Interpretant el sentiment i els anhels del poble
que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana
com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el
President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora,
amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant
Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President
del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català
expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer
aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens
conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb
nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que
calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell,
doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà
considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem
donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens
apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles
i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
Espero i desitjo que hagueu recollit el guant que la societat civil catalana us ha llençat amb aquestes Consultes per a la Independència que han durat més d'un any i s'han celebrat per ciutats, viles i pobles de tot Catalunya.
Les xifres de participació d'aquestes consultes --885.000 vots-- representen un èxit absolut i desmenteixen aquells que deien que no servien per a res. Potser sí que a efectes legals no tinguin validesa, però les coses que no serveixen per a res algun dia deixen de no servir i aleshores sí que serveixen d'alguna cosa.
Senyores i senyores polítics, aquestes Consultes per a la Independència sí que serveixen. I molt. Han servit per afermar la primera gran pedra del que ha de ser un objectiu imparable: un referèndum oficial que guiï el destí de la nostra nació.
I han servit per a molt més. Han servit per adonar-nos del gran poder que té la societat civil més enllà de vosaltres, classe política, i per creure'ns que sí no sou vosaltres qui recolliu i tireu endavant allò que us demanem la gent, serem nosaltres, la gent, qui caminarà sola per aconseguir allò que vol.
Aquestes Consultes per a la Independència han estat fragmentades i menystingudes i han tingut la paraula 'onades' per definir-les. Però ara veiem que no, que ha estat una primera gran onada que s'ha anat engrandint fins als 257 mil i escaig vots d'ahir a Barcelona. I més de 800.000 persones ha votat que SÍ a la independència.
Tant de bo nosaltres, la gent, i també vosaltres, classe política, ens hàgim adonat que la paraula 'independència' és molt més que una paraula que es pugui dir alegrement, és molt més que un cantet que de tant en tant puguem cantar, i que deixi de ser tabú per convertir-se en un objectiu real per al nostre país.
I sou vosaltres, classe politica, que heu de començar a treballar per la independència. I no amb paraules i malgastant-la, sinó amb fets. Sou vosaltres que heu d'anar a Brusel·les i començar a buscar aliats; sou vosaltres que heu d'anar als Estats Units i començar a explicar-los qui som, què volem i que ens donin suport en cas que guanyem un referèndum oficial; sou vosaltres qui heu de treballar per aconseguir un referèndum oficial amb tots els ets i uts, sou vosaltres que heu de pencar per establir unes normes i després assolir-les, sou vosaltres que heu d'escoltar la gent.
I si no ho feu, no passa res. Ja serem nosaltres, la gent, que prendrem el comandament i anirem a demanar allò que volem gràcies a les xarxes socials i ciutadanes que s'han bastit amb aquestes Consultes, l'exemple més clar de les quals és la feina de més de 100.000 voluntaris que han dedicat el seu temps per tal que aquesta empresa sigui tot un èxit i a qui vull felicitar des d'aquestes línies.
Tant de bo, si d'aquí a un any o menys temps, no hi ha hagut cap pas per part vostra, classe política, una nova onada de Consultes augmenti les xifres de participació respecte a aquestes i el SÍ cada cop sigui més gran.
aniol |
Carta a... |
divendres, 28 de gener de 2011 | 17:05h
Vam créixer sentint allò de “el Barça és més que un club” i ens ho crèiem perquè ho sentíem a la sang. Vam créixer sentint allò de “aquest any sí”, amb la il·lusió que potser es compliria però amb la mateixa que es compra un bitllet de loteria. Més per esperança que no pas per convicció ferma. Vam créixer veient aquells avis a les grades recordar els temps màgics en blanc i negre com una causa perduda en la memòria. Aquella davantera mítica, recitada com un mantra en cançons, llunyana com un poema èpic i remot.
Sí, vam créixer en temps incerts. I sí, també vam viure grans moments, moments fantàstics però llavors gairebé no ens ho crèiem. Pensàvem que allò mai no es repetiria. Segur que mai no es repetiria. Un 5-0 al Madrid? Dream Team? Champions? Una cosa així de bona no podia durar. Havíem nascut per patir. Aquest era l’esperit blaugrana de la meva infància i adolescència.
Fins que vau arribar vosaltres. I ho vau capgirar tot.
aniol |
Carta a... |
divendres, 30 de juliol de 2010 | 13:43h
Benvolguts i benvolgudes blocaires de la comunitat vilaweb, lectors de la catosfera i públic en general,
Amb el record i la visió ben guardada a la retina de la passada manifestació del 10-J --Som una nació. Nosaltres decidim--, me'n vaig de vacances carregat de bones sensacions.
Com a comiat reto un homenatge a Joan Maragall deixant-vos amb un poema, l'últim vers del qual representa l'esperit de la citada manifestació i actua com a frontissa entre un passat de submissió i un futur de llibertat.
Aquesta petició li he transmès a la Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, mitjançant un sms que he enviat al programa L'Oracle de Xavier Grasset de Catalunya Ràdio.
M'agradaria demanar als responsables d'Òmnium Cultural la creació de banderes amb aquesta imatge que presideix l'apunt i que podeu descarregar aquí per tal que tots els qui vulguin la pengin a llurs balcons, finestres, terrats...
No ho sé si ja estan fetes o són el que Òmnium anomena Materials per a la difusió, però seria bo que se'n fessin i es repartissin a tots els ciutadans i ciutadanes que en volguessin. Tant de bo poguessin repartir-se gratuïtament, i si això no fos possible, que les venguessin a un preu simbòlic.
Aquestes banderes no només són per lluir-les el dissabte dia 10; ans al contrari, han de restar i deuen restar als balcons, finestres i terrats fins que el tribunal constitucional sàpiga que els catalans i les catalanes --no els seus politics ni polítiques--ja n'estem farts i que s'ha acabat el bròquil.
Tant de bo aquesta petició es pugui dur a terme, si no ara pel dissabte dia 10, sí per més endavant i que onegin a totes les cases dels ciutadans que així ho desitgin.
Aquesta secció és Carta a.... però tan sols seran unes preguntes i unes consideracions al senyor propietari i president del grup Planeta, José Manuel Lara. Aquesta entrada també hi podria anar a Por i Fàstic.
aniol |
Carta a... |
dimecres, 16 de juliol de 2008 | 14:30h
En
Ronaldo de Assis Moreira, “Ronaldinho”, se’ns en va. Era la crònica d’una
despedida anunciada. Personalment se me’n va un ídol irrepetible, un artista,
un mag, un jugador d’aquells que t’aixeca de la cadira, pel qual val la pena
pagar una entrada per anar al futbol. A continuació una carta oberta ( i de
despedida) per a un crack, per al cinquè blaugrana que ha canviat l’esdevenidor
d’aquest club tan especial com és el FC Barcelona: Samitier, Kubala, Cruyff,
Diego Armando Maradona...i Ronaldinho Gauxu.
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
Benvolguts i benvolgudes blocaires de la comunitat vilaweb, lectors de la catosfera i públic en general,
Benvolgut Carles Puyol,
Aquesta secció és Carta a.... però tan sols seran unes preguntes i unes consideracions al senyor propietari i president del grup Planeta, José Manuel Lara. Aquesta entrada també hi podria anar a Por i Fàstic.
