Aquest és el segon àlbum que enregistra en solitari el mallorquí Joan Miquel Oliver. Bombón Mallorquín surt al mercat coincidint amb el període sabàtic que s'ha pres el grup Antònia Font, on ell exerceix de compositor i guitarrista. [ + ]
Donat Putx
|
|
Discos Aquest és el segon àlbum que enregistra en solitari el mallorquí Joan Miquel Oliver. Bombón Mallorquín surt al mercat coincidint amb el període sabàtic que s'ha pres el grup Antònia Font, on ell exerceix de compositor i guitarrista. [ + ]  Feia sis anys que aquesta banda de pop barcelonina, Élena, no publicava cap disc. Es miri com es miri, és molt de temps, en el que alguns dels seus components s'han donat a conèixer treballant al si d'altres formacions. El cas més notori és el de la cantant d'aquest conjunt, Helena Miquel, que també exerceix el mateix ofici a Facto Delafé y las Flores Azules. [ + ]  El de Neil Young és un altre cas de pervivència musical significatiu. Veterà de moltes guerres (ja té 63 anys), ha sabut sintonitzar amb el present de manera exemplar. A la dècada de 1990, l'escena grunge el va reconèixer com el seu padrí. I, ben entrats ja al segle XXI, el nom i l'obra de Neil Young atrauen també al públic indie. [ + ]  Aquest grup de Sant Vicenç dels Horts, Love of Lesbian, és una de les formacions més apreciades de l'escena independent de tot l'Estat espanyol. Van començar cantant en anglès, però a partir de 2005 es van passar al castellà com a llengua d'expressió, circumstància que va coincidir amb l'augment de la seva popularitat,consolidada un parell d'anys després gràcies al disc Cuentos chinos para niños del Japón. [ + ]  Diuen les cròniques que Manos de Topo va començar com una broma: com un divertiment de dos col·legues que feien cançons per interpretar-les a les festes, sense cap altra pretensió. Aviat van ser un quartet, més endavant van penjar els temes que tenien a MySpace... i van començar a tenir prou seguidors com perquè, l'any 2007, una discogràfica els edités el seu primer àlbum. [ + ]  Ojos de Brujo és el conjunt capdavadenter d'un moviment musical que batega al cor del Raval barceloní, i que es reclama mestís. Des de l'any 1999, ens vénen alegrant l'existència amb discos on han anat polint una encertada fórmula musical que, partint de la rumba catalana, s'enfila principalment pels territoris del hip-hop i l'electrònica, però que també s'atura en el pou sense fons de la música àrab i les llums de l'Orient. [ + ]  L'irlandès Bono ha abandonat les seves gires de política i vanitat per centrar-se allà on és més competent: en el món de la música. Ha estat una sort, i ja anava sent hora, perquè U2 no oferia cap àlbum des de feia cinc anys... i els resultats han estat espectaculars. [ + ]  Madeleine Peyroux, nascuda a Geòrgia el 1974, va passar part de la seva infantesa a Paris. Això li dóna probablement un punt de vista especial a l'hora de plantejar-se el seu treball: algunes vegades, i en diversos graus, la seva manera de cantar connecta amb la cançó continental, tot i que el gran referent d'aquesta intèrpret continuen sent les grans dames de la música afroamericana. [ + ]  Brian Eno i David Byrne ens coneixen de fa anys. Van començar a tenir tracte artístic quan Eno va produir tres treballs consecutius del grup Talking Heads els anys 1978-79-80, i el 1981 van publicar un disc conjunt, My Life In The Bush Of Ghosts, aclamat com una obra mestra. Fou precisament arran d'una reedició d'aquell disc que els músics van tenir la idea de tornar a fer un àlbum conjunt. [ + ]  Xavier Baró té una llarga carrera professional en el món de la música moderna que l'ha dut per diversos camins estilístics, cosa que ha comportat unes quantes reinvencions artístiques. Des de fa anys, Baró s'esforça en oferir una visió particular del la cançó trobadoresca contemporània, insistint en donar una qualitat aspra al seu so, estratègia que ell vincula al paisatge del seu país. [ + ] 
 Remigi Palmero és, per la majoria, un desconegut. Amb tot, és un dels personatges més interessants de la música cantada en català. La seva carrera comprèn quatre dècades de trajectòria; una trajectòria certament irregular, amb períodes de silenci discogràfic, però ben fructífera, ja que a banda dels discos propis comprèn treballs amb Els 5 Xics (el seu primer grup) o la banda In-Fraganti. [ + ]  Víctor Bocanegra és un músic de llarg recorregut. A mitjans dels anys 1980 va ser un dels fundadors del grup Bocanegra, una de les millors esquadres que ha donat mai el rock català, però que només va enregistrar un disc. [ + ] 
Mazoni és grup de rock que lidera en primeríssima persona el bisbalenc Jaume Pla, de 31 anys. Després de dos anys de silenci discogràfic, publica el seu quart plàstic, Eufòria 5 - Esperança 0. "Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament?", interroga la veu en el primer tema del disc, Eufòria, on també proclama: "No n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria". [ + ] Californià nascut l'any 1960, Steve Wynn va liderar durant pràcticament tota la dècada de 1980 el grup The Dream Syndicate. Des de la ruptura d'aquell grup ha anat cultivant una interessant carrera en solitari, que ha combinat amb altres projectes, com el seu treball amb una altra banda d'excepció: Gutterball. [ + ] 
El grup Antony and The Johnsons és, bàsicament, el vehicle pel que transita l'art del cantant Antony Hegarty, nascut al 1971 a Anglaterra, però format artísticament als Estats Units, on va arribar quan només tenia 10 anys d'edat. Antony and The Johnsons van saltar a la palestra internacional gràcies al seu segon disc, I Am a Bird Now, del 2005. [ + ]  Quan van actuar al Palau Sant Jordi el mes de març de 2008, van deixar clar que són una banda que es manté en perfectíssima forma, malgrat la molta història que té al darrera aquesta formació, que va publicar el seu primer disc fa tres dècades. A Montjuïc, The Cure no va mostrar al públic barceloní les cançons que mesos més tard donarien vida a 4:13 Dream, el tretzè àlbum d'estudi de la trajectòria de la banda liderada per l'inefable Robert Smith. [ + ] 
Ja fa vint anys que, desafiant l'ambient de la música pop d'aquella època, Tracy Chapman es va obrir camí amb un disc de debut brillant, presentant-se amb l'única companyia de la seva guitarra als festivals més punters, i destacant a la MTV amb les seves compomeses cançons folk. En tot aquest temps ha seguit una trajectòria discogràfica tranquila però bastant constant, que ara arriba al seu vuitè capítol amb el disc Our Bright Future. [ + ]  Jane Birkin va ser testimoni i protagonista d'un temps irrepetible. Als anys 1960, va viure en primera persona el dinamisme cultural que caracterizava el Swinging London, per emprendre posteriorment el camí de París, on la seva associació artística i personal amb el ja desaparegut Serge Gainsbourg va cristal·litzar en un regal per a la humanitat tan excitant com la cançó Je t'aime... moi, non plus. [ + ]  Ben poc grups de casa nostra han fet una entrada tan sonada al negoci discogràfic com la que ha protagonitzat el grup Manel. Aquesta jove banda barcelonina ha aconseguit projecció entre el públic i una gran consideració als mitjans de comunicació amb el seu disc de debut, Els millors professors europeus. [ + ] |
CategoriesEls meus enllaçosBLOCS QUE SEGUEIXO
MúSICA QUE M'AGRADA
Accés de l'autor
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|