jrequesens |
País |
divendres, 12 de setembre de 2008 | 15:13h
Amb una mica de retard, publico quatre notes amb la crònica de la meva primera estada a la Universitat Catalana d'Estiu. El temps a Prada sembla que passi més ràpid del normal. Deu dies vivint en un microcosmos de Països Catalans independents és la millor prova que la independència és possible i que amb ella seríem més feliços. I és que hauria de ser obligatori venir a la UCE almenys una vegada a la vida! (el mínim per tenir ganes de tornar-hi l'any següent).
El dia que vaig tornar cap a Igualada tenia la sensació que estava a punt de despertar d'un somni. Haviem compartit molt bones estones al Casa Nostra vevent moscat i coneixent gent de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i gaudint dels colors de la llengua. Els cursos per conéixer la realitat del país que vaig assistir em van encantar. Per una banda, "Les empreses de l'Euram" (coordinació d'Oriol Amat), fou una bona dosi d'optimisme; des del punt de vista econòmic, els Països Catalans aniriem millor independents que sotmesos a l'Estat espanyol. Els empresaris ho saben, però no ho volen dir! Per altra banda, el curs d'en Josep Guia, "40 anys d'independentisme català", tot i que fou curt ens donà l'energia i convicció necessària per continuar construnit aquest país que ens volen esquarterar. Pel que fa als tallers vaig fer Sardana amb la Teresa Vinyes i fou certament com un enamorament amb la dansa popular catalana. També vaig participar al taller de danses tradicionals. Altres actes que vaig assistir foren les presentacions (per exemple, "El Camí", un projecte molt ben fet i engrescador per unir totes les comarques tot caminant, la presentació de la Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés que per cert: han renunciat als Països Catalans?...), fòrums i debats, actes polítics, llibres, escoltant música d'Eïvissa (Projecte Mut fou una bona descoberta), Menorca (S'albaida), en Feliu Ventura que ens va emocionar a tots, Lax'n'busto, Els Pets, Túrnez & Sesé (una proposta genial que em va captivar), la Lídia Pujol (ens va deixar amb la boca oberta amb la seva expresivitat però la vam tancar de cop quan ens va propinar amb una peça amb espanyol!!), La Vella Dixieland, Els Mariners del Canigó, La Carrau... En fi, deu dies a Prada gaudint i amarant-nos de país, coneixent persones genials, passant moment inoblidables i, sobretot, agafant forces per continuar lluitant contra espanyols i botiflers! (que sembla que s'estan posant de moda..)
jrequesens |
País |
dimarts, 15 d'abril de 2008 | 02:46h
Ahir vaig tenir la sort d'assistir a la presentació al Palau de la Música del disc "Què fas, polissó? Algunes cançons de Xesco Boix" que recentment ha enregistrat el Grup de Folk. Amb un Palau ple de gom a gom, la vetllada fou esplèndida (més de dues hores) i del més petit fins el més gran vam gaudir plenament tot cantant de la primera a la última cançó. I és que el repertori és d'aquell que hem sentit des de que no aixecàvem 5 pams de terra i que encara cantem (aquest cap de setmana passat mateix, armats amb la guitarra i l'harmònica vam fer una bonica nit a Pujalt cantant alguns d'aquest temes amb escoltes de la Demarcació de Manresa).
Si no vaig errat, el Grup de Folk actual són en Jaume Arnella, Montse Domènech, Eduard Estivill, Isidor Marí, Jordi Pujol, Oriol Tramvia, Montse Soler). Les peces de la vesprada foren Una dona llarga i prima, Caragol, El Gripau blau, Que se n’ha fet d’aquelles flors? La Monja de Moià, Si no em trobes al fons de l’autobús, Les capsetes, Meu Manuel, 5 Ampolles, Vull ser lliure, Les pometes, Els temps estan canviant, Els macarrons, Dunlai, Bella Ciao, Puff el drac màgic, Les rondes del vi, Kumbaià, Adeu Irene... En fi, com feia broma l’Eduard Estivill des de l’escenari, cançons d’estrena mundial.
L’acte, plenament participatiu i amb el públic amb moltes ganes de recordar en Xesco, fou rodó (hi hagué també la participació dels Ara va de Bo) i es complí plenament la força que transmet la música i que en Xesco Boix recordava quan deia: “Cantar, per a mi és una teràpia, com un remei. M’ha tret de moltes cabòries. Ho recomanaria a tothom. La gent de les corals diu que qui canta, estima. És veritat: cantar esponja el cor i ajuda a estimar”.
Us deixo amb un article d’en Xesco Boix que he realitzat per el número 3 de la revista El Cauet (publicació del Cau d’Igualada) que aquest Sant Jordi sortirà al carrer. (segueix..)
jrequesens |
País |
dissabte, 2 de febrer de 2008 | 10:26h
Avui 2 de febrer es compleixen 800 anys del naixement de Jaume I. Per commemorar l'efemèride em sumo a la proposta d'en Vicent Partal amb un fragment del Llibre dels Fets i una reproducció del Penó de la Conquesta.
115. E vengren a nós en Barcelona, e dixeren que uolien parlar ab nos, e quens dirien bones noves. E dixem los, que be fossen els venguts, e quels escoltariem, e que rebriem lurs bones noves. E dixeren nos, que pensassem de passar a Maylor, que sol que la nostra persona, hi fos ques retrien a nos, que aixi ho hauien empres ab els. E nos dixem los, que ben fossen venguts, que bones noves aduyen, e que hi passariem. E fo lur acort dels qui venien della que cavallers ni altres homens non calia passar sino nostra persona e nostres homens per servir-nos: que tant havien els de nostra persona ab aquels qui eren dellà per conquerir les muntanyes com de mil cavallers. E dix en Bernat de Sancta Eugènia:
- Senyor, manats armar dues o tres galees, e metets uos sus, que nos riem ab vós: sempre que els sarraïns vos vegen, retran-se a vós.
Amb una mica de retard, publico quatre notes amb la crònica de la meva primera estada a la Universitat Catalana d'Estiu. 
Ahir vaig tenir la sort d'assistir a la presentació al Palau de la Música del disc "Què fas, polissó? Algunes cançons de Xesco Boix" que recentment ha enregistrat el Grup de Folk. 
Avui 2 de febrer es compleixen 800 anys del naixement de Jaume I. Per commemorar l'efemèride em sumo a la proposta d'en 
