Elaboració: vi negre sense bóta amb maceració de 6 a 10 dies segons la varietat, que fermenten i es vinifiquen en inox per separat.
Grau: 13.5º
Preu: 2.5€ a la botiga, 8€ al restaurant.
Tast:color cirera fosc amb tonalitat violàcia; nas intens fruites del bosc -mores, gerds-, i un punt de pebre; tot plegat repetint-se en boca amb una mica de regalèssia i un paladar untuós i suau; final de boca molt persistent, més estructurat i rodó del que esperés d'un vi jove ...
Glopets: al restaurant Nou9 al Rial del Bareu d'Arenys de Mar, tenen aquest Dinarells a 8 € a taula com a vi de la casa. Tot plegat no seria notícia si no fos per la poca presència que habitualment tenen els vins catalans a les cartes dels restaurants, i encara menys com a vins de la casa. Paga la pena publicitar les excepcions quan es donen. A més m'agrada parlar d'aquest dinarells perquè ocupa el lloc que li pertoca amb orgull i dignitat.
Un vi de la casa ha de ser barat per obligació i l'obligació del restaurador és que sigui bo. El vi de la Cooperativa de Garriguella compleix amb escreix ambdues normes. Fet que demostra que la presència dels vins catalans a les cartes dels restaurants és més una qüestió de voluntat que no pas de manca d'oferta.
Dinarells 2009, un vi honest amb la temperatura i la copa adequada és una festa.
Us recomano també la visita a la botiga de la cooperativa a Garriguella, on a part de tastar tots els seus vins i trobar-los a preus immillorables, i mira que ja són barats, us oferiran tot tipus de productes que ben poc tenen a veure amb el vi, la majoria comestibles. És un espectacle entre delirant i alucinatori, el personal que hi corre els caps de setmana també és digne d'un estudi antropològic, entre el qual m'hi afegeixo com a estrella convidada. Encara no m'he recuperat de veure com la gent comprava bag-in-box de 25l.
Conyes a part, la qualitat preu dels productes mereix una i més visites. Pel que fa els vins us recomano a part dels Dinarells, els seus Puntils -porten una mica de fusta-, i el seu criança, ep! I sense excepció tots els seus dolços són un pecat.
Ara pecador no et penedeixes de la teva dèria de cercar vins catalans a les cartes dels restaurant, fes un bon dinar amb ells Dinarells del 2009 o de l'any que vulguis, emplena la copa, clava el nas, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te.
Ahir els gamberros que s'estimen la terra i el vi i maltracten la vinya del rial vam ruixar per última vegada abans de la verema. El raïm enguany va tard, ha verolat tard i en alguns ceps no tot el raïm dels gotims ho ha fet bé. El fred de l'hivern i les temperatures del juny hi han tingut a veure més que la nostra poca traça. Comentava en Pata que potser vam despampolar massa, tot i que els ceps amb més fulla són els que han verolat pitjor.
Les bones notícies són que aquest any els tudons i les merles s'han cruspit poc raïm. A dia d'avui tenim molta garnatxa, no rapes de garnatxa, i que tots dos raïms la garnatxa i el trepat estan de conya. Poc madurs, però en excel·lents condicions. Després de consultar els astres, l'oracle i el calendari i si la climatologia no ens juga males passades veremarem el 18 de setembre. Aquest és l'objectiu.
Ahir també vam fer festa grossa. Els habituals del bloc ja sabeu, que el maig passat vam embotellar el Sargantana 2009 després de passar-lo per la bóta. Llavors vam tornar a omplir la bóta amb el vi que ens quedava a l'inox. Des d'aleshores aquest vi que és el mateix cupatge que a la primera càrrega, però pel qual la bóta ja no és nova, ara de segón vi -també podríem dir de segon any- i per tant en rebrà una aportació més subtil. Ahir el vam tastar: net, cirera lluent, ampli, fragant,rodó, llèpol, trepadet, .... i un munt més de subjectivitats gens imparcials en serien la nota de tast. A diferència de la primera càrrega, que ens va donar el millor vi que hem fet i ens va provar que la bóta ha estat un encert, aquest segon pas per fusta ha estat més respectuós amb el vi, i d'entrada reflecteix millor el raïm, evolucionarà bé, segur.
Corren els dies d'agost i l'estiu tot i la seva plenitud s'escapa. Ens treiem la mandra a base de sopars i dinars, platja i amics. Comença a ser hora de posar-se les piles, el curs és a tocar i no només l'escolar.
Iniciem la temporada amb canvis i notícies. Primer punt: Viníssim ja és a Facebook, això em servirà per ressucitar alguns posts que paguen la pena i comentar coses des d'un punt de vista més proper. Amplificarem la comunitat virtual de sants bevedors, un altre cop Rutger Hauer, ara borratxo de Joseph Roth, és quan bec que hi veig clar que diuen els Envinats.
Notícies fresques de Menorca, els vins menorquins són on eren i ja us en parlaré un altre dia. Els meus pelegrinatges menorquins, Costa Nord, Camí de cavalls, i tots els Binis de l'illa sempre em porten a fer una visita a Vinum a Ciutadella, ara al polígon al costat de la Renault, per comprar Binigrau Ecològic Negre i Obac. L'Ecològic 2008 és esplèndid i generós al nas, tal com el recordava en canvi en boca li manca arrodoniment en vidre, per arribar a fondre tot el que té dins i donar-te allò que és seu i t'ha promès.
La notícia alcohòlica de l'illa no és enològica ni enginada, enguany estrenen cervesa de nom: Illa. No podia ser d'altra manera, és una cervesa artesana, sense pasteuritzar, ni filtrar, suau poca gas i gust de lúpul i cereal. Els mateixos de Vinum la distribueixen, o sigui que ja ho sabeu.
Tinc una dèria per correr, i una de les coses que m'agrada més és fer-ho per llocs desconeguts. Fa 10 o 15 anys passava uns dies de final d'estiu al Port de la Selva i corria cada dia per les cales, platges i camins de ronda. Un dia vaig anar terra endins, corria cap a la selva, the call of the wild, vaig correr cap a Selva de Mar. Em vaig trobar enmig d'unes vinyes i em va quedar gravat el nom del mas: Mas Estela
Anys després, amb aquest mini boom de vins catalans i empordanesos, torno a tenir notícia del Mas Estela, arran de l'aleshores recent elaboració de vins. En vaig tastar de secs i dolços, i em van agradar més els dolços. Tinc un problema amb els negres empordanesos, o bé els trobo massa minerals o són poc golosos, un punt secs. Ha passat força estona i fa temps que no corro per la Selva, però els vins d'aquest celler han corregut molt i els ha fet profit.
Elaboració: vi negre biodinàmic, amb maceració refrigerada de la pallofa i 12 mesos d'envelliment en bóta
Grau: 15º
Preu: 9,45€
Tast: per ser una garnatxa color cirera no gaire cobert de capa; tot ell és un canó, nas intens on els 15º es tradueixen en cacau, violeta, torrats; el pas per boca és un festival potent i golós, regalèssia i persistència, més especiat que mineral però molt rodó, sense arestes ni punxes, la qual cosa tenint en compte la potència és un èxit. Això mateix, aquest vi és un èxit.
Glopets: pels que busquem una bona relació qualitat preu, vins com aquest són un regal. Certifico que els vins de Mas Estela han millorat molt les seves marques, els seus récords. M'ha agradat molt trobar un Empordà golós, i que sigui d'un racó tan íntim i preciós com la Selva de Mar, entre el Cap de Creus i Sant Pere de Rodes, tirant riera amunt de la platja del Port de la Selva, això de la riera pels arenyencs és un detall important.
Tornant al vi, tot i que té un moment pel consum excel·lent, encara té recorregut i marge de millora en ampolla, el seu alcohol i l'edat així ens ho indiquen; suposo que deu haver-hi una relació directe entre aquestes notes de regalèssia i les graduacions altes, no és el primer vi on ho trobo. Un gran vi d'aquells que no agraden a les mares -"...nen mira que t'agraden els vins forts, aquest és dels teus..."-
Quan tanques els ulls i olores la copa penses en un vi de la Terra Alta o potser un Montsant. El que més m'agrada del Quindals és que la força i la llaminadura ve del raïm, no de la fusta. I com a crítica deixeu-me dir que amb una maduració del raïm més controlada probablement arrodonirien més el vi.
Ara el Cap de Creus et crida, corre cap a la Selva, segueix l'estela del mas, i omple la copa, no cal que clavis gaire el nas, el vi ho farà per tu, prepara la boca per la canonada de plaer, xarrupa llarg si t'atreveixes i deleix-te.
Del Pla del Bages ens arriben notícies: El Picapoll raïm blanc autòcton, ben recuperat i senyera de la DO es reinventa amb un pas per fusta d'acàcia. Un raïm antic de vinyes centenàries que abraça les noves tendències pel que fa l'envelliment en fustes "noves", o potser no tan noves , diguem-ne recuperades com el castanyer o l'acàcia. Això és innovació de la bona i reinterpretar la tradició i la vinya.
Vi: Pd'a 2008, Celler Solegibert
DO: Pla del Bages
Raïm: Picapoll 100%
Elaboració: vi blanc de vinyes centenàries amb un envelliment en bótes d'acàcia de 6 mesos
Graduació: 13º
Preu: 15€
Tast: groc palla pal·lid amb llàgrima mitjana; nas floral amb notes cremoses, fruita blanca i potser un final més cítric, fresc; el pas de boca és curiós, és un gran vi que no passa de la llengua, el que vull dir és que no explosiona al paladar, glicèric, i persistent amb una bona acidesa matisada per una fusta suau que embolcalla el vi sense tapar-lo, no hi ha torrats, potser algun fumet, potser d'acàcia.
Ara cerca aquest picapoll. I abans no et tornis foll, llença la teva PDA, oblidat de la Blackberry i tasta aquesta Whiteberry del Bages, emplena la copa, clava el nas, olora fort i busca l'acàcia, si saps quina olor té potser tindràs sort i la trobaràs, si no faràs com jo i una altre ampolla obriràs, xarrupa llarg i deleix-te.
Fa dies que surten apunts molt llargs, avui toca parlar dels vins del sopar de Sant Joan i punt:
Giró blanc 2009: varietat mallorquina recuperada, Fra Juniper Serra la porta a Califòrnia on junt amb la malvasia esdevingué un dels primers Mission's Grapes amb la malvasia. A Giró Ribot n'han fet un blanc molt xulo, per celebrar algun aniversari del celler. Nas molt intens amb notes de mel, pinya i almíbar, l'atac en boca et recorda un chardonnay però és molt ampli i persistent evoluciona cap a notes més dolces. Novedós a 8€ la tirada.
Blanc de Roure 2008, de l'Olivera 4.98€, a Arenys un clàssic estiuenc, l'hem begut després del Giró i això l'ha perjudicat, per tant ja en parlarem un altre dia.
Antistana 2005 Magnum: merlot 100%, fem un homenatge al mag del merlot, Bourdoux al Penedés, vellutat, voluptuós amb un final més tànic, si vols saber quin gust tenen els vins francesos quan són bons tasta l'Antistana. 24,95€
Ètnic 2006: un Montsant diferent, aquí mana la carinyena 60% damunt la garnatxa 40%, això es present al cupatge i a la copa, més fi i elegant, i també més mediterrà i persistent.12,50€
Ferrrer i Vaquer: cava gran reserva a 6.75€ un tresor descobert a la Guia de Vins Catalans Tastats a cegues, cupatge clàssic i notes de cava envellit i treballat a la boca, llaminer.
I això ha estat tot, més alguna Moritz i alguns gin tònics.
Ara ja sabeu que hem begut, però no quantes ampolles, només us diré que a taula erem vint, s'admeten apostes.
Viníssim, Biníssim, el lloc-bloc dels que ens agrada el vi, estem de festa, arriba als 100 apunts, són dos anys i escaig de vida amb algunes dades sorprenents més de 56.000 visites, més de 100 vins, gairebé el mateix nombre de cellers. Hi ha coses que costen de creure.
És hora de fer balanç. Quan vaig obrir el bloc -22 de gener del 2008- tenia, i encara tinc, la humil intenció de viure el vi d'una manera més propera, anar una mica més enllà, només una mica i, al mateix temps, portar un registre del vins que tasto.
No sabia per on començar, el món del vi és, gràcies a Déu, entre inabastable i infinit. Per acotar terreny vaig decidir centrar-me en els vins catalans.
Com més temps passa més encertada trobo aquesta decisió. Els vins de casa nostra, són d'una qualitat incontestable: bona relacióqualitat-preu i d'una varietat riquíssima i enriquidora. Hi ha moltíssim on triar. Ara, 100 apunts després, us ho confirmo rotundament. Descobrir-los és un plaer.
També haig de dir que tenen un gravíssim problema de distribució. Sé el que em costa trobar allò que busco. I la seva presència al mercat no els fa justícia.
Mica en mica, vas prenent conciència del territori, coneixent les DO i tastant i contrastant varietats. Tinc una debilitat forta per tots els vins. Especialment pels raïms poc comuns i per les varietats oblidades, per allò que tenen de recuperar i modernitzar la tradició. Leni Lenape, els últims mohicans. Les meves reines: garnatxes, carinyenes, callet, siràs, tu diràs...
Crec que és interessant que des del Principat tinguem clara una panoràmica dels vins del Països Catalans perquè és en l'arc mediterrani on millor ens podem reconèixer com a individus i és el marc ideal per entendre el nostre vi i la nostra gastronomia, la nostra cultura. En la mesura que puc, els vins balears i de les terres de València o de la Catalunya Nord són presents al bloc i a la meva taula.
A Viníssim parlem poc de cava, una mica de vins blancs i molt de vins negres, o sigui que no cal que digui gaire més, em veieu venir d'una lluny. El cava és una beguda increïble i els vins blancs al·lucinants, però tinc el temps, la butxaca i el paladar que tinc i no puc arribar a tot arreu.
Em sembla que ara és el moment d'admetre públicament, tot i que era obvi, que soc un tastador limitadíssim, amb un nas poc sensible i una llengua que rara vegada sap traduir en paraules el que li diu el gust. Això sí, us puc dir el que m'agrada i el que no i perquè.
Del bloc, però, m'agrada la selecció dels vins, crec que és coherent i potser és on millor m'ho passo. Escanejant estanteries a les vinacoteques o a internet, relacionant etiquetes i preus amb comentaris i notícies, trobant i tastant vins nous, escoltant consells i recomanacions de celleristes.
Descobrint tresors.
A Viníssim trobem vins i les històries amagades rere cada vi, cada raïm, cada vinater, cada celler que, més enllà d'allò que elabora o ens ven, té una història per contar. Message in a bottle, apunt al bloc.
Vins negres com l'ànima amb bóta o sense, amb envelliments curts i llargs, amb dissenys espectaculars i senzills, coneguts i desconeguts... Companys de viatge, de temps i converses, amb parella o família, o el plaer d'obrir una ampolla a la cuina a peu dret, tot sol, el vidre, el suc de raïm, sang de la terra, jo i la il·lusió.
El que més em satisfà és que, arribat en aquests 100 apunts, compto com a mínim cinc ampolles vigilant-me des del boteller per ser tastades i comentades, vull dir que tenim corda per estona, tot i que no totes sortiran al bloc, a voltes les promeses romanen incomplertes.
I ara, roda el món i torna al born. Acabàvem el primer apunt de Viníssim parlant d'una varietat de raïm negre, la Mataró, amb la qual elaboraven vins dolços a Austràlia i especulàvem sobre la seva procedència. Ja teníem tota una teoria embastada on la emparentàvem amb la monestrell-mourvedre, quan ens arriba el llibre dels Vins de l'Arc Mediterrà de Joan C. Martín i ens en fa la panoràmica completa: "... els almogàvers la portaren del Peloponès i es va plantar quasi exclusivament a Alacant. A causa de la seva fama s'estén fins a Sagunt, al Camp de Morvedre. De Sagunt va anar al Rosselló on és coneix per Mourvedre, i també es coneguda com a Mataró perquè aquest vila del Maresme era punt important d'exportació de vins i vares." Ja ho tenim, dels almogàvers a Austràlia en tres copes. Roda el món i torna al born.
Parlàvem d'aquesta varietat perquè dóna uns vins negres secs i dolços boníssims i perquè Alta Alella elabora un vi negre dolç anomenat així:
Vi: Dolç Mataró 2006
DO: Alella
Raïm: Mataró-Monestrell-Morvedre 100%
Elaboració: maceració de 6 mesos del raïm sobremadurat, veremat just abans de la pansificació; llavors es premsa lleugerament i envelleix dos mesos en bóta de roure francès.
Grau:14,8º
Preu: 18,50€
Tast: avui més que un tast és una festa. Hem obert l'ampolla al pati de l'àvia, taula llarga, sopar d'estiu amb les dones de Can Capdevila i els homes que les estimen. Ha corregut el vi i el cava i, a l'hora de les postres, els comentaris sobre el vi dels rostres de pell bruna, nas gros i veu forta, de la gent que estimo i que m'estima han estat aquests: ...maduixa... a la boca, magrana... pansa... més pruna que pansa... figues amb armanyac... em recorda el Banyuls... això és bo, nen...
Glopets: avui els glopets seran la declaració de principis amb la que iniciàrem el bloc..." Viníssim és un joc de paraules ....
Ara, almogàver, juga amb nosaltres, emplena la copa, olora fort, xarrupa llarg i deleix-te a Austràlia i, com diu la cançó ..."Ai Pepet/si vas a França/ passaràs per Mataró..."
Sargantana és el fruit d'una vinya maltractada una vinificació gamberra, un acte d'amor d'una colla d'amics que estimen la terra i el vi
Avui els de la Cooperativa de la Serp hem tastat el nostre Sargantana, vi negre de Trepat, amb un pensament de Garnatxa, després de 4 mesos de bóta i un repòs en ampolla de dos mesos. Teníem ganes de jugar i ho hem fet tastant-lo a cegues amb dos trepats negres de la Conca de Barberà. Havíem de fer dues coses: puntuar els vins i provar d'identificar-los. Els altres dos vins eren un trepat negre del 2009 que Josep Foraster està a punt de treure al mercat -a 11€- i que havien presentat a la fira del trepat de Barberà de la Conca, i el degà dels trepats negres d'en Carles Andreu del 2007.
Dissabte 5 de juny a les 19 hores al celler de la cooperativa, decantadors gomets i ganes de gresca, ambient de les grans ocasions. Per primer cop hem envellit el nostre vi en bóta de roure. Volem fer-nos grans, vells ja ho som una mica.
Abans de començar, copes altes de vidre fi, nassos clavats, xarrups i llengües deleroses, quasi bífides, somriures plens de complicitat i mirades d'aquelles "a mi no em foteràs, el nostre vi el reconec amb els ulls tancats"
Ara faig un salt endavant, el tast s'ha acabat i, abans de fer el recompte i identificar les ampolles, alcem les copes i ens felicitem perquè si el nostre vi, el Sargantana 2009, és un dels tres que hem tastat i ho és. L'hem feta grossa.
Les puntuacions han estat 62 punts pel Carles Andreu 2007 i, pel Sargantana i el trepat de Josep Foraster, ambdós del 2009, un empat a 74 punts. Ha estat força divertit el debat de si el nostre vi era el segon o el tercer que hem tastat, hi havia qui li havia agradat tant el 2n que no creia que podia ser el nostre i qui no li ha agradat tant el 3r i amb poca fe s'ha pensat que per aquesta raó era el nostre. Com veieu, som uns tastadors d'allò més objectius.
Tres trepats ben diferents, el Carles Andreu més fi i més teula, també més vell, més figa amb regust de llimona, el Foraster un punt de pòlvora al nas i magnífic color cirera fosc amb ribet violaci, un punt làctic i final cítric, complex, i el nostre Sargantana més pla al nas però amb torradets de la bóta, més fosc encara, però violaci com el Foraster i, en boca, suau, ampli, profund i carnós, amb aquelles notes de llimona.
Ens ho hem passat pipa, hem xalat, aquesta volta l'hem guanyat, el vi és nostre, nosaltres som el vi i el vi ens farà més nosaltres, més nostres.
I ara us vull contar la història del nom del vi, Sargantana, conta la llegenda arenyenca que a les nits de solstici d'estiu, un rèptil gegant, temut per la seva voracitat ronda el Rial de la Serp cercant preses que perden la vida entre les carícies de la llengua bífida. El rostre de les víctimes sempre mostra un somriure de plaer, extàsic. Un cop passat el solstici d'estiu, la bèstia es transforma en una sargantana comú fins que arribi l'estiu següent. Els primers pobladors de la vila consideraven el cep una planta màgica pels efectes miraculosos del seu néctar i, per per protegir els seus fills i filles, les famílies els feien menjar raïm madur directament del cep. D'aquí ve que a l'Ofici de Sant Zenon la imatge del Sant li pengi un verol de raïm. El nostre vi honora el rèptil libidinós i a tots aquells i aquelles que hem sentit com la llengua esdevenia bífida davant la provocació de la carn a la revetlla de Sant Joan.
Per a tots aquells que vulgueu tastar el plaer de la Sargantana del Rial de la Serp us anuncio que el cap de setmana del 18, 19 i 20 de juny els de la Cooperativa del Rial de la Serp us oferirem el nostre vi la Fira del Solstici al bell mig de la Riera d'Arenys de Mar, pujant a mà esquerra, entre el Calisay i el Xifré. Deixeu-vos temptar per la Sargantana.
28 dies és una vella història d'un mas de Bellcaire de l'Empordà, on neix aquest vi
Varietat 100% mandó
Varietat antiga catalana, cultivada abans de la fil·loxera i no recuperada per la seva escassa productivitat
A Viníssim ens agraden els vins amb història aquest Can 28 com a mínim en té dues la del seu raïm i la del seu nom. Dues històries i una pregunta: Penedés o Empordà? Anem per la primera història.
Teníem notícia de la varietat madó pel magnífic vi valencià Maduresa del Celler del Roure, i poca cosa més. Al Principat és una varietat que es dóna entre perduda i oblidada, per recuperar, però més perduda que recuperada, diria jo. També sabem que a la DO Pla del Bages l'han inclòs en el seu pla estratègic de catalanització de les seves varietats i recuperació de vinyes autòctones.
La Guia de Vins Catalans Tastats a Cegues ens posà sobre la pista d'aquest vi. Amabilitat i contactes sucosos amb el celler, ho dic per la història del nom del vi no us la perdeu. Llavors la vinacoteca on l'havien de tenir no el tenien, però ens el demanen i finalment arriba a les nostres mans.
Com veieu no ha estat fàcil de localitzar, però paga la pena. L'embolcall de primera, quan és plena sembla una ampolla normal, però a mesura que es buida, la llum il·lumina el vidre blau, records de cel i mar; etiqueta blava, minsa i elegant, amb les ratlles que he citat a l'inici. La Mandó, monovarietal, 100% protagonista.
Vi: Can 28, Mas Candí 2007
DO:Vi de taula, sense DO, raïm perdut per paladars desheretats, els últims seran i eren els primers.
Raïm: Mandó 100%
Elaboració: vi negre amb un pas per fusta de roure de 4 mesos
Grau: 13º
Preu: 14.35€
Tast: color morat i brillant d'intensitat mitja- alta; nas molt potent anís i fruita vermella, alguna flor i herbes aromàtiques; en boca innovador, atac intens i equilibrat, estrany equilibri entre un vi de mig cos i una explosió fresca i salada, cítrica i dolça, amb notes finals de criança, molt persistent; una sorpresa gran.
Glopets: tanco els ulls i xarrupo de nou. Tanco els ulls i comença la lletania: Trepat, Pansa Roja,Mandó, Sumoll, Samsó.... la nostra terra era una vinya que es tocava amb l'altre, cada vall, cada riera, cada turó tenia vinya, vins i raïms propis, amb noms i veïns, garrafes que feien viatges diaris als cellers del veinat, cada tres cases dues bótes, vi pobre d'elaboracions justes i suors honestes, paladars assedegats, que entenien de gots plens i Vi-vien al dia. A la foto panoràmica que tinc d'Arenys de Mar de fa un segle, als turons no hi cap arbre tot és vinya. Ara vergonya. Aquest raïms van marxar, en nom del progrés. Ara lentament tornen, i ho fan amb ganes, buscant qualitat, quelcom havíem de guanyar. El passat perdut ara té un futur i ho dic perquè aquest vins es mereixen moltes collites per evolucionar, per millorar, bones vinificacions per trobar aquell punt que els faci inoblidables. Tenen futur, camí per recórrer.
Mas Candí un projecte que inclou vinyes recuperades com Torbat, Roigenc, Mònica, Sumoll... de moment dels seus vins n'he tastat un però pels noms Desig, QX (quatre xarel·los de 4 bótes: castanyer, acàcia, roure francès i roure americà), Sol+Sol, Ovella Negra ens en fan molta de sed.
Primer la resposta: tot i que la vinya i el vi són al Penedés els empelts de Mandó venen d'un mas de Bellcaire de l'Empordà.
I ara la segona història, el mas de Bellcaire és conegut com Can 28. El mas es diu així perquè fa molts anys el fill d'un marquès va prenyar una minyona que treballava a la casa; per tapar l'escàndol la van casar amb un pastor que feia la trashumància i habitualment passava per allà. A canvi li van donar terres i al cap de 28 dies de casar-se, va néixer la criatura. Nom del mas Can 28.
Endevina quants dies va durar maceració del vi. Mentre ho fas emplenarem 28 copes, clavarem el nas 28 voltes, olorarem fort 28 vegades, xarruparem 28 cops i ens delirem a 28 revolucions per glop.
Avui toca debat linguístico-enològic. Una de les confusions més comunes pel que fa a varietats de raïm i els seus noms gira en torn a la Samsó i la Carinyena-ja us aviso que avui tampoc aclarirem res, no en sé ni gens ni prou per fer-ho,però marejarem la perdiu de la Garriga una estona -aquest punt de la Garriga és l'únic que aclarirem.
A les etiquetes dels vins catalans trobem indistintament tant els noms de Samsó com de Carinyena, s'escriuen habitualment com a sinònims. Tot depèn del grau de catalanitat de l'elaborador, si li fa ràbia el nom espanyol que fa referència a la DO ídem, escriu Samsó, si tant li fa posa carinyena.
El diccionari del vi i del beure de J.M. Romaní diu textualment: Samsó, simsó. Raïm negre de gotim petit i compacte, de gra mitja, molt cultivat al Sud de França, que s'utilitza per fer cupatges sobretot amb carinyena, garnatxa i sirà.
A l'altre banda dels Pirineus trobem molts cupatges que inclouen cinsault-simsó-samsó amb carinyena entre d'altres raïms. Els viticultors de Cotlliure i Banyuls, dit d'altre manera els de la Catalunya Nord, es posicionen clarament amb Romaní i ens conten que el nom de samsó ve de cinsault, fonèticament de cxinsault a simsó i va molt poc. També et descriuen les diferències entre els gotims i grans de raïm de cinsault i carignan, la qual identiquen amb la nostra carinyena.
Després d'una curta recerca bibliogràfica la confusió no s'aclareix o bé parlen de samsó i no mencionen la carinyena, o bé parlen de carinyena sense mencionar la samsó, excepte alguna font que ens diu que són el mateix. És a dir'embolica que fa fort.
A Viníssim ens abelliria que la samsó i la carinyena fossin varietats diferents, com més serem més riurem. I encara ens faria més il·lusió tenir prou paladar per distingir-les.
Com veieu el debat és ben obert i totes les aportacions seran benvingudes.
Ara marejem la perdiu de la Garriga.
Vi:Finca la Garriga 2006, Castell de Perelada
DO: Empordà
Raïm:Samsó 100%, a la contraetiqueta especifiquen samsó com a nom local de la carinyena.
Elaboració: vi negre de vinyes velles amb un envelliment de 16 mesos en bótes de roure americà de gra fi.
Grau: 14º
Preu: 15.50€
Tast:nas ple d'herbes aromàtiques, olors seques potser de garriga, pols de pinassa, notes de fusta de cedre i olivera. En boca presenta un atac àcid i fresc però agradable a la punta de la llengua, records de trepat i sumoll, arrodonit amb pas de boca sorprenent, càlid, tànic i ampli amb un llarg recorregut que acaba amb notes minerals i potser de taronja. Singular i rodó, però molt singular.
Glopets:aquest vi especial d'un celler molt ben distribuït ens ha servit per tastar la samsó i la carinyena, o la samsó o la carinyena? Un cop fet el tast et recomano que si no cerques sensacions noves, beguis aquesta varietat o varietats -encara no ho tenim clar- amb d'altres raïms on la seva aportació arrodoneixi els cupatges.
Samsó, carinyena, cinsault, simsó, el terrer, el cep al límit, només apte per valents i trinquis de tap de suro.
Ara oblidat de la perdiu, que aquest vi no mareja, la Garriga 2006, et farà més ric i més savi si en lleves el tap, emplena la copa, clava el nas, olora les herbes i l'estiu, xarrupa llarg i xala, deleix-te.
Salut i Samsó
* Us passo el link d'un apunt del bloc de Vins de Catalunya interessantíssim sobre samsós i carinyenes, ho broda la realitat supera la ficció.
La secció de vins del supermercat Bonpreu de Sant Pere Pescador ens va recomenar aquest vi a 3.50€ la tirada. Quina alegria trobar vins com aquest al super. Fora hora que n'aprenguèssim tots plegats compradors, venedors i elaboradors.
Ja coneixia els vins del celler, i m'estimo molt el seu oli de Pau i de la pau. El vi és un cupatge clàssic català: Garnatxa i Carinyena a parts iguals, arrodonides amb un 20% d'allò més variat. Trobo les garnatxes de l'Empordà un pel seques, o la fusta és dolenta o en porten massa. En canvi aquest vi només d'inoxidable és rodó, molt saborós, amb notes de gerds i iogurt, i et regala el final punyent i equilibrat de la carinyena. Perfecte per gaudir del sol primaverenc abans els núvols no ens facin la guitza.
Corre emplena la copa, clava el nas, xarrupa llarg, deleix-te i torna a començar amb el Sinols si no vols que els núvols t'enxampin tant Sinols com si no vols.
El celler cooperatiu de Gandesa ens porta a la copa aquest Antic Castell un cupatge de garnatxa, carinyena i syrah amb una bóta de tres mesos i com podeu veure un llarguíssim afinament en ampolla, a 3.95€. Un luxe.
Enguany hem tastat i tastarem vins millors, més rodons i més exquisists. Però valdran el doble, el triple o quatre vegades més. Seran memorables però no seran vins de l'any.
El meu vi de l'any és aquell que et guanya el cor tot d'una, aquell que recomanes a tots els teus amics i parents. I si és un d'aquells que pel preu en podries beure cada dia, o comprar-ne un parell de caixes sense quedar-te sense vacances, doncs millor.
Tot bevent Antic Castell us puc parlar de la seva amplitud, el cos, i la dolçor del raïm, garnatxa dixit, el cupatge li dóna persistència, i també podem dir cosa de la seva rusticitat. Fusta la justa. És un vi directe i franc al nas i en boca.
I amb franquesa us dic que ja havia tastat aquest vi altres collites, i que no m'havia agradat, era secot i un punt estellós amb defectes de maduració, premsa i bóta. Per això enguany m'agrada tant. Entenc que aquest vi és un salt endavant en l'evolució del celler.
Ja fa uns quants anys que els despistats vam tenir notícia del Celler Cooperatiu de Gandesa quan en Parker li va donar més de noranta punts al seu vi jove -ull de llebre i garnatxa-. Diuen les guies que un dels grans vins de l'any al Principat és elaborat per aquest celler amb vinyes vellíssimes de samsó. "Puresa" n'és el nom, no cal que el cerqueu fa dies que el van exhaurir.
El meu vi de l'any ... fent memòria empleno les copes del record amb Via Edetana, Maduresa, Barranc de l'Infern o La Planella. Potser al 2010 l'Ecològic de Binigrau hauria de fer costat a l'Antic Castell, però costa massa de trobar.
Ara no us atabalaré amb olors i sabors de mal tastador, però accepteu-me la recomenació, tasteu l'Antic Castell 2006 i tant si us agrada com si no digueu-me quin és el vostre vi de l'any.
Salut
* Acabo amb una curiositat, a veure si algú me la pot aclarir. Diu l'etiqueta que és aquest vi acaba la fermentació en bóta després d'una llarga maceració. Fins allà on arriben els meus minsos coneixements, les maceracions són força més llargues que les fermentacions; per tant la fermentació esmentada a l'etiqueta quina és? La malolàctica?
Parlem de la recerca dels vehicles de comunicació i els criteris de producció que ens acostin a la major quantitat de consumidors, àvids i curiosos, però que es puguin sentir exclosos d'un discurs que sembla ser sol per a coneixedors.
Democratitzar el vi és desmitificar-lo i fer-lo pròxim. Per això en Cingles Blaus vam buscar fer vins fàcils de beure, amb aromes netes i sense gustos rars, perquè siguin apreciats en la taula i es gaudeixin sense més; que provoquin repetir i et deixin una mica més que bones sensacions.
El nostre objectiu és que quan es traspassi la nostra porta d'entrada s'accedeixi a més cultura del vi en general, i que d'aquesta manera el consumidor s'asseu més informat i confiï més en el seu judici i en les seves eleccions futures.
Eloi Milà
Nom: Octubre
Collita: 2007
Varietats:carignan, garnatxa i syrah
Vinyes: Les Parellades.terreny d'argila i grava, vinya de garnatxa i carignan situada als peus del Montsant a 575 metres d'alçada. Noguerals.terreny d'argila i grava, vinya de syrah situada al nord est de Cornudella de Montsant a 675 metres d'alçada.
Criança: 6 mesos en bótes de roure europeu
Nota de tast:Color cirera-picota molt brillant. Aromaintens i molt afruitat. En bocaés equilibrat, afruitat i carnós, bon recorregut, convida a beure'n més. Vi amb personalitat i caràcter.
Grau alcohòlic: 13,5%
Preu: 7€
Amb Octubre, cerco un vi fàcil de beure, net, d'aroma afruitat, llaminer, fi i elegant en boca. El que busco amb Octubre és que quan se'n posi una ampolla a taula, es buidi i se'n vulgui obrir una altra. Que la gent en gaudeixi sense complexes (que si és aspre, o que si fa olor de..., o que em recorda a...) i que en gaudeixin, simplement, amb els sentits. És la democratització del vi. Vull arribar a tanta gent com pugui amb un vi sense complicacions
Fins ara no he dit res, he citat textualment al celler. M'agradaria afegir que en boca notes la suau fiblada de la carinyena, que li dóna aquella intensitat que matisa les notes més dolces. Manen el raïm i el vidre, no la bóta. Li estic trobant la gràcia a la carinyena, tinc un monovarietal de samsó que m'espera. També tinc un apunt preparat per parlar de si la carinyena és samsó, o si el samsó és cinsault. Tenim feina. Ara més Cingles Blaus.
Vinyes: principalment de les vinyes de la propietat Mas de les Moreres. Les vinyes estan plantades a la vall del riu Arbolí, un indret privilegiat pel seu microclima i terreny amb unes característiques òptimes per al conreu de la vinya.
Criança: 12 mesos en botes de roure francès i americà
Nota de tast:Color cirera madura, intens i brillant. Aroma potent i penetrant, fruites vermelles, torrefactes, minerals i algunes notes làctiques. Molt elegant. En bocaés molt afruitat, carnós, fresc i persistent.
Grau alcohòlic: 14%
Preu: 13.45€
Del Mas de les Moreres vull dir-te que és tot això que diuen però també vull parlar de l'explosió en boca, la sensació de volum, hedonisme pur. Fes-te un regal.
Glopets: dos noms, dos vins, un celler, un ideari clar, una història senzilla molt ben explicada.
Avui hem guanyat, quan trobes ampolles noves noves, cellers nous, també trobes reptes, promeses i esperances. Llavis humits davant l'imminent besada, tot i que sovint acabi amb boca seca i llengua de ressaca.
Avui però hem triomfat. La meva relació amb els vins és un resum de petites victòries, curiositats insatisfetes i allò "... aquesta me l'acabo perquè ja l'he obert, però a mí no me la foten més".
A voltes tenim sort. Tot fos, totes fossin Octubres i Moreres. Tots seríem més feliços. Els nostres vins serien millors. Totes les besades acabarien amb carícies de llengua.
Cingles blaus, cels blaus -que ja ens tocaven-. Milà ens il·lumina. Eloi ara, l'herència del mestre. Vinificacions magistrals per vinyes honestes.
Dissabte passat a la meva botiga de vins de referència, el Club del Cep, es presentaven vins de l'Olivera. Teníem les joies habituals, com Eixaders, Blanc de Roure, Agaliu... però també teníem novetats.
Abans de parlar-vos de les novetats directes de la Vall del Riu Corb -subzona de Costers del Segre-, deixeu que us conti un poc sobre un dels seus vins estrella, el Missenyora. Un Macabeu, monovarietal, arrodonit amb una mica de most concentrat abans no el passin per fusta, que dóna unes notes magnífiques de raïm molt ben matisades per l'acidesa de la varietat i la untuositat de la fusta. Un Macabeu 100%, com l'Agaliu, però més golós.
Quin pecat missenyora beure un vi d'aquest celler darrera l'altre quan per separat són tots irresistibles. Missenyora, hi ha quelcom d'esclau en el nom d'aquest vi que fa salivera, quelcom entre joglaresc i lasciu.
Anem però a les novetats. Un Chardonnay de finques seleccionades i amb bóta d'allier, per diferenciar-lo de l'Eixaders. Amb ell, celebren el 25è Aniversari del celler. Notes menys explosives, més fines i elegants acompanyant una persistent acidesa. Un salt endavant. Una tirada curta de 1.500 ampolles.
I ara un salt al buit, el primer vi negre del celler. Un cupatge de gairebé tot amb un 50% de cabernet, el cabernet ve de Tarragona, la resta del raïm de Costers, El vi, un experiment sense bóta, surt per la DO catalunya, l'etiqueta a mà "estem fent proves". De l'experiment en boca us diré que els vins negres de l'Olivera tenen molt futur per endavant i que tindran una progressió qualitativa encara més important.
Ep! I si no en teníem prou amb un salt al buit ara en vénen dos. Rasim blanc i Rasim negre. Dos vins dolços, un nom compartit.
RASIM: nom que es donava al raïm a Perpinyà el segle XIII. Unió del català raïm i del francès raisin.
Punts de trobada per boques humides. Estima la llengua, fes-la servir.
Raïm de Nalec, el cor de la vall, somriu el corb.
Rasim Negre de Garnatxa i touriga, sobremadurat i amb una lleugera pansificació a l'ombra. Nas extraordinari de dolçor, resina i barnís, potser rovell, un punt metàl·lic; en boca, melós i torrats, postres i cafès, però gens licorós, potser massa lleuger, queda't amb la copa al nas.
Rasim Blanc de Malvasia, garnatxa blanca i xarel·lo pansificats a l'ombra. Nas menys espectacular, raïm amb tocs metàl·lics, pinya i pastisseria; el pas de boca és voluminós, espectacular, amb un punt d'acidesa d'aquells de no avorrir al personal fent-lo xalar. Xarrupa llarg i queda't el vi a la boca.
Pansificació a l'ombra, primera notícia, un mètode econòmicament desastrós, "premses i no surts res" ens deien, una altra prova. El tiratge curtíssim, unes 300 ampolles de cada i són de mig litre, o sigui que feu la mitja.
"Dolça besada degusta que s'acaba."
Molta cosa i encara em deixo un cava nou amb criança, el tastarem aviat. Aviat visitarem el celler ampliat, la raó de ser de totes les renovacions, vins inclosos. Visitarem la Vall del riu Corb i serem feliços.
La maceració carbònica és una tècnica en la qual es fermenten els gotims de raïm sencers abans de premsar-los i, un cop premsats, tenen una criança curta en cups, antigament de ciment ara a voltes d'inoxidable. Dóna vins joves amb molt gust de raïm, que s'han de beure durant l'any. Era pràctica habitual a la Rioja però amb l'aparició dels "vinos finos" els claretes van anar de baixa, fins que als anys 80, cellers de prestigi com Artadi la van recuperar per obrir un nou segment al mercat dels vins de qualitat.
Des d'aquest bloc hem lloat i parlat força dels vins joves, sense bóta per tot allò que tenen de diferents únics i singulars. De l'Empordà fins a la Terra Alta, passant pel Penedès i el Montsant en trobem exemples notables. Precisament el Celller del Masroig, que elabora un vi jove potent com és el Solà Fred i un Bag-in-box Jove d'allò més llaminer, fa uns quants anys que treuen al mercat un altre jove elaborat amb maceració carbònica.
Avui parlarem d'aquest Les Sorts Jove 2009 Maceració Carbònica i d'una altra maceració carbònica més especial, la que em vaig trobar dins d'una bóta enfilada a dalt d'un muntacàrregues pels carrers de Banyuls, al costat d'unes taules muntades damunt cavallets i d'un gibrell ple de rocs d'esquist a punt de ser emplenat "d'escupitades".
Ara però anem al Montsant.
Vi: Les Sorts Jove 2009 Maceració Carbònica, Celler del Masroig
DO: Montsant
Raïm: 40% samsó, 30% syrah, 20% ull de llebre i 10% garnatxa negra
Elaboració: 100% maceració carbònica
Grau: 13.5º
Preu: 5,45 €
Tast: la fitxa del celler diu: "Vi molt fruitat, característic de la maceració carbònica. Destaquen la maduixa i els gerds sobre un fons làctic. En boca és rodó, fresc, molt suau i agradable" poc hi tinc a afegir, potser flors i violetes al nas i en boca li hauríem d'afegir unes notes minerals i un taní que ens recorda els vins no tan joves de la comarca. Un caramelet amb caràcter.
Glopets: les maceracions carbòniques ens queden lluny. Per sort, els cellers cooperatius inquiets els tenim a casa, d'aquí, Les Sorts.
Al Domaine de Mas Blanch, a Banyuls, feien la festa de la Verema, ens atengueren en català, el que parlaven el seu avi, el seu pare, el que parla ell, i el que ens conta llegendes del nord, de terrasses i ceps sobreviscuts a la fil·loxera, ceps recuperats, d'altres desestimats. De com l'avi s'estimava aquells closos de dalt de tot, més que els altres. I, entremig de glops de blancs -brutals-, de negres -ja sabeu què en penso- i de dolços -deliciosos-, li vam demanar què feia aquella bóta damunt un toro a 2 metres de terra i ens parlà d'un vi que fan per fer festa, el resultat de tancar raïms sencers dins la bóta. Un vi de festa, una altra maceració carbònica.
A la festa tastaven els vins pissarrosos, els vins de l'esquist, i el gibrell era ben ple de rocs d'esquist, preparats per "escupitar" el vi. El fruit dels ceps arrelats a l'esquist és abocat damunt les roques que l'han parit, quelcom màgic i tèl·luric.
I, al vespre, dins del celler, taula llarga, amics i "boules de picolat", cançons i gresca. Festa.
Del resultat de la maceració carbònica de la bóta del toro, només us puc dir que els rocs d'esquist eren ben tacats de sang, el cercle tancat.
Tanqueu el cercle amb els vins del Celler del Masroig, comenceu pels joves, Solà fred, Maceració Carbònica o Bag-in-Box, continueu amb el Castell de les Pinyeres, no us perdeu Les Sorts Vinyes Velles, i remateu-ho amb l'Ètnic.
Conec pocs enòlegs, segurament els puc comptar amb els dits d'una ma. D'aquests almenys tres han passat per Albet i Noya. Mai m'havia plantejat un celler com un viver d'enòlegs. Però aquí en tenim un exemple.
El mestratge ecològic del celler s'estén i millora les pràtiques en l'elaboració de vins arreu del principat i les illes. Personalment els vins ecològics no són la meva debilitat, acostumen a ser una mica més cars i en molts casos una mica menys bons. Només els defenso si m'han agradat- "...és que a més a més de bò és bio..."- .
Trobo més remarcable que arrel de l'èxit dels vins ecològics, els cellers incorporin tècniques menys intrusives i més respectuoses amb el terrer. El vins seran més agraïts i guanyaran en intensitat als nostres pal·ladars. A sottovoce els celleristes et diuen que si el fong no marxa, on no arriba el remei biodinàmic hi arriba la química. Dit d'una altre manera que gairebé ningú no es juga una collita per més principis que tingui.
També cal diferenciar l'etiqueta Bio dels que són Biodinàmics. Pèrò escric un bloc i no una enciclopèdia, soc mestre però no pas d'això.
L'altre tasca important d'Albet i Noya és la recerca en la recuperació de raïms autòctons. Que mereix també un capítol a part i que ja ha donat resultats, vegeu el seu Belat.
Amb l'apunt penjo una foto d'en Josep Mª, ara enòleg a Albet i Noya i a qui vam conèixer durant la seva estada a Duart de Sió. Amb ell hem compartit sopars, dinars, ampolles i bones estones. El recordo amb la mateixa rialla de la foto- on rep un premi a Alemanya pels vins del celler-. Sempre que obro una ampolla del celler s'em dibuixa un somriure. Bons moments, bones èpoques, fortes ressaques.
Vi:La Milana, Celler Albet i Noya
DO: Penedés
Raïm: Cabernet Sauvignon, Merlot, Caladoc i Ull de Llebre
Elaboració: fermentació de 8 dies a 25º i maceració de 18 pas per fusta de 13 mesos
Grau: 14º
Preu: 18€
Tast:lluminós, bona llàgrima; fusta bóna i melmelada de fruits del bosc, violetes. En Pata em deia que al nas aquest vi està al límit de fusta, potser sí però en boca dóna molt més que no pas fusta; el pas de boca és extraordinari, ampli, rodó, persistent, golós, equilibrat i i potènt; és un vi de llarg recorregut en ampolla.
Glopets:ecològic o no, un gran vi de finca, potser el millor Penedés que he tastat. És interessant la història del nom, La Milana ens remet a la dona del senyor Milà, encarregada de la finca al segle XIX, d'aquí el malnom de la Milana. L'altra història amagada és la del raïm Caladoc -un creuament de Garnatxa i Malbec- del qual a Albet i Noya en tenen 1 hectàrea i que de ben segur aporta quelcom d'imprescindible a aquest vi, tot i que jo no he sabut identificar què. I encara ens deixem una altra història, que l'exitosa dèria ecològica del celler bé d'un encàrrec per elaborar vi pel mercat danès a començaments dels vuitanta.
Ara afegiex un raïm i un vi a la teva vida , cala-li doc o foc, incendia-la amb els ulls de la Milana, copa plena i nas clavat, olora fort, xarrupa llarg i riu com en Josep Mª.
Castell Perelada és potser el celler més gran i segurament el més conegut de l'Empordà. Segur que és el més ben distribuït, trobes vins seus a qualsevol supermercat. La gama de vins és molt àmplia i el seu ventall de qualitats també. Dels "bons" n'he tastat dos: el Gran Claustre i la Finca Malaveïna -aquest darrer em va agradar força-. En Josep Roca diu meravelles del seu Finca Garbet, al preu que va ja el tastarem en l'altra vida o en somnis.
El fet és que posats a diversificar l'oferta Castell Perelada decideix posar un Priorat a la seva vida: la Casa Gran del Siurana. Planten vinya al 2000 i fa un parell d'anys que tenim referències del celler al mercat. Vins de gama mitja -Cruor 20€- i alta -Gran Cruor 40€-. Sort que també han pensat en els pobres de butxaca, que no d'esperit, i ens han regalat una drecera per tastar els seus vins: GR 174
Vi: GR 174, Celler Casa Gran del Siurana.
DO: Priorat
Raïm: Garnatxa 35% Carinyena 30% i Cabernet 35%
Elaboració: vi negre amb un 50% envellit 8 mesos en bóta de roure. No especifiquen quina varietat o percentatge de les varietats ha passat per fusta.
Grau: 14.5º
Preu: 8.50€. Molt correcte pel que et donen.
Tast: Té de tot bon color, lluminós i bona llàgrima; nas dolç i torrat amb notes minerals, intens; en boca és ple i reflecteix la vinificació, notes molt agradables i cremoses de raïm, cos i persistència de la criança. Tornen les notes minerals i melmelada de nabius. Directe, persistent i reeixit.
Aquest GR 174 que passa per la finca i dóna nom al vi és un sender prioratenc molt recomenable i assequible no us el perdeu, està molt ben marcat.
Vi:Pedradura 2004, Celler Can Camps Olivella ( Massís del Garraf)
Raïm: Marselan 100%
Grau:13.5º
Preu: 10€
Primer el raïm:
Marselan:aquesta varietat és un creuament (híbrid) entre cabernet sauvignon i garnatxa creada pel INRA francès l'any 1961. Tot i que no està molt estesa, es cultiva molt a la zona francesa del Languedoc-Roussillon. Els raïms són de mida mitjana, allargats i de color negre violaci. Presenta un vigor moderat i una producció mitjana. És adequada per a la formació en espatllera i s'adapta bé tant a climes secs com humits. Molt robusta i resistent als àcars, al oïdi i a la botrytis. Els vins són perfumats i rics en tanins; presenten aromes de cacau, fruites madures, grosella i gerdó.
Un cop presentada la varietat parlem del vi. Viníssim és un punt de trobada per paladars curiosos i valents, si la butxaca ens ho permet. La meva història amb el Pedradura és una d'aquelles d'encís i decepció. Quan vaig descobrir el vi: una presentació elegant i impecable, un monovarietal d'un raïm poc conegut, elaborat al Massís del Garraf pels de Can Ràfols dels Caus mitjantçant un projecte paral·lel vaig veure que aquest era un vi dels meus.
Tasto la collita del 2003 i acabo dient-li en Pou al Club del Cep que aquell vi no estava en condicions òptimes. He hagut d'esperar que sortís la collita del 2004, per tastar-lo de nou. L'espera ha pagat la pena, aquesta volta hi he trobat molt més suc. Suc del bo.
És un vi especial. Color a part, del tot normal. La resta és sorprenent. Heu de pensar en una tarda en plena canícula estival. Pal planteu-vos enmig d'una pineda, tanqueu el ulls i concentreu-vos en aquella olor de pinassa seca, resina i pols. Això més algunes notes dolces del raïm és el que han resumit en aquest vi. En boca presenta un atac molt mineral i salí -estem parlant d'un vi del Garraf, un semi-desert de roca blanca i matolls-; tornen les notes de pi, barrejades amb herbes aromàtiques, potser orenga, i sabors més dolços i propis de la garnatxa. Final persistent i agradable.
Una vinificació poc corrent, no pas per la maceració- 31 dies- o el pas per fusta 11 mesos, sinó pel llarg afinament en ampolla: 30 mesos. Un 2004 que tot just acaba de sortir al mercat.
Un vi que t'espera, una pedra amb la que val la pena ensopegar més d'una vegada. Sigues valent, fes-te el dur o la dura, trepitja el Garraf, cerca aquest Pedradura 2004, emplena la copa, tanca els ulls és ple estiu, olora fort, mastega la pineda, xarrupa llarg i deleix-te.
Raïm:50% Cabernet sauvignon, 45% Merlot i 5% Cabernet Franc.
Elaboració:vi negre amb una maceració de 15 dies i un pas per fusta de 3 mesos "envellit en roure europeu i llarg sojorn en ampolla". Entre cometes la cita textual de la contraetiqueta. Remarcable el llarg afinament en ampolla. Va sortir al mercat l'any passat.
Grau:13º
Preu: 7 €
Tast: lluminós, mitja capa, color cirera amb reflexos teules; nas dolç i especiat; vi de mig cos suau a l'atac i molt ampli, persistent i ric en matisos, fresc -bona acidesa- i persistent, molt franc i llaminer. Deixeu-me ser sexista i dir-vos que és un vi deliciosament femení, afrancesat. Tot i que aquesta collita la trobo més mediterrània del que el recordava. A ma mare li agradarà, si el serveixo amb el decantador em dirà allò: Ai nen que aquest és de "Bordeaux"!
Glopets: un vi de Joan Milà per començar l'any, un vi suposadament menor-l'Antistana a 13 € n'és l'interessant germà mitjà i encara ens deixem el Petrea el germà gran 25€- que li passa la mà per la cara a molts notables. Estic esperant que les lleixes del Club del Cep es tornin a omplir després del saqueig nadalenc per endur-me'n una caixa a casa. Un regal de Reis per vosaltres.
Aquest 2010 no perdeu el temps, els moments de plaer igual que la màgia de les Nits de Reis no són eterns. Saquegeu prestatges, assedegats obriu ampolles, empleneu les copes de Mas Comtal o de vins desitjats, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.
Segurament una de les bones notícies pels aficionats al vi català d'enguany ha estat la creació del portal Vadeví. Un magnífic aparador del qual avui me n'aprofito per comentar unes declaracions d'en LLuís Llach sobre el Priorat i per penjar la foto del poeta en plan country.
D'en Llach sempre m'ha agradat més l'activista que el músic. Dels seus recitals el que recordo millor són els seus brillants i irònics comentaris entre cançó i cançó, poesia a part. Les seves declaracions són sempre punyents i lúcides a parts iguals.
Al bloc sovint comento que m'interessen les històries que hi ha amagades darrera dels vins. Per això trobo brutal el detall que, anys després, marcarà l'inici de l'aventura d'en Llach al Priorat: “el 1972 quan vaig fer el primer recital a l'Olympia de París, em van presentar el sommelier que havia guanyant el concurs internacional d'aquell any. Quan li vaig dir que la família de la meva mare era originària del Priorat, es va posar solemne i em va dir que al Priorat es feia el millor most d'Europa i segurament, del món"
I continua: "anys després vaig recordar aquella frase quan vam veure que el Priorat estava descapitalitzat i que només pagant un preu molt alt pel raïm podríem injectar nou capital i que els prioratins poguessin invertir i participar de l'èxit de la comarca”.
El temps ha confirmat que l'aposta ha tingut èxit socioeconòmic per la comarca i enològic perquè s'han confirmat les paraules d'aquell sommelier amb escreix. El prestigi de la DO és objectiu, evident i contrastat.
“Qualsevol que arribava i feia un bon vi, el posava a trenta euros". Aquest és el preu que nosaltres hem pagat. Perquè els 30 € han esdevingut 40, 50 o 60. I després ens acusen a nosaltres, bevedors fidels, de donar l'esquena al producte de casa -Jordi Alcover, a la interessant Guia de vins Catalans 2008-2009 de l'Incavi-. De totes les DO catalanes, el Priorat és la que en conec menys vins. Els de menys de 15 € pel que et donen són cars i justets i de menys de 10 € no n'hi cap. Davant les paraules d'en Llach em trec el barret, malgrat que els seus vins també són cars i només n'he tastat de la gama baixa que prefereixo no recordar.
"Estem subjectes a les lleis de mercat, que no tenen perquè ser justes, així que caurà gent que no ho mereix, però també molts que sí s'ho han buscat”.
El mercat mana. Enguany, l'Álvaro Palacios de l'Ermita i les Terrasses ha tret un nou vi: Camins del Priorat. Es veu que té un estoc de Terrasses a 24 € que no te l'acabes. La presentació del vi és impecable, el producte és un èxit de vendes i l'opinió dels meus celleristes de confiança coincideix amb la meva: correcte i punt, tirant a justet. A 13 € la fitxa al Montsant, la Terra Alta, Costers del Segre, Mallorca, Penedés, Castelló... et poses les botes.
"Darrere el vi del Priorat hi ha una aventura social i humana extraordinària. Ha estat una comarca que fins fa quinze anys estava en la misèria i que de cop i volta ha ressorgit amb una activitat que entronca amb la tradició".
M'agradaria estendre aquestes paraules d'en Llach a la resta del territori on elaboren vi. Segur que les ampolles vessen d'aventures socials i humanes extraordinàries que fan ressorgir la terra i entronquen amb la tradició, emplenant les copes de futur.
Salut i Bon Any Nou!
* no puc acomiadar-me sense dir-vos que jo també he pecat. M'encanta ser un pecador. Potser el millor vi que he begut enguany ha estat un Ferrer Bobet 2006, evidentment del Priorat. Era un regal, gràcies Cala i Elsa i René i Roger i Gilbert.
Vi: Dinarells negre 2009, Cooperativa de Garriguella.
Ahir els gamberros que s'estimen la terra i el vi i maltracten la vinya del rial vam ruixar per última vegada abans de la verema. El raïm enguany va tard, ha verolat tard i en alguns ceps no tot el raïm dels gotims ho ha fet bé. El fred de l'hivern i les temperatures del juny hi han tingut a veure més que la nostra poca traça. Comentava en Pata que potser vam despampolar massa, tot i que els ceps amb més fulla són els que han verolat pitjor.
Tinc una dèria per correr, i una de les coses que m'agrada més és fer-ho per llocs desconeguts. Fa 10 o 15 anys passava uns dies de final d'estiu al Port de la Selva i corria cada dia per les cales, platges i camins de ronda. Un dia vaig anar terra endins, corria cap a la selva, the call of the wild, vaig correr cap a Selva de Mar. Em vaig trobar enmig d'unes vinyes i em va quedar gravat el nom del mas: Mas Estela
Del Pla del Bages ens arriben notícies: El Picapoll raïm blanc autòcton, ben recuperat i senyera de la DO es reinventa amb un pas per fusta d'acàcia. Un raïm antic de vinyes centenàries que abraça les noves tendències pel que fa l'envelliment en fustes "noves", o potser no tan noves , diguem-ne recuperades com el castanyer o l'acàcia. Això és innovació de la bona i reinterpretar la tradició i la vinya.
Fa dies que surten apunts molt llargs, avui toca parlar dels vins del sopar de Sant Joan i punt:
Viníssim, Biníssim, el lloc-bloc dels que ens agrada el vi, estem de festa, arriba als 100 apunts, són dos anys i escaig de vida amb algunes dades sorprenents més de 56.000 visites, més de 100 vins, gairebé el mateix nombre de cellers. Hi ha coses que costen de creure. 
Sargantana és el fruit d'una vinya maltractada
I amb això ja ho hem dit gairebé tot. 
VISCA LA TERRA ALTA!
Dissabte passat a la meva botiga de vins de referència, el Club del Cep, es presentaven vins de l'
Conec pocs enòlegs, segurament els puc comptar amb els dits d'una ma. D'aquests almenys tres han passat per Albet i Noya. Mai m'havia plantejat un celler com un viver d'enòlegs. Però aquí en tenim un exemple.
Castell Perelada és potser el celler més gran i segurament el més conegut de l'Empordà. Segur que és el més ben distribuït, trobes vins seus a qualsevol supermercat. La gama de vins és molt àmplia i el seu ventall de qualitats també. Dels "bons" n'he tastat dos: el Gran Claustre i la Finca Malaveïna -aquest darrer em va agradar força-. En Josep Roca diu meravelles del seu Finca Garbet, al preu que va ja el tastarem en l'altra vida o en somnis. 
