Ho extrec fent un "copy-paste" del Bloc de la Dolors. Això li ha passat a l'amic "Gustinet" fa tres dies. No em cal afegir-hi res, però no anem be, em penso!!
Dimarts 17 de gener del 2012, dos quarts d’una del migdia.
La feina em porta fins a la Jonquera i els pobles del voltant. El recorregut per la carretera Nacioanl és l’habitual: els giratoris amb dones amb poca roba…,
els setze glosadors de via laietana 1 De matinada han trucat
Són les hores petites del 3 de desembre de 1981, truquen a casa, de matinada, m’emmanillen, regiren la casa de dalt a baix, no acaben de trobar res que els interessi especialment —tot i que ensumen amb extrema precaució, i es passen de l’un a l’altre, un “misteriós” bol de ceràmica; els dic que és formatge de tupí que mesos enrere vaig intentar confeccionar, l’un s’ho creu, l’altre —l’espavilat— decideix que pot tractar-se d’algun tipus de matèria explosiva—. Finalment se m’emporten cap a Via Laietana —aleshores Layetana, encara—; l’espavilat decideix emportar-se una mostra del formatge per fer-lo analitzar, estic cagat de por però la idea…,
Al principi, era Déu —que no ens veu ni ens escolta però que existeix—, i Déu va crear el contrapàs —que ningú no veu ni escolta però que, en essència, hi és—.
I va dir —perquè no té ulls ni orelles, però boca sí —: «Creix i multiplica’t!», i del contrapàs —hermafrodita— va néixer la sardana…, i la transardana.
I el Pare de la Neu va organitzar un gran banquet amb convidats d’una i altra banda dels Pirineus i els va oferir —entre altres menges, danses i desvaris— el ball pla.
I follets, donyets, boiets i minairons sorgits de la pols de les espòrules van afegir-hi, a manera de disbauxa final, el rebatuti aquest, engendrà singulars rebatuts coixos.
I altres Déus, més meridionals, van crear la jota.
I, encara, una verge de faç morena, clissant els patriaques de la tribu —que, al compàs de l'havanera, anaven-i-venien i trafiquejaven per fires, places dures i polígons industrials—, els va dictar la rumba catalana.
En la festa catalana, les
sonoritats de la cobla, del sac de gemecs, la de les gralles i dolçaines, la de
la petita —i gran— banda, de la rondalla i de l'acordió diatònic —o cromàtic—
són les sonoritats que ens fan caminar, ballar…, són els sons essencials.
Aquests sons essencials,
juntament amb els que produeixen els diferents timbals —diferents per la mida i
pel material de confecció— i el conjunt d'estris musicals que alguns anomenem
cuina catalana —ferrets, picacanyes, castanyoles, espasí, pandero quadrat…—,
barrejats convenientment amb el brugit de la gentada, els tocs de les campanes,
els pets amb regust de pólvora, les proves de so de l'orquestra o el conjunt,
el lloro…,
Des de fa uns anys, imparteixo l'assignatura "Improvisació
i acompanyament de la música tradicional" a l'Escola Superior de Música de
Catalunya —ESMUC—. En aquestes classes maldo per atraure els joves estudiants
dels instruments tradicionals catalans cap a l'apassionant disciplina de la
improvisació. Pot semblar un contrasentit parlar de disciplina en referència a
la improvisació, però el fet és que cal disciplina, especialment en l'estudi, per obtenir bons resultats en aquesta pràctica musical. De vegades he sentit dir allò de
"la improvisació consisteix simplement en deixar-se anar" o bé "la
capacitat d'improvisar es porta a la sang o no es porta"…
La cosa fa riure —més val riure que plorar, com deia l'avi Vador—. Resulta que l'Estat Espanyol proposa al bon jan d'en Garzon per a formar part del Comité per la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa (CPT). Com recordareu el pobre jutge va ser suspès dels seus càrrecs a l'Audiencia Nacional per què un bon dia es va llevar amnèsic i es va enderiar a jutjar els crims comesos pel franquisme. Llàstima d'amnesia! si s'hagués investigat ell mateix hauria "xalat" fent esboços i plecs de documentació en relació a la tortura. A veure si ho entenc això…
Cap al noranta-dos, vam crear l'Aula de Música Tradicional i Popular
—una mena de projecte educatiu que sorgia d'un servèi del Departament
de Cultura de la Generalitat dins l'àrea de salvaguarda del patrimoni—.
El país era un desert quan a ensenyament reglat de la música
tradicional, alhora que la música tradicional era totalment absent en
l'ensenyament reglat de la música en general —tant pel que fa a l'Art
músic com al Pop music—. Havíem, doncs, d'inventar-ho tot…
Cap a principi dels noranta, el CAT va acollir una proposta de Francesc Marimon, Marcel Casellas i Eduard Casals que consistia a dedicar una nit a la setmana l'exercici d'improvisar sobre material sonor tradicional…
pastitx [variant de pastitxo, potser a través
del fr. pastiche, també de l’it. pasticcio] m. 1 Obra en la qual hom
contrafà la manera d’un escriptor, pintor, músic, etc. 2. Obra que
presenta una barreja, sense criteri, de diversos estils heterogenis.
L’any 2000, em va venir a trobar en Francesc Melià, activista cultural
santjustenc, per encarregar-me unes músiques que, convenientment
coreografiades per Lluís Calduch —Esbart Ciutat Comtal—, volien que
esdeveningués un ball de plaça de moderna factura [vegeu: Escrits sobre
musica tradicional-5: “Balls de plaça”] que commemorés una mítica
paella que el Baró de Maldà…
Diguem que, a efectes d'aquest escrit, i dels que vindran a
continuació, definirem “ball de plaça” com aquella activitat en la qual
intervé música i dansa, que es desenvolupa normalment al carrer, en una
diada concreta i en la qual els balladors formen part d'un col·lectiu
determinat que prèviament…
Crec que va ser l'Elena Casas —que fou component de Pomada i que actualment fa d'Angelina a “Angelina i els Moderns”— que va usar per primera vegada l'expresió So Insistent per referir-se al Sound System…
Un estiu, per la Mare de Déu d’Agost, érem de viatge per la zona de Macedònia —al nord de la península grega—.
En un poble de mida mitjana vam ensopegar amb una festa on el ball, la
música i els cavalls —a la manera de Menorca— prenien al màxim
protagonisme.…
La cosa fa riure —més val riure que plorar, com deia l'avi Vador—.
Doncs… sí!
PUNT DE TROBADA
La veritat és que les batusses dels setanta les feien més emotives, les manifestacions.
Diguem que, a efectes d'aquest escrit, i dels que vindran a
continuació, definirem “ball de plaça” com aquella activitat en la qual
intervé música i dansa, que es desenvolupa normalment al carrer, en una
diada concreta i en la qual els balladors formen part d'un col·lectiu
determinat que prèviament…
Crec que va ser l'Elena Casas —que fou component de Pomada i que actualment fa d'Angelina a “Angelina i els Moderns”— que va usar per primera vegada l'expresió So Insistent per referir-se al Sound System…
Un estiu, per la Mare de Déu d’Agost, érem de viatge per la zona de Macedònia —al nord de la península grega—.
