Donat Putx
|
|
Personatges Al tombant de segle, molta gent es va posar a discutir si, tècnicament, el XXI havia de començar l'any 2000 o el 2001. Però com que tothom en tenia tantes ganes, de fet va començar el 2000. De manera que, d'aquí a quatre dies, ja direm adéu a la primera dècada del present segle. Sembla un moment adequat per fer memòria, memòria musical, i així ho ha entès la ràdio pública americana (NPR). [ + ]  
Vic, any 1980. Després de passar per diverses bandes com ara Kilimanjaro's, Salvans & Presseguer o The Dumpers, Quimi Portet forma Kul de Mandril en companyia de Quim Benítez Vilaplana i Luis Noris Marín. Cantàven bàsicament en català, i treballaven sobretot per la Plana. [ + ] Mercedes Sosa és morta. Ha marxat una veu enorme, que va dur a tot el planeta el folk sudamericà; que interpretava com ningú les meravelloses cançons d'Atahualpa Yupanqui i Violeta Parra; que era amiga i còmplice de figures del rock argentí com León Gieco i Charly García. [ + ] escuchando a http://www.myspace.com/joanmiqueloliver  Arran de la sobtada mort de Michael Jackson, dijous passat a Califòrnia, tots els mitjans l'han anomenat amb insistència El Rei del Pop, distinció amb què el cantant era conegut des de fa molt temps.Era Michael Jackson el rei del pop? Hi ha controvèrsia al respecte, i s'entén perfectament... En qualsevol cas, Jackson sí que era Rei de Sanwi, un territori que forma part de Costa d'Ivori, i que es troba a prop de la frontera amb Ghana. [ + ] Ricardo Szwarcer, director del Festival Grec, entrevistat per Imma Fernández a l'edició d'avui de El Periódico de Catalunya: –Y le critican que no hable catalán. Con Messi o Iniesta no pasa. –Yo no tengo problemas, lo entiendo, veo teatro catalán... Pero ya tengo cuatro lenguas. No me puedo meter en otra. No me da tiempo. Estoy para hacer mi trabajo y me expreso mejor en mi lengua materna. És qüestió de temps... o de mandra? date: Tue, Dec 16, 2008 at 6:29 subject: ei, és de veritat!!! ho reparteix ell mateix per Vic!!!! fa plorar!!!  L'artista conceptual Jordi Benito va ser trobat mort ahir a casa seva, a Barcelona. Nascut a Granollers -ciutat que visitava sovint tant per raons personals com professionals-, Benito va ser un creador irrepetible, radical com poca gent s'ha atrevit a ser radical. [ + ] M'he mirat el vídeo en línia del debat que s'ha fet aquest matí al programa Els matins de TV3 al voltant de la pregunta: "Espanya ha d'enviar més tropes a l'Afganistan?" Hi han participat diverses persones que defensaven punts de vista contrastats. Com ha de ser. [ + ] Com que sóc d'aquesta manera, encara tenia al passadís de casa la maleta que vaig endur-me a l'últim Mercat de Música Viva de Vic. Era allà a terra, i tots aquests dies ha servit de matalàs per a les glorioses becaines del meu gat, l'inigualable Loló. Per fi l'he buidada: entre catàlegs, discos promocionals, caramels de menta i coses per l'estil, hi he trobat un regal que em va fer el gran Xavier Guitó. [ + ]  Anit vaig assistir a la Nit Galàctica que el cantautor Sisa i un gran estol d'artistes convidats van oficiar a la plaça de Catalunya. Quina nit, tu! Si no arriba a ser perquè estava envoltat de gent --si no arriba a ser per la barreja de vergonya i orgull--, més d'una vegada i més de dues m'hauria posat a plorar. I no pas de pena, sinó de goig i emoció. És lo que té ser una mica sentimental... Fa uns minuts, he enviat al meu diari la crítica d'aquesta Nit Galàctica, que sortirà publicada demà. És inevitable: sempre que escrius articles et queden coses per dir. I més en aquest cas, perquè entre pitos i flautes l'espectacle d'ahir va durar tres hores. Apunto aquí telegràficament tres cosetes que m'han quedat al tinter i que no voldria oblidar. [ + ] Anit vaig veure Sinéad O'Connor al Palau de la Música. Va estar bé. De fet, a mi em va agradar més que al '97, quan va passar pel Doctor Music Festival d'Escalarre. He reconstruït el repertori que va fer al Palau, per si algú té curiositat. Aquí va: [ + ]  Tot va començar el 16 d'abril de 1943. "Em penetraven imatges fantàstiques, d'una plasticitat extraordinària, i amb un joc de colors intens. Més tard vaig sortir al jardí, on brillava el sol després d'una pluja primaveral. El món semblava acabat de crear. Tots els meus sentits vibraven en un estat de màxima sensibilitat". Així és com Albert Hofmann descriu la seva primera experiència amb la dietilamida d’àcid lisèrgic (LSD), el fàrmac que ell mateix va sintetitzar (i va ingerir accidentalment) quan treballava als laboratoris de la firma farmacèutica Sandoz a Basilea. Dimarts passat, Hofmann moria als 102 anys d'edat al municipi suís de Burg. [ + ] Dol a la música llatina. El percussionista cubà Tata Güines, va morir el passat dilluns, dia 4 de febrer, a la capital del país. Tenia 77 anys. Federico Arístedes Soto (com es deia l'artista al registre civil), fou un dels millors sonadors de conga d'una illa que està plena d'excel·lents sonadors de conga. A l'escenari, era precís, versàtil, imaginatiu, poderós i bruixot. Al carrer, un ximple deliciós. El vaig tractar una mica el setembre del '89, a l'Havana. [ + ] Al tren, entre Montcada i Sant Andreu. Puja un paio amb una guitarra. Ulls blaus, envoltats de bosses que delaten moltes angunies. Nas de ganxo, perdedor errant. [+]  Dinant, he llegit al diari la notícia de la mort del poeta Jordi Pope. No ho sabia, i m'ha fet mal. [+] A final de gener farà un segle que va néixer Atahualpa Yupanqui, cantautor, guitarrista, escriptor, i gran pope de de la música folklòrica argentina, conegut per cançons com Los ejes de mi carreta, Le tengo rabia al silencio o Luna tucumana. [+] El 5 de desembre passat moria, als 79 anys d'edat, el compositor alemany Karlheinz Stockhausen, reconegut com una de les figures més rellevants de la música contemporània del segle XX. Visionari i controvertit, a partir dels anys 1950 va conrear la música serial i també la música electrònica, de la que en fou pioner. Altrament, a Stockhausen li agradava l'estirabot: arran dels fets de l'11-S, no se li va acudir res més que declarar que l'atac a les Torres Bessones era "la màxima obra d'art que s'ha fet mai. Jo no podria. Comparat amb això –va afegir– els compositors no som res". L'obra i els plantejaments musicals de Karlheiz Stockhausen van impressionar profundament el gran Franco Battiato. D'aquesta admiració de Battiato vers Stockhausen n'hi ha un parell de rastres a la discografia del cantautor sicilià. [+] Bé que els Gipsy Kings van fundar-se oficialment l'any 1987, la història del grup ve de més lluny. Als anys 1970, els germans Tonino, Paco i Diego Galiardo (néts del guitarrista Manitas de Plata), van conèixer els seus cosins Nicolas, Canut i Paul Reyes (fills de José Reyes). Amb l'unió artística d'ambdues famílies va començar la llegenda d'aquest grup, que, amb la incorporació de Chico Bouchikhi, i ja amb el nom de Gipsy Kings, va assolir èxit mundial. En recordo un concert gloriós, fa mil anys, a la sala Studio 54 del Paral·lel, que avui dia és un hotel, em sembla. Els Gipsy Kings no feien més (ni menys) que rumba catalana, i amb bastanta més gràcia que els rumberos de Barcelona de l'època. La trobada entre els Galiardo i els Reyes va tenir lloc en ocasió d'un pelegrinatge al santuari de Saintes Maries de la Mer, a la Camarga, un indret que Bob Dylan també va visitar en aquella dècada, i que tindria certa influència en la seva obra. [+] |
CategoriesEls meus enllaçosBLOCS QUE SEGUEIXO
MúSICA QUE M'AGRADA
Accés de l'autor
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
