Un tastador furtiu és un d'aquells que tasta al marge dels canons, al marge de les normes, fora de la ortodòxia. És un tastador sense base, sense fomació.
Tastador sense futur, només li interessa el present.
Impacient, tasta vins abans d'hora, incapaç de envellir-los com cal, o, conservar-los en llocs adequats, sovint al menjador, li agrada tenir l'objecte del seu desig a prop. Desig furtiu, impur, golafre.
Si ets furtiu només observes unes normes mínimes i teves, copes primes, sovint brutes, mal rentades com els teus sentits.
Copes brutes de l'alè amb que escalfes vins massa freds. Vins de nevera, potser massa freds, però mai calents.
Tasta vins a llocs furtius, prohibits i inadequats com ell. Mentre cuina i tot al seu voltant fa el xupxup -Take a walk on the wine side- i les olors es barregen, el confonen i l'embriaguen. A cellers empodegats, amarats de suor. A llocs plens de fum i foc, veus i alegria.
Un tastador furtiu s'ho empassa tot no escup res, sovint beu massa i li agrada massa fer-ho.
Beu vins per passió i amb passió, i li agrada creure's allò que beu.
No caça els fantasmes del mon del vi, els ignora o els escup a la cara.
Un tastador furtiu és aquell que és incapaç de il·lusionar-se amb els grans vins, no sap quin gust tenen, no ho vol saber.
Tria ampolles compulsivament i s'encega en tot allò que és nou, defuig els clàssics, fins i tot els que li agraden.
Beu vinagre i sempre pensa que el proper glop serà millor, que la propera ampolla sí que l'encertarà.
És aquell que sap que la guerra perduda i en l'eterna retirada sovint obté minses victòries, petits glops de glòria.
Honor i glòria.
Tastador furtiu és aquell que se sap condemnat a viure amb les seves limitacions, nas gastat i llengua irritada, incapaç de processar tot allò que el vi i la vida li ofereix.
Un tastador furtiu és aquell que vol que prohibeixin els vins, que els converteixin en pecat, és aquell que cerca el plaer total de la trangresió.
Un tastador furtiu beu vins robats.
Vins robats són aquells que beus en la foscor, perquè són vins amagats, difícils de trobar.
Exclusius en la seva manca de visibilitat, desconeguts i menystinguts per prescriptors, someliers, paladars benestants i altres diVins.
Vins excèntrics. Colgats dins el forat negre de la distribució.
Són aquells vins que et recomanen en veu baixa.
Vins que no volen triomfar, existir és la seva raó de ser.
La imperfecció el seu estat natural i el principal altaveu de les seves gràcies.
Els vins robats són vins regalats, regals de ceps.
Vins de raïms que han sobreviscut l'oblit per deixadesa i per pobresa, robats al seu fatal destí tenen ara una vida furtiva.
Sobreviuen la nostres copes d'estrankis, i els fruïm amb delit. Són vins que han lluitat contra la mort d'una vinya i han vençut.
Són vins de rebuig igual que rebutjats són els seus tastadors. Fill de fustes gastades o tan pobres que no cremaven ni a l'infern.
Regals robats. Presents no desitjats, sorpreses plaents que ningú no esperava, ni els seus pares.
Vins plens de fruita, de pinyols i rapa i que malgrat tot en regalen la seva singularitat, la seva independència i la seva llibertat.
Llibertat sagnant que mor a les nostres boques imperfectes i brutes. Sacrifici ritual, complert, llengua eixugant llavis que regalimen.
La Guia de Vins Catalans Tastats a Cegues és la millor notícia que hi ha hagut en el mon del vi català dels darrers anys.
I dic la millor perquè gràcies a la guia moltes de les bones notícies en forma de vins que hi ha a Catalunya tenen un aparador i un altaveu de primera línia.
Abans de la Guia això no existia.
La Guia també és la revolta dels petits.
Per tenir una bona puntuació no necessites tenir un gran nom, només un bon vi.
Aquest fet a permès que els focus que il·luminen l'escenari del vi català incorporin nous actors.
Els consumidors catalans disposem d'un munt d'informació d'una muntanya de referències.
Sovint es critíca que no hi són tots, que hi falten grans noms. Deixeu-me que us digui que a Catalunya els grans noms es paguen a preus exorbitants.
A mí que no m'hi busquin.
A més si no hi són és perquè no volen.
Les guies són per descobrir petits tresors, i el llibre d'or del vi català té un munt de tresors NO amagats. Dic NO amagats perquè és molt fàcil interpretar-ne la informació.
El format de ranking en que es presenten els vins, et permet identificar amb molta facilitat quin són els millors i els que t'interessen pel preu que vols pagar.
En Jordi Alcover, la Silivia Naranjo, en Jordi Abellan i la Cristina Martínez són les persones que més vins catalans han tastat. I no un sinó quatre vegades. Per tant, si algú té una visió global del vins catalans són ells.
De la indepèndencia del seu criteri destacaria el fet que fins i tot els cellers amb bona puntuació no la reben en els vins que esperaven veure més ben puntuats.
Fins i tot a uns "gamberros" com el de la Cooperativa de la Serp ens ha passat, entre els "trinquis de tap de suro" el Terrer té més predicament que el Sargantana.
Per la deformació professional que es deriva del fet de tastar 2000 vins en menys de mig any, valoren els vins que els sorprenen per damunt de referències impecables, però més "clàssiques".
I ben fet que fan, així ens renoven el paladar.
Respecte els vins d'aquest any m'ha agradat molt veure puntuacions altes i que en general les diferències entre els millors de cada categoria eren molt ajustades.
La Festa ja va ser un espectacle l'any passat. I la d'enguany encara ha estat millor. L'espai, la Sala Roma del Camp Nou, va fer que els millors vins i caves tinguessin un escenari adient a la categoria que tenen.
Per part meva només un inconvenient. Només hi vaig poder ser un parell d'horetes.
Li vaig comentar en Jordi Alcover que la festa hauria de durar un parell de dies i una mica més i se'm desmaia.
I ara els vins que vaig tastar durant dues hores ben aprofitades. Cito de "memòria" per l'ordre que els vaig prendre:
Masia Carreres Blanc, Nivia, Un Be Negre amb Potes Rosses i un Be Ros amb Potes Negres, Edetana Blanc, Edetària Blanc, Akyles Macabeu, l'Heravi Rosat, Mans de Samsó, Gaintus, El Quintà, Palell, Tallades de Cal Nicolau, La Carrerada, Les Pujoles, Les Clivellles de Torroja, Pater, El Macabeu de l'Oriol Perez de Tudela, Cap Nord Blanc 2010, Cap Nord Blanc 2009, Cap Nord Carinyena, Argil·la, el Brut Reserva de Carles Andreu, més Orto, més Clivelles i Edetària Negre.
Després de fullejar la Guia casi ploro en veure les joies que no havia tastat.
L'any que ve hi arribaré més d'hora, molt molt d'hora i seré imparable.
Ara destacaré els que em van sorprendre: els dos Bens, però sobretot el Be Negre, lleuger cremós, deliciós, el millor d'un vi d'inox amb zero astringència; l'Akyles Macabeu, novedós i tremendo; el Quintà, quina garnatxa més ben envellida; els Caps Nord blancs potser la sorpresa més gran del tast, millor el 2009, picava com un formatge blau, i quina carinyena! L'Argil·la, elegant i llaminer; l'Heravi Rosat, absolutament increïble, un vi que va molt més enllà del seu color, quan l'any que ve tregui el Mans de garnatxa ens tornarem bojos; i per acabar el mestratge de Carles Andreu per redefinir els cava rosat amb el seu Reserva trepat.
Quins tres dies! Enguany ja han passat els reis. I la foto plena de patges: Joan Àngel, Josep Mª, Jordis, Sílvia, Cristina, Joan, Oriol, més Josep Mª's, Carles ... i sobretot en Jordi Castells i Guasch, conèixer després de gairebé quatre anys de Viníssim al que segurament va ser el meu primer lector i de ben segur el més fidel em va fer molt feliç.
Deixeu-me ara que acabi amb un desig pel Nadal:
Compartiu taula llarga, mengeu i beveu-ho tot, perquè és en la plenitud dels rostres que estimeu que reconeixereu la vostra felicitat!
Amb aquest tanquem la sèrie de tres apunt sobre el cap de setmana al Priorat.
Després d'haver gaudit del mestratge de Joan Assens i l'hospitalitat de Josep Mª Anguera, el diumenge matí ens tocava fer via des de la Torre de Fontaubella fins a Torrroja. "És una casa blanca al costat de la carretera, això si trobeu el poble, la boira ens ha colgat dins un núvol". Parlava en Jordi Aixalà.
El record que en tenia d'ell era de la Festa dels 112 de l'any passat. Entre tanta corbata i moqueta hi havia un paio amb una samarreta dels Diables de Torroja, a taula tenia un vi amb un dibuix molt Skatalític, amb una granota vestida amb gabardina que fugia corrents, que és el que semblava que li venia de gust en ell.
Nom del vi Destrankis, un passerell com jo que s'havia colat a la presentació de la guia d'estrankis, no vaig saber reconèixer que era el Priorat més ben puntuat, no ho sabíem ni jo ni el meu imperfecte paladar. Recordo, això sí, que quan el vaig tastar em va agradar força, portava molts vins que m'havien agradat molt, però no en puc dir més. El que em va quedar grabat va ser l'home de la Samarreta dels Diables.
Si Joan és el mestre, i Josep Maria el futur, en Jordi és el present i la festa del vi català.
Ha redefinit el que serien vins de garatge, els seus són vins de jardí!
A més el seu a l'estiu és desmuntable per exigència familiar. L'any que bé n'estrena un de nou. ens vam autoconvidar a la festa d'inauguració.
Veient-lo dins del celler, minúscul, enmig dels dipòsits, et vé el cap la imatge d'un cuiner de vaixell mercant enmig d'un batibull de cassoles enormes, un tabaler amb un decantador a la ma. Torna la imatge del Diable.
En Jordi és un mestre de cerimònis fantàstic. Oficia sempre amb un mig somriure o una rialla espaterrant, mentre tapa i destapa dipòsits clavant-los cops d'un decantador que surt del dipòsit regalimant suc de carinyena i garnatxa.
Sang de licorella.
Priorat reivindicat un cop més per un d'aquells que ha deixat de vendre tot el raïm, i se l'ha jugat de valent. I dic valent perquè no ha volgut que els seus vins fossin exclusius i excloents.
Jordi Aixalà és un d'aquells que ha posat el Priorat a les copes dels tastadors limitats de butxaca, per això se li acaben els vins, per això i perquè són bons, molt bons!
"Aquest vi neix d'una il·lusió i és el principi d'un somni" Contraetiqueta del Pardelasses.
I també perquè els vins del celler Aixalà Alcaït no s'ofeguen en bótes noves i cares, que després hem de pagar entre tots, o no?
Fustes amb uns quants vins, i bótes cada cop més grans, respecten el vins "de bodeguer" que enguany li han portat tants maldecaps. Fermentacions capricioses i desiguals. Dipòsits dansaires. Olles que han arrencat el bull quan els ha semblat, i a les que ha costat controlar-ne la cocció.
Prou cassoles, parlem de vins.
En arribar el celler ja hi havia l'Àstrid del Celler de Can Mata, ens havia costat deu i ajuda sortir de la boira i trobar el celler. "Veig que sou molts, vaig a casa a buscar més copes, mentrestant aneu-vos passant aquest vi dolç, és un experiment. Els meus amics s'ho beuen tot i em costen calers llargs bevent els dolços i les mistel·les de la competència. Aquest any no me la foteran, els donaré aquest. No estar acabat, després em dieu que us sembla?" Cal que us respongui?
Torna carregat de copes, tombem un dipòsit de plàstic per fer de taula improvisada i som-hi: comença la batucada.
Pardelasses 2009, Clivelles 2009, L'Alsina 2009, Destrankis 2010, Destrankis "familiar" 2010 -el que fa el nebot- directe del dipòsit , "i ara espereu que tastareu el que més o menys serà el Pardelasses 2010", més dipòsits, decantador dins i a les copes, i ara les Clivelles 2010, obrim dipòsit "Encara li falta, però tastem-lo" i L'Alsina 2010"També li falta ..." suquem decantador, clavem nas i ens delim un cop més ... "I ara una carinyena de la finca més tardana que anirà ..."
Carinyenes i més carinyenes. visca les Diableses.
Les copes boges de tant tast i tant cop de canell, ens havien deixat el cap i el paladar dansant al so del tabaler enmig d'una bateria de dipòsits, batucada al Priorat. Samba de carinyenes. Estàvem en mans del Diable de Torroja.
Mentrestant en Jordi el polític, políticament incorrecte,gràcies a deu, conta contes i rondalles de la comarca, algunes per celebrar i d'altres per amagar.
"Del passat d'un poble, de l'esforç de la seva gent i del fruit de la seva terra neixen Les Clivelles".
Relats de finques escampades i perdudes, cançons que ens expliquem de quina finca surt cadascuna de les varietats dels cupatges de cada vi. Molta informació, molta història. Avui també hauria d'haver portat la grabadora.
L'alsina que plantaren al coster quan van plantar la vinya, ha donat nom a la seva filla - ell també continua-i a la seva carinyena més preuada que no la més ben puntuada."Mira que puntuar-me millor un vi que només surt de tant en tant quan em sobra carinyena dels altres vins ..." L'any passat el mateix, guanyava el Destrankis davant del seu estimat Pardelasses.
El problema de fer bons vins, no un sinó molts. Batucada de Priorats.
- I no tens cap blanc. - Sí tinc un macabeu, però el venc a ....
Secret de sumari, tastant el vi blanc que elaboren amb part del raïm que ell ven potser que es plantegi de vinificar-lo ell.
- Nani marxem que són les dues tocades i tenim taula reservada a Reus.
Em van haver d'arrencar del celler, en Jordi ja tornava a destapar no sé què ... Casi ploro.
Encar somio amb el tabaler del decantador, el diable cuiner de Torroja i les seves bótes i dpòsits de cuiner PereBotero.
Gràcies jordi per convidar-nos a la teva festa.
* Dinar als Vermuts Rofes al bell mig de Reus. Antiga fàbrica de vermut rehabilitada amb sensibilitat i reconvertida en magnífic restaurant.
Taula llarga, festa per nens i adults. Menges elaborades i per clavar el nas i delir-nos vam demanar Solpost del celler Sant Rafel a tocar de la Torre de Fontaubella i Pradell, just on començava el nostre petit gran viatge pels vins de Priorat.
Tot té un principi i un final. El sol s'havia post, Solpost, però tornarà a sortir igual que tornarem nosaltres.
Enguany ja han passat el reis. Gràcies Joan, Josep Mª i Jordi*
És un suggeriment temàtic, de temporada, per tastar tots els vins que podem prendre en aquest àpat. Podem tastar vins i caves per acompanyar l'aperitiu, l'escudella, la carn d'olla, el rostit i les postres.
I un àpat esplèndid sense vi?
Perd la gràcia, ho veig complicat i amb Coca-Cola seria un pecat.
El brindis amb cava, no?
La festa va associada a aquest vi amb bombolles. Ara és un moment divertit del cava rosat. Es mira de remoure el mercat introduint nous raïms com el trepat i es deixa de fer còpies del xampany francès rosat. A més, l'avantatge és que el procés d'elaboració del cava és més ràpid i surt més assequible respecte als vins.
Els fidels al vi o al cava es deixen convèncer?
S'ha de lluitar per trencar aquest tabú. La clau és beure sovint i mirar de tastar coses diferents. Per entendre de vins el que es necessita és fer un exercici de memòria.
Recordar l'etiqueta, si era bo i el preu...
Exacte. Tothom és expert perquè sap què li agrada. El problema és que no se'n recorden. Jo recomano que s'ho apuntin i quan vagin a la botiga en demanin una de nova i així es van obrint camí a vins i denominacions.
La riojitis està superada?
Sí i no. En els tastos pregunten si ens podem comparar amb la Rioja o la Ribera del Duero. Per mi, a nivell de qualitat estem per sobre, però ells són grans productors i dominen el mercat. Ara la riquesa i la varietat dels nostres vins guanyen de golejada.
Què li agrada més, parlar de vins o beure'ls?
Les dues coses. M'agrada molt explicar les batalletes que hi ha darrere cada vi. Si saps una mica del vi que t'estàs prenent ho disfrutes més. És bastant senzill saber si t'agrada el vi de l'Empordà, del Montsant o de la Terra Alta i després interessar-te per les varietats de raïm que porten. També és una manera de fer territori.
I millor fer-ho a prop de casa.
Prenent un xarel·lo d'Alella tenim un gran vi i afavorim que es mantingui el paisatge. Així em vaig plantejar el bloc sobre vins dels Països Catalans. Tenim prop de nou mil visites mensuals, la majoria per consultar vins que recomano. Bons vins a preus interessants, aquesta és la gràcia.
Quin és el tast a domicili que més li demanen?
El tast en grup facilita això de treure's la mandra i la vergonya de tastar. També els surt més bé a l'hora de pagar. El tast a la vinya també té bona acceptació.
Quina és seva última recomanació?
Els vins de les Vinyes d'en Gabriel, a Darmós, a les terres del Montsant.
Darrera actualització ( Dissabte, 17 de desembre del 2011 14:09 )
Un home sol, humil i pacient espera una colla de desconeguts al parking del celler, és en Josep Mª Anguera. Somriures i benvinguda, "Pugeu als cotxes que encara tenim temps de veure alguna vinya".
Entre les pinedes del Montsant floreixen ceps per tot arreu, les Vinyes d'en Gabriel no en són una excepció. "Normalment les trobareu tapades per la boira de l'Ebre, som a 3 km" Lo riu és vida i per la vinya qualitat en forma de maduracions més lentes.
Trepitjant aquells ceps monumentals, catedrals de la natura, comença el relat."Mon pare va morir jove i els meus padrins em van cuidar la vinya fins que vaig ser gran i en vaig saber prou. Gràcies a la seva tossuderia, no van fer cas dels cants de sirena europeus per arrencar vinya i rebre subvencions, i ara tinc una vinya amb ceps de garnatxa i carinyena d'entre 70 i 80 anys. I mira que van tenir els papers al davant a punt per signar" . El somni d'un viticultor modern.
Deixeu-me que us digui que en Josep Mª no té ceps, té arbres, ciclopeïcs, samsonians. Les argil·les del sol del Montsant no són tan pobres com la licorella del Priorat, i les plantes hi creixen més. Donen un fruit menys filtrat i més cremòs.
"Tot ecol·lògic, són tan vells i estant tan adpatats que gairebé no els cal ni coure. De la borgonya vaig aprendre de fer la poda amb un carretó de ferro amb el qual vaig cremant els sarments, les cendres van caient entre les reixes, podo i adobo al mateix temps" Tradició ben entesa, i el carretó allà baix entre dues fil·leres. Tornàvem a tastar "carrolls" d'una de les millors vinyes del Montsant, hi ha dies que tens molta sort.
El sol s¡escolia per la Serra de Prades, feia fred, havíem de deixar que la natura treballés els ceps. Ens tocava visitar una altre cova d'Alí Babà, plena de tresors.
El celler senzill, ampli i modern té tot el que en Josep Mª necessita per treballar. "Els primers vins de vinyes d'en Gabriel van sortir el 2004, fins aleshores veníem tot el raïm" Algú el deu trobar a faltar i molt el seu raïm.
Dos cavallets i un taulò aguanten uns quants tresors.
L'Heraví Jove Garnatxa i Carinyena, molt més rodones i complexes del que toca a un vi jove, bona matèria prima.
L'Heravi Selecció Carinyena vella i part de sirà jove, manen els tocs de romaní de la carinyena, queda una mica diluït enmig del tast -dissabte ja portàvem molts vins- però quan l'he tornat a tastar a casa, enamora.
I el primer plat fort L'Heraví Criança vinya vella, la meitat de cada, ampolla borgonya lacrada, i un pecat de vi per 12€. Fusta justa i raïm elegant, vull donar les gràcies als padrins d'en Josep Mª pel regal que ens han fet conserven aquestes vinyes. Sort, molta sort.
El nostre amfitrió anava oficiant, explicant vins, posant-nos el nas i el paladar en la pista correcte. Parlàvem de guies i puntuacions, de la satisfacció d'estar allà aprop de Teixars i Ortos, i massa humil per dir-nos que els seus eren els més ben puntuats. Fins que és devia mig equivocar i ens ho va dir.
- Oi, que tens un vi nou que t'han puntuat molt bé, Mans de .....? - És diu Mans de Samsó i té un 9.78. -Caramb al 2011 les Pujoles tenia un 9.77.
Se li escapa mig somriure, només mig, l'havíem exampat.
Mans de Samsó a l'etiqueta una ma gravada en or. Mans de Samsó un homenatje a les mans gruixades de l'avi. Les mans clivellades, colrades que han treballat la terra. La ma petita d'en Josep, d'infant protegida per la ma del padrí. "Quan esmorzàvem a la vinya l padrí encenia les cigarretes aganfant els rostolls amb les mans".
Mans de samsó el millor vi de la Guia del 2012. Carinyena vella, un vi potent elegant i fi, llarg, ple de garriga, i fruita confitada. Prodigiós, potser més prioratí que no pas Montsant. Potser m'equivoco en la meva imperfecció. Però segur que no ho faig quan us asseguro que l'esforç de les mans del padrí ha pagat la pena.
Sort que abans de marejar-nos d'emoció en Josep Mª ens diu "Veniu a la sala de bótes que tinc un regal per vosaltres". Una bóta petita d'un dolç de sirà sobremadurat al ceps que té just a la porta del celler"Un veí cansat de veure com es pansien al cep es va oferir per veremar-lo ell". Amb la pipeta va emplenant copes, de dolçor metal·lica -per un moment m'en vaig als Rasims de l'Olivera- suau intens, groselles ...
"L'etiqueta del dolç és un dibuix de ma filla, el dissenyador el volia retocar, m'hi vaig haver de barallar" Amable i contundent. Sense voler ens acaba de regalar el final de l'apunt.
A l'etiqueta del top del celler les mans del padrí, a la del vi més jove i nou, el dolç, el dibuix de la filla. En Josep Mª, igual que els d'Orto:NOMÉS CONTINUA. Interpreta el llegat que els seus avantpassats, la terra i el temps han dipositat a les seves mans.
Nosaltres hem tingut la sort de creuar-nos en el seu camí. Aquell en el que un home sol esperava uns desconeguts sota la vesprada roja vora un camí que no sabem si era de l'Heraví, o del seu Padrí. La vesprada ha tornat fosca i ni la força de Samsó conseguirà esborrar el record hermós d'aquestes hores a Darmós.
En Josep Mª engega l'etiquetadora per escriure les ampolles que li hem robat.
Grácies Josep Mª Anguera per la teva sensibilitat,
* El dilluns següent a la festa vaig tastar el Rosat de garnatxa, encara no m'he recuperat. Hi ha Mans que tot ho poden.
*Un viatge que comença el vespre abans palplantats al carrer enmig de la Torre de Fontaubella tastant amb Josep Rofes la garnatxa del Montprior encara per pulir. Magnífic inici, més genuí impossible*
“Orto” correcte en grec, en llatí,el neixament d'un astre, el sol que surt per Orió . Moment idoni per fer tasques a la terra. El sol que surt a les etiquetes dels vins.
Un dels sols que il·lumina el Montsant: Joan Assens i els vins d'Orto.
-“Naltros no hem creat res. Només continuem!” Joan , Jordi i dos Josep Mº, quatre amics i tres famílies. Pagesos de no sé quantes generacions, hereus de l'herència familiar, estimen, valoren i treballen el seu llegat a parts iguals.
-“Has d’acceptar el que tens i el que et toca, i així et guanyes el seu repecte i el seu favor... Que plou poc abans de la verema, no passa res, el vi serà diferent i punt. que es pensen que és la vinya, un hivernacle? Els vins han de ser diferents cada any"
Vinyes velles, arrelades a la història del Montsant, del Masroig.
Vinyes vives amb intervencions mínimes, vinyes fortes, sofertes, estimades i generoses en la qualitat del seu fruit escadusser.
-"L’argil·la els dona vida aliment i aigua, i l’argil·la les ofegarà". Tot té un principi i un final.
Trepitjant la finca del Palell, gratant les fulles per trobar-hi el pel. En Joan ens fa un master de garnatxes –negra, roja, peluda, tintorera-. "L'aromàtica, l'elegant, la vermella, la que té estructura". El proper cop que torni porto gravadora, ho juro.
Clar en les exposicións, de verb nerviós, un remolí a les mans, sabi en el missatge, divertit en la paraula. Magistral.
“Carrolls” -quin privilegi tastar carrolls de Palell directes dels ceps, ara ja madurs, un viatge iniciàtic-, “Colgats”, vinyes dels rebesavis, alambics alts com campanars, amistat i vides paral·leles. Mitologia i novel·la.
I ara hiper-realitat: “Cada Singularitat ens dóna dues bótes” entre 500 i 600 ampolles, faves comptades, feu números.
- “Hem d’aprendre a viure amb el que tenim” Filosofia en temps de crisi.
- Diuen que és impossible fer un monovarietal de Picapoll Negre.
-“Hi ha cellers que fallen perquè no s’estimen el fill que han de tenir” és la seva manera d’explicar-nos que hi ha qui cerca un model de vi determinat independentment del raïm que té. I per fer això no escolta la terra, arranca, replanta, retoca i perd el nord, el sud i el que faci falta.
“Ens hem venut els morts” Contava Porcel de qui es venia les terres heretades.
“Aquestes terres no te les puc vendre. No són meves, mon padrí les va donar a mon pare i en ell el seu., i el que no has comprat no t’ho pots vendre. I si m’ho tornes a demanar no et vendre el raïm i et quedaràs sense vi.” Li espetacaven a un gran de la comarca a una finca de La Figuera. Un Espectacle de resposta.
“Amb tot raïm pots fer un vi, el que ell et dóna, no el que tu vols”. En Joan està imparable.
"Dies fruita, dies fulla, avui és un dia mineral ..." Lliçons de calendari biodinàmic, i nosaltres ens fem una pregunta com carai hem aconseguit sobreviure amb dignitat sense saber a quin dia vivim? Fil a l'agulla entre el 6 que erem, dos dies després, ja sumem 8 calendaris.
-“Passem per la meva Coma i después anirem a l’Iglú” Cares de poker, que fa cantant a Antònia Font?
Dins la Cooperativa del Molar, el Montsant plora llàgrimes d’or. Som dins d’un núvol d’oli del raig, i enmig de l’olor: plàstic. Som dins s’Iglú
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú tan descomunal, ple de calabruix, tanta llibertat, tanta magnitud.
Orto vins ocupen un espai dins la Cooperativa del Molar, tancat amb plàstics fins dalt la nau, “Iglú descomunal”, per crear i mantenir l’atmosfera i temperatura idònea per les seves vinificacions, “ses coses no són fàcils per ningú”.
Ple de dipòsits, bótes, aparells de refrigeració, premses a mig montar, copes decantadors i els seus vins. “Ple de calabruix”
En Joan continua oficiant, obre aixetes de l’ínox, emplena copes de blancs sense filtrar, tèrbols, immensos “Tanta llibertat, tanta magnitud”.
Entre els assistents, un convenciment:”Som d’Orto, ens hem fet d’Orto” Ens estant passant per l’adreçador i en volem més.
-“50% sis mesos en mares i l‘altre meitat 6 mesos en bóta. Un Montsant dels d’abans. Quan el vam presentar a la plaça del poble ens el treien de les mans”
- “I ara comencem amb el Palell. Trobeu el Ginebró?. Sentireu com puja pel clatell i s’us enrampa el cap, és elèctric. Lo nostre gintònic” Escarafalls de plaer, ulls closos, caps en moviment.
-“I ara el Picapoll. 170 anys d’història familiar amaren aquest vi ... t'agafa per la mandíbula i et puja cap amunt” Nassos clavats olorant fort, xarrups llargs, delit a les llengües ...electritzats.
Per un moment les parets de l’iglú tremolen. Som en un somni? I arriben els nens cansats de jugar, ens fan tocar de peus a terra. En Joan murri riu. “T’has d’estimar el fill que tens” .
I entremig alguns dels "secrets" d'Orto: fermentacions eternes capricioses, "No tenim pressa", ni peus de cuba, maceracions llargues que atemperen les extraccions, el mateix temps de fusta per cada singularitat per valor-ne l'envelliment i poder fer un seguiment, fustes amb tres o quatre vins ...
Mica en mica estirem el fil d'Ariadna que ens explica el com i el perquè, no sé si som prou llestos per copsar-ho tot, no cal, bevem i xal·lem.
Tastem la suavitat contundent.Tradició ben entesa, la innovació de ser fidels a uns principis ben entesa i sensibilitat.
-"Veremem durant dos mesos i mig, passem per les finques dues i fins i tot tres vegades. Vinifiquem bocoi a bocoi. Amb una galleda el raïm pel vi, a l'altre, les panses pels dolços. Aquí s'aprofita tot."
"Segons el dia de tast, una Singularitat guanya a les altres s'ho reparteixen, no sabem perquè, en un altre vida ho estudiarem"
Quatre socis, tres famílies, una Singularitat per soci, un vi monovarietal de cadasquna de les finques més especials. a par t de les ja esmentades tene La Carrerada -carinyena- i Les Pujoles -ull de llebre-. Tothom treu pit, tothom content: "Jo tinc la millor Carinyena", "El meu Picapoll és el millor", "L'Ull de Llebre és el meu", i "No trobareu cap Garnatxa Peluda com la meva".
Competitivitat sana, sostenible.
L'Iglú torna trontollar, els nens tenen gana. Cotxes i Cap el gamatzem del MAsroig. Ens firem una mica. "Companys, no hem tastat els dolços, emporteu-vos aquests ..."
El viatge pel País d'Orto s'acaba, en marxem tristos però més savis, si res més no, marxem amb part de la seva història dins unes ampolles.
Dissabte una colla d'amics van estrenar el Tast&Casa a Pacs del Penedès. Onze ex-companys de facultat es trobaven per fer una arròs -que de ben segur va ser deliciós- i van voler fer un tast de vins abans de l'apat. Dit i fet, cap a Vilafranca!
Tots erem vinguts una mica de tot arreu: Vic, Sabadell, Canet ... i algú em sembla que de força més lluny, Alemanya, oi Joan Anton?
Després d'uns quants mails decidin vins i nombre d'ampolles vam optar per fer un tast de 3 vins -un de cada color- i un cava. 100% Penedès, total 4x2 ampolles, una pel tast i una altre pel dinar.
El lloc, la Masia de la Muntanyeta, estava envoltat de vinyes. Taula gran plena de copes, vins en fresc, fitxes de tast, diferents llevataps, decantador...i sobretot ganes de passar una bona estona i compartir vins i converses.
I quan hi vam ser tots les ampolles van començar a fer: BLOB!
Amb el Giró 2/Celler Giró Ribot/Giró blanc 100%/1 més de bóta/8€ vam parlar de vinificacions primigènies i senzilles, el camí més curt del cep a la copa. El tast del vi blanc ens va servir per parlar de glicèrics, acidesa, pastisseria, recorregut en boca i un munt de coses més ... El tast just encetava.
Parlar de Penedès és parlar de grans rosats i el Ros de Pacs/Pares Baltà/Cabernet- Merlot-Sirà/fermentació aturada per augmentar la dolçor/5€, ens va servir per parlar de maceracions, extraccions i un ventall de sabors diferents. "...Si tanques els ulls sembla un vi negre..." comentàven amb encert a taula. El Ros de Pacs no és un rosat piruleta, sap mostrar estructura i una bona acidesa, sense menystenir aquell punt golós que li han robat a la fermentació.
El Pas Curtei 2009/Celler Alemany i Corrió/Merlot 85%-Carinyena 15%/13 mesos de bótes noves i seminoves/12.85€, demanava pas i deixeu-me que us digui que va arribar abans d'hora. Li falta afinament en ampolla, té molt camí a recorrer i està massa verd, encara no hauria de ser al mercat.Tot i això és un vi amb molt potencial i ens va servir per intuir el que pot arribar a ser un bon vi negre del Penedès. Si ho haguès sabut no l'hauria triat. Un vi de garatge que hauria d'haver-se quedat més temps a la cotxeria.
Sort que amb el Brut Imperial de Reixach Baques/8€ vam superar les expectatives seves i meves, un tros de cava. Macabeu, Xarel·lo i Parellada amb un esplèndid envelliment de 42 mesos, bombolles fines i tranquil·les, per regalar-te en boca un núvol de carmel arrodonit amb una acidesa impecable, persitència i gust llargs, molt llargs, deliciós.
I pel camí moltes preguntes, que si temperatures, mares gruixudes i primes, bótes noves i excessives, d'on venen els tanins?, quan aguanta una ampolla oberta?, preus i ampolles, premis i guies, recomancions vàries, vam parlar de molts vins, el perquè del trist èxit dels lambruscos, com guarir-nos de la Riojitis tot situant el vins catalans allà on els correspon per la seva qualitat, els problemes de màrketing i distribució .... Bé un parell d'hores que van donar per molt.
Tot plegat vam deixar que parlessin els vins i noslatres només ens vam afegir a la conversa.
Després de la conversa potser no èrem millors, o potser sí, però els 11 que al final van ser 13 i el que obria les ampolles ens ho havíem passat d'allò més bé.
De moment a can Tast&Casa ja hem encarregat un parell de caixes de Brut Imperial perquè no ens en falti ni a casa ni als tasts.
Gràcies David, Dani&Dani, Joan Anton ... i a tota la colla per la vostra companyia.
Viníssim arriba als 150 apunts fent festa grossa, sortim de l'ordinador o casi.
Sortirem si tu ens convides.
El bloc és resultat d'haver descobert durant un tast llunyà que m'agradava tant parlar de vins com beure'ls.
Obrir el bloc va ser l'excusa perfecte per parlar-ne.
Uns quants tastos més tard i molts vins després, una "Collita Roja" sensacional, em decideixo a fer-vos arribar la passió pel vi d'una manera més directe:
TAST&CASAés un servei de tasts de vins a domicili o allà on tu vulguis. Acostem el món del vi a la teva copa. Un tast a la teva mida. Un tast per a tu. Et posem les coses molt fàcils, ras i curt HO POSEM TOT: vins, copes, obridors, decantadors, estovalles, fitxes de tast...
Tot allò que necessites per endinsar-te al fascinant món dels vins i els caves.
Obrirem ampolles, emplenarem i buidarem copes amb un llenguatge planer, directe i clar per desxifrar secrets de vins i cellers.
Tastarem allà on et sentis més còmode: a casa, a un restaurant, al lloc de feina, a la platja o a peu de vinya... tu tries i, si vols, també et proporcionarem la sala.
Però, sobretot, et donarem vins, molts vins. Plaer intens.
Tots els tastos són a la teva mida. Primer has d'escollir quin tipus de tast vols: un tast BÀSIC, d'iniciació, o un tast A FONS per conèixer en profunditat allò que més desitges saber sobre vins i caves.
Plaer jove per a adults, plaer adult per a joves, quina copa vols, tria-la i serà la teva.
M'equivoco tot sovint i, més sovint, em costa reconèixer-ho, però encara em costa més no tornar-me a equivocar.
Això té poc a veure amb els vins. El que sí hi té a veure és que sóc un tastador imperfecte. El meu nas és poc fi i gairebé sempre està de vacances. El meu paladar no treballa malament, però sóc incapaç de processar tota la informació que em dóna, posar totes les etiquetes.
Sóc, però, un bevedor de vins "expert". Com la resta dels mortals, tinc claríssim el que m'agrada i el que no. Un de tants experts en el seu plaer.
Això sí, sóc molt curiós.
La meva imperfecció em condiciona. La meva butxaca també. Tant si m'agraden com si no, els vins com més barats millor. Per sota de 10 € gairebé sempre, tasto qualsevol vi que apregui al mercat i que el "misteri" o el desastre de la distribució de vins a casa nostra em posa al davant.
Fins a 15 € bec molt Montsant, Terra Alta, Empordà, Conca de Barberà o Costers del Segre. A partir de 15 € només allò del que tinc bones referències, cellers que m'agraden especialment o varietats autòctones difícils de trobar. Per sobre de 20 €, només "Vins de Nadal" o algun pecat capital... i un parell de cops l'any.
La perfecció en els vins es paga a preu d'or, és massa exclusiva, excloent.
Tasto molts segons vins dels cellers, els meus estimats "germans petits". Imperfectes com jo i, sobretot, singulars. Cerco en ells quelcom excepcional en el sabor i tacte a la llengua. Quan ho trobo en la dosi adequada fa que aquest vi tingui un punt desequilibrat. Però únic. Inolvidable. Bellesa imperfecta.
Com a imperfecte, els vins m'ho han de posar fàcil, per això sento una atracció irresistible cap als vins sense bóta, per francs, directes i imperfectes, i als monovarietals. Il·lús, em penso que els entendré millor.
En la meva imperfecció, tinc clar que la millor manera de matar un vi és ofegant-lo en fusta, tant li fot si és nova, vella o d'Ikea. Vins de "parket".
I tot i que m'agraden els tanins rodons, massa vins de gamma alta s'assemblen en excés. Són molt bons però massa iguals. En el seu equilibri i perfecció fan que siguem sensorialment més pobres.
Per la llengua, és com si els peus descalços es passessin el dia trepitjant catifes de vellut i mai no ho fessin damunt l'arena, l'herba, el marbre o algunes roques punxegudes però amb algun canto rodó, intens i suau. Aquesta és la sensació a la que em refereixo, una llambregada de plaer.
Un plaer imperfecte.
La perfecció té tant de finalitat, com de final. Quelcom perfecte, no pot millorar, estar acabat. Mort. Qui vol ser perfecte?
Tinc la sensació que moltes de les coses i de la gent que estimo es quedarien a la taula de triatge.
Entenc que em veig com aquest vins que elogio. Imperfecte, de fet molt imperfecte, però amb algun detall ......
Som, en part, els vins que bevem. La vida, volguem o no, és un llarg camí d'imperfeccions. Això la fa irrepetible i apassionant. Ens fa vius, irrepetibles i diferents. Els vins ens acompanyen.
Vivim i estimem, doncs, els vins imperfectes, èxits íntims, mancances compartides.
Entre Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella trobem el Mas Sant Rafel.
Finca recuperada, que antigament havia omplert de jornals la zona. El bosc s'havia cruspit els ceps i havia amagat les terrasses. Però la Pilar i els seu marit volien tornar al la terra on havien nascut i la volíem fer reviure. La compra del mas en una subhasta va ser el tret de sortida d'aquest reeixit i esforçat projecte de recuperació. Les garnatxes blanques i negres manen un altre cop i els vins de Solpost són una realitat. Are you real?
A la sala de bótes la Pilar ens va oferir una lliçó de sinceritat enològica: un mateix vi, el Solpost 2007 passat per bótes diferents. Una de roure americà, i dues de francés, com us podeu imaginar de preus diferents. La més cara la Cadus de la foto.
Tres versions d'un mateix vi, tres vins diferents. Sense retocs finals, ni afinaments en ampolla.
La primera copa de roure americà carregada de fruita, taní i vainilla, li mancava equilibri i integració. Un punt rugós com la fusta del recipient.
La segona ja de roure francès ens donava un vi equilibrat, arrodonit i amb la fusta ben integrada, més especiat.
I amb la tercera, de categoria superior, i per comparació directe i consecutiva un prodigi de finor i elegància.
Ras i curt si pel de roure americà hauries pagat fins a 10€, pel de roure francès 15€ pel tercer hauries arribat a 20€.
Molt sincera la Pilar ens deia" ... Si volguèssim fer un vi de gama alta l'envelliríem només en roure francès de primera, ara barrejant fustes omplim el vi de matisos i no l'hem de vendre tan car." Una lliçó de realisme.
Un privilegi pels neòfits poder tastar directament de les bótes, i també molt didàctic per valorar la influència de les bótes en els vins que prenem. Saber fins on et donen més pa que formatge. " Are you Real?"
També vam tastar el seu seu rosat carregat de carinyena, amb més personalitat i nervi que la majoria de rosats, i la seva garnatxa blanca amb una punta de viogner directe del dipòsit d'on l'havien d'embotellar després d'un envelliment mixt d'inox i bóta.
"Are you Real?" Els demanava un distribuïdor americà en una fira a Miami cansat que "negociants"de diversos pelatges li vengessin fum sense parar. Buscava cellers que tinguessin vinya i instal·lacions, que hi hagués un projecte darrera. Us haig de dir que el Celler Sant Rafel té tot això i més ...
Com molts vins catalans la seva única sortida és l'exportació. "No tenim diners per un comercial, ni tampoc per fer regals a vinacoteques. Amb un parell o tres de fires a l'estranger obrim mercats i les comandes són grans." I nosaltres sense poder tastar els seus vins.
En aquest celler hi vinifiquen alguns dels que jo considero grans noms del Montsant. Fer part de la feina i cedir les instal·lacions ha estat una manera per finançar el projecte de Solpost, res a dir. El que sí trobo com a mínim sorprenent és el fet que darrera d'algunes de les marques amb més prestigi del Montsant no hi hagi un projecte tangible a part dels vins. Els vins són excel·lents, ja em crec que són "reals", però un consumidor d'apeu com jo es va endur un desengany.
El Mas Sant Rafel una vinya on el sol s'havia post i on han tornat a crèixer els ceps. Emplena la copa de Solpost, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te en el Montsant més "real".
Ahir em vaig fer un regal. Vaig passar el dia a Espiells a l'Escola de Viticultura tastant vins amb en Jordi Alcover, la Silvia Naranjo, en Jordi Abellan i la Cristina.
M'havien convidat i vaig aprofitar per deixar mostres dels vins de la cooperativa de la Serp perquè els tastin per la secció de vins de pagès.
Els motius de la invitació es deuen tant a qüestions d'afinitats internautes com, i considero que més important per qüestions de transparència. Veure com treballen, el mètode, ajuda a entendre millor la guia.
Per mí va ser una festa i com els vaig dir una jornada formativa. Compartir 5 horetes de vins, caves i conversa amb les persones que objectivament han tastat més vins de catalunya i que ja van pel quart any ha estat molt instructiu a tots els nivells.
Bé, anem per feina i obrim ampolles vam tastar 25 vins i caves -10 negres, 8 blancs, 2 rosats, 8 caves blancs i dos caves rosats-. Triats aleatòriament de climatitzadors i neveres. " Nani, tria un parell d'ampolles a veure si tenim sort i són bones".
Tothom ho tasta tot, al mateix moment i de la mateixa ampolla. La valoració té dues fases, tast a cegues vista-nas-boca el 85% de la nota final. "Heu puntuat tots?" és la pregunta retòrica que fan després de tastar cada vi, i llavors despullen l'ampolla i valoren etiquetes-contraetiquetes-varietats-tap i relació preu qualitat.
Durant la fase de tast hi ha comentaris, però mai sobre les puntuacions. Escarafalls de fàstics, gemecs de plaer, o silenci per bé i per mal depenent del vi. Us haig de dir que el primer vi que vam tastar el vaig escopir al cap de mig segon de tenir-lo a la boca, va ser un acte reflex. Coitus interruptus. Ells van ser més professionals, valoracions incloses.
La llengua em va fer veure de cop que això de fer una guia de vins sovint no té res a veure amb el glamour. Molts dels vins només els pots tastar d'una manera: per obligació. Fer la guia té més a veure amb picar pedra durant mig any, tastant entre 30 i 50 mostres diàries, que no pas amb el suposat plaer que envolta una copa de vi.
Vaig xal·lar de valent veient com clavaven DO's i raïm tastant a cegues. I encara més veient com alguns vins els sorprenien i confonien les seves prediccions. Veient com una vinya jove et canviava la DO d'un vi, com el Brut Nature es tornava Brut, com un raïm blanc molt ben treballat trencava totes les suposicions i redimensionava una varietat. O les protestes en saber el preu excessiu d'un vi que els havia semblat correcte o més que correcte.
Viure en directe com estudien els taps, en relació al preu, com donen el mateix temps a un gran vi que a un vi que entenen que no hauria danar directe a l'aigüera, o com sense dir-se res puntuen els vins amb variacions de dècimes, ratlle l'espectacle. Deliciosament didàctic.
Més curiositats, avís per navegants i viticultors. Com influenciar un tast a cegues: amb una ampolla que pesi molt i tingui un coll més estret del normal anuncies que el teu vi va fort, que vol jugar la "champions" i predisposes el tast. Ara la feina és del vi per sadollar les expectatives, en cas que no sigui així, l'efecte potser el contrari.
Sovint em passa quan bec vi amb la família o amics, que em sento a dir "mira que t'agraden els vins rars" addicte com soc a tastar tot allò nou "M'agraden els vins que m'aporten coses noves" responc amb la copa ben alta. Ahir, tastant amb ells, vaig canviar de bàndol i vaig ser jo qui va dir "Així, us ha agradat tant aquest vi?" i vaig haver d'escoltar " Aquest vi es diferent, dóna una versió nova a la varietat". Van tornar ha ser més professionals. "Tastem molts vins, i valorem molt els vins que ens sorprenen" . De la guia el que valoro més és l'apartat de les Troballes. Els vins sorprenents. M'havien pagat amb la meva moneda.
No vull parlar de quins vins vam tastar, secret de sumari, tot i que tinc permís de l'equip de tast. El que sí que us diré és que vam beure un vi negre d'aquells de pòdium, em van regalar l'ampolla, la guardaré a l'altar. Un vi blanc de Bages que ja recomano a tots els meus amics a sottovoce , és un piquepoul del 2010. I un rosat de l'Empordà que per 4€ fa que repensis el preu que toca pagar per un vi excel·lent. Tampoc vull passar per alt que entre els 25 van coincidir tres ampolles d'un mateix celler de tres tipus de vins diferents i que van fer un 3 de 3, "Perquè ho treuen al mercat?"Vinus horribilis.
Dir-vos també que em vaig quedar amb ganes de tastar el que per ells havia estat el primer 10 en un tast a cegues, una carinyena vella que redefinia la varietat. Vaig fer tard, per un dia. No hi fa res, sé amb quina ampolla haig de somiar. L'objecte del meu desig.
Vam parlar de tot envelliments i fustes hiperbòliques, DO's passades per aigua, cellers, varietats, debats, batalles i batalletes i en tot moment em van fer sentir com un alumne avantatjat, ahir l'equip de tast no van ser quatre, vam ser cinc. Un privilegi.
"Vam obrir un debat, que ja ha començat a donar fruit. No n'obrirem cap més fins que no aconseguim tancar aquest. Però hi ha més de debats per obrir... El que no entenem és perquè de tot el mon del vi hem hagut de ser nosaltres qui l'obrís?"
Ara, a la Sívia i els Jordis els haig d'agrair que a part d'haver-me canviat la meva visió dels vins catalans, m'han ensenyat el que és un bon regal d'aniversari. Mai havia tingut tantes ganes de fer 43 anys. L'any que ve hi torno.
I a més a més em van convidar a dinar, al 2012 el portaré jo. També vaig endur-me un regal final, una Collita Roja, molt roja, excel·lent.
*Fer-ho un dia és un regal. Ahir ja havien tastat el 40%, els queden molt dies de feina per tastar el 60% restant. Una tasca que només es pot fer des d'un rigor absolut i la més estricte professionalitat. " El més difícil és mantenir el mateix criteri i il·lusió al llarg de tot el procés"en dono fe. Amen d'organitzar tota la logística de la rebuda de mostres, preparació de les ampolles pels tasts a cegues, fer les fotografies, processar totes les fitxes de tast ... i sobreviure amb dignitat.
Els vaig deixar a mitja tarda enmig d'una biblioteca d'Alexandria on els pergamins eren substituits per ampolles i caixes de vins tastats i per tastar, fotografiats i per fotografiar, un batibull de plaer o de coitus interruptus, una torre de babel de raïms i bombolles. Però sobretot una feinada descomunal.
Al cotxe de tornada a casa no vaig ni posar la radio, jo també havia de processar molta informació.
Marxava content i orgullós de saber qui i com es tastaran els meus vins.
Ahir diumenge tocaven tasques de celler. Embotellàvem el blanc de moscatell, el Vidriol -rèptil peculiar, que habita els rials arenyencs, ho dic sense literatura ni mitològia, és una casi serp que existeix de veritat-. I també hem embotellat la meitat de la pansa roja/trepat 2010 que no ha passat per bóta, l'altre meitat la guardem per envellir-la en fusta quan haguem embotelllat la garnatxa de la bóta.
El Vidriol 2010 és un vi molt fresc, un punt gras, que tot i que no té la dolçor de la collita anterior, tampoc ens presenta d'entrada aquelles olors de reducció i fermentacions dubtoses. Tenim un munt d'ampolles, totes apilonades fèien molt goig, algun cooperativista les comparava amb lingots d'or, es veu que un recent passeig per Wall Street l'havia trastocat un mica.
El Remor 2010 és al meu parer el millor vi que fins aquest moment ha sortit del nostre celler. Remor és el soroll de la festa del vi i el soroll que fa el most al dipòsit quan fermenta amb la pellofa.
Remor 2010: Color cirera, capa baixa, lluent com sol; al nas fruita vermella, potser gerds i les notes cítriques de la pansa roja; en boca expresa la seva suavitat amb un taní rodó i vellutat. Ras i curt: un vi de pagès de l'hòstia.
A més en tenim tant que en posarem a la venta, quan sabem on us ho dic tot d'una.
Ara escolta la Remor del Vidriol quan omples la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
El vespre del passat divendres 18 de març al Club del Cep, Joan Àngel Llaberia propietari del Celller Edetària va donar una lliçó de sensibilitat i sinceritat, criteri i elegància, i sobretot MINERALITAT amb els seus vins i les seves paraules.
Els assistents ja no podrem deslligar mai la feina del Celler Edetària de la riquesa mineral del seu terrer: la duna fòssil del Panal, les sals minerals del Tapàs, els Còdols de les antigues lleres del rius i els llims i argiles de la Valls.
Edetària és una simbiosi perfecte del seu terrer i vinyes velles garnatxa de més de 50 anys, herència familiar, matisades amb criteri per algun cupatge forani i un celler modern del 2003.
Amb només 8 collites el celler és al capdavant d'una DO que tot i molta història ha de lluitar per fer-se un lloc entre els grans. "La Terra Alta ha perdut una oportunitat d'or...i ara que tothom ha entès el que havia de fer i com s'ha de fer haurem de treballar el doble". Joan Àngel Llaberia és amb els seus vins a la punta de la llança de la DO. "Jo faig vins compromesos amb la terra que veu crèixer les nostres varietats, qui vulgui triar vins corporación dermoestètica farcits de llevats artificials té molt on triar, la mineralitat dels meus vins és la prova de la seva autenticitat"
Ara tornem al tast. La mineralitat en els vins costa de copsar, entendre d'on venen les notes salines d'un vi, el perquè de la frescor balsàmica, aquells olors d'hidrocarburs o perquè la cremositat i untuositat d'un vi també es deu a la profunditat de les seves arrels. Hem d'agraïr a l'Àngel que tingués la paciència i la sabiesa de posar l'accent del tast en aquests aspectes.
Anem pels vins, els comentarem en l'ordre que els vam prendre. Tasta'ls a temps real:
VIA EDETANA BLANC 2010: 70 %Garnatxa Blanca de vinya vella de més de 50 anys amb sol de Panal i 30 % de Viogner veremat un punt verd perd matisar lamb la seva acidesa a potència i el sabor de la reina de la Terra Alta, i 4 mesos de bóta de roure.
Tast : or clar, lluent i net; al nas fruita blanca, una mica de prèssec i amb en obrir-se notes més minerals; en boca ample, gras, fresc i sals diverses a la llengua, llarg peristent. L'aposta del celler per la garnatxa blanca i la força del sol és fan evidents en aquest vi.
VIA TERRA 2010:el negre jove, garnatxa fina -l'Àngel ens explica que els seus ceps garnatxa negra són diferents de tots els altres que ha vist, son pare l'anomenava garnatxa fina i evidentment ell també-. És un vi amb vocació mineral, etiqueta blanca amb una "T" protagonista de la qual surten uns arrels inmenses i profundes, minerals. Porta un xic de bóta de 4 vins, respectuosa amb la fruita, una bóta "amorosida".
Tast: roig clar, ben viu; nas amb fruita gens empalagosa; boca directe, fresc i senzill, llepat els llavis i troba la sal, mineral, i en boca un sorprenent gust a anxova que es va reforçant a mesura que avança el tast. Un vi divertit, franc i únic en la seva expressió mineral, per cert et deixa amb una pregunta on és la garnatxa?En volem més d'aquest vi.
VIA EDETANA NEGRE 2007: cupatge a parts iguals de carinyena de més de 80 anys uan vinya damunt una pedrera, dóna dues bótes per la posteritat, garnatxa fina, i garnatxa peluda de vinyes de més de 50 anys -un dels tresors del celler-.
Tast: color cirera, fosc intens; al nas un festival mediterrà, romaní, mel, fruita vermella i un mineral, de metxa de petard; en boca volum, amplitud, frescor de la garnatxa peluda, longitud de la carinyena i ara sí notes dolces de la garnatxa fina, regalèssia ... Sempre ho dic aquest vi és un prodigi de mediterraneïtat i elegància.
EDETÀRIA NEGRE 2005: la garnatxa peluda protagonista, amb sirà per matissar i cabernet per donar un punt d'estructura. varietat de sòls, vall, tapàs i còdols, protagonistes, és on es conrea la garnatxa peluda-. Pas per fusta de 18 mesos pel top del celler.
Tast: el més cobert de capa de tots els negres, és el que toca; nas potent, més licorós i balsàmic que el vi anterior, gerds i festival mineral, pedra d'esmolar ganivets, pòlvora deien per la taula, i com més temps li done més en surten; en boca destaca el seu pas vellutat i sedós amb un punt fresc de la garnatxa peluda, molt elegant i rodó, un tofe de farigola ..., llarg molt llarg, postgust impresionant. Un vi per retenir molt temps a la memòria, per trobar-lo a faltar a la teva boca.
EDETÀRIA BLANC 2008: un tast atrevit, el top blanc després de tres negres, una prova de foc per una garnatxa blanca de més de 60 anys amb un 15% de Macabeu, i una duna fòssil, Panal, als arrels. 8 mesos de fusta fan la resta.
Tast: un punt més daurat que el Via Edetana; al nas es presenta més evolucionat ja d'entrada, els hidrocarburs es barregen amb la fruita i la pastisseria ja d'entrada, molt intens, amb més força; en boca l'amplitud és estoradora, res no l'atura llisca per tota la boca amb un volum deliciós, gairebé mentolàt, glop a glop creix, sense parar qui recorda els vins negres que acabem de prendre? Un fora de sèrie, l'Àngel describia el seu pas de boca com un transanlàntic
EDETÀRIA DOLÇ 2007: abans d'acabar ens tenien una sorpresa preparada, els seu vi dolç natural. Una verema tardana de garnatxa fina que deixa les panses ala taula de triatge.
Tast: evidentment el més fosc, molt cobert de capa, però menys que altres dolços; nas amb prunes confitades, un punt alcohòlic i especiat; el pas de boca és lleuger, mig cos, equilibradíssim, gens pesant, tornen la fruita confitada ara barrejada amb oliva negra, cacau, potser algun fruit sec, molt persistent. Un dolç amb cos de vi negre sec, un dolç que enganya, molt gastronòmic com dèia l'Àngel: "ideal per fer-li un sopar romàntic a la teva parella..."
Deixeu-me que acabi la crònica del tast amb unes paraules de l'Àngel sobre el vi: " Si a mig sopar queda més de mitja ampolla, el vi té un problema ..."
quan ens vam aixecar de taula tot copes i ampolles era ben buit, noslatres erem plens de joiosa mineralitat i estàvem segur que un dia creuaríem l'Ebre per acceptar la invitació per visitar el celler.
Mentrestant tindrem els vins d'Edetària al Club del Cep delerosos d'omplir-nos les copes.
Quan els sis vins ja ens havien regalat tot allò que tenien dins i nosaltres estavem gaudint amb la "Clotxa" d'alls i tomaquet escalivat, i botifarres crues i negres cada participant del tast va escollir els seus dos vins guanyadors entre els vins tastats.
Hi va haver parellles per tots els gustos: el Vi Negre Jove 2010 del Celler d'Espolla amb la sinceritat del lledoner cooperatiu i el Luberri 2010 maceració carbònica amb el seu festival d'olors i la golosa lleugeresa, en va ser una.
El Joan d'Anguera i l'elegància del seu caramel de sirà amb la novetat del Jordi Miro 2010 primícia en les maceracions carbòniques a la Terra Alta un altre.
I la tercera el bon nas de l'ull de llebre d'Albet i Noya 2009, en boca donava menys, i la rotunditat de la carinyena més carbònica de Les Sort Jove 2010 del Celler del Masroig.
Parellles guanyadores per tots els gustos, però campions només els que van ser al tast.
Si te'l vas predre no pateixis tenim tots aquests vins t'esperen al Club del Cep.
Endevina quins van ser els meus guanyadors? S'admeten apostes.
Salut
* Ep! I ens veiem al proper tast del dia 25 de febrer: Vins de Carnaval.
El vi és una conversa entre l'home el raïm la terra el sol la pluja i el vent. Les paraules del vi romanen explicades en una ampolla a l'espera que tu vulguis reiniciar la conversa.
Al Club del Cep et convidem a obrir vins, tastar converses, i volem que compartint taula amb nosaltres les teves paraules siguin les dels nostres vins.
Aquest dissabte 12 de febrer a les 19h. al Club del Cep comencem la temporada de tastos amb tota la força que ens donen els vins joves del 2010. Venen carregats del sabor del raïm veremat fa mig any, del nervi de la seva joventut verge de fusta, de color violaci a la copa i carmelet a la teva boca.
Us presentem una selecció de vins de diverses DO per tastar i copsar les diferencies entre les varietats de raïm, la feina dels cellers i les distintes vinificacions que podem trobar.
Sis vins amb un únic objectiu: el teu plaer.
I per acompanyar la vetllada un plat del Club del Cep: "clotxa" amb pebrot, alls escalibats i botifarra.
El tast està dividit en dos blocs, en un primer moment tastarem el Vi Negre Jove 2010 del Celler d'Espolla, sincer com només el lledoner -la garnatxa de l'Empordà- ho pot ser. Continuarem amb l'elegància d'un clàssic del Montsant, Joan d'Anguera 2010, que ens ensenyarà com es pot ser jove i elegant alhora. Acabarem el primer bloc amb el Tempranillo Classic d'Albet i Noya, una joia enològica i ecològica de l'ull de llebre del Penedés.
Al segon bloc la Maceració Carbònica - raïm vinificat sencer fins a l'acabament de la fermentació per extreure'n el màxim dels seus sabors i aromes- serà protagonista. La Terra Alta ens obrirà el camí amb la novetat de l'Ennak 2010 de Jordi Miró. Del Montsant ens arriba la qualitat incontestable del Celler del Masroig i el seu Les Sorts Jove 2010, pioners en la introducció d'aquesta tècnica als vins catalans. Tancarem el Tast amb el mestre de la maceració carbònica a la Rioja Alavesa, Florentino Martínez, gaudint del festival de flors, carnositat i equilibri del , Viga Luberri 2010.
Amb aquests 6 convidats i tu, la festa de la conversa dels vins en la teva presència està assegurada. No hi faltis......
"Remor 2010" la remor, el soroll del vi fermentant al dipòsit és una festa, la festa del vi.
Ahir a la Cooperativa del Rial els gamberros que maltractem la vinya i estimem el vi vam fer feina de la bona. Vam desafiar el fred i el sol ens va somriure. Un grup va maltractar la vinya amb poda inclosa, i l'altre el vi.
Poda curta a la vinya negra, casi salvatge, que sinó més que ceps tenim palmeres, i aleshores el raïm surt com surt.
Al celler feines maques: embotellament del Sargantana 2009 (90% pansa roja, 10% garnatxa) la segona càrrega de la bóta, omplir-la amb el Remor 2010 (70% garnatxa, 30% pansa roja) i tast del trepat-pansa roja 2010 directe de l'inox.
La segona bóta del Sarganta ha passat molt temps en fusta, gairebé 8 mesos, necessitàvem que els vins del 2010 fessin la malolàctica abans de posar-los a la bóta. El vi ha aguantat perfectament el pas per fusta i ahir tot i els trasvassaments i l'embotellat es mostrava esplèndid, ple i acabat en color i gust. Ara toca xal·lar-lo.
El Remor 2010 és el cupatge que estrenarem aquest any, la nostra aposta i la nostre promesa.
I el trepat 2010 de l'ínox és manifestava com el que és un trepat jove 100%:lluminós, cítric, golós i sorprenent. D'aquí un parell de mesos o tres serà en ell qui li tocarà visitar la bóta, i encara ens en quedarà per una tercera càrrega. Anem forts, molt forts.
La resta va ser festa: dinar de recapte, vins i brindis, cafés i i aigua beneïda de Reigada d'en Jaume. Deixeu-me que us digui un secret a cau d'orella: l'any que ve nosaltres també benirem aigua, eau de vie, joia de vivre.
Les nostres filles i els nostres fills van ser a tot arreu, les ampolles buides eren d'ells i les seves mans les emplenaven. Van jugar a ser Herois, que dic eren, són i seran els nostres Herois.
Dèien els d'Orto que no es pot menjar filet cada dia, i que per això s'havien venut el millor de la seva collita el primer any. Ara bé si ells tenen el que tenen i fan vins amb la sensibilitat que han demostrat nosaltres haurem de menjar filet de tant en tant i si no ho fem, el que ens perdrem ens recarà, seria un pecat i aquest ens l'hem d'estalviar.
Orto vins: quatre socis, tres famílies i tres finques, que d'entrada es resumeixen en tres vins diferents, les Singularitats d'Orto.
Un vi per finca i varietat, però que comparteixen ideari. És difícil que un vi elaborat amb garnatxa peluda, un de picapoll negre -millor dit el de picapoll negre, no en coneixem pas cap altre- i una altre d'ull de llebre, s'assemblin tant essent tan diferents. Idees clares, clarísssimes.
Que tenen en comú? El concepte : implosió en comptes d'explosió, suggeriments en comptes d'excés, una fusta que s'amaga i no és presumida, i un raïm que no para d'expressar-se, tot plegat una nova manera d'entendre la intensitat i la profunditat d'un vi.
Aquesta filosofia esta basada en l'autenticitat d'una vinya, els baixos rendiments de les vinyes velles, i l'aposta per unes varietats escasses en el nostre panorama enològic. Ningú pot dir que a Catalunya l'ull de llebre -tot i el volum d'hectàrees-, la garnatxa peluda o encara menys el picapoll negre siguin raïms predominants en els cupatges o en l'elaboració de vins monovarietals.
Les Singularitats d'Orto, els filets d'Orto: El Palell 2008, Les Tallades de Cal Nicolau 2008 i Les Pujoles 2009, els vaig tastar un rere l'altre al Tast dels 122. Tenia el paladar apunt, només havia tasta el QX de Mas Candí. En Jordi me'ls va servir en l'ordre esmentat, jo que anava boig per tastar el picapoll, li vaig fer cas, la seva amabilitat em va convèncer, vaig tenir paciència, va pagar la pena.
Palell 2008
L'únic referent que havia tastat de garnatxa peluda al Montsant era el Teixar, un vi conegut i excel·lent com després vaig refermar, i amb el primer glop de Palell em van començar a trontollar les idees -el Teixar és molt bo però el que tastava era diferent, novedós o potser més antic-, la suavitat un punt cremosa d'aquells sabors que no marxaven de la boca i anaven evolucionant, combinant gust i posgust, sorpresa i persistència, es barrejaven amb les pluviometries de les que parlava en Jordi. Ell intentava justificar-me la meva sorpresa amb l'excés d'aigua de la collita, però jo era sorprès pel concepte del vi, no per la climatologia.
Les Tallades de Cal Nicolau 2008
Aquest concepte es va continuar desenvolupant amb Les Tallades, primer i únic picapoll negre de la meva vida, com un primer amor d'adolescència, primers fregaments de llengua, notes més vegetals, de terrer prefil·loxèric, excepcionalitat més arrodoniment, un parell de bótes per la història. "...Hauria d'afinar-se més en ampolla..." deia en Jordi, tots dos sabíem que no tindrà temps. El concepte del vi idèntic.
Les Pujoles 2008
"...I ara ja pots tastar les Pujoles: ull de llebre de baixíssim rendiment, és una finca ..." i jo que acabava de baixar del tren i no tenia ni idea de que em bevia el vi millor puntuat, sorprès d'entrada perquè fos ull de llebre, on són les carinyenes? Em demanava jo. El vi en boca i les sensacions extraordinàries, el concepte calcat, ara ja no hi havia sorpresa, aquesta havia esdevingut fe.
La Revolució Tranquil·la
No sé si la fe pot moure muntanyes, tampoc m'interessa. Però espero que la fe d'aquests xicots d'Orto, esdevingui el catalitzador per aconseguir que els vins catalans obrin una nova via. Potser a partir d'ara hi haurà elaboradors que canviaran el xip veient el que ells han fet.
Tot i que, no estant sols. Em sembla que el camí ja és obert. Aquesta tardor he tastat uns quants vins que apunten en aquesta direcció el Templari de Bàrbara Forés, amb el seu percentatge de Morenillo comparteix sorpresa i intensitat, Les Paradetes el vi autòcton i biodinàmic del Celler Escoda Sanahuja, el Mandó de Can 28 de Mas Candí, el trepat de Carles Andreu, les Ànimes Negres dels callets i mantonegros mallorquins amb els seus tanins dolços i madurs o el mateix Destrankis que ens parla d'un nou Priorat comparteixen un concepte de vins sense embolcalls que cerquen la franquesa del raïm, la potència de la seva subtilitat, enriquint el ventall de notes i sabors a les nostres copes.
Són el anomenaria la tercera generació de vins negres catalans. Als anys vuitanta i va haver una primera onada de vins catalans de qualitat posaren els vins catalans al mapa, basada en vinificacions modernes i varietats forànees. Aquesta va venir seguida al llarg dels noranta de la podríem anomenar la Priorització o la Parkerització, d'excel·lents resultats i aclaparadora influència per les altes expressions de raïm i fusta.
I ara ens arriba la tercera onada que treballa uns nous paràmetres -a la vinya, en les varietats i en l'objectiu de les vinificacions- i que per la subtilitat dels seus resultats hauríem d'anomenar com la revolució tranquil·la. tranquil·la perquè va de vins tranquils, perquè són pocs i petits i no fan gaire soroll, tranquils perquè hi han arribat després de pair bé la tècnica i la tradició, tranquils perquè els seus vins no són focs d'artifici, i tranquils perquè saben que treballant bé i poc a poc tindran més força, la seva que serà la nostra.
Ahir vaig passar una de les millors estones enològiques de la meva vida i també una de les més tristes, perquè mai no havia begut tants bons vins en tan poca estona. Tot el que va passar pel meu paladar es mereixia mitja horeta com a mínim i amb prou feines els vaig donar cinc minuts.
Conyes a part no va ser una festa, va ser un festival. Encara tinc els vins a la boca i al cap, necessitaré un parell de dies per processar tot el que vaig tastar. Veig que se m'ha girat feina al bloc, la brillant iniciativa de la Sílvia Naranjo i en Jordi Alcover m'ha posat les piles de cop.
La vetllada va estar plena de moments màgics.
Vaig començar amb el QX de Mas Candí, per anar directe a Orto a tastar-ho tot. Planells, Pujoles, Tallades de Sant Nicolau, Comes d'Orto vaig tenir sort, picapoll negre pre-fil·loxèric -una joia enològica- garnatxa peluda, ull de llebre, sublims tots ells.
Corrents cap els Tossals i els Dits de la Terra del Terrer al Límit, pedres calentes, garnatxes i carinyenes.
Més Priorat: Mas Sinen, Amadis, El Somni. I algunes perles: el Dos Terres envellit en dipòsits de 2.500 litres per respectar la fruita o el d'Estranquis sorprenent per punki i per la frescor en boca.
Sorpreses els Sentits de la DO Catalunya tots tres excel·lents: garnatxa negre, sumoll i garnatxa blanca, i només amb un parell d'anys d'història.
Més carinyena de Parató. El Nuat d'Abadal explicat per en Jaume, picapoll blanc amb un magnífic treball de lies 0 fusta. Com m'ha agradat haver de precisar que aquest picapoll era blanc.
Tornem a Mas Candí i tastem les Forques -cabernet, sumoll i mònica algueresa- i m'expliquen que del meu estimat Can 28, mandó 100%, només els en surt una única bóta, gairebé em sento especial per haver-lo tastat i tenir-lo al bloc.
I per acabar torno a Orto i m'enduc el darrer glop d'ull de llebre.
La Guia no l'he ni fullejat encara. Vaig començar pel QX perquè feia temps que volia tastar el xarel·lo de les quatre fustes, i vaig correr cap a Orto perquè em moria de ganes de tastar el seu picapoll negre, no tenia ni idea que el seu ull de llebre era el vi negre més ben puntuat, tampoc m'ho van dir ells. Quina gràcia vaig tastar els dos millors vins just en arribar per una barreja de casualitat i instint.
Ahir no em van donar gat per llebre, si no molta llebre i algun senglar, em van fer molts regals. Hi ha tardes que paguen la pena.
Els raïms viatjen del present a l'oblit, del passat al present, i mar enllà de les illes al continent. Raïms catalans viatjaran a Sardenya, i l'illa agraïda els cuida mentre nosaltres els hem arrabassat, ens els torna perquè ens entenguem millor i ens expliquem com a poble a través dels nostres vins.
Raïms viatgers.
Fra Juníper Serra s'endugué de Mallorca, uns quants ceps a California, entre ells Giró essent aquest un dels primers Mission Grapes del Nou Mon, vegeu la foto. Però vet a quí que aquest raïm ha estat a punt de desaparèixer al seu punt de partida. Ara amb reticències la Conselleria sembla que deixarà de prohibir-lo. Chardonnay sí, Giró no, el mon és entre curiós i trist.
Raïms viatgers, raïms recuperats.
El celler Giró Ribot del Penedes, en el seu 25é aniversari, ha anat a cercar giró mallorquí per elaborar un vi blanc que honori el nom del celler.
Raïm entre viatger i recuperat.
Arrel d'un apunt a Viníssim sobre un vi que no havia tastat, el Gargollassa de Can Majoral, i d'una festa que s'assembla a les nostres nits de glòria, la Vermada Nocturna. N'Andreu Oliver Nin, l'enòleg del celler contactà amb Viníssim i en un acte de generositat m'envià els seus vins experimentals de gargollassa, giró blanc i giró negre. I ara us dic que tenen molt més de reeixits, que d'experimentals.
Raïms viatgers, raïms trobats.
En resposta a la seva generositat els de la Cooperativa de la Serp vam correr a enviar-li el nostre trepat i el muscat. Un acte de gosadia. El seu silenci sobre els nostres vins, elogia el seu saber enològic i la seva elegància.
Més raïms viatgers.
Can Majoral forma part del meu imaginari privat de llocs sagrats. Un celler petit, honest i humil que parla d'excel·lència amb els seus vins - S'Heretat, Son Blanc,..-i dels seus origens ambels Butibalausis. Hi vam ser fa uns quants anys amb la colla de trinquis de tap de suro quant encara només teníem un fill o cap. Un record de l'època "when we were kings", o això ens pensàvem. Per tastar els vins, vaig convocar-los a tots, no va faltar ningú.
Paladars viatgers
Ara que parlin els vins:
Giró blanc 2009; 13º; color daurat; nas de mantega, briox, gras, pinya, un punt cítric; boca neta més cítrica que el nas torna la pastisseria, persistent llengua, postgust interessant. Somriures suggerents.
Giró Negre 2006; 13.5; humitat bona, bosc i molsa, làctic, agradable i herbes aromàtiques i notes de regalèssia. A mí, pèrsonalment em va encantar. Vaig retrobar-me amb mantonegros i callets, vaig tornar a Mallorca. Era feliç.
Gargollassa 2007; 13.5; negre robí, mitja capa; en boca mig cos tornen les herbes, no tant humit. A taula va agradar més que el giró, era el tercer vi, i quant el tercer vi et sembla més bo, ho és. Èrem feliços.
Un cop tastats els vins vaig demanar n'Andreu per alguns detalls de la vinificació i alguna coseta més. Penjo la seva resposta, que és molt millor que qualssevol refregit que pugui fer jo: "... Gràcies per tastar els vins i donar la vostre opinió ja que així sabem si anem per bon camí. Responent a les preguntes, crec que el Celler Giro Ribot va anar cercar les mudes a n’en Toni Gelabert, realment aquesta varietat va èsser recuperada per en Toni Gelabert de Manacor i els nostres ceps provenen d’una vinya de Manacor que en Toni controla. Tenim intenció de treure el vi al mercat enguany la Conselleria d’Agricultura ha autoritzat la plantació del Giró i la Gargollassa i si tot va bé d’aquí tres anys s’ens autoritzarà la venta d’aquest vi. Actualment ho podríem treure com a vi de taula i sense dir quina varietat és, sona estrany però el món del vi té una legislació ben complicada. En tot cas esteim contents ja que fa molts anys que alguns cellers esteim demanant aquesta autorització. No sé si vendrem a Barcelona, però ja et diría coses si pegam un bot. A, per cert el Giró negre va estar 12 mesos dins bota de 225 francesa d’un any, i la gorgollassa va fermentar dins una bota de 300 litres nova i després reposà 12 mesos dins bota de 225 francesa de 1 any..."
Raïms viatgers, oblidats, recuperats, ben trobats. La mediterrània com a pont d'experiènca, vida i cultura. Sardenya, Califòrnia, Penedés, Mallorca, Arenys.
Ara gira blanc o negre, engargollassat amb els ceps, pega un bot i omple la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te somiant mars en calma la claror mediterrània.
S'ensuma avui toca festa, tenim tot el vi al quartet del fons del pati de Can Capdevila, l'àvia Joaquima ens el vigila. Aquesta tarda el portarem al Calisay, ja tenim 60 copes noves de trinca.
Trepat, sumoll, ull de llebre, carinyenes -que es fotin el nom de samsó on els càpiga- i una garnatxa celestial abandoran l'inconscient col·lectiu i esdevindran certeses i realitat al teu paladar. El passat i el futur dels vins negres catalans és farà present a la teva boca.
Llavis molls, llengua xopa, ulls vius. Glop a glop, el desig esdevindrà carn i l'ADN dels vins negres catalans es fondrà amb el teu.
Encetem el 2012 amb un seguit d'activitats programades fins el més de juny: Tasts a Cegues, Nits de Garnatxes, Tast de la Rosa per Sant Jordi, Volta a Catlunya per DO's, Tast de Vins Italians, Un Tomb per l'Alsàcia i així anar a sumant fins arribar a 16.
De moment ...
Obrim l'any amb novetats, tant en els serveis com a les tarifes. Estrenem el Tast&Biblioteca, un tast de vins entre llibres. I modifiquem les tarifes del Tast&Grup i el Tast&Feina per petició popular i fer-les més entenedores.
En breu també simplificarem el formulari de contacte pel mateix motiu.
De cara a l'estiu tenim dos projectes enllestits que ens fan molta il·lusió: Maridatge de Vins&Gelats i el Tast&Swing, maridatge de Cava&Jazz amb la música en directe de l'Arreu Band.
Us n'anirem informant de tot plegat.
Dissabte una colla d'amics van estrenar el 
M'agraden els vins imperfectes. Sóc imperfecte. 
Entre Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella trobem el Mas Sant Rafel. 
Ahir em vaig fer un regal. Vaig passar el dia a Espiells a l'Escola de Viticultura tastant vins amb en Jordi Alcover, la Silvia Naranjo, en Jordi Abellan i la Cristina.
Ahir diumenge tocaven tasques de celler. Embotellàvem el blanc de moscatell, el Vidriol -rèptil peculiar, que habita els rials arenyencs, ho dic sense literatura ni mitològia, és una casi serp que existeix de veritat-. I també hem embotellat la meitat de la pansa roja/trepat 2010 que no ha passat per bóta, l'altre meitat la guardem per envellir-la en fusta quan haguem embotelllat la garnatxa de la bóta.
El vespre del passat divendres 18 de març al Club del Cep, Joan Àngel Llaberia propietari del Celller Edetària va donar una lliçó de sensibilitat i sinceritat, criteri i elegància, i sobretot MINERALITAT amb els seus vins i les seves paraules. 
Quan els sis vins ja ens havien regalat tot allò que tenien dins i nosaltres estavem gaudint amb la "Clotxa" d'alls i tomaquet escalivat, i botifarres crues i negres cada participant del tast va escollir els seus dos vins guanyadors entre els vins tastats. 
Dèien els d'Orto que no es pot menjar filet cada dia, i que per això s'havien venut el millor de la seva collita el primer any. Ara bé si ells tenen el que tenen i fan vins amb la sensibilitat que han demostrat nosaltres haurem de menjar filet de tant en tant i si no ho fem, el que ens perdrem ens recarà, seria un pecat i aquest ens l'hem d'estalviar. 
Ahir vaig passar una de les millors estones enològiques de la meva vida i també una de les més tristes, perquè mai no havia begut tants bons vins en tan poca estona. Tot el que va passar pel meu paladar es mereixia mitja horeta com a mínim i amb prou feines els vaig donar cinc minuts.
Els raïms viatjen del present a l'oblit, del passat al present, i mar enllà de les illes al continent. Raïms catalans viatjaran a Sardenya, i l'illa agraïda els cuida mentre nosaltres els hem arrabassat, ens els torna perquè ens entenguem millor i ens expliquem com a poble a través dels nostres vins. 
S'ensuma avui toca festa, tenim tot el vi al quartet del fons del pati de Can Capdevila, l'àvia Joaquima ens el vigila. Aquesta tarda el portarem al Calisay, ja tenim 60 copes noves de trinca. 
