Un dia anodí:
A qui dels dos preferiu?
|
Generació 1973 Un dia anodí: A qui dels dos preferiu?  Dimecres. Ens en 'nem cap a la Gran Bretanya i veurem uns vídeos d'aquell llunyà 24 de gener del 73.  Foto: Els B-52, avions caces dels USA al Vietnam, autèntics artífexs dels acords de "pau". Van deixar anar 175.000 tones de bombes en més de 41.000 raids aeris. El dimarts 23 gener de 1973 es va produir una de les notíces més importants de l'any i per extensió de tot el segle XX donada la seva transcendència. A les 10 de la nit (les 4 de la matinada a Catalunya) Richard Nixon, president dels Estats Units, anunciava que s'havia arribat a un acord de pau definitiu entre els negociadors nord-americans i vietnamites per posar fi a la Guerra del Vietnam. Passaran a la història com els Acords de Pau de París, i van ser signats el dia 27 de gener del 73. Però, com es van produir aquestes converses de "pau"?  Dilluns. Dia de desgràcies personals: El trenta-sisè president dels Estatrs Units, Lyndon B. Johnson --el president que va ser nomenat per substituir JF Kennedy -- va morir d'un infart a la seva granja de Los Pedernales a Texas (USA). Dia de desgràcies col·lectives: Un avió de les Línies Aèries Jordanes s'estavellava a Kano (Nigèria) i morien 202 persones. La causa de l'accident sembla que va ser l'espessa boira que hi havia a l'aeroport de destí. Dia històric als Estats Units: El Tribunal Suprem derogava la prohibició de practicar l'abort arran d'un cas d'embaràs per violació. Atenció a la sentència: el fetus no era reconegut per la Constitució nord-americana i per tant no li garantia cap dret. Això es va entendre com la legalització de l'abort. En l'actualitat, hi ha "grups" al facebook --dignes de la nostra secció Por i fàstic a...-- que consideren el 22 de gener de 1973 com el pitjor dia de la història dels USA. Déu-n'hi do! Notícies d'aleshores que ens remeten a avui: El govern belga tenia problemes per compondre's. Per sort, el programa governamental havia estat aprovat "pels pèls" pels tres partits de la coalició de govern. Avui, el 2011, el govern belga porta 8 mesos sense formar-se. Aquell diumenge 21 de gener a la ciutat danesa d'Arhus naixia un nou partit comunista, anomenat la Lliga Comunista, creada pel bàndol Fracció Leninista que s'oposava a l'altre sector, els anomenats Socialistes d'Esquerra. La notícia, que ara ens pot semblar una ximpleria, deuria ser rebuda amb enveja a les nostres terres, encara sotmeses al jou barroer del franquisme. Això si és que va arribar. Segons informa amb documentació gràfica el lloc web diariomotor.com, aquell diumenge va ser fatídic per a un conductor d'un R8 que fou el primer conductor de l'estat espanyol --honor dubtós-- a ser multat per un radar. Si hi aneu, veureu com n'és de rudimentari l'artilugi en qüestió. Imperdible. A Hawaii, concretament a Honolulu, hi actuaven The Rolling Stones. Si cliqueu aquí, podreu sentir-hi la cançó It's All Over Now. I com no sóc capaç de trobar cap més notícia remarcable d'aquest llunyà 21 de gener de 1973, us deixo amb un curiós enregistrament d'aquell dia; es tracta d'un telenotícies francès que es retransmetia en directe des de Bonn i que volia mostrar l'enfortiment de les relacions franco-alemanyes. És curiós per la precarietat gràfica, l'absència de teleprompters i les imatges d'aquell dia. Imprescindible entendre el francès mínimament. retrouver ce média sur www.ina.fr Als Estats Units, el president Richard Nixon iniciava aquell dia el seu
segon mandat com a president. La primera decisió que prendria seria la
de signar l'alto el foc de la guerra del Vietnam, unes converses de pau
que seguien a París i on s'anunciava dia rere dia el seu anunci imminent. Va jurar el càrrec entre aquestes paraules: "Seguirem aquesta era de negociació, treballant per a la limitació de les armes nuclears, i reduint el perill de confrontació entre les grans potències...". Parole, parole, parole... A més a més el sinistre Henry Kissinger, present al discurs de presa de possessió, va ser caçat fotogràficament fent un badall monumental de sopor.  Pluges torrencials causaven greus i innombrables danys materials en barris perifèrics de la ciutat de Rio de Janeiro (Brasil). Així naixia aquell llunyà divendres 19 de gener de 1973. A la ciutat de Washington, en un barri residencial, es va produir una matança esgarrifosa on van morir 4 adults i 3 nens. La dada curiosa del terrible succés és que la casa era propietat de Kareem Abdul Jabbar, cèlebre jugador de bàsquet. Les primeres hipòtesis se centraven en el resultat d'unes baralles entre sectes religioses. A Buenos Aires (Argentina) es produïa una situació insòlita. Els vigilants, zeladors, ordenances, tècnics i personal administratiu de l'institut neuropsiquiàtric José T. Borda iniciaven una vaga reclamant els sous que se'ls devien des de l'agost de l'any anterior. Aquella tarda es llançaven al carrer per tallar el trànsit i protestar ferotgement per la situació de precarietat en què es trobaven. Doncs bé, molts malalts, aprofitant que no estaven atesos ni vigilats, es van unir a la protesta, provocant situacions surrealistes com per exemple el cas d'un intern que va intentar fer de guardia urbà en roba interior. La intervenció de la policia va provocar una autèntica batalla campal on es van veure implicats els treballadors del centre, els malalts mentals, els conductors dels vehicles i els vianants. Segons expliquen les cròniques va costar Déu i ajuda reestablir l'ordre i la normalitat. L'institut José T. Borda continua actiu avui dia i el podeu conèixer per les activitats que organitza l'ONG La colifata, la més destacada de les quals és Radio La Colifata, un programa de ràdio que fan els propis interns. Aquell 19 de gener de 1973 va morir a l'edat de 69 anys el senyor Àngel Ramonet Pons, cantor de professió i fundador de l'Orfeó Nova Solsona. En canvi, naixia una nena a França que de gran tindria la professió d'actriu porno. El seu nom artístic éra el de Karen Lancaume. Es va suïcidar el 2005 amb una sobredosi de temazepam.  El dijous 18 de gener de 1973 no va ser un dia especialment remarcable per passar a la història.Algunes notícies d'aquell dia ens recorden que durant aquell 1973 la crisi també era cruenta i deixava gent al carrer per la cara. Això passava a Sevilla on 30 dones d'un taller de modisteria eren suspeses de feina per un període de 30 dies, notícia que ens apropa als fets que estan passant darrerament. La direcció empresarial del taller, el qual estava ubicat a la plaça de la Falange Española (uf!), s'acollia a un article de la vigent Ordenanza Laboral (sic) i en comptes d'acollir-se a un pla ERE, sol·licitava un expedient de crisi. Com el que està passant ara, l'empresa els suggeria canviar-se de ram de feina, a la qual cosa es van oposar perquè perdien l'antiguitat a la feina. Com podeu comprovar, 37 anys després les coses no han canviat massa.  A Pamplona va ser segrestat l'industrial Felipe Huarte. Sembla ser que darrere el segrest hi havia la banda terrorista ETA.El vaixell de càrrega espanyol Ensidesa va naufragar a quinze milles del Cap Sardao (Portugal). El succés va deixar 4 desapareguts. Les causes del naufragi van ser el fort temporal on es va veure immers, amb pluja i fortes ratxes de vent que arribaven als cent quilòmetres per hora. A les Filipines, l'inefable Ferdinand Marcos era nomenat "president de per vida". Només va durar fins al febrer de 1986 i moriria el 1989. Per als qui creguin en reencarnacions i traspassos d'ànima, el 17 de gener de 1973 moria l'artista brasilera Tarsila do Amaral a Sao Paulo. Aquell mateix dia va néixer a Mèxic DF el jugador de futbol Cuauthémoc Blanco, que va jugar l'últim mundial de Sud-àfrica. Va ser el jugador més veterà del Mundial. Els de la generació del 73 ens fem grans. Glups! Faltaven exactament 9 mesos per a què nasqués la balança oktoberfest, Na Glòria Barrobés.  Notíces destacades d'aquell dimarts 16 de gener de 1973:- Un incendi espectacular consumia l'edifici de les ambaixades d'Irlanda i d'Israel a la ciutat nord-americana de Boston. - Richard Nixon anunciava que amb tota seguretat el divendres següent podria anunciar l'anhelat alto el foc a Vietnam. En aquell dia se sabia que la part vietnamita havia cedit en quatre punts molt importants. - Golda Meir, la primer ministre d'Israel arribava a Ginebra (Suïssa) amb la intenció d'entrevistar-se amb el primer ministre de la Costa d'Ivori. La delegació africana desmentia aquest supòsit. Les mesures de seguretat que rodejaven Meir, extremes; ni tan sols els periodistes s'hi van poder acostar.  La guerra del Vietnam, encara activa, anava arribant inexorablement a la seva fi. Recordem que a París s'hi celebraven unes converses d'alto el foc. Els resultats, lents, s'anaven traduint en fets. La notícia del dia d'aquell dilluns 15 de gener de 1973 fou que el president dels Estats Units, Richard Nixon, anunciava la suspensió total dels bombardejos al Vietnam del Nord. Repetim, una vegada més, que les converses de pau eren dutes a terme, en representació dels USA, per un personatge ben sinistre: Henry Kissinger. Per part vietnamita, hi havia Le Duc Tho.A Brussel·les, se celebrava el primer consell de ministres de l'Europa dels 9. La presidència era per a François Xavier Ortoli, representant de França. Va ser un dia de gala per a la CEE (Comunitat Econòmica Europea), ple de grans discursos florits.  El cantant nord-americà Elvis Presley va fer un concert a Hawaii. I què?, pensareu. Doncs bé, no era un concert qualsevol, era el primer concert que es retransmetia per televisió a tot el món. La retransmissió va ser tot un èxit i el nombre d'espectadors que el van veure va superar l'aterratge de l'Apolo quan va tornar de la lluna. Cal recordar aquest fet perquè avui en dia les massives retransmissions de qualsevol event no ens fan ni fred ni calor. Malgrat la guerra ferotge de les grans cadenes per les audiències televisives.  El dissabte 13 de gener de 1973 es van executar 11 sentències de mort. Concretament a Rabal (Marroc) eren afusellats 11 militars sentenciats per la seva participació en un complot contra el rei Hassan II, principal cap d'estat del reialme.Els fets es remuntaven a l'agost del 72 quan l'avió que retornava el sobirà marroquí a casa, després d'uns dies a França, era atacat en ple vol per un F-5 de la base aèria de Kenitra. L'avió va poder aterrar a la capital del país amb certs problemes i mentre a corre-cuita evacuaven el rei d'allà, sis avions caces més bomberdajaven l'aeroport de Rabat i després atacaven el palau reial marroquí. En aquest últim atac van morir quinze persones i van resultar ferides més de dues-centes. La sentència de mort contra les onze persones la va jutjar i prendre les Forces Armades Reials de Kenitra basant-se en el codi de Justícia Militar. Sens dubte una mala notícia.  1 mort, 8 ferits, 2 cases derruïdes i una altra d'evacuada, i 10 famílies sense sostre era el balanç final d'una explosió de gas ocorreguda al barri d'Horta de Barcelona (vegeu aquí). Les autoritats de Barcelona demanaven que se suspengués temporalment el subministrament de gas natural per al seu ús domèstic.La Universitat Autònoma de Madrid tancava sine die la Facultat de Filosofia per ser un "focus de subversió". La foscor dels temps en què es vivia era pal·lesa en notícies com aquesta. A principis de curs, es va despedir una sèrie de professors, fet que va provocar el rebuig dels alumnes, que van passar de ser "alumnes oficials" a ser "alumnes lliures". Intel·lectuals del país i de l'estranger, entre els quals figuraven Jean Paul Sartre o Louis Althusser, havien enviat escrits en protesta d'aquests acomiadaments, argüint que s'havien d'admetre les idees "no oficials" perquè les idees podien ser motiu de discussió, però mai podien ser sancionables. L'any 1973, doncs, el franquisme era malauradament ben viu.  El dijous 11 de gener del 1973 arribava a Minsk (aleshores una ciutat més de la URSS, avui la capital de Bielorússia) el president francès Georges Pompidou, que era rebut per Leonid Breznev, el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica. És curiós perquè les cròniques de l'època narren que de seguida es van retirar a la població de Zaslavl per iniciar converses polítiques, però les mateixes cròniques remarquen la no oficialitat de la visita de Pompidou. De què dimonis deurien ser, doncs, les converses polítiques?A la ciutat de Barcelona, al barri d'Horta, i més concretament al carrer Consorts Sans Bernet, es produïa una altra desgràcia (des que havien començat l'any 73 ja en duien unes quantes). Una explosió de gas afectava dues cases d'aquest carrer, concretament els números 67 i 69, i provocava nombroses desfetes materials a les cases i edificis dels voltants. Una família, formada per un matrimoni gran i la sogra, era evacuada degut a les ferides gravíssimes que patien (suposo que a l'hospital de la Vall d'Hebron, però en aquella època ja deveu saber - o us imaginàveu- que aital hospital portava el nom del funest cap d'estat). La família de l'altra casa va salvar la vida perquè no hi eren.  Dues notícies catastròfiques per a un dia sense suc ni bruc.La matinada del dimecres 10 de gener de 1973 va començar malament a casa nostra. A l'Argentina tampoc va ser un dia fàcil...  A la matinada d'aquest 9 de gener hi va haver un atemptat a l'oficina jueva de París. Fou perpetrat pel grup propalestí "Setembre Negre". No hi va haver morts, però sí molts desperfectes materials. La frontera entre Andorra i Catalunya quedava oficialment oberta durant...tota la nit!!! Fins aleshores, fins a aquella data, la frontera tancava a les deu de la nit i els caps de setmana a les onze. Increïble! Curiosa història la d'un advocat valencià, el senyor Sanchez Cutillas, que va denunciar el diari Levante. El senyor jutge de l'època, però, va determinar que a qui estava demandant realment no era al diari sinó a tot el Movimiento Nacional, i per tant havia d'anar a judici el ministre secretari general del Movimiento. El senyor advocat Sanchez Cutillas va retirar prudentment la demanda. Qui no ho faria?!?!?! Aquest embolic va ser aixi perquè l'advocat denuciava el diari Levante (la font no diu per què) i per tant, segons la llei de premsa, qui havia de representar el diari era el seu director. En canvi, el director del diari afirmava que a causa d'una llei orgànica el representant legal del diari era el Movimiento perquè el diari pertanyia a la seva cadena.  El 19 d'agost de 1973 la Vanguardia publicava un article sobre el traspàs de Cruyff al Barça. Es veu que això de tenir problemes a l'hora d'aconseguir jugadors no és nou al nostre club. Mentre el Sergi i jo encara ens trobàvem en procés de gestació, la màquina culebronera del futbol ja estava en marxa… EL JUEGO DE LOS DESPROPÓSITOS AHORA ES EL AJAX EL QUE NO SE DECIDE A TRASPASAR A CRUYFF La Federación ha concedido el permiso para el mes de diciembre, pero el club holandés, según el señor Carabén, «lo ha de volver a pensar»  Una matança a Nova Orleans permetia, a les ments retrògrades d'aquest nostre país, barrejar tragèdia i racisme. La notícia destacava que uns bombers havien anat a apagar un incendi a l'hotel Howard Johnson de Nova Orleans quan havien estat rebuts a trets des del terrat de l'hotel. Aquests trets eren disparats per tres homes de raça negra que van acabar matant 7 persones i ferint unes altres 11, entre bombers, policies i vianants.Un altre personatge sinistre, Henry Kissinger, qui executaria la seva obra mestra només uns mesos després a Xile, era elogiat internacionalment pel seu paper de diplomàtic executiu en les converses de pau per a l'alto al foc de la guerra del Vietnam que prosseguien a París. A Nova York, el primer ministre irlandès Jack Lynch era atacat amb ous i ampolles de vidre buides per pressumptes simpatitzants de l'IRA. Lynch havia dit que els diners que s'havien recolectat per tots els USA haurien anat a els mans de l'organització terrorista per a la compra d'armes. Així de remogut seguia el nostre 1973...  Aquell diumenge 7 de gener, el món ens ensenyava la foto d'una somrient Sofia Loren que acabava de parir un nadó. Un altre de la lleva del 73. La vida es contraposava amb la mort...i la paranoia. El cap dictador de l'estat espanyol havia fet una recepció al seu palauet i un dels seus generals, el funest Castañon de Mena (atenció al nom) exposava en veu alta les teories paranoiques i persecutòries d'una ideologia muribunda i decadent. Aquest home deia: "Se habla por todos de defensa; nadie ataca, pero la guerra està presente". I és clar les forces armades d'aquest estat dictador demanaven "una mayor atención presupostaria". Qui eren els còmplices de tot plegat? Els reis d'Espanya, of course. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosENLLAçOS
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|