Obrim la segona ampolla de vi blanc i continuem parlant de tendències. Hem après que la tríada del cava -macabeu, xarel·lo i parellada- és una font de bones notícies i de vinyes velles.
Al Penedès la van clavar reiventant-se amb el xarel·lo, de nou una realitat ja tastada, grans vins i millors perspectives, i a més va obrir el camí.
La parellada ja camina sola, Carles Andreu, Molí dels Capellans, la Conca de Barberà es pronuncia ...
I el raïm blanc que amb més empenta s'ha reivindicat el passat 2011 ha estat el Macabeu. Immens Akyles de Vinyes d'Íthaca al Priorat, el Sàtirs Blanc, Saó Blanc, els ja clàssics Missenyora i Agaliu de L'Olivera, molts bons cupatges amb garnatxa blanca o parellada, o aquest mateix Camí de la Font que ens arriba de la ma d'un agitador de vins i cultura com és Oriol Pèrez de Tudela.
Ara caminem cap a la font de la ma del tiet i el macabeu:
Vi: Camí de la Font, Vinyes del Tiet Pere
DO: Vi de Taula sense DO
Raïm:Macabeu 100%
Elaboració: vi blanc de vinyes plantades el 1949 dels marges del riu Gaià a Vilabella, premsat sense desrapar amb fermentació en ínox i criat amb les mares durant 7 mesos.
Grau: 14º
Preu: 11€
Tast: groc palla amb reflexos daurats; nas intens barreja de pera madura, alguna nota més confitada, mantegues i notes més vegetals més fresques, potser fonoll; gras en boca, amb volum i molt persistent; un vi per tornar-hi i tornar-hi.
Glopets: a la prensentació de la Guia en Jordi Castells em va agafar pel braç i em va portar corrents a tastar un vi, quin? el de l'Oriol Perez de Tudela, el del bloc Perquè el vi Torni a la nostra Taula de Cada Dia -no cal afegir res més sobre les intencions de l'autor- dels Bag-in-Box d'ElviApunt -Sine,Qua, Non-, predica amb l'exemple, i el dels Diàlegs de la Felicitat Possible a l'Ars Santa Mònica, també volem anar més enllà,es va trobar amb una vinya familiar la del Tiet Pere molt poc productiva i es llença a fer un macabeu monovarietal, d'aquells de a veure que passa?.
Poda curta-"...que fas, ximple, no colliràs res ..", deien els pagesos veïns, "...aquell noi que poda curt..."-buscant qualitat i no kilos i el resultat a les ampolles que ja han fet el Camí de la Font a la vostre copa. Un cop més la màgia de les vinyes velles, l'encanteri de l'herència, la tradició i la viticultura sensible.
Un regal de l'Oriol. D'ampolles en queden poques, tampoc ni havia gaires, em sembla que menys d'un miler, però del vi en tindrem més, el de la nova anyada. Ja frisso pel 2011, Oriol.
Macabeu, més macabeu i no us perdeu l'Akyles.
Ara claveu el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg, i deliu-vos.
L'altre dia vaig dir que dedicaria els primers apunts del 2012 a parlar una mica de les tendències dels vins catalans l'any passat. No m'han pujat els fums, els vins sí que em pugen, però els fums no.
Soc imperfecte i furtiu. Un trinquis de tap de suro, i poca cosa més.
La pujada de nivell dels vins blancs és un fet clar i tastat. Hores d'ara tenim molta cosa de primeríssima categoria, i és perquè en molts casos, els vins blancs han esdevingut un objectiu de molts cellers: Masia Carreres, Quintà, Orto, Edetària, QX ... Vinyes velles, o no, i millors vinificacions. No som al Loire ni el Roïne, però els tenim més a prop, i el que és millor amb un discurs propi.
La Garnatxa Blanca n'és un dels principals actors, no és novetat, és realitat. Eternes a la Terra Alta, tremendes a les dues DO's de la comarca del Priorat, la setmana que ve tasto les que ens arriben d'Alella, i les de l'Empordà que trepitgen fort.
Vosaltres voleu vins, i a mí m'agrada beure'ls. Prou xerrameca.
Vi: Cartèssius 2010, Celler Arché Pagès, el celler dels Sàtirs i els Bonfills, és en la contradicció que neix la personalitat
DO: Empordà
Raïm: Garnatxa Blanca 100%
Elaboració: vi blanc de vinya jove 6 anys, quin futur!, fermentat i envellit en bóta de roure de torrat suau durant 5 mesos.
Grau: 13.5º
Preu: 10€
Tast: or pàl·lid, lluent, bona llàgrima; nas ple de mantegues, fruita blanca madura i notes minerals més fresques; en boca rodó i potent, amb notes mentolades, làctiques que recorden un Edetària, o em porten molt lluny fins un Milmanda de fa molt d'anys; llarg i molt saborós, no és una garnatxa plena de mel i préssec té una altre opulència.
Glopets: la garnatxa blanca recorre el Principat i ens deixa regals arreu. El millor és que aquests regals tenen caràcters diferenciats. Per tradició li hauria tocat a una de la Terra Alta , és el seu patrimoni, per qualitat podia ser la d'Orto, i per novetat la de Quim Batlle. Però vet aquí que furtiu i Sàtir a Arché Pagès m'inspiro i me n'he cruspit una de l'Empordà.
Empordà present ens els dos primers apunts del bloc de l'any. Terra cooperativa, plena de cellers petits que comencen a caminar per la via de l'excel·lència, quins Olivardots, però que no tots per butxaca pensem seguir. Falta que les cooperatives facin un salt de qualitat i que alguns bojos meravellosos que ens vinifiquin amb sensibilitat les seves vinyes a preus més assequibles perquè aquesta DO ocupi el lloc que per història li pertoca. El Celler Martí Fabra, La vinyeta i Mas Estela ja han començat el relat ...
Voleu dir que farà el salt? Quan?
El temps com sempre ens donarà resposta i ens posarà a tots al nostre lloc.
The answer my friend is in the bottle and the grape The answer is growing in the vines .... and blowing in the winds, of course
Ara mediterrà mestís agafa el teu nas jueu i arab, gens cartesià, bonyegut, i prova de clavar-lo a la copa plena de garnatxa, si la copa és prou gran t'hi cabrà, olora fort, xarrupa llarg, i deleix-te Sàtir...
El primer vi del 2011 només pot ser un vi jove. Quin? Això tan era, per sort tenim molt on triar.
El que calia era reivindicar la força, la joventut i la immediatesa de les perles de l'inox per engegar l'any amb empenta.
La sort és dels valents.
Vi: Negre Jove 2011; Cooperativa d'Espolla
DO: Empordà
Raïm: Lledoner Negre 40%, Lledoner Roig 40% i Merlot 20%
Elaboració: vi negre vinificat i reposat només amb dipòsits d'inox.
Grau:13.5º
Preu: 3.7€
Tast: color viu i ribet violaci, jove com és no pot ser d'altra manera; nas intens on manen fruita i dolçor, hi ha lledoner-garnatxa, ergo; en boca és fresc i golós, llaminer i un punt robust, taní viu i sincer, és un jove casi novell; pot fer glops llargs o curts, depèn de la set que tinguis.
Glopets: a Viníssim sempre hem estat enamorats dels vins sense bóta i als tastos no paro mai de defensar-los.
Per qualitat són bons i en tenim a gairebé totes les DO's.
Per sinceritat, aquí no hi ha bóta mal entesa que ofegui res i el celler hi intervé poc.
Són didàctics, ens amplien el paladar i ens mostren la varietat de raïm amb una franquesa aclaparadora.
Són honestos, en la seva rusticitat no tenen perquè amagar defectes.
Són barats, vinificacions senzilles, bótes fora, i per preu caben a qualsevol cuina, barra de bar o taula de restaurant.
Pocs vins identifiquen d'una manera tan clara producte i territori.
El Negre Jove ha estat el de la Cooperativa d'Espolla, però podia haver estat qualsevol vi jove del Celler del MAsroig, i mira que en tenen per triar -però al bloc ja han sortit casi tots-, el de Joan d'Anguera, el de l'Heraví, qualsevol dels joves de Coop. de Garriguella, el tempranillo d'Albet i Noya, el Gandesola, els Ennaks de Jordi Miró, Celler de Capçanes, un Syrius si vols, el Bàsic 4 del Celler Cubells i Cubells, més Empordà amb Sínols i Suneus, Josep Foraster o algun de la Cooperativa de la Serp ...
Tots ells vins robats en la seva invisibilitat us faran feliços en el tast furtiu.
Sigueu valents, empleneu la copa i claveu el nas, xarrupeu llarg i deliu-vos.
Un tastador furtiu és un d'aquells que tasta al marge dels canons, al marge de les normes, fora de la ortodòxia. És un tastador sense base, sense fomació.
Tastador sense futur, només li interessa el present.
Impacient, tasta vins abans d'hora, incapaç de envellir-los com cal, o, conservar-los en llocs adequats, sovint al menjador, li agrada tenir l'objecte del seu desig a prop. Desig furtiu, impur, golafre.
Si ets furtiu només observes unes normes mínimes i teves, copes primes, sovint brutes, mal rentades com els teus sentits.
Copes brutes de l'alè amb que escalfes vins massa freds. Vins de nevera, potser massa freds, però mai calents.
Tasta vins a llocs furtius, prohibits i inadequats com ell. Mentre cuina i tot al seu voltant fa el xupxup -Take a walk on the wine side- i les olors es barregen, el confonen i l'embriaguen. A cellers empodegats, amarats de suor. A llocs plens de fum i foc, veus i alegria.
Un tastador furtiu s'ho empassa tot no escup res, sovint beu massa i li agrada massa fer-ho.
Beu vins per passió i amb passió, i li agrada creure's allò que beu.
No caça els fantasmes del mon del vi, els ignora o els escup a la cara.
Un tastador furtiu és aquell que és incapaç de il·lusionar-se amb els grans vins, no sap quin gust tenen, no ho vol saber.
Tria ampolles compulsivament i s'encega en tot allò que és nou, defuig els clàssics, fins i tot els que li agraden.
Beu vinagre i sempre pensa que el proper glop serà millor, que la propera ampolla sí que l'encertarà.
És aquell que sap que la guerra perduda i en l'eterna retirada sovint obté minses victòries, petits glops de glòria.
Honor i glòria.
Tastador furtiu és aquell que se sap condemnat a viure amb les seves limitacions, nas gastat i llengua irritada, incapaç de processar tot allò que el vi i la vida li ofereix.
Un tastador furtiu és aquell que vol que prohibeixin els vins, que els converteixin en pecat, és aquell que cerca el plaer total de la trangresió.
Un tastador furtiu beu vins robats.
Vins robats són aquells que beus en la foscor, perquè són vins amagats, difícils de trobar.
Exclusius en la seva manca de visibilitat, desconeguts i menystinguts per prescriptors, someliers, paladars benestants i altres diVins.
Vins excèntrics. Colgats dins el forat negre de la distribució.
Són aquells vins que et recomanen en veu baixa.
Vins que no volen triomfar, existir és la seva raó de ser.
La imperfecció el seu estat natural i el principal altaveu de les seves gràcies.
Els vins robats són vins regalats, regals de ceps.
Vins de raïms que han sobreviscut l'oblit per deixadesa i per pobresa, robats al seu fatal destí tenen ara una vida furtiva.
Sobreviuen la nostres copes d'estrankis, i els fruïm amb delit. Són vins que han lluitat contra la mort d'una vinya i han vençut.
Són vins de rebuig igual que rebutjats són els seus tastadors. Fill de fustes gastades o tan pobres que no cremaven ni a l'infern.
Regals robats. Presents no desitjats, sorpreses plaents que ningú no esperava, ni els seus pares.
Vins plens de fruita, de pinyols i rapa i que malgrat tot en regalen la seva singularitat, la seva independència i la seva llibertat.
Llibertat sagnant que mor a les nostres boques imperfectes i brutes. Sacrifici ritual, complert, llengua eixugant llavis que regalimen.
... que el vi al qual li llevem el tap la nit de Nadal sigui un vi mallorquí. La carn és dèbil i el paladar més " ... La teva boca és la meva perdició i en ella vull perdre'm..."
Quan miro enrera la panoràmica és de traca i mocador: el 2010 un 4 kilos, el 2009 un 12 Volts, el 2008 un Ànima Negra i enguany podia triar entre un Gallinas&Focas i el calllet de vinya vella de Toni Gelabert amb raïm de Sa Colònia de Sant Pere, un dels paisatges mallorquins que em té el cor robat per la seva serena bellesa i per amistat.
Tot d'una us conto més coses de Sa Colònia, primer el vi triat:
Vi: Negre de Sa Colònia 2009, Vins de Toni Gelabert.
DO: Pla i Llevant, Vi de Manacor
Raïm: Callet 100%
Elaboració: vi negre de vinya vella arran de mar, maceració de 21 dies i un pas per fusta de roure francès i americà de 13 mesos.
Grau:14.5º
Preu: 18€
Tast: callet de mitja capa, roig i molt lluent; nas especiat, amb records de fruita vermella, i humitat de la bona; pas per boca d'aquells que jo en dic mediterrà pell de taronja, regalèssia i fonoll, te, notes minerals punyents, casi salades, el raïm creix vora la mar, i un final dolçament amargós; llarg, molt llarg "...la seva boca és la meva perdició..."
Glopets: a l'etiqueta hi ha estampada la paraula "Clàssic". Potser és el millor que li podem dir en aquest vi, és un callet clàssic, si entenem per clàssic un raïm feliçment recuperat i que presenta vinificacions tant rabiosament modernes com han estat les d'en Gelaberts, Olivers, Grimalt&Cia.
Un vi brillant com el sol de s'horabaixa reflectit a les parets del Montferrutx, roca insigne que plana damunt Sa Colònia. Fins fa molt poc quatre cases de pescadors que en la seva senzillesa i carrers mal asfaltats dignificaven un d'aquells paratges plens de bellesa, dignitat i serenor que encara queden "...Cau es sol de s'horabaixa ..."
Tenien un port petit, molt petit. Tan menut que la bocana tenia un barri de fusta, que tancaven a la nit.
Protegit per les muntanyes d'Artà, la imatge del poble, port, vinyes, oliveres i paret seca il·luminen aquest Negre de Sa Colònia i fan realitat el fet de beure's un paisatge.
Es darrer glop i la darrera fiblada de callet em regalen un desig: Tornar a Sa Colònia amb en David, na Marga i na Carme per la bellesa de l'amistat i perquè alguns vins que són la meva perdició...
Salut i que el 2012 sigui un any ple de pecat i felicitat!
La Guia de Vins Catalans Tastats a Cegues és la millor notícia que hi ha hagut en el mon del vi català dels darrers anys.
I dic la millor perquè gràcies a la guia moltes de les bones notícies en forma de vins que hi ha a Catalunya tenen un aparador i un altaveu de primera línia.
Abans de la Guia això no existia.
La Guia també és la revolta dels petits.
Per tenir una bona puntuació no necessites tenir un gran nom, només un bon vi.
Aquest fet a permès que els focus que il·luminen l'escenari del vi català incorporin nous actors.
Els consumidors catalans disposem d'un munt d'informació d'una muntanya de referències.
Sovint es critíca que no hi són tots, que hi falten grans noms. Deixeu-me que us digui que a Catalunya els grans noms es paguen a preus exorbitants.
A mí que no m'hi busquin.
A més si no hi són és perquè no volen.
Les guies són per descobrir petits tresors, i el llibre d'or del vi català té un munt de tresors NO amagats. Dic NO amagats perquè és molt fàcil interpretar-ne la informació.
El format de ranking en que es presenten els vins, et permet identificar amb molta facilitat quin són els millors i els que t'interessen pel preu que vols pagar.
En Jordi Alcover, la Silivia Naranjo, en Jordi Abellan i la Cristina Martínez són les persones que més vins catalans han tastat. I no un sinó quatre vegades. Per tant, si algú té una visió global del vins catalans són ells.
De la indepèndencia del seu criteri destacaria el fet que fins i tot els cellers amb bona puntuació no la reben en els vins que esperaven veure més ben puntuats.
Fins i tot a uns "gamberros" com el de la Cooperativa de la Serp ens ha passat, entre els "trinquis de tap de suro" el Terrer té més predicament que el Sargantana.
Per la deformació professional que es deriva del fet de tastar 2000 vins en menys de mig any, valoren els vins que els sorprenen per damunt de referències impecables, però més "clàssiques".
I ben fet que fan, així ens renoven el paladar.
Respecte els vins d'aquest any m'ha agradat molt veure puntuacions altes i que en general les diferències entre els millors de cada categoria eren molt ajustades.
La Festa ja va ser un espectacle l'any passat. I la d'enguany encara ha estat millor. L'espai, la Sala Roma del Camp Nou, va fer que els millors vins i caves tinguessin un escenari adient a la categoria que tenen.
Per part meva només un inconvenient. Només hi vaig poder ser un parell d'horetes.
Li vaig comentar en Jordi Alcover que la festa hauria de durar un parell de dies i una mica més i se'm desmaia.
I ara els vins que vaig tastar durant dues hores ben aprofitades. Cito de "memòria" per l'ordre que els vaig prendre:
Masia Carreres Blanc, Nivia, Un Be Negre amb Potes Rosses i un Be Ros amb Potes Negres, Edetana Blanc, Edetària Blanc, Akyles Macabeu, l'Heravi Rosat, Mans de Samsó, Gaintus, El Quintà, Palell, Tallades de Cal Nicolau, La Carrerada, Les Pujoles, Les Clivellles de Torroja, Pater, El Macabeu de l'Oriol Perez de Tudela, Cap Nord Blanc 2010, Cap Nord Blanc 2009, Cap Nord Carinyena, Argil·la, el Brut Reserva de Carles Andreu, més Orto, més Clivelles i Edetària Negre.
Després de fullejar la Guia casi ploro en veure les joies que no havia tastat.
L'any que ve hi arribaré més d'hora, molt molt d'hora i seré imparable.
Ara destacaré els que em van sorprendre: els dos Bens, però sobretot el Be Negre, lleuger cremós, deliciós, el millor d'un vi d'inox amb zero astringència; l'Akyles Macabeu, novedós i tremendo; el Quintà, quina garnatxa més ben envellida; els Caps Nord blancs potser la sorpresa més gran del tast, millor el 2009, picava com un formatge blau, i quina carinyena! L'Argil·la, elegant i llaminer; l'Heravi Rosat, absolutament increïble, un vi que va molt més enllà del seu color, quan l'any que ve tregui el Mans de garnatxa ens tornarem bojos; i per acabar el mestratge de Carles Andreu per redefinir els cava rosat amb el seu Reserva trepat.
Quins tres dies! Enguany ja han passat els reis. I la foto plena de patges: Joan Àngel, Josep Mª, Jordis, Sílvia, Cristina, Joan, Oriol, més Josep Mª's, Carles ... i sobretot en Jordi Castells i Guasch, conèixer després de gairebé quatre anys de Viníssim al que segurament va ser el meu primer lector i de ben segur el més fidel em va fer molt feliç.
Deixeu-me ara que acabi amb un desig pel Nadal:
Compartiu taula llarga, mengeu i beveu-ho tot, perquè és en la plenitud dels rostres que estimeu que reconeixereu la vostra felicitat!
Amb aquest tanquem la sèrie de tres apunt sobre el cap de setmana al Priorat.
Després d'haver gaudit del mestratge de Joan Assens i l'hospitalitat de Josep Mª Anguera, el diumenge matí ens tocava fer via des de la Torre de Fontaubella fins a Torrroja. "És una casa blanca al costat de la carretera, això si trobeu el poble, la boira ens ha colgat dins un núvol". Parlava en Jordi Aixalà.
El record que en tenia d'ell era de la Festa dels 112 de l'any passat. Entre tanta corbata i moqueta hi havia un paio amb una samarreta dels Diables de Torroja, a taula tenia un vi amb un dibuix molt Skatalític, amb una granota vestida amb gabardina que fugia corrents, que és el que semblava que li venia de gust en ell.
Nom del vi Destrankis, un passerell com jo que s'havia colat a la presentació de la guia d'estrankis, no vaig saber reconèixer que era el Priorat més ben puntuat, no ho sabíem ni jo ni el meu imperfecte paladar. Recordo, això sí, que quan el vaig tastar em va agradar força, portava molts vins que m'havien agradat molt, però no en puc dir més. El que em va quedar grabat va ser l'home de la Samarreta dels Diables.
Si Joan és el mestre, i Josep Maria el futur, en Jordi és el present i la festa del vi català.
Ha redefinit el que serien vins de garatge, els seus són vins de jardí!
A més el seu a l'estiu és desmuntable per exigència familiar. L'any que bé n'estrena un de nou. ens vam autoconvidar a la festa d'inauguració.
Veient-lo dins del celler, minúscul, enmig dels dipòsits, et vé el cap la imatge d'un cuiner de vaixell mercant enmig d'un batibull de cassoles enormes, un tabaler amb un decantador a la ma. Torna la imatge del Diable.
En Jordi és un mestre de cerimònis fantàstic. Oficia sempre amb un mig somriure o una rialla espaterrant, mentre tapa i destapa dipòsits clavant-los cops d'un decantador que surt del dipòsit regalimant suc de carinyena i garnatxa.
Sang de licorella.
Priorat reivindicat un cop més per un d'aquells que ha deixat de vendre tot el raïm, i se l'ha jugat de valent. I dic valent perquè no ha volgut que els seus vins fossin exclusius i excloents.
Jordi Aixalà és un d'aquells que ha posat el Priorat a les copes dels tastadors limitats de butxaca, per això se li acaben els vins, per això i perquè són bons, molt bons!
"Aquest vi neix d'una il·lusió i és el principi d'un somni" Contraetiqueta del Pardelasses.
I també perquè els vins del celler Aixalà Alcaït no s'ofeguen en bótes noves i cares, que després hem de pagar entre tots, o no?
Fustes amb uns quants vins, i bótes cada cop més grans, respecten el vins "de bodeguer" que enguany li han portat tants maldecaps. Fermentacions capricioses i desiguals. Dipòsits dansaires. Olles que han arrencat el bull quan els ha semblat, i a les que ha costat controlar-ne la cocció.
Prou cassoles, parlem de vins.
En arribar el celler ja hi havia l'Àstrid del Celler de Can Mata, ens havia costat deu i ajuda sortir de la boira i trobar el celler. "Veig que sou molts, vaig a casa a buscar més copes, mentrestant aneu-vos passant aquest vi dolç, és un experiment. Els meus amics s'ho beuen tot i em costen calers llargs bevent els dolços i les mistel·les de la competència. Aquest any no me la foteran, els donaré aquest. No estar acabat, després em dieu que us sembla?" Cal que us respongui?
Torna carregat de copes, tombem un dipòsit de plàstic per fer de taula improvisada i som-hi: comença la batucada.
Pardelasses 2009, Clivelles 2009, L'Alsina 2009, Destrankis 2010, Destrankis "familiar" 2010 -el que fa el nebot- directe del dipòsit , "i ara espereu que tastareu el que més o menys serà el Pardelasses 2010", més dipòsits, decantador dins i a les copes, i ara les Clivelles 2010, obrim dipòsit "Encara li falta, però tastem-lo" i L'Alsina 2010"També li falta ..." suquem decantador, clavem nas i ens delim un cop més ... "I ara una carinyena de la finca més tardana que anirà ..."
Carinyenes i més carinyenes. visca les Diableses.
Les copes boges de tant tast i tant cop de canell, ens havien deixat el cap i el paladar dansant al so del tabaler enmig d'una bateria de dipòsits, batucada al Priorat. Samba de carinyenes. Estàvem en mans del Diable de Torroja.
Mentrestant en Jordi el polític, políticament incorrecte,gràcies a deu, conta contes i rondalles de la comarca, algunes per celebrar i d'altres per amagar.
"Del passat d'un poble, de l'esforç de la seva gent i del fruit de la seva terra neixen Les Clivelles".
Relats de finques escampades i perdudes, cançons que ens expliquem de quina finca surt cadascuna de les varietats dels cupatges de cada vi. Molta informació, molta història. Avui també hauria d'haver portat la grabadora.
L'alsina que plantaren al coster quan van plantar la vinya, ha donat nom a la seva filla - ell també continua-i a la seva carinyena més preuada que no la més ben puntuada."Mira que puntuar-me millor un vi que només surt de tant en tant quan em sobra carinyena dels altres vins ..." L'any passat el mateix, guanyava el Destrankis davant del seu estimat Pardelasses.
El problema de fer bons vins, no un sinó molts. Batucada de Priorats.
- I no tens cap blanc. - Sí tinc un macabeu, però el venc a ....
Secret de sumari, tastant el vi blanc que elaboren amb part del raïm que ell ven potser que es plantegi de vinificar-lo ell.
- Nani marxem que són les dues tocades i tenim taula reservada a Reus.
Em van haver d'arrencar del celler, en Jordi ja tornava a destapar no sé què ... Casi ploro.
Encar somio amb el tabaler del decantador, el diable cuiner de Torroja i les seves bótes i dpòsits de cuiner PereBotero.
Gràcies jordi per convidar-nos a la teva festa.
* Dinar als Vermuts Rofes al bell mig de Reus. Antiga fàbrica de vermut rehabilitada amb sensibilitat i reconvertida en magnífic restaurant.
Taula llarga, festa per nens i adults. Menges elaborades i per clavar el nas i delir-nos vam demanar Solpost del celler Sant Rafel a tocar de la Torre de Fontaubella i Pradell, just on començava el nostre petit gran viatge pels vins de Priorat.
Tot té un principi i un final. El sol s'havia post, Solpost, però tornarà a sortir igual que tornarem nosaltres.
Enguany ja han passat el reis. Gràcies Joan, Josep Mª i Jordi*
És un suggeriment temàtic, de temporada, per tastar tots els vins que podem prendre en aquest àpat. Podem tastar vins i caves per acompanyar l'aperitiu, l'escudella, la carn d'olla, el rostit i les postres.
I un àpat esplèndid sense vi?
Perd la gràcia, ho veig complicat i amb Coca-Cola seria un pecat.
El brindis amb cava, no?
La festa va associada a aquest vi amb bombolles. Ara és un moment divertit del cava rosat. Es mira de remoure el mercat introduint nous raïms com el trepat i es deixa de fer còpies del xampany francès rosat. A més, l'avantatge és que el procés d'elaboració del cava és més ràpid i surt més assequible respecte als vins.
Els fidels al vi o al cava es deixen convèncer?
S'ha de lluitar per trencar aquest tabú. La clau és beure sovint i mirar de tastar coses diferents. Per entendre de vins el que es necessita és fer un exercici de memòria.
Recordar l'etiqueta, si era bo i el preu...
Exacte. Tothom és expert perquè sap què li agrada. El problema és que no se'n recorden. Jo recomano que s'ho apuntin i quan vagin a la botiga en demanin una de nova i així es van obrint camí a vins i denominacions.
La riojitis està superada?
Sí i no. En els tastos pregunten si ens podem comparar amb la Rioja o la Ribera del Duero. Per mi, a nivell de qualitat estem per sobre, però ells són grans productors i dominen el mercat. Ara la riquesa i la varietat dels nostres vins guanyen de golejada.
Què li agrada més, parlar de vins o beure'ls?
Les dues coses. M'agrada molt explicar les batalletes que hi ha darrere cada vi. Si saps una mica del vi que t'estàs prenent ho disfrutes més. És bastant senzill saber si t'agrada el vi de l'Empordà, del Montsant o de la Terra Alta i després interessar-te per les varietats de raïm que porten. També és una manera de fer territori.
I millor fer-ho a prop de casa.
Prenent un xarel·lo d'Alella tenim un gran vi i afavorim que es mantingui el paisatge. Així em vaig plantejar el bloc sobre vins dels Països Catalans. Tenim prop de nou mil visites mensuals, la majoria per consultar vins que recomano. Bons vins a preus interessants, aquesta és la gràcia.
Quin és el tast a domicili que més li demanen?
El tast en grup facilita això de treure's la mandra i la vergonya de tastar. També els surt més bé a l'hora de pagar. El tast a la vinya també té bona acceptació.
Quina és seva última recomanació?
Els vins de les Vinyes d'en Gabriel, a Darmós, a les terres del Montsant.
Darrera actualització ( Dissabte, 17 de desembre del 2011 14:09 )
Un home sol, humil i pacient espera una colla de desconeguts al parking del celler, és en Josep Mª Anguera. Somriures i benvinguda, "Pugeu als cotxes que encara tenim temps de veure alguna vinya".
Entre les pinedes del Montsant floreixen ceps per tot arreu, les Vinyes d'en Gabriel no en són una excepció. "Normalment les trobareu tapades per la boira de l'Ebre, som a 3 km" Lo riu és vida i per la vinya qualitat en forma de maduracions més lentes.
Trepitjant aquells ceps monumentals, catedrals de la natura, comença el relat."Mon pare va morir jove i els meus padrins em van cuidar la vinya fins que vaig ser gran i en vaig saber prou. Gràcies a la seva tossuderia, no van fer cas dels cants de sirena europeus per arrencar vinya i rebre subvencions, i ara tinc una vinya amb ceps de garnatxa i carinyena d'entre 70 i 80 anys. I mira que van tenir els papers al davant a punt per signar" . El somni d'un viticultor modern.
Deixeu-me que us digui que en Josep Mª no té ceps, té arbres, ciclopeïcs, samsonians. Les argil·les del sol del Montsant no són tan pobres com la licorella del Priorat, i les plantes hi creixen més. Donen un fruit menys filtrat i més cremòs.
"Tot ecol·lògic, són tan vells i estant tan adpatats que gairebé no els cal ni coure. De la borgonya vaig aprendre de fer la poda amb un carretó de ferro amb el qual vaig cremant els sarments, les cendres van caient entre les reixes, podo i adobo al mateix temps" Tradició ben entesa, i el carretó allà baix entre dues fil·leres. Tornàvem a tastar "carrolls" d'una de les millors vinyes del Montsant, hi ha dies que tens molta sort.
El sol s¡escolia per la Serra de Prades, feia fred, havíem de deixar que la natura treballés els ceps. Ens tocava visitar una altre cova d'Alí Babà, plena de tresors.
El celler senzill, ampli i modern té tot el que en Josep Mª necessita per treballar. "Els primers vins de vinyes d'en Gabriel van sortir el 2004, fins aleshores veníem tot el raïm" Algú el deu trobar a faltar i molt el seu raïm.
Dos cavallets i un taulò aguanten uns quants tresors.
L'Heraví Jove Garnatxa i Carinyena, molt més rodones i complexes del que toca a un vi jove, bona matèria prima.
L'Heravi Selecció Carinyena vella i part de sirà jove, manen els tocs de romaní de la carinyena, queda una mica diluït enmig del tast -dissabte ja portàvem molts vins- però quan l'he tornat a tastar a casa, enamora.
I el primer plat fort L'Heraví Criança vinya vella, la meitat de cada, ampolla borgonya lacrada, i un pecat de vi per 12€. Fusta justa i raïm elegant, vull donar les gràcies als padrins d'en Josep Mª pel regal que ens han fet conserven aquestes vinyes. Sort, molta sort.
El nostre amfitrió anava oficiant, explicant vins, posant-nos el nas i el paladar en la pista correcte. Parlàvem de guies i puntuacions, de la satisfacció d'estar allà aprop de Teixars i Ortos, i massa humil per dir-nos que els seus eren els més ben puntuats. Fins que és devia mig equivocar i ens ho va dir.
- Oi, que tens un vi nou que t'han puntuat molt bé, Mans de .....? - És diu Mans de Samsó i té un 9.78. -Caramb al 2011 les Pujoles tenia un 9.77.
Se li escapa mig somriure, només mig, l'havíem exampat.
Mans de Samsó a l'etiqueta una ma gravada en or. Mans de Samsó un homenatje a les mans gruixades de l'avi. Les mans clivellades, colrades que han treballat la terra. La ma petita d'en Josep, d'infant protegida per la ma del padrí. "Quan esmorzàvem a la vinya l padrí encenia les cigarretes aganfant els rostolls amb les mans".
Mans de samsó el millor vi de la Guia del 2012. Carinyena vella, un vi potent elegant i fi, llarg, ple de garriga, i fruita confitada. Prodigiós, potser més prioratí que no pas Montsant. Potser m'equivoco en la meva imperfecció. Però segur que no ho faig quan us asseguro que l'esforç de les mans del padrí ha pagat la pena.
Sort que abans de marejar-nos d'emoció en Josep Mª ens diu "Veniu a la sala de bótes que tinc un regal per vosaltres". Una bóta petita d'un dolç de sirà sobremadurat al ceps que té just a la porta del celler"Un veí cansat de veure com es pansien al cep es va oferir per veremar-lo ell". Amb la pipeta va emplenant copes, de dolçor metal·lica -per un moment m'en vaig als Rasims de l'Olivera- suau intens, groselles ...
"L'etiqueta del dolç és un dibuix de ma filla, el dissenyador el volia retocar, m'hi vaig haver de barallar" Amable i contundent. Sense voler ens acaba de regalar el final de l'apunt.
A l'etiqueta del top del celler les mans del padrí, a la del vi més jove i nou, el dolç, el dibuix de la filla. En Josep Mª, igual que els d'Orto:NOMÉS CONTINUA. Interpreta el llegat que els seus avantpassats, la terra i el temps han dipositat a les seves mans.
Nosaltres hem tingut la sort de creuar-nos en el seu camí. Aquell en el que un home sol esperava uns desconeguts sota la vesprada roja vora un camí que no sabem si era de l'Heraví, o del seu Padrí. La vesprada ha tornat fosca i ni la força de Samsó conseguirà esborrar el record hermós d'aquestes hores a Darmós.
En Josep Mª engega l'etiquetadora per escriure les ampolles que li hem robat.
Grácies Josep Mª Anguera per la teva sensibilitat,
* El dilluns següent a la festa vaig tastar el Rosat de garnatxa, encara no m'he recuperat. Hi ha Mans que tot ho poden.
*Un viatge que comença el vespre abans palplantats al carrer enmig de la Torre de Fontaubella tastant amb Josep Rofes la garnatxa del Montprior encara per pulir. Magnífic inici, més genuí impossible*
“Orto” correcte en grec, en llatí,el neixament d'un astre, el sol que surt per Orió . Moment idoni per fer tasques a la terra. El sol que surt a les etiquetes dels vins.
Un dels sols que il·lumina el Montsant: Joan Assens i els vins d'Orto.
-“Naltros no hem creat res. Només continuem!” Joan , Jordi i dos Josep Mº, quatre amics i tres famílies. Pagesos de no sé quantes generacions, hereus de l'herència familiar, estimen, valoren i treballen el seu llegat a parts iguals.
-“Has d’acceptar el que tens i el que et toca, i així et guanyes el seu repecte i el seu favor... Que plou poc abans de la verema, no passa res, el vi serà diferent i punt. que es pensen que és la vinya, un hivernacle? Els vins han de ser diferents cada any"
Vinyes velles, arrelades a la història del Montsant, del Masroig.
Vinyes vives amb intervencions mínimes, vinyes fortes, sofertes, estimades i generoses en la qualitat del seu fruit escadusser.
-"L’argil·la els dona vida aliment i aigua, i l’argil·la les ofegarà". Tot té un principi i un final.
Trepitjant la finca del Palell, gratant les fulles per trobar-hi el pel. En Joan ens fa un master de garnatxes –negra, roja, peluda, tintorera-. "L'aromàtica, l'elegant, la vermella, la que té estructura". El proper cop que torni porto gravadora, ho juro.
Clar en les exposicións, de verb nerviós, un remolí a les mans, sabi en el missatge, divertit en la paraula. Magistral.
“Carrolls” -quin privilegi tastar carrolls de Palell directes dels ceps, ara ja madurs, un viatge iniciàtic-, “Colgats”, vinyes dels rebesavis, alambics alts com campanars, amistat i vides paral·leles. Mitologia i novel·la.
I ara hiper-realitat: “Cada Singularitat ens dóna dues bótes” entre 500 i 600 ampolles, faves comptades, feu números.
- “Hem d’aprendre a viure amb el que tenim” Filosofia en temps de crisi.
- Diuen que és impossible fer un monovarietal de Picapoll Negre.
-“Hi ha cellers que fallen perquè no s’estimen el fill que han de tenir” és la seva manera d’explicar-nos que hi ha qui cerca un model de vi determinat independentment del raïm que té. I per fer això no escolta la terra, arranca, replanta, retoca i perd el nord, el sud i el que faci falta.
“Ens hem venut els morts” Contava Porcel de qui es venia les terres heretades.
“Aquestes terres no te les puc vendre. No són meves, mon padrí les va donar a mon pare i en ell el seu., i el que no has comprat no t’ho pots vendre. I si m’ho tornes a demanar no et vendre el raïm i et quedaràs sense vi.” Li espetacaven a un gran de la comarca a una finca de La Figuera. Un Espectacle de resposta.
“Amb tot raïm pots fer un vi, el que ell et dóna, no el que tu vols”. En Joan està imparable.
"Dies fruita, dies fulla, avui és un dia mineral ..." Lliçons de calendari biodinàmic, i nosaltres ens fem una pregunta com carai hem aconseguit sobreviure amb dignitat sense saber a quin dia vivim? Fil a l'agulla entre el 6 que erem, dos dies després, ja sumem 8 calendaris.
-“Passem per la meva Coma i después anirem a l’Iglú” Cares de poker, que fa cantant a Antònia Font?
Dins la Cooperativa del Molar, el Montsant plora llàgrimes d’or. Som dins d’un núvol d’oli del raig, i enmig de l’olor: plàstic. Som dins s’Iglú
Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú tan descomunal, ple de calabruix, tanta llibertat, tanta magnitud.
Orto vins ocupen un espai dins la Cooperativa del Molar, tancat amb plàstics fins dalt la nau, “Iglú descomunal”, per crear i mantenir l’atmosfera i temperatura idònea per les seves vinificacions, “ses coses no són fàcils per ningú”.
Ple de dipòsits, bótes, aparells de refrigeració, premses a mig montar, copes decantadors i els seus vins. “Ple de calabruix”
En Joan continua oficiant, obre aixetes de l’ínox, emplena copes de blancs sense filtrar, tèrbols, immensos “Tanta llibertat, tanta magnitud”.
Entre els assistents, un convenciment:”Som d’Orto, ens hem fet d’Orto” Ens estant passant per l’adreçador i en volem més.
-“50% sis mesos en mares i l‘altre meitat 6 mesos en bóta. Un Montsant dels d’abans. Quan el vam presentar a la plaça del poble ens el treien de les mans”
- “I ara comencem amb el Palell. Trobeu el Ginebró?. Sentireu com puja pel clatell i s’us enrampa el cap, és elèctric. Lo nostre gintònic” Escarafalls de plaer, ulls closos, caps en moviment.
-“I ara el Picapoll. 170 anys d’història familiar amaren aquest vi ... t'agafa per la mandíbula i et puja cap amunt” Nassos clavats olorant fort, xarrups llargs, delit a les llengües ...electritzats.
Per un moment les parets de l’iglú tremolen. Som en un somni? I arriben els nens cansats de jugar, ens fan tocar de peus a terra. En Joan murri riu. “T’has d’estimar el fill que tens” .
I entremig alguns dels "secrets" d'Orto: fermentacions eternes capricioses, "No tenim pressa", ni peus de cuba, maceracions llargues que atemperen les extraccions, el mateix temps de fusta per cada singularitat per valor-ne l'envelliment i poder fer un seguiment, fustes amb tres o quatre vins ...
Mica en mica estirem el fil d'Ariadna que ens explica el com i el perquè, no sé si som prou llestos per copsar-ho tot, no cal, bevem i xal·lem.
Tastem la suavitat contundent.Tradició ben entesa, la innovació de ser fidels a uns principis ben entesa i sensibilitat.
-"Veremem durant dos mesos i mig, passem per les finques dues i fins i tot tres vegades. Vinifiquem bocoi a bocoi. Amb una galleda el raïm pel vi, a l'altre, les panses pels dolços. Aquí s'aprofita tot."
"Segons el dia de tast, una Singularitat guanya a les altres s'ho reparteixen, no sabem perquè, en un altre vida ho estudiarem"
Quatre socis, tres famílies, una Singularitat per soci, un vi monovarietal de cadasquna de les finques més especials. a par t de les ja esmentades tene La Carrerada -carinyena- i Les Pujoles -ull de llebre-. Tothom treu pit, tothom content: "Jo tinc la millor Carinyena", "El meu Picapoll és el millor", "L'Ull de Llebre és el meu", i "No trobareu cap Garnatxa Peluda com la meva".
Competitivitat sana, sostenible.
L'Iglú torna trontollar, els nens tenen gana. Cotxes i Cap el gamatzem del MAsroig. Ens firem una mica. "Companys, no hem tastat els dolços, emporteu-vos aquests ..."
El viatge pel País d'Orto s'acaba, en marxem tristos però més savis, si res més no, marxem amb part de la seva història dins unes ampolles.
Adés que m'ha picat el virus de les varietats autòctones, benaurada sia la malaltia, em costa més beuré vins carregats de varietats franceses.
Sortosament hi ha prou teca, que dic teca, prou mam, elaborat amb garnatxes de tots colors i pelatges, carinyena, ull de llebre, trepat, sumoll, monastrell, callet, manto negro, boval, morenillo, picapoll, xarel·lo, macabeu, moscatell, parellada .... com per quedar estabornit.
La qual cosa no treu que es continuïn fent coses, més que interessants amb merlots, cabernets, siràs, pinots, marselans, chardonnays ... i un reguitzell més de raïms DJ-Residents amb els que compartim copa, per gust i per força.
Una de les premisses inicials de Viníssim era recomanar vins que sortissin bé i a bon marché.
Avui topem amb un parell de les sorpreses de la temporada: el Petit Bernat d'Oller del Mas i el Mas Elena de Pares Baltà, dues DO's Bages i Penedès, que han excel·lit sempre en l'art d'apostar pel raïm de la Il·lustració.
Però vet aquí que en ambdòs vins ens trobem unes maduracions de fruita i pells excepcionals, que ens donen uns vins carregats d'anissats, pells de taronja, records de regalèssia, molt carnosos i un punt desequilibrats amb l'alcohol, fet que els fa deliciosament imperfectes. Són vins Viníssim.
Els Cellers a més han tingut el gest poc habitual de no ofegar-los en fusta, sigui per gasiveria -fent servir fustes amb vins diversos al damunt- o per delicadesa. L'Elena i en Bernat hi han surtin guanyant, i si ells guanyen nosaltres també. Que de tant en tant ja ens toca.
Són vins Viníssim pel preu. El del Bages el pago a menys de 6€ i el de Pacs del Penedès a 8€. Per menys de catorze fas un festival.
De tant en tant va molt bé trobar vins directes i divertits que et facin oblidar fustots ressecs, olors de celler brut i quimicefes vàries.
Soc dit, aquí teniu les fitxes:
Vi: Petit Bernat 2010, Celler Oller del Mas/DO Pla del Bages/Merlot,Sirà, Cabernet/3 mesos en bóta/13.5º/5.95€.
Vi: Mas Elena, Celler Pares Baltà/DO Penedès/Cabernet Sauvignon, Merlot, Cabernet Franc/8 mesos en bótes de 2n i 3r any/13.5º/8€.
No perdeu el temps pel preu que en pagueu són vins d'aquells que es compren a caixes.
Piqueu l'ullet a l'Elena sense parar, i, no pareu de prendre copes amb en Bernat, i si us penseu que us parlen en francès no és perquè aneu ben galgats, pareu bé l'orella, tot i que tenen una mica d'accent però ells també són catalans.
Salut, i com que la sort demà no ens acompanyarà, almenys beveu vi català,
vinissim |
Cava |
dilluns, 14 de novembre de 2011 | 14:35h
Vi: Reixach Baqués Brut Imperial
DO: Cava
Raïm: Parellada 40%, Macabeu 30%, Xarel·lo 30%
Elaboració: cava brut reserva amb 42 mesos d'envelliment i un 0.6 de sucre en el licor d'expedició
Grau: 11.5º
Preu: 7.85€ increïble!
Glopets: Quan et trobes un cava com aquest et reconcilies amb moltes coses. Probablement amb tu mateix.
M'agraden els caves amb envelliments llargs, els que han deixat enrera la bombolla coca-cola, pel temps d'envelliment o perquè estan ben fets.
En aquest Brut Imperial la bombolla, escassa i tranquil·la quan m'arriba a la llengua em trasllada directament a les pomes de Can clopes que menjàvem a Santa Coloma de Farners quan hi passàvem part del setembre amb els avis.
Les pomes de Can Clopes eren fruit de pomeres velles de la varietat Golden, de "Girona" en diem des d'Arenys, eren d'aquelles molt tacades, petites i amb clapes rugoses com paper de vidre -molt allunyades de les pomes bòtox que trobem ara-.
Àcides i dolces, la seva polpa et feia pessigolles petites a la llengua, suaus com les pessigolles del avis, i és aquí on es troben amb els bons caves, pessigolles àcides i dolces, rematades amb pastisseria de Can Tuyarro a Farners, i amb sabors de crema i pasta de full el cava.
Bombolles estantisses com la felicitat i la memòria.
Records de tardor, l'estació més curta, sovint no saps que hi ets i quan te n'adones, les fullles desapareixen tot d'una amb cops de vent i de fred, sort que ve Nadal.
I amb el gust i la persistència d'aquest cava torno a emplenar la copa i tanco els ulls, faig un glop i la llengua torna a riure i llavors sé que a la vida he tingut la sort de tastar les pomes de Can Clopes amb les persones que m'han estimat.
Tasteu aquest Brut Imperial amb la gent que estimeu i feu que la sort s'encomani.
Josep Rofes, amic blocaire i viticultor artesà, elaborador del Montprior, és el meu contacte "secret" a la comarca del Priorat. Generós ens va regalar un parell d'ampolles d'Eneas Dido 2003, vi proscrit perquè la totpoderosa bodega Muga va considerar que li robaven el nom d'un dels seus clàssics. Les ampolles d'Eneas van ser retirades del mercat i etiquetades de nou.
Bevem doncs un vi apòcrif.
Un vi amb més versions que noms.
De noms jo ja en conec tres -Eneas, Eneas Dido i Dido-.
Pel que fa les versions em té desconcertat, en conec com a mínim tres i sort que em falla la memòria.
És un vi misteriós.
La Peñín del 2003 va aixecar la llebre d'un germà petit del Montsant que era millor que el primer vi del celler, el Venus. recordo també que em va costar moltíssim de trobar, i no va ser fins una primera excursió a la desapareguda Lavinia que el vaig fer meu.
El primer cop que el vaig tastar es deia Eneas i era un prodigi d'extracció, tanicitat i cabernetejava d'allò més. En posteriors ocasions vaig trobar un vi molt jove amb un perfil completament diferent, i això només ha fet que començar ...
Vi: Eneas Dido 2003, Celler Venus la Universal
DO: Montsant
Raïm: garnatxa negra, sirà, cabernet, merlot
Elaboració: vi negre envellit en un 40% en dipòsits de ciment i la resta en bóta de roure durant 9 mesos.
Grau:13.5º
Preu: 12.95€
Tast: força fosc; li costa molt obrir-se, d'entrada olors poc agradables, resclosit, una humitat alcohòlica gens plaent, després restes de sulfurós i al final un punt de fruita confitada, difícil; el pas per boca millor, cremós i amb un punt dolç, amb volum però un punt passat, no és un vi de guarda i el 2003 té casi 9 anys ... li toca aquesta agradable decadència.
Glopets: gratant en el record comparo aquest 2003 amb el primer Eneas que vaig tastar i no els reconec. Entenc que la diferència ve donada pel llarg envelliment que ha llimat qualsevol rugositat i fins i tot li ha passat el ribot a més d'alguna virtut, per alguna banda no ha deixat ni el barnís.
I vet aquí que per treure'ns la pluja del damunt ahir vespre vam decidir passar pel Club del Cep i compensar la voluptuositat de l'aigua amb l'encant d'algun vi. Feia dies que em mirava el Dido 2009, espectacular amb el seu lacrat de cera groc, impecable en la seva presentació. N'obrim una ampolla i no em trobo amb la càrrega de fruita i joventut que li recordava recentment i me'n vaig de cap a l'Eneas Dido 2003.
Desconcertats vam aprofitar que la vinacoteca rebia la visita amiga d'una de les grans dames del vi i el cava català, no us en diré el nom però per la seva alçada, figura i blanca melena la reconeixereu amb facilitat. Tan elegant, com discreta i sabia, "..dels comptes del altres no en sé res, prou feina tinc amb els meus.." ens comentava arran de la nostra pregunta sobre els preus "al límit" d'alguns vins. Li vam donar a tastar el vi, el seu judici coincidia amb el nostre "... aquesta olor és d'una reducció excessiva, en canvi en boca li notes fruita dolça, un vi modern amb un nas ..."
No afegiré res més, però encara no sé quin Dido creure'm, si el primer casi granític, el de la fruita, o aquest darrer més elegant però més desconcertant. De fet no si em puc creure aquest vi per més punts que obtingui.
Aquestes diferències no poden venir totes d'anyades i climatologies diverses, aquí hi ha algun excés d'experiments.
No sé si juguen amb el vi o amb mí.
Salut,
* I encara tenim una altre ampolla d'Eneas Dido 2003 per obrir, aquesta partida encara no s'ha acabat.
Dissabte una colla d'amics van estrenar el Tast&Casa a Pacs del Penedès. Onze ex-companys de facultat es trobaven per fer una arròs -que de ben segur va ser deliciós- i van voler fer un tast de vins abans de l'apat. Dit i fet, cap a Vilafranca!
Tots erem vinguts una mica de tot arreu: Vic, Sabadell, Canet ... i algú em sembla que de força més lluny, Alemanya, oi Joan Anton?
Després d'uns quants mails decidin vins i nombre d'ampolles vam optar per fer un tast de 3 vins -un de cada color- i un cava. 100% Penedès, total 4x2 ampolles, una pel tast i una altre pel dinar.
El lloc, la Masia de la Muntanyeta, estava envoltat de vinyes. Taula gran plena de copes, vins en fresc, fitxes de tast, diferents llevataps, decantador...i sobretot ganes de passar una bona estona i compartir vins i converses.
I quan hi vam ser tots les ampolles van començar a fer: BLOB!
Amb el Giró 2/Celler Giró Ribot/Giró blanc 100%/1 més de bóta/8€ vam parlar de vinificacions primigènies i senzilles, el camí més curt del cep a la copa. El tast del vi blanc ens va servir per parlar de glicèrics, acidesa, pastisseria, recorregut en boca i un munt de coses més ... El tast just encetava.
Parlar de Penedès és parlar de grans rosats i el Ros de Pacs/Pares Baltà/Cabernet- Merlot-Sirà/fermentació aturada per augmentar la dolçor/5€, ens va servir per parlar de maceracions, extraccions i un ventall de sabors diferents. "...Si tanques els ulls sembla un vi negre..." comentàven amb encert a taula. El Ros de Pacs no és un rosat piruleta, sap mostrar estructura i una bona acidesa, sense menystenir aquell punt golós que li han robat a la fermentació.
El Pas Curtei 2009/Celler Alemany i Corrió/Merlot 85%-Carinyena 15%/13 mesos de bótes noves i seminoves/12.85€, demanava pas i deixeu-me que us digui que va arribar abans d'hora. Li falta afinament en ampolla, té molt camí a recorrer i està massa verd, encara no hauria de ser al mercat.Tot i això és un vi amb molt potencial i ens va servir per intuir el que pot arribar a ser un bon vi negre del Penedès. Si ho haguès sabut no l'hauria triat. Un vi de garatge que hauria d'haver-se quedat més temps a la cotxeria.
Sort que amb el Brut Imperial de Reixach Baques/8€ vam superar les expectatives seves i meves, un tros de cava. Macabeu, Xarel·lo i Parellada amb un esplèndid envelliment de 42 mesos, bombolles fines i tranquil·les, per regalar-te en boca un núvol de carmel arrodonit amb una acidesa impecable, persitència i gust llargs, molt llargs, deliciós.
I pel camí moltes preguntes, que si temperatures, mares gruixudes i primes, bótes noves i excessives, d'on venen els tanins?, quan aguanta una ampolla oberta?, preus i ampolles, premis i guies, recomancions vàries, vam parlar de molts vins, el perquè del trist èxit dels lambruscos, com guarir-nos de la Riojitis tot situant el vins catalans allà on els correspon per la seva qualitat, els problemes de màrketing i distribució .... Bé un parell d'hores que van donar per molt.
Tot plegat vam deixar que parlessin els vins i noslatres només ens vam afegir a la conversa.
Després de la conversa potser no èrem millors, o potser sí, però els 11 que al final van ser 13 i el que obria les ampolles ens ho havíem passat d'allò més bé.
De moment a can Tast&Casa ja hem encarregat un parell de caixes de Brut Imperial perquè no ens en falti ni a casa ni als tasts.
Gràcies David, Dani&Dani, Joan Anton ... i a tota la colla per la vostra companyia.
"Vinificar Sumoll és una lluita contra la mort" diuen els propietaris del Celler Pardas. Deixeu-me que us digui que vinificar sumoll és celebrar la vida i lluitar per la supervivència d'una varietat, i de passada reivindicar-ne unes quantes més.
Aquesta i no una altre és la Collita Roja que volem a Viníssim. Salut, vins i vida.
Molta és la sang que corre per les pàgines de la novel·la "Red Harvest" de Dashiell Hammet i molt és el vi que ha corregut pel bloc des del seus inicis.
Estic sorprès, sorprès i content. A la vida hi ha copes que no saps mai on et duran, i a base de clavar el nas, olorar fort, xarrupar llarg i delir-nos tots plegats hem fet un tros de camí junts blob a blob, xarrup a xarrup ... Hey Babe! Take a walk on the wine side ...
De l'espetec de trets i morts de la novel·la ressucito dos personatges, la Dinah Brand i el seu lacai en Dan Rolff, els quals em serveixen per parlar de la meva poca traça com a tastador-per la Dinah que després de jugar amb tothom acaba amb un punxo de gel clavat al pit- i la veneració que tinc pels vins - la d'en Dan per ella-.
Tot i que la meva ingenuïtat i la meva gasiveria m'han portat a beure moltes ampolles que només puc qualificar de vinagre i a posar la meva llengua i el meu paladar en més embolics dels viscutsper la Dinnah Grand a Poisonville, una fèmme fatale massa ingènua per no tenir un final obvi, roman en això dels vins igual d'enamorat d'ells com Dan Rolff ho estava d'ella, sense esperances d'entendre massa res però gaudint de la suau, tendra i dolça addicció que Dan sentia per la seva companyia i jo sento pels nostres vins.
I ara abans que la "Collita Roja" em pugi més al cap, us parlaré del vi que el senglar de Pardas i quatre "meravellosos franctiradors" van deixar que m'emportés d'Espiells a casa.
Vi: Collita Roja 2008, Celler Pardas
DO: Penedès
Raïm: Sumoll 80%, Marselan 20%
Elaboració: vi negre quasi ecològic amb vinificacions separades pel sumoll provinent de tres finques diferents amb ceps de més de 50 anys, la fermentació en bocois de castanyer i malolàctica en inox, envelliment en bótes de roure seminoves -els ho agrairem eternament-, la marselan -ceps de 5 anys- fermentat en inox i després passat per roure francès.
Grau: 14º magnífics graus que no es noten per enlloc, no en sobre cap.
Preu: 20€
Tast: mitja capa i bona llàgrima; herbes aromàtiques, humitat i fruita vermella; un pas per boca sublim, àcid, potser resinós, ple i persistent, boca plena de vi lleuger, amb un regust permeteu-me la llicència sanguinolent, carnós ; però sobretot aquesta fuetada àcida bona com la de les mandarines de l'hort de l'àvia, collides i menjades a peu d'arbre, mineralitat directe de la terra, sabors antics. Principi i final.
Glopets: és un vi que no agradarà a tothom, cap problema només hi ha 2.000 ampolles i escaig. No agradarà a tots, però crearà moltes adiccions, em moro de ganes de tornar-lo a tastar.
Especialment interessant el sentit comú amb que no l'han ofegat amb fusta nova, i tot i que la marselan m'és gairebé desconeguda, si comparem vins el Pedradura, per mí l'experiment més reeixit de Can Ràfols dels Caus-i mira que n'arriben a fer d'experiments en aquest celler-, me'l recorda bastant "... Heu de pensar en una tarda en plena canícula estival. Pal planteu-vos enmig d'una pineda, tanqueu el ulls i concentreu-vos en aquella olor de pinassa seca, resina i pols ..." m'atrevia a dir, però el "Collita Roja" té un plus de substància, la sang que us comentava abans, el que no tinc clar és si aquesta sang és del senglarde Pardas o dels morts de Dashiell Hammet.
No us atabalo més amb pistoles, ni metralletes carregades de bales de mala-escriptura i difícil lectura.
Tasteu el vi i meravelleu-vos.
Mentrestant en record de la Dinah i el Dan ofegaré les meves penes d'addicte assedegat al "Collita Roja" com feien ells a base de ginebra, llimonada i sifó. Així passaré l'estona fins que la sang roja del sumoll torni a correr per la meva gola.
Salut,
*El Tast&Casa ja rutlla, dissabte passat vam fer el primer servei de tast de vins a domicili. Aviat tindreu la crònica dels vins tasts, només us diré que el millor va ser un Brut Imperial. www.tastandcasa.cat
Viníssim arriba als 150 apunts fent festa grossa, sortim de l'ordinador o casi.
Sortirem si tu ens convides.
El bloc és resultat d'haver descobert durant un tast llunyà que m'agradava tant parlar de vins com beure'ls.
Obrir el bloc va ser l'excusa perfecte per parlar-ne.
Uns quants tastos més tard i molts vins després, una "Collita Roja" sensacional, em decideixo a fer-vos arribar la passió pel vi d'una manera més directe:
TAST&CASAés un servei de tasts de vins a domicili o allà on tu vulguis. Acostem el món del vi a la teva copa. Un tast a la teva mida. Un tast per a tu. Et posem les coses molt fàcils, ras i curt HO POSEM TOT: vins, copes, obridors, decantadors, estovalles, fitxes de tast...
Tot allò que necessites per endinsar-te al fascinant món dels vins i els caves.
Obrirem ampolles, emplenarem i buidarem copes amb un llenguatge planer, directe i clar per desxifrar secrets de vins i cellers.
Tastarem allà on et sentis més còmode: a casa, a un restaurant, al lloc de feina, a la platja o a peu de vinya... tu tries i, si vols, també et proporcionarem la sala.
Però, sobretot, et donarem vins, molts vins. Plaer intens.
Tots els tastos són a la teva mida. Primer has d'escollir quin tipus de tast vols: un tast BÀSIC, d'iniciació, o un tast A FONS per conèixer en profunditat allò que més desitges saber sobre vins i caves.
Plaer jove per a adults, plaer adult per a joves, quina copa vols, tria-la i serà la teva.
Celebrem que Viníssim porta més de 155.000 visites i casi 150 apunts ...
Vi: Finca l'Argatà 2008 Màgnum, Celler Joan d'Anguera
Do: Montsant
Raïm: Garnatxa, Sirà -el més vell de tot l'estat-, Cabernet.
Elaboració: vi negre casi ecològic, l'any que ve tindran el segell, maceració llarga 30-35 dies segons varietat, i dotze mesos en bótes noves de roure francès.
Grau:14.5º
Preu:35€ el Màgnum de 1.5l.
Tast: roig fosc profund, t'avisa; nas farcit de fruita al forn, vainilles i un fons més mineral i especiat, més elegant del que el recordo; hem deixat enrere el caràcter més varietal i explosiu del Montsant, per fondre tot el que aquest vi té dins en un prodigi d'integració, una fusta que no es nota i queda submergida en un impacte de primera per la intensitat i la suavitat, mai no havia trobat l'Argatà tan cremós. Així el voldré sempre.
Darrerament no sé que em passa amb els vins però m'enamoren les regalèssies, les olives negres i les mantegues, vull negres glicèrics com els bons blancs.
Glopets: no sé si és per l'anyada o per la mida de l'ampolla, els màgnums envelleixen millor el vi, sempre que el vi sigui bo, és clar.
De Màgnums, no en vam obrir un, en vam petar-que diu en Jordi- dos, i ambdòs van sortir iguals. Amb vins com aquest, els d'Orto, o el Mas de les Moreres de Cingles Blaus, el Montsant aconsegueix donar-te quelcom que no trobes en els seus veïns de cims més alts. Quelcom més untuós en boca, un plus d'humitat i frescor, quelcom saborós sense una expressió excessiva, quelcom subjectiu que expresso sense cap mena de gràcia.
Us ho diré d'una manera més clara, vaig corrents al Club del Cep perquè m'enduré un parell de màgnums més de l'Argatà pel dia de Nadal. Ni ma mare rondinarà!
I tot plegat per celebrar això de les 155.000 visites, de fet eren les 150.000 per el comptador no para. També es confirmen les 7.000 visites mensuals. La meva "imperfecció" cada cop em fa més respecte.I també us dic que si en sabés més diria menys disbarats. Però com que "som gent valenta i no em girat mai la cara quan he sentit l'urpa de torbonada", us avanço que per celebrar l'apunt 150 del bloc, el proper, aquest és el 149, Viníssim sortirà de l'ordinador ...?
Ara grata l'Argatà, desenfunda el Màgnum, apunta a la copa, sadollala i deixa-la plena, clava el nas i el canó, dispara la llengua i xarrupa llarg, Angueritzat i deleix-te.
Salut,
* I si trobeu els Màgnums elitistes us recomano el Bag&Box del Celler del Masroig. Un Màgnum d'estar per casa amb fins a 3l de vi que fan el vi jove d'aquest celler millor del que l'haureu tast mai, a 8 € i escaig.
Elaboració: vi blanc ecològic, en el qual les dues varietats de picapoll es vinifiquen per separat, i el negre es vinifica evidentment en blanc -veremat i premsat-, no porta envelliment en fusta però el treball amb les mares és molt bo.
Grau: 13º
Preu: 8.5€
Tast: nitidesa i lluentor a parts iguals, or pàl·lid magnífic, llàgrima deliciosa; nas molt complert, amb aromes varietals i olors més cremoses, mantegues; molt ampli, envolvent i gras, té un punt cítric rematant un embolcall de primera; el volum aportat per la varietat negre no passa desapercebut, millor per nosaltres.
Glopets: diuen els entesos que al Pla del Bages hi ha bona sintonia entre els enòlegs i elaboradors. Comparteixen objectius i intercanvien informació. Els picapolls que he tastat del 2010 així ho certifiquen. Res a veure amb els que bevíem fa 10 anys. L'Abadal 2010 és mereix un apunt i casi un bloc. Aviat el tindreu a Viníssim.
El picapoll ja no és una varietat autòctona recuperada, és un dels grans raïms blancs de casa nostra. Garnatxa blanca, Xarel·lo, Parellada, Picapoll tots parlen català, totes són nostres i de totes bevem bons vins, a molt bons preus. Encara no som a l'Olimp dels vins blancs, però fa quatre dies que els fem amb cara i ulls. Ja no són els vins d'afegitó dels cellers. Millor.
És ben curiós fa 4 anys no coneixia cap vi blanc vinificat amb raïm negre, i de cop m'apareix el blanc de Carlania amb part de trepat, el Binitord de Menorca amb Merlot, el Quíbia de l'Ànima Negra amb Callet, i evidentment caves amb històries de Pinots ... però aquestes no m'interessen gaire. El meu trist paladar em diu que els blancs amb raïm negre guanyen amb volum, untuositat, però paguen un petit peatge en sabors. Algú hi coincideix?
Diuen a Oller del Mas que els costa de creure que Orto al Montsant se'n surti amb el Picapoll negre i elaborin un tros de vi com és Les Tallades de Cal Nicolau. El Picapoll Negre és l'aposta estratègica del Pla del Bages com a raïm negre autòton. Aquest celler té una vinya experimental i de moment només en tenim notícia en aquest Blanc de Picapolls, preveíem per tant un futur tan incert com interessant.
Tallo que això es fa llarg. Abans d'acabar-me el vi deixeu-me que us recomani el Petit Bernat , Merlot- Sirà amb 3 mesos de fusta amb uns quants vins, el vi base dels Merlots de gama alta del celler. Un dels millors vins a menys de 6€ que he begut aquest any, però amb una de les fruites més madures -gens passada- i goloses, plena d'anissats imperfectes però deliciosos que he tastat enguany.
Hi ara corro foll a beure el Picapoll, blanc o negre, la meva copa només enten de plaer, clavo el nas, oloro fort, pico foll la llengua, xarrupo llarg i em deleixo.
Vi: Punt i Apart 2009, Celler la Vinyeta
DO: Empordà
Raïm: Cabernet Sauvignon i carinyena.
Elaboració: vi negre amb un envelliment de 13 mesos en una bóta de qualitats excessives. Grau: 14.5º
Preu:10.5€
Tast: color roig intens i cobert de capa, ja t'avisa; nas amb cacaus i torrats, i notes més dolces de fruita al forn; estructura, taní rodó, masses notes d'un bon roure, cafès i xocolata, i una bona dosi de fruita. Per tant, bon raïm no del tot fet malbé. Un tros de vi, que podria haver estat molt més.
Glopets: del Celler la Vinyeta m'agradava tot, el trobava un renovador i un innovador dins la DO Empordà. Els seus Heus, blanc i negre, el Llavors, vi valent i singular, la seva aposta per unes garnatxes i carinyenes velles. La seva original web, les etiquetes.
I mira que feia temps que li anava al darrera al Punt i Apart, Vi del Centenari de la Costa Brava fa un parell o tres d'anys. LA producció era tan curta que se'ls va acabar i em sembla que van anomenar Vi del Centenari un altre del Celler Arché Pagès.
Tot plegat, per trobar-me amb un vi carregat de cabernet -he llegit algunes declaracions un xic confuses del propietari del celler sobre quines són varietats amb les que cal treballar, veient alguns cupatges a voltes sembla aprofita tot el que planto- i una molt bona fusta excessiva.
El que és collonut és que el raïm és bo, i mira que trobar criances a l'Empordà amb notes de fruita interessants, costa molt -Mas Estela, Terra Remota, i ...-
No sabia que el Punt i Apart volgués marca tantes diferències amb els seus companys de celler, el Llavors passa de la fusta allò més.
És un molt bon vi, fet a partir d'un concepte erroni.
Deu ser que estic passant un moment conceptual. Però el disseny d'aquest vi com a cap de llista d'un celler de l'Empordà no em val.
També us haig de dir que em moro de ganes de tastar el seu Mig i Mig, 50% Marselan i 50% Garnatxa Roja, deu ser pel bon record que tinc del Pedradura.
Per tant deixarem el Punt i Apart en un punt i seguit, emplenarem la copa, que el vi paga la pena, clavarem el nas, olorarem fort, xarruparem llarg i ens delirem.
Elaboració: vi blanc de vinya de 30 anys, vinificat per maceració carbònica.El primer blanc carbònic del qual tinc notícia, digue'm despistat.
Grau: 13º
Preu: 9€ Tast: color i limpidesa magnífics, reflexos daurats; al nas la primera sorpresa, d'entrada poc aroma, tinc els maceracions carbòniques per molt perfumats, cal arrodonir el procés, després fruita blanca i passat molt, molt temps notes de pasta fullada molt llaminera, una olor d'aquelles que fan salivera, regalims ...; el pas per boca més soprenent encara, d'entrada la punta carbònica, extremàdament líquid, potser massa, de glop fàcil, i després regust i persistència, ho guarda tot pel final, una barreja de mel amb llimona. Nou, molt nou!
Glopets: quan guanyi volum, serà un gran vi, cal seguir la pista en properes collites. Més mares i més cops de bastó -per no collonar amb el "batonage"- el feran crèixer.
Si agrada, agrada molt. El vam obrir durant un tast de mostres amb clients al Club del Cep i per uns quants va ser el millor blanc. L'ampolla borgonya verda i clara, el caputxó groc i una etiqueta molt encertada fan una presentació impecable.
Els habituals del bloc ja sabeu que Carles Andreu és un dels meus herois. El seu negre de trepat és el far que ha il·luminat la resta de trepats negres, el de la Cooperativa de la Serp inclòs, evidentment.
Ara l'aposta del celler per la parellada ens ajuda a destriar la triada del cava. De Xarel·los gràcies a déu n'anem farcits, i que per molt d'anys; de Macabeu conec i bec amb plaer d'esclau el Missenyora de l'Olivera i també el seu Agaliu, i sé que en corren més pel Penedès. De Parellada no en coneixia cap, ara ja en tinc un.
Tasta'l i fes teu el Parellada 2010 de Carles Andreu. Agafa una Parella-da copes, emplena-les, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Encetem el 2012 amb un seguit d'activitats programades fins el més de juny: Tasts a Cegues, Nits de Garnatxes, Tast de la Rosa per Sant Jordi, Volta a Catlunya per DO's, Tast de Vins Italians, Un Tomb per l'Alsàcia i així anar a sumant fins arribar a 16.
De moment ...
Obrim l'any amb novetats, tant en els serveis com a les tarifes. Estrenem el Tast&Biblioteca, un tast de vins entre llibres. I modifiquem les tarifes del Tast&Grup i el Tast&Feina per petició popular i fer-les més entenedores.
En breu també simplificarem el formulari de contacte pel mateix motiu.
De cara a l'estiu tenim dos projectes enllestits que ens fan molta il·lusió: Maridatge de Vins&Gelats i el Tast&Swing, maridatge de Cava&Jazz amb la música en directe de l'Arreu Band.
Us n'anirem informant de tot plegat.
Josep Rofes, amic 
Dissabte una colla d'amics van estrenar el 
Celebrem que Viníssim porta més de 155.000 visites i casi 150 apunts ...
