bloc sobre cinema en català, dvd i coses...
|
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosCOMPANYS
DESCOBERTES VIRTUALS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
Coses Una pel·lícula amb dos directors, dos parts ben diferenciades, i dos estils visuals fortíssimament contraposats. Mentre visionava el film, el crític que signa aquestes línies pensava que una elecció tan radical és discutible, i dificulta (impedeix?) que en pugui resultar una obra que es consideri rodona, perfecta. No s'imaginava, però, trobar publicades opinions tan en cru: «Posa el llistó alt a la seva primera part i es derrumba a la segona», es va escriure.
 Tres dies amb la família, Garbo, l'home que va salvar el món i Las dos vidas de Andrés Rabadán van ser les principals triomfadores. REC 2 va ser la cinta més premiada, amb quatre guardons tècnics.
Fa un parell de dies comentavem la carta adreçada al director d'El país, signada per aproximadament un centenar de persones vinculades al món del cinema (ara ja més de dues-centes de tot tipus, des de professionals acreditats a aficionats), en què es qüestionava durament l'estil de Carlos Boyero a l'hora de redactar les cròniques de festivals, com a punta de llança de la cobertura que aquesta publicació fa del cinema considerat "arriscat". En l'anterior entrada a aquest bloc ens mostravem sobtats per la reacció d'un altre crític, Oti Rodríguez Marchante, qui es proposava defensar al seu colega menyspreant als signants de la carta. En la primera declaració pública que li coneixem sobre aquest tema, a una xerrada virtual amb els lectors d'El país, Boyero ha seguit aquesta línia: ha assegurant que els cineastes Víctor Erice ("el juglar de los membrillos") o José Luis Guerín només li desperten "menyspreu". Mal estil i, desgraciadament, un nul espai per a l'autocrítica.
Una carta adreçada al director del diari El País ha generat unes quantes batusses dialèctiques en el món del cinema estatal. Amb signants com Víctor Erice (autor d'El espíritu de la colmena), José Luís Guerín (autor d'En construcción) o els crítics Álvaro Arroba, Àngel Quintana o Miguel Marías, als quals s'han anat afegint nous noms com els d'Albert Serra (Honor de cavalleria), l'escrit es fa ressó de la indignació que ens certs cercles cinèfils desperten les cròniques de festivals realitzades per Carlos Boyero. S'acusa a Boyero de prejudicis contra determinades tendències cinematogràfiques, un estil insultant i una dubtosa professionalitat. Una de les anècdotes que dónen lloc a la carta és com Boyero, cronista per El país del Festival de Venecia, s'enorgullia d'haver abandonat a mitja projecció la sala en què es projectava el darrer film de Kiarostami, abandonant d'aquesta manera les seves obligacions professionals. |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
