Molt curt. Només vull manifestar-me molt a favor de la candidata socialista per Barcelona, la Carme Chacón. No per un tema ideològic, més aviat perquè farà la campanya electoral embarassada. L'actual ministra d'Habitatge està embarassada de dos mesos. No cal ser cap gran analista per entendre que el gruix de la campanya anirà augmentant igual que el ventre de la mare. A més, Chacón, que sembla que sigui un personatge de l'Hola va ser notícia aquest cap de setmana perquè s'havia casat amb Miguel Barroso, un dels homes més importants del president Zapatero, i dirigent de La Sexta. Cada dissabte per la tarda Barroso i Zapatero, amb uns quants més juguen a bàsquet.
Doncs bé, com a dona, com a ésser humà vaja, estic content perquè la normalitat del l'embaràs també es doni en política. No és la primera política embarassada, recentment ha estat notícia el fet que la diputada d'ICV, Dolors Camats, delegarà el seu vot mentre no hi sigui després de parir. Tot està molt bé. No sóc precisament un amant de la subvenció i de l'ajuda estatal però a l'hora de tenir fills totes les facilitats són poques. No m'agrada sentir allò de que s'ha de renunciar als teus per no sé quina carrera.
Per altra banda, al març voteu qui us doni la gana.
En Joan Oliver és un home dur, difícil de classificar. De fet, no sé com categoritzar-lo dintre del bloc. És un personatge feréstec, adust, coneixedor de que no agrada a tothom, i fa veure que no l'importa. Molts el troben arrogant i inclús agressiu. Jo no. Dec estar acostumat. O potser sóc més com ell del que em penso. Ahir vem compartir taula, juntament amb més de vint-i-cinc persones més, en un sopar organitzat pel Grup Hayek del qual sóc soci.
Vem parlar de tot: de com apareixen escletxes en els tòpics 'progres', de la situació política catalana, del Barça, de la tensió entre el dret de propietat i el dret del paisatge, tot amarat amb un debat de fons sobre el dret comú i el públic, etcètera. Vem plegar tard. La conversa va ser franca, el diàleg fou obert. Tots els integrants de la taula van estar de gust. El motiu és ben senzill, en Joan Oliver parlar clar. Just this. L'Oliver no fa trampa, i si la fa se la fa a ell mateix. És una referència obligada en el món de l'opinió a casa nostra. Tan si t'agrada com si no. Parla de tot i força.
Però a mi em crida l'atenció un tema concret: La seva observació constant dels Estats Units, que el converteix en un ambaixador important dels States a la nostra premsa. S'agraeix, jo ho faig, tenir un fil directe amb algú que llegeix el Wall Street Journal. És una manera de parlar. Vull dir que té rigor. És un home tossut. Si una cosa no li plau la destrossa. I no passa res. Pots seguir parlant, has de seguir proposant. Fins que trobi en tu un punt de contacte, llavors endavant. Si no passa això, no sé que deu succeir, però prefereixo no ser-hi davant. A mi l'Oliver em cau bé, així en genèric diria que n'estic a favor. A més, som veïns i anem a votar al mateix col·legi.
(26 juliol de 2006) Joan Oliver i Fontanet (Barcelona, 1955). Vinculat professionalment al món de les finances i al de la comunicació. Després de treballar amb el Grup Financial Times i amb Televisió de Catalunya, de la que va ser director fins el 2004, actualment col.labora al diari Avui, a Dossier Econòmic i a RAC-1. A més, treballa com a consultor independent en temes audiovisuals.Aquest és un text de fa temps, només el poso perquè m'ha divertit retrobar-lo i perquè qualsevol homenatge a Joan Oliver em sembla escàs. És més, recomano vivament que llegiu les seves 'Engrunes' a l'Avui.
Bloc no massa actualitzat del corresponsal de La Vanguardia al cor d'Israel. Dels pocs corresponsals proisrael que es poden llegir en aquesta península.
Bloc d'un dels millors periodistes de La Vanguardia, corresponsal a Ile de France. Hi ha qui diu que a més de llegir les seves cròniques també cal llegir Le Monde per tenir una versió menys esquerrana.
Indica que el poble català, com qualsevol altre, té el dret de decidir sobre el seu propi futur sense interferències d'altres nacions. La Plataforma no es vol posicionar ni a favor ni en contra de cap text estatutari, només pel dret democràtic.
En Joan Oliver és un home dur, difícil de classificar. De fet, no sé com categoritzar-lo dintre del bloc. És un personatge feréstec, adust, coneixedor de que no agrada a tothom, i fa veure que no l'importa. Molts el troben arrogant i inclús agressiu. Jo no. Dec estar acostumat. O potser sóc més com ell del que em penso. Ahir vem compartir taula, juntament amb més de vint-i-cinc persones més, en un sopar organitzat pel 
