Francesc Bombí-Vilaseca ha estat un dels escriptors que més ha escrit per a “Dóna’ns la paraula: paraules que fan relats”. A més de diversos microrelats, ha rebut les paraules dels participants a la trobada de clubs de lectura fàcil de les biblioteques públiques catalanes. “De fàcil res, com a mínim per nosaltres”, diu en Francesc, fent esment a les paraules tan difícils que els lectors de lectura fàcil li han donat: “atxebuiros”, “toca-sons”, “morralet”, “optimisme”. Amb elles, l’escriptor ha creat el relat Tresors de por, seguint les pautes per a la creació de materials de lectura fàcil: pocs personatges, canvi de línia per cada idea, ordre cronològic de l’acció, etc. “Però no he pogut fer res amb la recomanació d’emprar un vocabulari senzill”, aclara en Francesc.
Francesc Bombí escriu a La Vanguardia, l’Avui i altres diaris. A més de periodista és escriptor i poeta. Des del 2003 manté el bloc Franz.
“Atzovac”,ha estat una de les paraules que els visitants de l’estand han donat a Francesc Hernández, un dels escriptors encarregats d’escriure els relats de “Dóna’ns la paraula: paraules que fan relats”. En Francesc, després que l’home li explica que “atzovac” és una paraula que utilitzen al seu poble i que vol dir “forat”, l’ha incorporat en el fil de la seva narració.
Petits i grans, aquests dies del Saló, s’acosten al Francesc per donar-li moltes altres paraules: “figa flor”, “festucs”, “Antaviana”, “tetrahidrocannabiol”... aquesta darrera li han regalat un grup d’estudiants, “Quan ve algú que té estudis et vol tocar els nassos”, diu el Francesc. Envoltat de gent, el Francesc, sempre amb un somriure, escolta les paraules que li aporten i intercanvia impressions sobre el relat. Al bloc de l’estand es poden llegir les narracions fruit de la trobada entre els portadors de paraules i aquest escriptors.
Jordi Tonietti i Mireia Peña, els animadors de l'estand
Rebent els visitants a l'estand, captant donadors de paraules, acollint els clubs de lectura, hipnotitzant petits i grans amb les seves històries explicades, cantades i representades, repartint piruletes i paraigües... i sempre, sempre amb bon humor i un gran somriure. Així han estat el Jordi Tonietti i la Mireia Peña tots el dies de l'estand "Biblioteques 24 h: serveis bibliotecaris a la xarxa" del Saló del Llibre.
Qui tingui oportunitat de trobar-los, que no la deixi passar, perquè amb ells té assegurada una estona d'il·lusió, bon gust i professionalitat.
Joan Pinyol és un dels escriptors que han participat a “Dóna’ns la paraula: paraules que fan relats”. Quan no ha estat colgat de petits i grans donant-li paraules o preguntant-li com li va la feina de construir relats en directe des del Saló, s'ha submergit a la pantalla de l’ordinador portàtil, amb posat de molt concentrat, per trobar la forma d’incloure les paraules que la gent li ha regalat dins la narració que ha anat escrivint.
Entre les paraules que més li han donat figuren “feliç” i “amor”, i també “silenci”. Pel que fa al terreny dels animals domèstics “gos” se l'han donat molt, però ha guanyat “gat”. Un altre tema força recurrent ha estat el dels arbres, amb tota la seva varietat de noms. També, ha explicat en Joan, que hi ha que han volgut una piruleta ràpida (l’obsequi per aportar paraules) i li han donat “hola”, “però jo no els he acceptat i els he demanat una altra”, ha explicat el Joan.
Joan Pinyol i Colom (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i treballa a l’ensenyament secundari com a professor de Llengua i de Literatura Catalanes. Entre d’altres és autor d’Avinguda Capri (Columna,1999), Ningú ve fet a mida (2001), Noranta-nou maneres de no viure i encara a la lluna (2001), Stòitxkov i Sofia (2003) i Dorotea i la joia gegantina (Brosquil, 2005) i Micromèxics (Brosquil, 2007).
“Afillonava”, “bocarons”, “zangoloteo” han estat algunes de les paraules que els visitants a l’estand li han donat a Xavier Gual amb les quals ha construit un relat sobre el rapte d’una princesa. El Xavier escriu, en les poques estones que li queden entre donació de paraules i converses amb els donants, tot fent frases amb els mots que li regalen. Quan ja té l’argument enfilat, un grup de nens li donen un munt de paraules sobre animals: “pingüí”, “cacatua”, “tortuga”, “porquets”... L’escriptor els somriu mentre comença a pensar com ho farà per resoldre aquest repte inesperat en què haurà d'integrar els nous mots a la història de la princesa.
Xavier Gual Vadillo treballa de periodista i guionista. Col·labora al suplement Cultura de l'Avui. Ha publicat Ketchup (Columna, 2006), Delirium tremens (Proa, 2001), Els tripulants (El Mèdol, 2000).
Flavia Company ha estat una de les escritores que ha participat en l’activitat “Dóna’ns la paraula: paraules que fan relats”. Amb les paraules que el públic li ha donat, l’escriptora ha anat construint relats curts. Ha hagut de combinar mots com ara: “liceu”, “muntanyes”, “bateria elèctrica”, i paraules inventades, com “subur”, “umaga” o “wasonsky”. Un exemple de com la Flàvia ha construit una frase amb les paraules “calidoscopi” i “llamborda”: “desconegut i complicat com un calidoscopi amagat en una llamborda”. Tot un exercici d’agilitat mental, imaginació i domini del llenguatge en aquesta activitat d’escriptura col·lectiva en línia, i en directe des del Saló.
Flavia Company és tradutora, crítica literària a La Vanguardia, Diaro 16, El Periódico i altres publicacions. Impareix tallers literaris. Té nombrosos llibres publicats d’assaig, conte, la prosa poètica i, sobretot, novel·la.
Núria Clemares llegeix Mercè Rodoreda i Vicenç Villatoro
En el marc de les activitats de l'estand la Núria Clemares ha realitzat una lectura de fragments de "La ciutat del fum" de Vicenç Villatoro, i "La rata" de Mercè Rodoreda. Molts visitans al Saló s'han assegut al voltant de la lectura per deixar-se seduir per la literatura en veu alta.
“Vilans” se’n diu d’aquella flor que es bufa, mentre es demana un desig, per desfer-la en petits fragments que volen suament. Aquesta ha estat una de les paraules més curioses que li han regalat a Toni Mata, un escriptor que diumenge s’ha sumat a l’activitat “Dóna’ns la paraula: paraules que fan relats”. També li han donat “most”, “esquitx”. En Toni diu que en general la gent és optimista perquè han sortit moltes paraules com ara “claror”, “llibertat” i “felicitat”. “El difícil difícl es després incloure-les en el relat sense perdre el fil narratiu”, explica Toni Mata.
Toni Mata actualment treballa com a guionista a Catalunya Ràdio.
El cap de setmana una de les venedores de contes ha estat la Clara Gavaldà. Amb les seves històries ha anat reunint al seu voltant nens i nenes que embadalits han escoltat... i que després han donat paraules als escriptors.
Com es pot construir una història barrejant paraules tan diverses com "festucs", "paperina", "pleniluni", "albergínia", "xampú", "caganer" o "xuixo rodanxó"? Això és el que ha hagut de fer en Martin Piñol, amb les paraules que li han donat els participants de "Dóna'ns la paraula: paraules que fan relats". El resultat: una història de models envejoses i un misteriós assassí.
Martín Piñol treballa actualment com a guionista a Catalunya Ràdio. Ha publicat diversos llibres i contes per a infants.
Una nova escriptora s’ha incorporat aquest diumenge a “Dóna’ns la paraula: paraules que fan relats”, la Martina Escoda. Algunes de les paraules que li han donat han estat “escopinyes”, “honestedat”, “ornitorinc” o “esferificació”. Aquesta darrera paraula, ens explica la Martina, no existeix al diccionari però s’està fent molt popular perquè la utilitza el personatge del cuiner del programa de televisió “Polònia”. Altres persones, però, li han donat un conjunt de paraules, com ara “sempre té oques per ferrar”, una expressió que la Martina ràpidament ha buscat la forma d’inserir-les en el seu relat.
La Martina Escoda (martinaescoda@gmail.com) és poetessa i una persona molt coneguda entre el públic de les biblioteques públiques a través del seu muntatge "Mans estranyes" (mans_estranyes@hotmail.com), en què es combina l’arpa i la interpretació de poemes.
Trobada de clubs de Lectura Fàcil de les biblioteques públiques de Catalunya
El dissabte 24 de novembre, a les 11h ha tingut lloc la trobada de clubs de lectura fàcil de diverses biblioteques públiques de Catalunya. Nombrosos lectors arribats de Manlleu, Badalona, Barcelona i altres poblacions, han omplert el Cafè de les Lletres per escoltar una versió d'"El fantasma de Canterville", d'Oscar Wilde, a través de les paraules d'un fantasma cansat i decebut perquè no fa por, interpretat per Àlex Sala.
Després de riure i deixar-se emportar pels relats orals, els participants de la trobada de clubs de lectura fàcil han visitat l'estand "Biblioteques 24 h: serveis bibliotecaris a la xarxa" per donar les seves paraules als escriptors de l'estand. Amb aquestes paraules regalades, s'han construït relats que segueixen les pautes de la lectura fàcil.
Els materials de lectura fàcil són elaborats amb especial cura per poder ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores i/o de comprensió. Poden ser llibres, audiovisuals, documents electrònics, etc. Unes directrius internacionals, promogudes des de l'IFLA (International Federation of Libraries Association and Institutions), en defineixen les característiques de forma i contingut. La trobada de lectura fàcil ha estat organitzada per l'Associació Lectura Fàcil.
Asseguts davant un ordinador portàtil, els tres escriptors escriuen sense descans múltiples relats amb les paraules que els regalen els visitants de l'estand "Biblioteques 24 h: serveis bibliotecaris a la xarxa". Nombrosos nens vinguts d'escoles de tot arreu, membres de clubs de lectura de les biblioteques públiques de Catalunya i passejants dels Saló han aportat mots per participar d'aquesta activitat de creació literària col·lectiva en línia. Mentre els escriptors escriuen, els participants poden seguir la creació del relat a través d'una pantalla gran.
Moltes cares conegudes a l'estand: lectors, bibliotecaris i bibliotecàries, professors, escriptors, polítics, actors... visiten l'estand i donen la seva paraula.
La Trini, d'"El cor de la ciutat", també ha deixat la seva fotografia per al bloc.
L'estand incorpora una nova proposta que atrau i convida els visitants del Saló a seure una estona per parar orella a les paraules que la Rosa Cadafalch llegeix en veu alta. Es tracta de"Pluja", de Mercè Rodoreda. L'auditori queda captivat!
El Saló del Llibre ha obert les seves portes al públic, i l'estand ha començat a rebre els primers visitants. Els colors groc i magenta que omplen l'estand llueixen impecables, tots els ordinadors i pantalla gegant encesos i a punt, i l'equip de monitors, escriptors i animadors somriu amb ganes de rebre la gent per explicar-los com donar paraules, invitar-los a fer-se fotografies per al bloc o passar una estona veient les diverses versions de biblioteques i bibliotecaris en el cinema, anuncis, etc.
