per desfer-vos de la vostra documentació actual, xicons... Quantes coses s'entendrien de colp. I oju, Chabal juga a Anglaterra...
bayarri81 |
dissabte, 2 de febrer de 2008 | 08:55h
Recordem el seu "Vergonya, cavallers. Vergonya" E fo aytal lacort, que qui guardaua la messio que hom hi feia cascun dia, e que era loch per quel Regne de Ualencia se podia goanyar mils que per negun loch que hi fos, e guardan encara quel podia hauer gran barayla al entrar de la vila entre cathalans e aragonesos, e molta altra gent quey hauia estranya, e altra que hauia molt pa en la uila que poria romanir a aquels qui tendrien la frontera: e per aço e per moltes daltres coses tinguem per bo que prefessem aquel pleyt: e fo aixi feyt, quen exissen tots dins ·IIII· dies ab aço quen porien leuar en les costes e en les mans. E en aquesta manera haguem Burriana: e per tal que sapien les gents quants homens hauia en Burriana, entre homens, e fembres, e tosets, foren ·VII· milia e ·XXXII·, e dural seti ans que fos presa ·II· meses.
bayarri81 |
dijous, 31 de gener de 2008 | 22:46h
 Després d'uns mesos molt mogudets a la meua vida, torne a encetar un
bloc, i quin millor lloc que aquest, que tant està fent pel nostre país.La tria d'un títol que m'agradara ha estat el motiu principal d'haver trigat una miqueta més. Fins que una vesprada, rellegint poemes d'en Miquel Martí i Pol, vaig tornar a gaudir d'aquesta meravella. Els dubtes s'esvaïren. Vull així retre un humil homenatge a uns dels millors poetes d'aquest país nostre tan amagat. Ara és demà Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d'esdevenir. I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, el fosc renou d'ara mateix, el càntic que commou, l'àmfora plena de bon vi. Ara és demà. Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d'amarar l'eixut. Tot serà poc, i l'heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitut. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosBLOCS I WEBS D'AMICS
EL MEU DARRER BLOC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|