Avui és un dia tan bo com qualsevol altre per recuperar aquest blog, que tenia abandonat des de just fa vint-i-quatre mesos.
El blog de Josep-Joan Rosselló
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosCULTURA I PAíS
GENERAL
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
Dietari Dimecres, 30 d'abril de 1958.
El Papa Pius XII ha rebut en audiència el ministre d'Hisenda del govern espanyol, Mariano Navarro Rubio i la seva senyores, que encapçalaven la comitiva que ha assistit a la cerimònia de beatificació de la mare Teresa de Jesús Jornet Ibars.  No es tracta, ara i aquí, de voler establir comparacions entre la celebració de Sant Jordi a Barcelona i la manera en que el vivim a Mallorca. Al cap i a la fi, al Principat el debat ha arribat fins al punt de preguntar-se si no caldria canviar la Diada Nacional de l'11 de setembre al 23 d'abril. Això no treu, tanmateix, que cada cop que veig les imatges –en persona només hi he estat dues vegades– de les Rambles barcelonines, plenes de gom a gom de ciutadans que recerquen un llibre determinat, o van ullant fins que troben una curiositat, una raresa, un títol perdut o deixat a un amic –que és com haver-lo perdut–, carregats amb una rosa, o un ram si convé, m'entri un sa atac de gelosia, d'enveja.
 Duc una molt mala setmana. Dimecres passat ens va deixar Manel-Claudi Santos, amic, escriptor, 47 anys. Avui m'he desdijnat amb la notícia, a portada del diari, de a mort de Pau Taura Puigserver, amic, llibreter, 59 anys.
 Em sembla que aquesta és una imatge que convé recodar de John Charlton Carter, en el moment de la seva mort i quan són nombrosos els comentaris crítics respecte de la seva trajectòria personal dels darrers anys.
 Aquesta vida és una cabronada: bàsicament perquè, tard o d'hora s'acaba. Però, com que no n'hi ha d'altra i l'alternativa és més fotuda -si més no, així ens ho sembla en principi-, ens acabam aferrant a la vida com a un clau roent i, capgirant finalment les nostres consideracions, ens acabam creient que la cabronada és perdre la vida.
Foto: Miquel Massutí.  Tot el sant dia he estat sentit, a les radios i televisions -bé, a TV3
bàsicament-, i després ho he llegit a la premsa, que el conseller
Baltasar té seriosos problemes per garantir a curt termini l'aigua de boca per a la ciutat de Barcelona.
No me'n sabia avenir quan he vist el tractament que els diaris locals han donat a la mort de l'actor Richard Widmark. Algun ha despatxat la noticia amb un breu de set o vuit retxes. Se coneix que no els ha semblat a bastament el fet d'haver participat en quasi setanta films, amb papers protagonistes a les ordres de directors com Henry Hathaway, Elia Kazan, Samuel Fuller, John Ford o Otto Preminger, entre d'altres.
 Definitivament, ha començat la Setmana Santa i no ha calgut que ho decretàs El Corte Inglès, que van molt enfeinats perquè avançaren la primavera una setmana.
 El nom de Reuters té un punt de mític en el món de la informació i, molt especialment, del fotoperiodisme. La marca Reuters és ben segur, juntament amb la de Magnum, la millor referència en el món de la fotografia de premsa. Ara, des de dijous, l'espai expositiu de l'Ajuntament de Palma de Ses Voltes, mostra una selecció de la feina d'aquests gran professionals de la imatge al llarg del present segle XXI.
A la fi i, com sempre a darrera hora, he passat per la Setmana del Llibre en Català. És una trobada que m'ha interessat des de sempre, molt més per exemple que la Fira del Llibre.
 Aquest divendres, a Felanitx, tindrà lloc la presentació pública d'Els Déus Irresponsables, la primera novel·la de Gabriel Mestre Oliver. Em sembla de justícia -i crec que us faig un favor assebentant-vos-ne-, perquè l'autor és bona gent; perquè el presentador, Antoni Serra,és un amic coral; i fins i tot perquè el llibre paga la pena. No feucas, no en doneu importància, si algú us vol convéncer de no esser-hiperquè un servidor també estic convidat a dir-ne la meva; serà pocacosa i passarà aviat.
Erem mig centenar llarg de persones, potser, que dilluns capvespre ens vam aplegar alcarrer dels Oms de Palma, a la cantonada del carrer de la Missió, on una placaassenyala la casa on va néixer, el 23 de maig de 1925 Josep Maria Llompart de la Peña.Tal vegada no eren ni el millor lloc ni la millor hora -és clar que laubicació era obligada, pel simbolisme-, però el que importava eraesser-hi i, sobretot, que el quinzè aniversari del traspàs del poeta deMondragó no passàs desapercebut. |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |